Motor de reacció

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Un motor de reacció és un tipus de motor de combustió interna que aprofita la sortida de gasos a gran velocitat per crear moviment en un vehicle. Habitualment s'utilitza en aeronaus. Normalment aquests gasos són generats per la combustió d'un combustible en un recinte més o menys tancat (anomenat cambra de combustió) i expulsats a gran velocitat creant la força de reacció, que els dóna el seu nom.

Tipus de motor[modifica | modifica el codi]

En principi hem de considerar dos tipus de motors de reacció segons el sistema constructiu: Motor coet, que normalment no té admissió d'aire, i Motor de reacció pròpiament dit, que sí que en porta.

Parts fonamentals[modifica | modifica el codi]

En tot motor a reacció hi distingirem diferents parts, que seguint el curs dels gasos són:

  • Tovera d'admissió: És per on és admès o xuclat l'aire exterior per després ser cremat
  • Compressor : Part on s'eleva la pressió de l'aire per augmentar el rendiment.
  • Cambra de combustió: On es realitza la mescla adient, d'aire i combustible i la posterior ignició i combustió.
  • Turbina: Lloc on s'aprofita l'energia dels gasos per moure normalment el compressor.
  • Tovera d'escapament: Indret per on surten a gran velocitat els gasos resultants de la combustió, que són els responsables de l'impuls del motor.
  • Mecanismes auxiliars : Tals com bombes d'injecció i greixat, sistema d'arrancada, reductors.

Funcionament del motor coet[modifica | modifica el codi]

Foto on s'aprecia els dos motors laterals, de combustible sòlid, i els tres motors de combustible lìquid

Dins dels motors coet hi ha dos tipus de combustibles: sòlid i líquid. En el primer combustible es tracta de cremar un combustible amb aire, pólvora o similars. Tenim els coets de fira, inventats pels xinesos el segle XI, que, convenientment modificats, ja els servien per a la guerra. És un tipus de motor poc controlable; avui en dia es fan servir com a motors auxiliars per l'enlairament de la llançadora espacial dels Estats Units.[1] Els motors de combustible líquid acostumen a ser independents del medi exterior, ja que duen els dos elements necessaris per a la combustió, és a dir, el comburent (aire líquid, aigua oxigenada, oxigen líquid ), i el combustible (alcohol, diòxid d'hidrogen, hidrat d'hidrazina, hidrogen líquid). Aquests components per mitjà d'unes bombes especials es mesclen en la cambra de combustió en la proporció adient i s'inflamen augmentant en gran mesura el seu volum, que fa que surtin per la tovera a gran velocitat, produint la impulsió.

Funcionament d'altres tipus de motors[modifica | modifica el codi]

Carenat NACA[modifica | modifica el codi]

Exemple de carenat NACA
Article principal: Coberta NACA

Si es carena convenientment un motor de pistons, en estrella, s'aconsegueix un increment del rendiment de l'avió, per la millora aerodinàmica, junt amb un lleuger increment de la impulsió, amb la suma dels gasos de refredament i els d'escapament d'aquest.

Motorreactor[modifica | modifica el codi]

En aquest cas es fa girar el compressor amb un motor de pistons per crear la sobrepressió dins de la cambra de combustió. Motor poc utilitzat i amb baix rendiment, possiblement utilitzat en el disseny del Caproni Campini N.1 de la segona guerra mundial.

Turboreactor[modifica | modifica el codi]

Esquema d'un Turboreactor
Article principal: Turboreactor

És el motor que més es va utilitzar fins a l'arribada d'altres motors amb rendiment superior. En principi es tracta del disseny bàsic dels motors a reacció. Es tracta que l'aire és captat i comprimit per un compressor centrífug o axial de diverses etapes, en les cambres de combustió. Aquestes acostumen a ser més d'una, disposades circularment al voltant d'un arbre motor, on es produeix la mescla aire combustible, normalment querosè, i la ignició d'aquesta, augmentant el volum, passant a la turbina que per mitjà de l'arbre motor impulsa el compressor, sortint a gran velocitat per la tovera. L'any 1937 és quan es va aprofitar el primer motor per moure l'avió Heinkel He 178; després van vindre el 1941 Gloster E28/39 i el 1944 el Messerschmitt Me 262. D'aquest últim van derivar els caces dels Estats Units i La Unió Soviètica.

