Cartografia de Mercuri

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Els quadrangles de Mercuri

Per la cartografia de Mercuri, la Unió Astronòmica Internacional (UAI) ha dividit convencionalment la superfície del planeta d'acord amb un reticulat, adaptat a una representació a escala 1 : 5.000.000, que defineix 15 quadrangles,[1] designats de H-1 a H-15 (l' H és l'acrònim d'Hermes, l'equivalent grec de Mercuri).[2]

Les dimensions dels quadrangles difereixen en el nombre de graus de longitud i latitud coberts. També, al llarg dels límits latitudinals, els quadrangles se superposen en 1 grau (en la versió anterior a 2011 és superposaven als 5 graus).

S'han definit un total de cinc bandes de quadrangles:

  • La primera, que es troba a l'equador, s'estén entre 22° S i 22° N,[Nota 1] i es divideix en cinc quadrangles de 72° de longitud cadascun.
  • La segona i la tercera s'estenen entre 21° N/S i 66° N/S,[Nota 2] i es divideixen en quatre quadrangles de 90° de longitud cadascun. Per totes aquestes bandes s'adopta com un meridià convencional per a l'inici de la subdivisió del quadrangle en quin lloc de 0° E.
  • Cadascuna de les altres bandes, que s'estenen a més de 65° N/S, consisteixen en un únic quadrangle circumpolar.

Cada quadrangle rep un nom per les característiques superficials prominents visibles dins de cada àrea.[2] Inicialment, els quadrangles van ser nomenats per les característiques d'albedo, ja que aquests eren els trets més prominents visibles abans del mapeig que es va dur a terme per mitjà de naus espacials. El mapatge realitzat amb les imatges obtingudes pels sobrevols del Mariner 10 en 1974 i 1975 va provocar el canvi de nom de nou quadrangles per les noves característiques prominents mapejades.[2] Els sis quadrangles restants no van ser mapejats pel Mariner 10 i van conservar els seus noms de característiques d'albedo. Després de l'arribada del MESSENGER en òrbita el 2011, aquests sis quadrangles van ser mapejats i es van canviar els seus noms.[3]

Història de la cartografia de Mercuri[modifica | modifica el codi]

Els primers intents de dibuixar un mapa de la superfície de Mercuri van ser fets per Giovanni Schiaparelli, però primer va ser Percival Lowell en 1896 i després Eugène Michel Antoniadi en 1934 els primers en fer un mapa on identificaven les característiques amb un nom. En particular, va ser la nomenclatura d'Antoniadi que es va imposar en l'ús comú dels observadors.[4]

Tots aquests treballs, que ja patien els límits implícits de la tecnologia d'observació llavors disponible, es van veure afectats per la convicció, que més tard va resultar ser errònia, que Mercuri estava en rotació síncrona amb el Sol, mostrant sempre el mateix hemisferi il·luminat.[4] Fins i tot quan el 1965 es va entendre el veritable període de rotació de Mercuri, no es va poder obtenir mapes precisos, només una denominació convencional dels principals albedos que la UAI va anomenar utilitzant els noms dels mapes Antoniadi.[4]

Schiaparelli Lowell Antoniadi UAI
Mercure carte schiaparelli.jpg Mercure carte lowell.jpg Mercure carte antoniadi.jpg Mercury albedo features adopted by the IAU.jpg.

Cartografia moderna[modifica | modifica el codi]

L'assignació actual és el resultat de procés de les imatges detallades obtingudes entre 2011 i 2015 durant la missió MESSENGER, que van completar tant la qualitat com la cobertura assolida entre 1974 i 1976 amb els tres sobrevols planetaris de la missió Mariner 10, i en 2008 amb la primera passada del MESSENGER. El pla de vol triat per a la sonda Mariner 10 incloïa una òrbita heliocèntrica en ressonància 2:1 amb Mercuri; d'una banda, això va permetre que, amb els costos addicionals mínims, poder augmentar el nombre de sobrevols executables, l'altre implica que aquests es van esdevenir en el mateix punt de l'òrbita del planeta que, tenint una ressonància 2:1 entre el seu període de rotació i la revolució, sempre semblava estar il·luminat en el mateix hemisferi. El primer i el tercer sobrevol va tenir lloc al costat fosc del qual era possible obtenir imatges de la mitja lluna mercurial només durant l'aproximació i l'allunyament. En general, el Mariner 10 va recollir imatges del 45% de la superfície amb dos quadrangles completament mapejats i quatre sense observar totalment.[5][4] La sonda MESSENGER es va col·locar en una òrbita hermeocentrica (òrbita al voltant de Mercuri) i va poder observar Mercuri de forma contínua durant quatre anys, fins a aconseguir la cobertura total del planeta el 6 de març de 2013.

