BepiColombo

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula vol espacialBepiColombo
BepiColombo-Logo.jpg
Tipus de missió Dos orbitadors
Operador European Space Agency, Japan Aerospace Exploration Agency
COSPAR ID BEPICLMBO
Lloc web ESA JAXA ISAS
Durada de la missió >1 any de la fase científica
Propietats de la nau
Massa de llançament en el llançament: 4.100 kg
MPO: 1.150 kg
MMO: 275 kg[1]
Potència MPO: 150 W
MMO: 90 W
Inici de la missió
Data de llançament 2017 (planificat anteriorment pel 9 juliol 2016)[1] des del Port Espacial Europeu de Kourou[2]
Vehicle de llançament Ariane 5
Lloc de llançament Port Espacial Europeu de Kourou
Contractista Per l'ESA: EADS Astrium
Per la JAXA: ISAS
Fi de la missió
Data d'aterratge 2024
Paràmetres orbitals
Tipus d'òrbita Geoestacionària
Periàpside MPO: 400 km
MMO: 400 km
Apoàpside MPO: 1.508 km
MMO: 11.824 km
Inclinació òrbita polar (90°)
Període MPO: 2,3 h
MMO: 9,3 h
Sobrevol de Terra, Venus, i Mercuri
Orbitador Mercuri
Inserció orbital 1 gener 2024 (planificat)

Modifica dades a Wikidata

BepiColombo és una missió i vehicle espacial, dissenyat conjuntament per l'Agència Espacial Europea (ESA) i l'Agència Espacial Japonesa (JAXA) per a l'exploració de Mercuri. El seu nom prové del matemàtic i enginyer italià Giuseppe (Bepi) Colombo. El 31 de gener de 2007 l'ESA aprovà aquesta missió, formalitzant un contracte de 329 milions d'euros entre Astrium i Alcatel Alenia Space.

A causa de problemes pressupostaris la part de la sonda que havia d'aterrar sobre el planeta (el Mercury Surface Element o MSE, «Element de Superfície de Mercuri») ha estat cancel·lada, tot i que Rússia ha mostrat interès a col·laborar precisament amb una sonda de superfície. Actualment el programa previst de la missió se centra en dos components: l'orbitador (Mercury Planetary Orbiter, MPO), construït per l'ESA, i l'orbitador magnetosfèric (Mercury Magnetospheric Orbiter, MMO) construït per la JAXA.

La sonda serà llançada per un coet Ariane 5 des de Kourou, a la Guaiana Francesa, l'any 2015. El viatge de la sonda fins a Mercuri durarà 6,5 anys, i hi arribarà l'any 2022. El sistema de propulsió principal de la BepiColombo és un motor de propulsió iònica, però també utilitzarà assistències gravitatòries de la Lluna, Venus i Mercuri. Els dos orbitadors disposen també de coets químics estàndard per a diverses maniobres orbitals. Una vegada arribi al planeta l'estudiarà durant un any sencer.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «ESA Science & Technology: Fact Sheet». esa.int. [Consulta: 5 febrer 2014].
  2. «MM - BepiColombo». Japan Aerospace Exploration Agency, 2008. [Consulta: 7 febrer 2014].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: BepiColombo Modifica l'enllaç a Wikidata