Àcid perclòric

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estructura

L'àcid perclòric és un compost inorgànic amb la fórmula HClO4. Normalment es presenta en solució aquosa, és un compost incolor i és un àcid més fort que l'àcid sulfúric o l'àcid nítric. És un potent oxidant, però en solució aquosa del 70% aproximadament es considera segur. L'àcid perclòric és útil per a preparar sals de perclorat, especialment el perclorat d'amoni que és un combustible per als coets. En general l'àcid perclòric és perillosament corrosiu i ràpidament forma mescles explosives.

Producció[modifica | modifica el codi]

L'àcid perclòric es produeix industrialment per dues vies. El mètode tradicional fa servir perclorat de sodi (209 g/100 mL a temperatura d'una habitació):

NaClO4 + HCl → NaCl + HClO4

La via alternativa fa servir l'oxidació del clor aquòs en un elèctrode de platí.[1]

Propietats[modifica | modifica el codi]

L'àcid perclòric anhidre és un líquid oliós a temperatura ambient. Forma com a mínim cinc hidrats.[2] L'àcid perclòric forma un azeotrop amb l'aigua, que en aquesta forma és estable.

La deshidratació de l'àcid perclòric dóna òxid de clor(VII) que encara és més perillós:[3]

2 HClO4 + P4O10 → Cl2O7 + "H2P4O11"

Usos[modifica | modifica el codi]

L'àcid perclòric es produeix principalment com un precursor del perclorat amònic, usat com combustible de coets. Cada any se'n produeixen diversosmilons de quilos.[1]

Com àcid[modifica | modifica el codi]

L'àcid perclòric és un superàcid, és un dels àcids més forts segons la teoria àcid-base de Brønsted-Lowry. El seu pKa és −10.[4] Proporciona una forta acidesa amb interferència mínima perquè el perclorat és feblement nucleòfil.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Helmut Vogt, Jan Balej, John E. Bennett, Peter Wintzer, Saeed Akbar Sheikh, Patrizio Gallone "Chlorine Oxides and Chlorine Oxygen Acids" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry 2002, Wiley-VCH, Weinheim. doi:10.1002/14356007.a06_483 .
  2. Almlöf, Jan; Lundgren, Jan O.; Olovsson, Ivar "Hydrogen Bond Studies. XLV. Crystal structure of perchloric acid 2.5 hydrate" Acta Crystallographica Section B: Structural Crystallography and Crystal Chemistry 1971, volume 27, pp. 898-904.doi:10.1107/S0567740871003236
  3. Holleman, Arnold F.; Wiberg, Egon. Inorganic chemistry. San Diego: Academic Press, 2001, p. 464. ISBN 0-12-352651-5. 
  4. Perchlorate: environmental problems and solutions. CRC Press, 2006, p. 16. ISBN 0-8493-8081-2. 
  5. A. T. Balaban, C. D. Nenitzescu, K. Hafner and H. Kaiser (1973). "2,4,6-Trimethylpyrilium Perchlorate". Org. Synth.; Coll. Vol. 5: 1106. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]