Pnicur

Un pnicur o pnicogen és un element químic del grup 15 de la taula periòdica. Conté els següents elements:
L'origen i etimologia dels termes pnicur i pnicogen es remunten a un suggeriment del químic holandès Anton Eduard van Arkel (1893–1976) a principis dels anys cinquanta. Els mots es deriven de l'arrel grega πνίγειν, pnikta, "coses sufocants", en al·lusió al nom alemany de nitrogen, Stickstoff o "substància sufocant". Els termes signifiquen, doncs, vagament "productor de sufoc".[1]
Aquests elements es caracteritzen per tenir cinc electrons en el darrer nivell (capa de valència), dos dels quals en una capa tancada s, i tres de desaparellats en una capa p (estructura electrònica ), que en determinen les propietats químiques. Els pnicurs solen ser molt estables, ja que formen enllaços covalents dobles o triples. Els darrers anys han estat focus d'interès en la producció de materials que presenten superconductivitat d'alta temperatura crítica.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Girolami, Gregory S. «Origin of the Terms Pnictogen and Pnictide». Journal of Chemical Education, 86, 10, 01-10-2009, pàg. 1200. DOI: 10.1021/ed086p1200. ISSN: 0021-9584.
- ↑ «pnicur | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 juny 2019].
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pnicur |