Tiemannita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralTiemannita
Tiemannite-199865.jpg
Cristalls de tiemannita del Districte Marysvale, Comtat de Piute, Utah, Estats Units
Fórmula química HgSe
Localitat tipus St Lorenz mine Tradueix
Classificació
Categoria sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed. 2.CB.05a
Nickel-Strunz 9a ed. 2.CB.05a
Nickel-Strunz 8a ed. II/C.01
Propietats
Sistema cristal·lí cúbic
Color gris plom obscur
Exfoliació no en té
Duresa 2,5
Lluïssor metàl·lica
Color de la ratlla negra
Densitat 8,26
Estatus IMA mineral heretat (G)
Modifica les dades a Wikidata

La tiemannita és un mineral que pertany al grup esfalerita, de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta el 1855 al massís de Harz, a l'estat de Baixa Saxònia (Alemanya).[1] Rep el seu nom del seu descobridor, el químic alemany C. W. Tiemann.

Característiques[modifica]

La tiemannita és un mineral compost de mercuri i seleni, un selenur que pertany al grup de l'esfalerita. La seva fórmula és HgSe, i a més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: cadmi, sofre i plom. Cristal·litza en el sistema cúbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2,5.

Formació i jaciments[modifica]

Apareix en vetes hidrotermals, normalment amb altres selenurs i calcita. Se sol trobar associada a altres minerals com: clausthalita, eucairita, naumannita, klockmannita, umangita, metacinabri, galena, esfalerita, barita, òxids de manganès i calcita.

Referències[modifica]

  1. Naumann C.F., 1855. "XI. Classe. Galenoide oder Glanze. B. Selenische Glanze. 531. Selenmercur oder Tiemannit", en Elemente der Mineralogie, Wilhelm Engelmann (Leipzig) 425-425.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tiemannita Modifica l'enllaç a Wikidata