Vés al contingut

Magnesiocromita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralMagnesiocromita

Magnesiocromita de la mina Mistake, Districte de New Idria, Fresno, Califòrnia, Estats Units
Fórmula químicaMg(Cr,Al,Fe)₂O₄
Epònimcromita i magnesi Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusSchwarzenberg, Erzgebirge, Saxònia, Alemanya
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.BB.05
Nickel-Strunz 9a ed.4.BB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/B.01c Modifica el valor a Wikidata
Dana7.2.3.1
Heys7.14.13
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Estructura cristal·linaa = 8,305Å;
Grup puntualm3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral
Grup espacialgrup espacial 227 Modifica el valor a Wikidata
Colornegre, vermell intens
Exfoliacióno observada
Fracturairregular, desigual, aspre, subconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa5,5
Lluïssorgrassa, metàl·lica, submetàl·lica
Color de la ratllamarró
Diafanitatopaca
Densitat4,1 a 4,3 g/cm³ (mesurada); 4,43 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesisotròpica
Pleocroismeno pleocròica
Fluorescènciano fluorescent
Impureses comunesFe, Al
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1868
SímbolMchr Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La magnesiocromita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'espinel·la. Va rebre el seu nom per Antoine François Alfred Lacroix l'any 1910 en al·lusió a la seva composició química, la qual conté magnesi, i la seva relació amb la cromita. El seu nom original l'any 1868 va ser (en anglès) magnochromite, posat per G. M. von Bock.

Característiques

[modifica]

La magnesiocromita és un òxid de fórmula química Mg(Cr,Al,Fe)₂O₄. És un mineral isostructural amb la cromita i la magnetita. Forma una sèrie de solució sòlida amb la cromita, i una altra amb l'espinel·la.[2][3] Cristal·litza en el sistema isomètric. En rares ocasions es troba com a cristalls octàedrics, de fins a 1,5 mil·límetres; normalment es troba de manera massiva.[4] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la magnesiocromita pertany a «04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiïta, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.

Formació i jaciments

[modifica]

Es tracta d'un mineral accessori que es pot trobar en roques ultramàfiques, com dunites, serpentinites, kimberlites, lamproïtes i komatiïtes. Més rarament com a xenocristals en lampròfids i basalts enmig de l'oceà. Pot ser detrítica. Sol trobar-se associada a altres minerals com: olivina, augita, magnetita, plagioclasa i pigeonita.[4] Va ser descoberta l'any 1868 al districte de Schwarzenberg, a Erzgebirge (Saxònia, Alemanya).

Referències

[modifica]
  1. «Magnesiochromite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 abril 2016].
  2. «Chromite-Magnesiochromite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 abril 2016].
  3. «Magnesiochromite-Spinel Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 abril 2016].
  4. 4,0 4,1 «Magnesiochromite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 26 abril 2016].