Proba-2

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Project for Onboard Autonomy 2
Organització: Agència Espacial Europea
Contractista: Verhaert Design & Development NV
Tipus de missió : Test tecnològic
Planeta on orbita : Terra
Ús : civil
Vehicle de llançament : SS-19 Rókot des de el Cosmòdrom de Plesetsk, Rússia
Durada de la missió: 2 anys
Web : Proba (anglès)
Massa: 135 kg
Potència: Panell solars; fins a 110 W
bateria d'ió de liti amb una capacitat de 16 Ah
Elements orbitals: Òrbita heliosíncrona
Inclinació: 98,3°
Periòde Orbital: 99,2 min
Apoapsis : 709 km
Periapsis: 725 km
Instrument Principal: SWAP
LYRA
TPMU
DSLP

Proba 2 (projecte per autonomia a bord, en anglès acrònim de Project for Onboard Autonomy 2) és un satèl·lit artificial experimental de l'ESA llançat el 2 de novembre de 2009 a la 1:50 UTC des del cosmòdrom de Plesetsk mitjançant un coet Rókot (també escrit Rókot, Рокот en rus) juntament amb el satèl·lit SMOS. Proba 2 va ser alliberat de l'última etapa del coet tres hores després de la inserció en òrbita d'aquest i unes dues hores després de l'alliberament de SMOS.[1]

Objectius[modifica | modifica el codi]

La missió Proba 2 és provar i validar una sèrie de noves tecnologies a ser usades per l'ESA en futurs satèl·lits així com realitzar observacions científiques amb dos experiments a bord: dos instruments belgues per realitzar estudis sobre física solar i dos instruments txecs per realitzar estudis sobre física de plasma.[1]

Característiques[modifica | modifica el codi]

El satèl·lit té una massa de 135 kg i forma aproximadament cúbica (0,6 x 0,6 x 0,8 m), sense comptar amb els seus dos panells solars desplegats, fets d'una estructura de alumini amb plàstic reforçat amb fibra de carboni, que proporcionen una potència elèctrica de fins a 110 watt si alimenten una bateria d'ió de liti amb una capacitat de 16 Ah. [2]

L'estructura principal està formada per tres panells de alumini conformats a manera de bresca i formant una H i en què van muntats gairebé tots els sistemes, amb un panell inferior que es va usar com a interfície amb el coet llançador. La part exterior dels panells està pintada en algunes parts de negre o blanc per funcionar com radiadors passius. Un dels costats de l'estructura porta cèl·lules solars, a part de les situades en els panells solars. [2]

El satèl·lit s'estabilitza en els tres eixos i l'actitud està controlada per quatre petits volants d'inèrcia el velocitat de gir pot variar per produir rotacions en els tres eixos del satèl·lit i podrien tenir un moment de fins a 30 mN-m. L'orientació es duu a terme tant mitjançant un seguidor d'estrelles amb una precisió de 5 segons d'arc per un període de 10 segons de seguiment com mitjançant un magnetòmetre de tres eixos. El satèl·lit també és capaç de navegar autònomament utilitzant GPS i té un motor iònic alimentat per xenó i amb un empenta de fins a 20 mN per realitzar ajustaments orbitals. El tanc de xenó és pressuritzat amb nitrogen que el satèl·lit genera a bord a partir d'una font en estat sòlid. [2] [1]

Les cèl·lules solars són del tipus de triple unió d'Arsenur de gal·li, i van muntades tant en els dos panells solars com en un dels costats del cos principal del satèl·lit. [2]

Proba 2 pot comunicar-se mitjançant un enllaç a banda S amb el seu centre de control principal, situat a Redu (Bèlgica), a una velocitat de 64 kbps, i amb l'estació de Svalbard (Noruega) usada com a suport. [2]

El principal contractista per a la construcció i operació del satèl·lit és Verhaert Design & Development NV, una empresa subsidiària de QinetiQ.

