Gravity Field and Steady-State Ocean Circulation Explorer

Gravity field and steady-state Ocean Circulation Explorer (GOCE)

Organització	Agència Espacial Europea
Contractista	Thales Alenia Space i EADS Astrium Space
Tipus de missió	Teledetecció Terrestre
Planeta on orbita	Terra
Ús	civil
Vehicle de llançament	SS-19 Rókot des del Cosmòdrom de Plesetsk, Rússia
Durada de la missió	2 anys
Web	GOCE (anglès)
Massa	1100 kg
Potència	Panell solars; fins a 1300 W
Elements orbitals	Òrbita heliosíncrona Circular
Inclinació	96,5°
Període orbital	100 min,
Apoapsi	295 km
Periapsi	295 km
Instrument principal	Gradiòmetre: Receptor GPS Làser retroreflector
Tecnologia	retroreflectometre

L'Explorador de la Circulació Oceànica i de Gravetat (Gravity field and steady-state Ocean Circulation Explorer en anglès), conegut com a GOCE, és un satèl·lit de l'Agència Espacial Europea (ESA) dedicat a la mesura del camp gravitatori terrestre. Va ser llançat el 17 de març de 2009 mitjançant un coet rus Rókot (antic míssil balístic), després d'haver estat posposada la seva data prevista inicial del 27 d'octubre de 2008 a causa de problemes en el coet llançador. S'espera que tingui una vida útil de 2 anys. El Gravity field and steady-state Ocean Circulation Explorer és una part del Living Planet Programme de la ESA.

La seva construcció va anar a càrrec d'un consorci de 45 empreses, entre les quals destaquen Thales Alenia Space i EADS Astrium Space.

Objectius de la missió

La missió del satèl·lit té els següents objectius:

• Determinar les anomalies del camp gravitatori terrestre amb una precisió de 10 ^-5m/s².
• Determinar el geoide amb una precisió d'1 a 2 cm i una resolució espacial millor que 100  km.

Instrumentació

Per dur a terme la seva missió disposa dels següents instruments:

• Gradiòmetre: 3 parells de 3 eixos servocontrolats amb acceleròmetres capacitius, cada parell separat una distància de 5 dm
• Receptor GPS de 12 canals amb qualitat geodética
• Retroreflector làser

Llançament

El satèl·lit GOCE va ser llançat a les 14:21 GMT del 17 de març de 2009 des del Cosmòdrom de Plesetsk utilitzant un coet rus de tipus Rókot (que és un míssil balístic intercontinental de tipus UR-100N modificat per a usos civils després del tractat de reducció d'armament estratègic) que va propulsar al satèl·lit en direcció nord sobre l'àrtic alliberant a 280 quilòmetres d'altura en òrbita circumpolar. El primer intent de llançament es va produir el 16 de març de 2009, però va ser avortat a causa d'una fallada en la torre d'enlairament.

El llançament finalment va tenir per objectiu situar GOCE en una òrbita heliosincrónica amb una inclinació de 96.70 graus i node ascendent a 18:00. El satèl·lit havia de separar del seu coet llançador a 295 quilòmetres d'altura i la seva òrbita decaure durant 45 dies fins a l'altitud operativa de 270 quilòmetres. Per mantenir la baixa altitud del seu òrbita GOCCE té un propulsor de ions amb el qual contrarestar els efectes del fregament amb l'atmosfera per quedar afectat únicament pel camp gravitatori.

Energia

GOCE porta fixats a la part del cos principal que està orientada cap al sol panells solars amb capacitat per produir 1300 watts.

A més compta amb un motor elèctric de propulsió d'ions que funciona llançant a més de 40000 m/s partícules de xenó carregades la funció és compensar les pèrdues d'impuls causades per la baixa òrbita. Com a combustible per a aquest motor té un tanc amb 40 kg de xenó que un cop consumit marcarà el final de la vida operativa del satèl·lit, estimada en uns 20 mesos.

Les plaques solars que porta es troben disposades en un panell de 5 metres per 1 metre i actuen com aletes pensades per estabilitzar la nau durant el seu trànsit per la ionosfera.

Enllaços externs

• ESA's gravity mission GOCE (anglès)
• GOCE en ESA Spacecraft Operations (anglès)
• GOCE Mission Profile Arxivat 2009-03-21 a Wayback Machine. en NASA's Solar System Exploration (anglès)
• Satellite GOCEen International Laser Ranging Service (ILRS)Arxivat 2008-02-14 a Wayback Machine. (anglès)