Hetaerolita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralHetaerolita
Hetaerolite-Copper-187660.jpg
Hetaerolita de color marró òxid recobrint totalment cristalls de coure
Fórmula química ZnMn2O4
Epònim societat
Localitat tipus mina Marshall, Sterling Hill, Ogdensburg, Districte miner de Franklin, Sussex, Nova Jersey, Estats Units
Classificació
Categoria òxids
Nickel-Strunz 10a ed. 4.BB.10
Nickel-Strunz 9a ed. 4.BB.10
Nickel-Strunz 8a ed. IV/B.05
Dana 7.2.7.2
Heys 7.5.6
Propietats
Sistema cristal·lí tetragonal
Estructura cristal·lina a = 5,72Å; c = 9,24Å;
Simetria 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Color negre
Exfoliació pobre {001}
Fractura irregular, desigual
Tenacitat fràgil
Duresa 6
Lluïssor submetàl·lica
Color de la ratlla marró fosc
Diafanitat opaca
Densitat 5,18 g/cm3 (mesurada); 5,23 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques uniaxial (-)
Índex de refracció nω = 2,340 nε = 2,140
Birefringència δ = 0,200
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Any d'aprovació 1877
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

L'hetaerolita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'hausmannita. Va rebre el seu nom per Gideon Emmet Moore del grec έταίρος, companyia, en al·lusió a l'original associació que fa amb la calcofanita a la seva localitat tipus.

Característiques[modifica]

L'hetaerolita és un òxid de fórmula química ZnMn2O4. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Es troba en forma de cristalls piramidals, de fins a 1 centímetre; també es troba en forma botrioide, en agregats estalactítics i fibrosa; també com a exsolució lamel·lar en franklinita.[2] És un mineral isostructural amb l'hausmannita, l'hidrohetaerolite, i la iwakiïta. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hetaerolita pertany a "04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja" juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hidrohetaerolita, iwakiïta, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.

Formació i jaciments[modifica]

És un mineral secundari associat a altres minerals de manganès, principalment en dipòsits de minerals hidrotermals. Sol trobar-se associada a altres minerals com: franklinita, calcofanite, hodgkinsonita, willemita, hemimorfita, manganita, romanechita i calcita.[2] Va ser descoberta l'any 1877 a la mina Marshall, a Sterling Hill, Ogdensburg (Nova Jersey, Estats Units).

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hetaerolita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Hetaerolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 abril 2016].
  2. 2,0 2,1 «Hetaerolite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 27 abril 2016].