Demostració tecnològica[modifica | modifica el codi]

La missió principal de Proba 2 és provar i validar noves tecnologies per al seu ús en futures missions i satèl·lits, que consisteixen en [3]

  • Un nou tipus de bateria d'ió de liti desenvolupada per l'empresa francesa SAFT.
  • Un sistema de control de dades i energia amb un nou processador, desenvolupat per l'empresa belga Verhaert Space.
  • Panells estructurals d'alumini combinat amb fibra de carboni, desenvolupats per l'empresa suïssa APCO Technologies.
  • Nous volants d'inèrcia desenvolupats per l'empresa APCO Technologies, seguidors d'estrelles desenvolupats per l'empresa britànica DTU i receptors GPS construïts per l'alemany DLR.
  • Un sistema de telecomunicacions millorat amb un descodificador desenvolupat en la seva major part com programari de l'empresa alemanya STT-SystemTechnik GmbH.
  • Un sensor solar digital desenvolupat per l'holandesa TNO.
  • Un receptor GPS de freqüència dual desenvolupat per la francesa Alcatel Espace.
  • Un sistema de sensors per fibra per monitorització de la temperatura i pressió de la nau desenvolupat per MPB Communications Inc
  • Un sensor estel·lar desenvolupat per al seu ús en la missió BepiColombo a Mercuri, desenvolupat per l'empresa italiana Galileo avionica.
  • Un magnetòmetre de flux de porta d'alta precisió desenvolupat per l'empresa danesa DTU i experiments per tecnologia de magnetòmetres dissenyats per l'empresa portuguesa Lusospace i l'alemanya ZARM Technik AG.
  • Un panell solar experimental amb concentrador de flux solar desenvolupat per la belga CSL.
  • Un sistema de propulsió iònic alimentat per xenó i un generador de gas nitrogen d'estat sòlid per pressuritzar el tanc de propelente desenvolupat per la britànica SSTL i l'holandesa Bradford.
  • Una microcàmera d'exploració (anomenada X-CAM) desenvolupada per l'empresa suïssa Micro-càmeres & Space Exploration.

Ciència[modifica | modifica el codi]

Proba 2 du a bord quatre instrument científics: [4]

  • SWAP ( Sun Watcher using APS Detectors and image processing, observació solar utilitzant detectors APS i processament d'imatge): es tracta d'un telescopi de tipus Ritchey-Chrétien per a l'ultraviolat extrem construït sobre la base del instrument EIT ( Extreme Ultraviolet Imaging Telescope) a bord del satèl·lit SOHO. El seu objectiu és fotografiar la corona solar, obtenint imatges a ritme d'una per minut amb gran resolució espacial.
  • LYRA ( Lyman-alpha Radiometer, radiòmetre Lyman-alfa): és un radiòmetre per a quatre bandes ultraviolada, en concret
    • 115-125 nm, centrada en la línia Lyman-alfa, a 121,6 nm.
    • 200-220 nm, en el rang continu de Herzberg.
    • 17-31 nm, que inclou la detecció d'alumini i Heli II.
    • 1-20 nm, per al zirconi.

L'objectiu de l'instrument és realitzar observacions en aquests canals per realitzar estudis tant de física solar com de aeronomia i meteorologia espacial. L'instrument ha estat desenvolupat pel Reial Observatori de Bèlgica.

  • TPMU ( Thermal plasma measurement unit, unitat de mesura tèrmica de plasma): consisteix en un sensor juntament amb els seus preamplificadors i una unitat de processament per a l'estudi de la densitat, composició i temperatura d'ions i la temperatura de electrons, així com per mesurar el potencial elèctric de l'estructura del satèl·lit.
  • DSLP ( Dual segmented Langmuir probe, sonda Langmuir dual segmentada): és un instrument utilitzat per estudiar el fons de plasma magnetosféric i està basat en l'instrument ISL ( Instrument Sonde de Langmuir) de la missió Demeter del CNES. El seu objectiu és mesurar la densitat de plasma i la seva variació en el rang entre 100 i 5⋅10 6 partícules/cm3 ; mesurar la temperatura d'electrons en el rang entre 500 i 3000 Kelvin; mesurar el potencial de la nau en el rang entre ± 5 volts.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 ESA. «Two new ESA satellites successfully lofted into orbit» (en anglés), 2 de noviembre de 2009.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 ESA. «Proba-2: Spacecraft» (en inglés), 20 de octubre de 2009. [Consulta: 2 de noviembre].
  3. ESA. «Proba-2: technology demonstrations» (en inglés), 22 de octubre de 2009. [Consulta: 2 de noviembre].
  4. ESA. «Proba-2: science payloads» (en anglès), 20 de octubre de 2009. [Consulta: 2 de noviembre].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]