Estatoreactor (Scramjet)[modifica | modifica el codi]

Article principal: Estatoreactor

És un motor inventat per René Lorin que el va patentar en 1908, i Albert Fono el va aplicar en 1932 per millorar l'artilleria. No porta cap peça mòbil, i la compressió s'efectua per la velocitat d'aquest. És un motor que va molt bé a velocitats superiors a 1000 km/h i el flux en el seu interior és subsònic. Hi ha versions modificades que s'anomenen scramjet en les que el flux és supersònic. El primer avió el va fer volar René Leduc a França en l'any 1949 amb un motor S010. L'any 1964 els Estats Units van posar en funcionament el Lockheed D-21/M-21.

Pulsoreactor[modifica | modifica el codi]

Part superior Pulsoreactor de la bomba volant V1
Article principal: Pulsoreactor

És dels primers reactors que es va fer servir. En són destacables el sistema d'admissió amb vàlvula i la llarga tovera d'escapament. El seu funcionament no és continu, amb una freqüència de 200 a 300 cicles per segon: d'aquí el seu nom. El seu exemple més clàssic és la bomba V1 (Vergeltungswaffe 1) i el seu major avantatge és que funcionava amb gasolina de baix octanatge. També s'utilitza actualment en aeromodelisme en avions de velocitat.[2]

Turboreactor de post combustió[modifica | modifica el codi]

Article principal: Postcremador

Es tracta d'un turborreactor al que s'ha afegit una etapa final després de la turbina en la qual es torna a injectar i cremar combustible, per augmentar la impulsió. És el sistema que es fan servir en avions de caça per assolir velocitats superiors a la sònica

Turboreactor de doble flux (Turbofan)[modifica | modifica el codi]

Turbofan Rolls Royce RB211
Article principal: Turbofan

És un turborreactor al que s'hi ha afegit al seu davant un altre, compressor que deriva part de l'aire per l'exterior del motor reunint-se els fluxos en la tovera d'escapament, reduint l'escalfor i el soroll del motor.[3] Avui en dia és el motor més utilitzat per moure els avions, ja sigui comercials com l'Airbus, o militars, encara que amb diferents construccions de compressor. Els principals fabricants són Rolls-Royce i Pratt&Whitney.

Turbopropulsor (Turbohèlix)[modifica | modifica el codi]

Detall d'un Turbopropulsor d'un Fokker F 27
Article principal: Turbohèlix

Encara que un «turbopropulsor» no és un motor a reacció pròpiament dit, es descriu en aquest article perquè en principi funciona com un turborreactor. En aquest cas el que produeix la impulsió és una hèlix moguda a través d'una reducció. En realitat és una turbina de gas acoblada a una hèlix. És un motor molt utilitzat en avions de transport i de curt i mitjà abast, i també en helicòpters.

Fórmules d'interès[modifica | modifica el codi]

Impulsió

on M=massa d'aire d'entrada, v1=velocitat de sortida dels gasos, i v2=velocitat del vehicle

Potència en CV.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Space Shuttle web de la NASA
  2. Clemente, Rafael; Abella, Rafael; Batalla, Xavier «V-2: La carrera del espacio nació del terror» (pdfNoia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en castellà). La Vanguardia, Revista, 03-10-1992, pàg. 1-3 [Consulta: 25 abril 2016].
  3. Nueve G's - Turbofan -

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Motor de reacció Modifica l'enllaç a Wikidata