Als quadrangles s'han assignat un codi de tipus H-n, on H representa Hermes, la divinitat corresponent a Mercuri en la mitologia grega, i n és la seqüència assignada al quadrangle dins del reticulat. La numeració del quadrangle es porta a terme de nord a sud i d'est a oest. Els quadrangles circumpolars són de forma circular. Per a cada quadrangle també s'ha assignat un nom pres d'un element topogràfic del relleu que es troba al quadrangle. El nom dels quadrangles han variat en el temps amb l'avanç del coneixement de la zona. Inicialment, els noms es referien a les característiques d'albedo històricament definides per Eugène Michel Antoniadi i després han sigut normalitzats per la UAI;[6] després de la missió del Mariner 10, es van modificar el nom de nou quadrangles; els últims sis quadrangles van canviar el nom el 2011, quan van estar disponibles les primeres imatges del MESSENGER.[3]

Esquema del conjunt[modifica | modifica el codi]

Relació entre tots els quadrangles amb la superfície de Mercuri (el nord està a la part superior):[7]

En particular, H-1 i H-15, al ser circumpolars, tenen una forma circular.

Detall dels quadrangles[modifica | modifica el codi]

Nom[1] Codi Epònim Nom anterior[4] Latitud[7] Longitud[7] Mapa del Mariner 10 Mapa actual[1]
Borealis[Nota 3] H-1 Borealis Planitia[4] Borea 65º - 90° N 0º - 360° W Mercury, Borea region.jpg H-1 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
Victoria H-2 Victoria Rupes Aurora 21º - 66° N 0° - 90° W Mercury, Aurora region.jpg H-2 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
Shakespeare H-3 Cràter Shakespeare Caduceata 21º - 66° N 90° - 180° W Mercury, Caduceata region.jpg H-3 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
Raditladi H-4 Cràter Raditladi Liguria 21º - 66° N 180° - 270° W cap H-4 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
Hokusai H-5 Cràter Hokusai Apollonia 21º - 66° N 270° - 360° W cap H-5 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
Kuiper H-6 Cràter Kuiper Tricrena 22º N - 22° S 0° - 72° W Mercury h06 Kuiper quadrangle.png H-6 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
Beethoven H-7 Cràter Beethoven Solitudo Lycaonis 22º N - 22° S 72º - 144° W Mercury h07 Beethoven quadrangle.png H-7 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
Tolstoj[Nota 4] H-8 Cràter Tolstoj Phaethontias 22º N - 22° S 144º - 216° W Mercury h08 Tolstoj quadrangle.png H-8 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
Eminescu H-9 Cràter Eminescu Solitudo Criophori 22º N - 22° S 216º - 288° W cap H-9 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
Derain H-10 Cràter Derain Pieria 22º N - 22° S 288º - 360° W cap H-10 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
Discovery H-11 Discovery Rupes[4] Solitudo Hermae Trismegisti 21º - 66° S 0º - 90° W Mercury h11 Discovery quadrangle.png H-11 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
Michelangelo H-12 Cràter Michelangelo Solitudo Promethei 21º - 66° S 90° - 180° W Mercury h12 Michelangelo quadrangle.png H-12 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
Neruda H-13 Cràter Neruda Solitudo Persephones 21º - 66° S 180° - 270° W cap H-13 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
Debussy H-14 Cràter Debussy Cyllene 21º - 66° S 270° - 360° W cap H-14 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
Bach H-15 Cràter Bach Australia 65º - 90° S 0° - 360° W Mercury, Australia region.jpg H-15 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Entre 25° S i 25° N en la versió anterior a 2011.
  2. Entre 20° N/S i 70° N/S en la versió anterior a 2011.
  3. Provisionalment es va anomenar «Goethe», però va ser reanomenat per la UIA en 1976.[7]
  4. Provisionalment es va anomenar «Tir», però va ser reanomenat per la UIA en 1976.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1:5 Million-Scale Maps of Mercury, International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN) (anglès)
  2. 2,0 2,1 2,2 Strom; Sprague, 2003, p. 79.
  3. 3,0 3,1 «IAU Information Bulletin» (pdf). Falta indicar la publicació. International Astronomical Union, 108, juliol 2011, pàg. 23.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 SP-423 Atlas of Mercury - Surface Mapping, NASA (anglès)
  5. MESSENGER's Enhanced Coverage of Mercury's Surface, JHU/APL 2008 (anglès)
  6. Albedo de Mercuri, UAI (anglès)
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Schaber, Gerald G.; John F. McCauley Geologic Map of the Tolstoj (H-8) Quadrangle of Mercury. U.S. Geological Survey, 1980. USGS Miscellaneous Investigations Series Map I–1199, és part de l'Atlas of Mercury, 1:5,000,000 Geologic Series [Consulta: 6 abril 2017]. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Strom, Robert G; Sprague, Ann L. Exploring Mercury: The Iron Planet (en anglès), 2003. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]