Eolípila
L'eolípila va ser inventada al segle I per l'enginyer grec Heró d'Alexandria . És considerada com la primera màquina tèrmica de la història. Lamentablement, durant molt de temps no va ser científicament estudiada, servint només de joguina o entreteniment.
El nom prové del llatí "Aeolian" i "pila", traduït com pilota de Èol , en honor del déu grec del vent.
L'eolípila es considera tan un predecessor de la màquina de vapor com del coet.[1][2]
Durant un temps, es va arribar a utilitzar com a màquina de vapor que permetia obrir les portes dels temples. Però el sistema no va ser gaire utilitzar, ja que es tenien esclaus, una mà d'obra més barata.
Disseny i Funcionament[modifica]
L'eolípila està formada per dues grans peces. La part inferior és una semiesfera tapada per la part superior que actua com a bullidor d'aigua i amb una obertura per on omplir-la. Aquesta semiesfera és aixecada del terra per unes potes, generalment. Del bullidor en surten verticalment dos tubs connectats a una esfera metàl·lica (la connexió permet la rotació de l'esfera). Aquesta esfera té dos tubs de sortida respectius en forma de "L", situats a 180° un de l'altre.
Es situa una font d'escalfor sota el bullidor. Conseqüentment, l'aigua s'escalfa i es transforma en vapor. Aquest vapor busca vies de sortida. Ascendeix pels tubs fins a l'esfera, i surt a pressió per les sortides en forma de "L". A causa de la tercera llei de Newton, coneguda com a "acció-reacció", l'esfera rota sobre el seu eix horitzontal paral·lel al terra.[1][2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Brief History of Rockets». www.grc.nasa.gov. [Consulta: 24 octubre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «jet engine». www.daviddarling.info. [Consulta: 24 octubre 2016].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eolípila  |
