Selenur

Un selenur és un compost químic que resulta de la combinació del seleni amb elements menys electronegatius que ell.

Hom els obté generalment per combinació directa de llurs elements i presenten propietats molt semblants a les dels sulfurs.^[1]

Estat natural[modifica]

Cristalls de tiemannita (centre) del Districte Marysvale, Comtat de Piute, Utah, Estats Units

A la natura hom hi troba un bon grapat de minerals que químicament són selenurs. Alguns exemples són: l'athabascaïta és tetraselenur de pentacoure, ${\textstyle Cu_{5}Se_{4}}$ ; la umangita és el diselenur de tricoure, ${\textstyle Cu_{3}Se_{2}}$ ; la berzelianita és selenur de dicoure, ${\textstyle Cu_{2}Se}$ ; la clausthalita és un selenur de plom(II), ${\textstyle PbSe}$ ; la tiemannita és selenur de mercuri(II), ${\textstyle HgSe}$ ; l'eucairita és un selenur doble, el selenur d'argent i coure, ${\textstyle AgCuSe}$ ; i també la fischesserita, que és un diselenur de triargent i or, ${\textstyle Ag_{3}AuSe_{2}}$ ; com també la jacutingaïta que és el triselenur de mercuri i diplatí, ${\textstyle Pt_{2}HgSe_{3}}$ .

Aplicacions[modifica]

Els selenurs han trobat aplicacions en el camp de noves tecnologies (electrònica i òptica). El selenur de zinc, ${\textstyle ZnSe}$ , és el material preferit per a la fabricació de lents, finestres, acobladors de sortida i expansors de feix per la seva baixa capacitat d'absorció en longituds d'ona infraroges i la seva transmissió visible,^[2] i en la fabricació de LED blancs. N'hi ha que tenen propietats de superconductors: diselenur de vanadi, ${\textstyle VSe_{2}}$ ; diselenur de platí, ${\textstyle PtSe_{2}}$ ; diselenur de titani, ${\textstyle TiSe_{2}}$ ; diselenur de niobi, ${\textstyle NbSe_{2}}$ ; o el selenur de ferro, ${\textstyle FeSe}$ . Altres tenen característiques de semiconductors: diselenur d'hafni, ${\textstyle HfSe_{2}}$ ; diselenur de molibdè, ${\textstyle MoSe_{2}}$ ; diselenur de tungstè, ${\textstyle WSe_{2}}$ ; diselenur de reni, ${\textstyle ReSe_{2}}$ ; diselenur d'estany, ${\textstyle SnSe_{2}}$ ; diselenur de tàntal, ${\textstyle TaSe_{2}}$ ; selenur de gal·lii, ${\textstyle GaSe}$ ; selenur de germani, ${\textstyle GeSe}$ ; triselenur de diindi, ${\textstyle In_{2}Se_{3}}$ ; o triselenur de dibismut, ${\textstyle Bi_{2}Se_{3}}$ .^[3] El selenur de coure, gal·li i indi, ${\textstyle CuInGaSe}$ , conegut com a CIGS, ha trobat aplicació en la fabricació de capes per a panells solars.^[4] El selenur de plom(II), ${\textstyle PbSe}$ , s'ha utilitzat comunament com un fotodetector d'infrarojos en múltiples aplicacions, com espectròmetres de gas, flames de detecció d'infrarojos, espoletes per a municions d'artilleria o sistemes d'orientació d'infrarojos passius.