Gahnita

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de mineralGahnita
Gahnite-Spinel-3d33c.jpg
Cristalls de gahnita d'Amity, Nova York (Estats Units)
Fórmula química ZnAl2O4
Epònim Johan Gottlieb Gahn
Localitat tipus mina Falun, Falun, Dalarna, Suècia
Classificació
Categoria òxids
Nickel-Strunz 10a ed. 4.BB.05
Nickel-Strunz 9a ed. 4.BB.05
Nickel-Strunz 8a ed. IV/B.01
Dana 7.2.1.4
Heys 7.5.5
Propietats
Sistema cristal·lí isomètric
Estructura cristal·lina a = 8,062Å;
Simetria m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral
Grup espacial space group 227 Tradueix
Color verd-blau fosc, groc, marró, negre
Fractura irregular, desigual, concoidal
Tenacitat fràgil
Duresa 7,5 a 8
Lluïssor vítria
Color de la ratlla gris
Densitat 4,62 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques isotròpica
Impureses comunes Fe, Mg
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i publicat abans de 1959
Any d'aprovació 1807
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

La gahnita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'espinel·la. Va rebre el seu nom l'any 1807 per Baron Karl Marie Ehrenbert von Moll en honor del químic i mineralogista suec Johan Gottlieb Gahn. Aquest nom va reemplaçar el seu nom anterior, automalita, posat per Anders Gustav Ekeberg.

Característiques[modifica]

La gahnita és un òxid de fórmula química ZnAl2O4. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 7,5 i 8. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'espinel·la, i una altra amb l'hercynita.[2][3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gahnita pertany a "04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja" juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiïta, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.

Varietats[modifica]

Es coneixen fins a quatre varietats de gahnita. La gahnita cúprica és una varietat que conte coure que va ser descoberta a les fumaroles del volcà Tolbachik, a Rússia.[4] La kreittonita és una varietat de gahnita amb ferro, amb una relació Zn:Fe de 1,64:1.[5] La limaïta és una varietat estannífera, trobada a Ponte de Lima, a Viana do Castelo (Portugal).[6] La gahnita mangànica és una varietat que, com el seu nom indica, conté manganès.[7]

Formació i jaciments[modifica]

És un mineral accessori en granits i pegmatites de granit. Es troba també en roques metamòrfiques de mig i alt grau, i en dipòsits de sulfurs de metalls metamorfosats. Sol trobar-se associada a altres minerals com: rhodonita, franklinita, calcita, andradita, willemita, corindó, pirrotina, högbomita, nigerita, flogopita, estaurolita, cordierita, pirita o calcopirita.[8] Va ser descoberta l'any 1807 a la mina Falun, a Falun (Dalarna, Suècia).

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gahnita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Gahnite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 abril 2016].
  2. «Gahnite-Spinel Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 abril 2016].
  3. «Gahnite-Hercynite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 abril 2016].
  4. «Cuprian Gahnite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 abril 2016].
  5. «Kreittonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 abril 2016].
  6. «Limaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 abril 2016].
  7. «Manganoan Gahnite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 abril 2016].
  8. «Gahnite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 25 abril 2016].