Tiemannita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Linecons diamond.svgTiemannita
Tiemannite-199865.jpg
Cristalls de tiemannita del Districte Marysvale, Comtat de Piute, Utah, Estats Units
Fórmula química HgSe
Classificació
Categoria sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed. 2.CB.05a
Nickel-Strunz 9a ed. 2.CB.05a
Nickel-Strunz 8a ed. II/C.01
Propietats
Sistema cristal·lí cúbic
Color gris plom obscur
Exfoliació no en té
Duresa 2,5
Lluïssor metàl·lica
Ratlla negra
Densitat 8,26
Estatus IMA mineral heretat (G)
Modifica dades a Wikidata

La tiemannita és un mineral que pertany al grup esfalerita, de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta el 1855 al massís de Harz, a l'estat de Baixa Saxònia (Alemanya).[1] Rep el seu nom del seu descobridor, el químic alemany C. W. Tiemann.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La tiemannita és un mineral compost de mercuri i seleni, un selenur que pertany al grup de l'esfalerita. La seva fórmula és HgSe, i a més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: cadmi, sofre i plom. Cristal·litza en el sistema cúbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2,5.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Apareix en vetes hidrotermals, normalment amb altres selenurs i calcita. Se sol trobar-se associada a altres minerals com: clausthalita, eucairita, naumannita, klockmannita, umangita, metacinabri, galena, esfalerita, barita, òxids de manganès i calcita.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Naumann C.F., 1855. "XI. Classe. Galenoide oder Glanze. B. Selenische Glanze. 531. Selenmercur oder Tiemannit", en Elemente der Mineralogie, Wilhelm Engelmann (Leipzig) 425-425.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tiemannita Modifica l'enllaç a Wikidata