Heró d'Alexandria
  | |
| Nom original | (grc) Ἥρων |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 10 dC Alexandria |
| Mort | c. 75 dC (64/65 anys) Alexandria |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria, mecànica, enginyeria, geodèsia, òptica i matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic, automatista, físic, inventor, enginyer |
| Període | Antiga Grècia |
| Obra | |
Obres destacables | |
Heró d'Alexandria (Heron, Ἥρων ὁ Ἀλεξανδρεύς") va ser un enginyer, inventor i matemàtic de procedència grega, considerat un personatge clau per la ciència antiga durant el període Hel·lenístic clàssic.
Després de la decadència de l'imperi creat per Alexandre el Gran i alhora de la ciència grega, encara varen existir algunes espurnes de genialitat. Una característica fonamental de la seva obra és la claredat en l'exposició, cosa no sempre comuna en els autors de l'època.[1]
Vida[modifica]
Se sap molt poca cosa de la seva vida. Es va creure que havia viscut en els segles II o III dC, però un treball d'Otto Neugebauer va establir que un dels seus llibres va ser escrit l'any 62 dC, ja que parla d'un eclipsi que va tenir lloc en aquella data.[2]
Com que molts dels seus escrits apareixen en forma d'apunts didàctics, se suposa que devia ser professor en el Museion d'Alexandria.
Invencions[modifica]
Un d'aquests genis va ser Heró, que va desplegar una actitud gairebé moderna per a la mecànica, ja que descobrí de forma arcaica la llei d'acció i reacció, per mitjà d'experiments amb vapor d'aigua amb un globus giratori. Va descriure moltes màquines senzilles i va generalitzar el principi de l'alçaprem d'Arquimedes. En matemàtiques, va passar a la història sobretot per la fórmula que porta el seu nom i que permet de calcular l'àrea d'un triangle a partir de la llargada dels tres costats. Apareix per primera vegada en la seva obra La mètrica. En esta obra, també s'hi troben exemples numèrics de mesura de longituds, àrees i volums, així com alguna demostració.
L'experiment pneumàtic anomenat font d'Heró[3] era un raig d'aigua mantingut per aire condensat. Aquest experiment li va proporcionar una popularitat i celebritat que es van incrementar amb la invenció d'un motor de vapor que actuava per mitjà d'una caldera amb uns forats i que era capaç de girar a l'entorn d'un eix; el vapor produïa una pressió sobre les peces a l'altre costat que es movien en direcció oposada. Va perfeccionar aquest enginy fins que va arribar a tenir una potència de sis cavalls.
Obres[modifica]
En l'actualitat en conservem múltiples obres formulades per Heró, el qual va combinar publicacions en diferents idiomes; en tenim constància de l'ús del grec antic, àrab i llatí:[4]
- Πνευματικά o Spiritalia, la Pneumàtica, la seva obra principal, un tractat sobre l'ús de l'aire, l'aigua i el vapor en (grec antic)[5]
- Χειροβαλλίστρας κατασκευὴ καὶ συμμετρία, sobre les catapultes, en (grec antic)
- Κατοπτρικα, sobre la propagació i reflexió de la llum, en (grec antic)
- Διοπτρα, en què descriu un aparell semblant al teodolit per a mesurar distàncies, en (grec antic i àrab)
- Βαρούλκος Barulcus sive de Oneribus trahendis Libri tres sobre les formes d'aixecar pesos pesants (llatí)
- Mecànica sobre la construcció de mecanismes i màquines senzilles, ha sobreviscut (àrab)
- Βελοτοιϊκά, Βελοποιηκά, sobre la construcció d'armes de guerra (grec antic)
- Περὶ αὐτοματοποιητικῶν, Sobre la construcció d'autòmats (grec antic)[6]
Altres obres s'han perdut totalment:
- Τὰ περὶ ὑδροσκοπειῶν
- Μηχανικαὶ ἰσογωγαί
- Περὶ μετρικῶν
- Περὶ τροχιωδιῶν
- Περὶ ζυγίων (possible)
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
Les seves obres han estat editades en cinc volums per Johan Ludvig Heiberg:
- Heron (Alexandrinus). Heiberg, Johan Ludvig i Schmidt, Guilelmus. Heronis Alexandrini Opera quae supersunt omnia (en (grec antic) i (llatí)). 5 Volums. Teubner, 1912.
Altres llibres sobre Heró:
- Kras, Sara Louise. The Steam Engine (en anglès). Infobase Publishing, 2004. ISBN 0791074536.
- McKenzie, Judith. The architecture of Alexandria and Egypt, c. 300 B.C. to A.D. 700. Yale University Press, 2003, p.323. ISBN 0300115555.
- Papadopoulos, Evangelos. «Heron of Alexandria (c. 10–85 AD)». A: Ceccarelli, Marco (ed.). History of Mechanism and Machine Science (en (anglès)). Volum 1. Springer, 2007, p. 217-245. ISBN 978-1-4020-6365-7.
- Smith, William (ed.). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Boston: Little, Brown and Co., 1867 (Vol. I, Vol. II i Vol. III). Vol. II Pàg. 473.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heró d'Alexandria |
