Tiemannita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tiemannita

Cristalls de tiemannita del Districte Marysvale, Comtat de Piute, Utah, Estats Units
Classificació
Categoria sulfurs
Fórmula química HgSe
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí cúbic
Color gris plom obscur
Exfoliació no en té
Duresa 2,5
Lluïssor metàl·lica
Ratlla negra
Densitat 8,26

La tiemannita és un mineral que pertany al grup esfalerita, de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta el 1855 al massís de Harz, a l'estat de Baixa Saxònia (Alemanya).[1] Rep el seu nom del seu descobridor, el químic alemany C. W. Tiemann.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La tiemannita és un mineral compost de mercuri i seleni, un selenur que pertany al grup de l'esfalerita. La seva fórmula és HgSe, i a més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: cadmi, sofre i plom. Cristal·litza en el sistema cúbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2,5.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Apareix en vetes hidrotermals, normalment amb altres selenurs i calcita. Se sol trobar-se associada a d'altres minerals com: clausthalita, eucairita, naumannita, klockmannita, umangita, metacinabri, galena, esfalerita, barita, òxids de manganès i calcita.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Naumann C.F., 1855. "XI. Classe. Galenoide oder Glanze. B. Selenische Glanze. 531. Selenmercur oder Tiemannit", en Elemente der Mineralogie, Wilhelm Engelmann (Leipzig) 425-425.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tiemannita Modifica l'enllaç a Wikidata