Vés al contingut

Heterolita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralHeterolita

Hetaerolita de color marró òxid recobrint totalment cristalls de coure Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaZnMn₂O₄
Epònimsocietat Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Marshall, Sterling Hill, Ogdensburg, Districte miner de Franklin, Sussex, Nova Jersey, Estats Units
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.BB.10
Nickel-Strunz 9a ed.4.BB.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/B.02 Modifica el valor a Wikidata
Dana7.2.7.2
Heys7.5.6
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Estructura cristal·linaa = 5,72Å; c = 9,24Å;
Grup puntual4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Colornegre
Exfoliaciópobre {001}
Fracturairregular, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa6
Lluïssorsubmetàl·lica
Color de la ratllamarró fosc
Diafanitatopaca
Densitat5,18 g/cm³ (mesurada); 5,23 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 2,340 nε = 2,140
Birefringènciaδ = 0,200
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1877
SímbolHta Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'heterolita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'hausmannita. Va rebre el seu nom per Gideon Emmet Moore del grec έταίρος, companyia, en al·lusió a l'original associació que fa amb la calcofanita a la seva localitat tipus.

Característiques

[modifica]

L'heterolita és un òxid de fórmula química ZnMn₂O₄. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Es troba en forma de cristalls piramidals, de fins a 1 centímetre; també es troba en forma botrioide, en agregats estalactítics i fibrosa; també com a exsolució lamel·lar en franklinita.[2] És un mineral isostructural amb l'hausmannita, l'hidrohetaerolita, i la iwakiïta. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hidrohetaerolita, iwakiïta, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.

Formació i jaciments

[modifica]

És un mineral secundari associat a altres minerals de manganès, principalment en dipòsits de minerals hidrotermals. Sol trobar-se associada a altres minerals com: franklinita, calcofanita, hodgkinsonita, wil·lemita, hemimorfita, manganita, romanechita i calcita.[2] Va ser descoberta l'any 1877 a la mina Marshall, a Sterling Hill, Ogdensburg (Nova Jersey, Estats Units). Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina San Miguel (Ribes de Freser, Ripollès).[3]

Referències

[modifica]
  1. «Hetaerolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 abril 2016].
  2. 2,0 2,1 «Hetaerolite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 27 abril 2016].
  3. Pedro Mingueza, Joan Rosell-Riba, David Ruiz-Corominas, Jordi Ibáñez-Insa, Albert Vaquero, Valentín Bártulos «Estudi mineralògic de la mina "San Miguel", Ribes de Freser, el Ripollès, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 2, 2022, pàg. 3-38 [Consulta: 23 gener 2024].