Hidrazina

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de compost químicHidrazina
Hydrazine-3D-vdW.png
Substància compost químic, líquid inflamable de classe IC i carcinògen ocupacional
Massa molecular 32,037 uma
Estructura química
Fórmula química H₄N₂
SMILES canònic
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 1,01 g/cm3 (20 °C)
Acidesa (pKa) 8,1
Punt de fusió 36 °F
Punt d'ebullició 236 °F
Pressió de vapor 10 mm Hg
Perills
Límit inferior d'explosivitat 2,9 %
Límit superior d'explosivitat 98 %
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 1,3 mg/m3 (8 h, Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició sostre 0,04 mg/m3
Punt d'inflamabilitat 99 °F
IDLH 65,5 mg/m3
Identificadors
CAS 302-01-2
InChIKey OAKJQQAXSVQMHS-UHFFFAOYSA-N
PubChem 9321
RTECS MU7175000
AEPQ 206-114-9
ChEBI 15571
ONU 2029
KEGG C05361
ChemSpider 8960
ChEMBL CHEMBL1237174
UNII 27RFH0GB4R
ZVG 2010
Infocard ECHA 100.005.560
DSSTOX DTXSID3020702
Beilstein 878137
MeSH C029424
Gmelin 190
Modifica dades a Wikidata

La hidrazina, també anomenada diazina, és un compost químic de fórmula N2H4. És un líquid incolor amb olor amoniacal. La hidrazina és altament tòxica i perillosament inestable, llevat que es faci servir dissolta. Anualment se'n produeixen unes 260.000 tones.[1] La hidrazina es fa servir principalment com a agent escumant en la preparació de polímers escumosos. Altres usos rellevants són com a precursor per a catalitzadors de polimerització i de medicaments. A més a més, la hidrazina també s'usa en diversos coets i per a preparar els precursors del gas emprat en els airbags. La hidrazina s'usa en els cicles de vapor de centrals elèctriques nuclears i convencionals per a controlar les concentracions d'oxigen i reduir així la corrosió.

Propietats[modifica]

La hidrazina té unes propietats físiques similars a les de l'aigua, amb un punt de fusió d'1 °C i un punt d'ebullició de 114 °C. També forma enllaços per pont d'hidrogen.

Síntesi[modifica]

Una de les formes de sintetitzar hidrazina és el procés Olin Rashig, pel qual es fa reaccionar amoníac amb hipoclorit de sodi.

2NH3 + NaClON2H4 + NaCl + H2O

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hidrazina Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Jean-Pierre Schirmann, Paul Bourdauducq "Hydrazine" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, Wiley-VCH, Weinheim, 2002. doi:10.1002/14356007.a13_177(anglès)