Hermann Emil Fischer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHermann Emil Fischer
Hermann Emil Fischer c1895.jpg
Hermann Emil Fischer, 1921. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 octubre 1852 Modifica el valor a Wikidata
Euskirchen Modifica el valor a Wikidata
Mort15 juliol 1919 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentFriedhof Wannsee, Lindenstraße (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatAlemanya Alemanya
Grup ètnicAlemany
FormacióUniversitat de Bonn
Universitat d'Estrasburg
Activitat
Director de tesiAdolf von Baeyer Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballQuímica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióQuímica
OrganitzacióUniversitat de Munic
Universitat d’Eerlangen
Universitat de Würburg
Universitat de Berlín
Membre de
ProfessorsFriedrich August Kekulé Modifica el valor a Wikidata
AlumnesOskar Piloty, Otto Paul Hermann Diels, Adolf Otto Reinhold Windaus, Ludwig Knorr, Fritz Pregl i Otto Heinrich Warburg Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralOtto Paul Hermann Diels, Hans Fischer, Otto Heinrich Warburg, Hans von Euler-Chelpin, Carl Dietrich Harries i Max Bergmann Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 177689229 Modifica els identificadors a Wikidata

Hermann Emil Fischer (Euskirchen, avui dia part de l'estat de Rin del Nord-Westfàlia, 9 d'octubre de 1852 - 15 de juliol de 1919, Berlín, Imperi Alemany, 1919) fou un químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1902.

Biografia[modifica]

Va néixer el 1852 a la ciutat d'Euskirchen. de Fischer començà a treballar als negocis familiars del seu pare, fins que aquest l'envià a la universitat, al·legant que el seu fill era incompetent pels negocis. Ingressà a la Universitat de Bonn el 1872 per estudiar química, encara que es canvià després a la Universitat d'Estrasburg, on es doctorà el 1874, amb un estudi sobre la fenolftaleïna.

Seguint a un dels seus professors, Fischer es convertí en professor de química en diverses universitat alemanyes com les de Munic, Eerlangen, Würburg i Berlín, on s'establí el 1892 i hi restà fins al final de la seva vida.

Recerca científica[modifica]

Monument a Hermann Emil Fischer a Berlin

Durant la seva estada a Verona descobrí, al costat del metge Joseph von Mering, el veronal o barbital, el primer somnífer del grup dels barbitúrics.

En la seva recerca va demostrar que les proteïnes estan compostes per cadenes d'aminoàcids i que l'acció dels enzims és específica, efectuant la hidròlisi de les proteïnes complexes en aminoàcids. En el seu treball al voltant dels glúcids va determinar l'estructura molecular de la glucosa i la fructosa. Així mateix fou el primer químic que va plantejar la fórmula de derivats de la purina, com per exemple l'àcid úric, i la cafeïna. L'any 1902 li fou concedit el Premi Nobel de Química "pels seus estudis de síntesi del grup de la purines".[1]

Va establir un vincle entre la biologia, la química orgànica i l'estereoquímica. El seu nom forma part de diferents processos químics, com la projecció de Fischer, la síntesi de pèptids de Fischer i la reducció de Fischer entre d'altres. Les medalles atorgades per la Societat Alemanya de Química porten el seu nom.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hermann Emil Fischer