Estibiconita
 Estibiconita | |
|---|---|
 Estibiconita provinent de Catorce (Real de Catorce), Municipi de Catorce, San Luis Potosí, Mèxic. | |
| Fórmula química | SbSb2O6(OH) |
| Epònim | antimoni i pols  |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DH.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DH.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.11 |
| Dana | 44.1.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Color | groc clar, blanc, marró, marró groguenc |
| Exfoliació | desconeguda |
| Fractura | desigual, terrosa |
| Duresa | 3 a 7 |
| Lluïssor | vítria, grassa, mat |
| Color de la ratlla | groga clara, blanca |
| Densitat | 4,1 a 5,8 |
| Estatus IMA | qüestionable (Q) i mineral no acreditat, nom invàlid, espècie rebutjada o proposta eliminada |
| Codi IMA | IMA2013 s.p. |
| Símbol | Sbc |
L'estibiconita és un mineral de la classe dels òxids que rep el seu nom del llatí stibium (antimoni) i del grec konis (cendra).
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estibiconita pertany a "04.DH: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); plans que comparteixen costats d'octàedres" juntament amb els següents minerals: brannerita, ortobrannerita, thorutita, kassita, lucasita-(Ce), bariomicrolita, bariopiroclor, betafita, bismutomicrolita, calciobetafita, ceriopiroclor, cesstibtantita, jixianita, hidropiroclor, natrobistantita, plumbopiroclor, plumbomicrolita, plumbobetafita, stibiomicrolita, strontiopiroclor, stannomicrolita, stibiobetafita, uranpiroclor, yttrobetafita, yttropiroclor, fluornatromicrolita, bismutopiroclor, hidrokenoelsmoreita, bismutostibiconita, oxiplumboromeïta, monimolita, cuproromeita, stetefeldtita, rosiaita, zirconolita, liandratita, petscheckita, ingersonita i pittongita.
