Hermann Emil Fischer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hermann Emil Fischer Premi Nobel
Hermann Emil Fischer c1895.jpg
Hermann Emil Fischer, 1921.
Naixement 9 d'octubre de 1852
Euskirchen, Alemanya
Mort 15 de juliol de 1919(1919-07-15) (als 66 anys)
Berlín, Alemanya
Nacionalitat Flag of Germany.svg Alemanya
Ètnia Alemany
Alma mater Universitat de Bonn
Universitat d'Estrasburg
Camp científic Química
Institució Universitat de Munic
Universitat d’Eerlangen
Universitat de Würburg
Universitat de Berlín
Guardons
Premi Nobel de Química (1902)
Modifica dades a Wikidata

Hermann Emil Fischer (Euskirchen, avui dia part de l'estat de Rin del Nord-Westfàlia, 9 d'octubre de 1852 - 15 de juliol de 1919, Berlín, Imperi Alemany, 1919) fou un químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1902.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 1852 a la ciutat d'Euskirchen. de Fischer començà a treballar als negocis familiars del seu pare, fins que aquest l'envià a la universitat, al·legant que el seu fill era incompetent pels negocis. Ingressà a la Universitat de Bonn el 1872 per estudiar química, encara que es canvià després a la Universitat d'Estrasburg, on es doctorà el 1874, amb un estudi sobre la fenolftaleïna.

Seguint a un dels seus professors, Fischer es convertí en professor de química en diverses universitat alemanyes com les de Munic, Eerlangen, Würburg i Berlín, on s'establí el 1892 i hi restà fins al final de la seva vida.

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

Monument a Hermann Emil Fischer a Berlin

Durant la seva estada a Verona descobrí, al costat del metge Joseph von Mering, el veronal o barbital, el primer somnífer del grup dels barbitúrics.

En la seva recerca va demostrar que les proteïnes estan compostes per cadenes d'aminoàcids i que l'acció dels enzims és específica, efectuant la hidròlisi de les proteïnes complexes en aminoàcids. En el seu treball al voltant dels glúcids va determinar l'estructura molecular de la glucosa i la fructosa. Així mateix fou el primer químic que va plantejar la fórmula de derivats de la purina, com per exemple l'àcid úric, i la cafeïna. L'any 1902 li fou concedit el Premi Nobel de Química "pels seus estudis de síntesi del grup de la purines".[1]

Va establir un vincle entre la biologia, la química orgànica i l'estereoquímica. El seu nom forma part de diferents processos químics, com la projecció de Fischer, la síntesi de pèptids de Fischer i la reducció de Fischer entre d'altres. Les medalles atorgades per la Societat Alemanya de Química porten el seu nom.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hermann Emil Fischer Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Química 1902 (anglès)