Àcid perclòric

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de compost químicÀcid perclòric
Perchloric acid 60 percent.jpg
Substància compost químic
Massa molecular 99,956336 uma
Estructura química
Fórmula química HClO₄
Perchloric-acid-2D.png
SMILES canònic
InChI Model 3D
Perills
Identificadors
CAS 7601-90-3
InChIKey VLTRZXGMWDSKGL-UHFFFAOYSA-N
PubChem 24247
RTECS SC7500000
AEPQ 231-512-4
ChEBI 29221
ONU 1873
ChemSpider 22669
UNII V561V90BG2
ZVG 3960
Infocard ECHA 100.028.648
DSSTOX DTXSID8047004
Gmelin 2137
Modifica les dades a Wikidata
Estructura

L'àcid perclòric és un compost inorgànic amb la fórmula HClO4. Normalment es presenta en solució aquosa, és un compost incolor i és un àcid més fort que l'àcid sulfúric o l'àcid nítric. És un potent oxidant, però en solució aquosa del 70% aproximadament es considera segur. L'àcid perclòric és útil per a preparar sals de perclorat, especialment el perclorat d'amoni que és un combustible per als coets. En general l'àcid perclòric és perillosament corrosiu i ràpidament forma mescles explosives.

Producció[modifica]

L'àcid perclòric es produeix industrialment per dues vies. El mètode tradicional fa servir perclorat de sodi (209 g/100 mL a temperatura d'una habitació):

NaClO4 + HCl → NaCl + HClO4

La via alternativa fa servir l'oxidació del clor aquós en un elèctrode de platí.[1]

Propietats[modifica]

L'àcid perclòric anhidre és un líquid oliós a temperatura ambient. Forma com a mínim cinc hidrats.[2] L'àcid perclòric forma un azeotrop amb l'aigua, que en aquesta forma és estable.

La deshidratació de l'àcid perclòric dóna diclorur d'heptaoxigen que encara és més perillós:[3]

2 HClO4 + P4O10 → Cl2O7 + "H2P4O11"

Usos[modifica]

L'àcid perclòric es produeix principalment com un precursor del perclorat d'amoni, usat com combustible de coets. Cada any se'n produeixen diversos milons de quilos.[1]

Com àcid[modifica]

L'àcid perclòric és un superàcid, és un dels àcids més forts segons la teoria àcid-base de Brønsted-Lowry. El seu pKa és −10.[4] Proporciona una forta acidesa amb interferència mínima perquè el perclorat és feblement nucleòfil.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Helmut Vogt, Jan Balej, John E. Bennett, Peter Wintzer, Saeed Akbar Sheikh, Patrizio Gallone "Chlorine Oxides and Chlorine Oxygen Acids" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry 2002, Wiley-VCH, Weinheim. doi:10.1002/14356007.a06_483
  2. Almlöf, Jan; Lundgren, Jan O.; Olovsson, Ivar "Hydrogen Bond Studies. XLV. Crystal structure of perchloric acid 2.5 hydrate" Acta Crystallographica Section B: Structural Crystallography and Crystal Chemistry 1971, volume 27, pp. 898-904.doi:10.1107/S0567740871003236
  3. Holleman, Arnold F.; Wiberg, Egon. Inorganic chemistry. San Diego: Academic Press, 2001, p. 464. ISBN 0-12-352651-5. 
  4. Kathleen Sellers; Katherine Weeks; William R. Alsop; Stephen R. Clough; Marilyn Hoyt Perchlorate: environmental problems and solutions. CRC Press, 2006, p. 16. ISBN 0-8493-8081-2. 
  5. A. T. Balaban, C. D. Nenitzescu, K. Hafner and H. Kaiser (1973). "2,4,6-Trimethylpyrilium Perchlorate". Org. Synth.; Coll. Vol. 5: 1106. 

Enllaços externs[modifica]