Telescopi espacial James Webb

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula vehicle espacialTelescopi espacial James Webb
NASA’s Webb Telescope Emerges from Chamber A.jpg
Informació general
Data de llançament 2019
Llançat des de ELA-3
Fabricant Northrop Grumman i Ball Aerospace & Technologies
Epònim James E. Webb
Lloc web http://www.jwst.nasa.gov, http://www.asc-csa.gc.ca/eng/satellites/jwst/, http://sci.esa.int/jwst/ i http://www.stsci.edu/jwst/
Modifica dades a Wikidata
Concepció artística del JWST

El Telescopi Espacial James Webb (en anglès James Webb Space Telescope o JWST) és un observatori espacial plantejat per a esdevenir el successor parcial del Telescopi espacial Hubble, i que estudiarà el cel en freqüència infrarroja. Serà construït i operat de manera conjunta per la NASA, l'ESA i la CSA, les tres agències que han contribuït al projecte econòmicament. El projecte era conegut abans amb el nom de Next Generation Space Telescope o NGST, però fou batejat el 2002 amb el seu nom actual en honor de James E. Webb, el segon administrador de la NASA. El llançament està previst per a l'any 2018.[1]

Missió[modifica]

Els miralls del Telescopi Espacial James Webb.

La missió primària del JWST té quatre objectius principals:

  • Buscar la llum de les primeres estrelles i galàxies formades després del Big Bang
  • Estudiar la formació i evolució de les galàxies
  • Millorar la comprensió que es té sobre la formació d'estrelles i planetes
  • Estudiar els sistemes planetaris i els orígens de la vida

Degut a la combinació entre el desplaçament cap al roig, l'enfosquiment degut als núvols de pols interestel·lar i les baixes temperatures de molts dels objectes a estudiar, el JWST operarà a longituds d'ona infraroges, en un rang d'entre 1 i 27 micròmetres. Per assegurar-se que les observacions no estiguin interferides per les emissions infraroges del mateix telescopi i dels aparells de mesura, el conjunt ha d'estar a baixa temperatura. Al trobar-se ben protegit del Sol, pot assolir aproximadament els 50 K (-223 °C). Per a aquest fi, el JWST tindrà incorporat una gran placa de recobriment metàl·lic, que bloquejarà les emissions infraroges del Sol, La Terra i la Lluna. El telescopi estarà localitzat en el segon dels punts de Lagrange, conegut com a L2, per a facilitar l'operació de protegir el telescopi. L'observatori no serà llençat abans del 2014. Després d'un període de preparació d'aproximadament 6 mesos, començarà la missió científica, la qual es planteja amb una duració mínima de 5 anys. Com ha passat amb el Hubble, hi ha la possibilitat d'ampliar la durada de la missió més enllà d'aquest temps, i ja s'està tenint en consideració en la fase de disseny.

Òptica[modifica]

Una comparació dels miralls primaris del Hubble i del James Webb.

El Telescopi espacial James Webb tindrà una massa d'aproximadament la meitat de la del Telescopi espacial Hubble i el seu mirall primari (un reflector de 6,5 metres) tindrà una àrea 6 vegades major. Com que aquest diàmetre és molt més gran que qualsevol vehicle de llançament actual, el mirall estarà compost de 18 segments hexagonals que es desplegaran des del telescopi un cop aquest estigui en òrbita. Petits motors d'alta sensibilitat situaran els segments del mirall en posició, i un cop col·locats rarament es mouran. En telescopis terrestres como el Keck a Hawaii, els segments del mirall s'ajusten contínuament per a contrarestar els efectes del vent i la gravetat.

Instruments previstos[modifica]

Es preveu que l'observatori compti amb els instruments següents:

  • Optical Telescope Element (OTE)
  • Integrated Science Instrument Module (ISIM)
  • Near InfraRed Camera (NIRCam)
  • Near InfraRed Spectrograph (NIRSpec)
  • Fine Guidance Sensor (FGS)
  • Mid Infrared Instrument (MIRI)

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Telescopi espacial James Webb Modifica l'enllaç a Wikidata