Tiemannita
 Tiemannita | |
|---|---|
 Cristalls de tiemannita del Districte Marysvale, Comtat de Piute, Utah, Estats Units | |
| Fórmula química | HgSe |
| Localitat tipus | St Lorenz mine (en)   |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.CB.05a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CB.05a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.01 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Color | gris plom obscur |
| Exfoliació | no en té |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negra |
| Densitat | 8,26 |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Tmn |
La tiemannita és un mineral que pertany al grup esfalerita, de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta el 1855 al massís de Harz, a l'estat de Baixa Saxònia (Alemanya).[1] Rep el seu nom del seu descobridor, el químic alemany C. W. Tiemann.
Característiques[modifica]
La tiemannita és un mineral compost de mercuri i seleni, un selenur que pertany al grup de l'esfalerita. La seva fórmula és HgSe, i a més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: cadmi, sofre i plom. Cristal·litza en el sistema cúbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2,5.
Formació i jaciments[modifica]
Apareix en vetes hidrotermals, normalment amb altres selenurs i calcita. Se sol trobar associada a altres minerals com: clausthalita, eucairita, naumannita, klockmannita, umangita, metacinabri, galena, esfalerita, barita, òxids de manganès i calcita.
Referències[modifica]
- ↑ Naumann C.F., 1855. "XI. Classe. Galenoide oder Glanze. B. Selenische Glanze. 531. Selenmercur oder Tiemannit", en Elemente der Mineralogie, Wilhelm Engelmann (Leipzig) 425-425.
Enllaços externs[modifica]
- Tiemannita a Mindat (anglès)
- Tiemannite Mineral Data (anglès)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tiemannita |