Vés al contingut

Isoniazida

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de fàrmacIsoniazida
Malaltia objectetuberculosi, tuberculosi pulmonar i tuberculosi miliar Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Grup farmacològicfàrmac antituberculós, medicament essencial i pyridine alkaloid (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCJ04AC01 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC6H7N3O Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular137,059 Da Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió172 ℃ Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS54-85-3 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)3767 Modifica el valor a Wikidata
DrugBankDB00951 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider3635 Modifica el valor a Wikidata
UNIIV83O1VOZ8L Modifica el valor a Wikidata
KEGGC07054 i D00346 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI6030 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL64 Modifica el valor a Wikidata
NIAID ChemDB007657 Modifica el valor a Wikidata
PDB ligand IDNIZ Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.000.195

La isoniazida, també coneguda com a hidrazida de l'àcid isonicotínic (INH), és un antibiòtic utilitzat per al tractament de la tuberculosi.[1] Per a la tuberculosi activa s'utilitza sovint juntament amb rifampicina, pirazinamida i estreptomicina o etambutol.[2] Per a la tuberculosi latent, s'utilitza sovint sola, per si mateixa.[1] També es pot utilitzar per a tipus atípics de micobacteris, com ara M. avium, M. kansasii, i M. xenopi.[1] Se sol prendre per via oral, però es pot utilitzar per injecció en el múscul.[1]

Els efectes secundaris habituals inclouen un augment dels nivells sanguinis d'enzims hepàtics i entumiment a les mans i als peus.[1] Els efectes secundaris greus poden incloure inflamació hepàtica i insuficiència hepàtica aguda.[1] No és clar si l'ús durant l'embaràs és segur per al nadó.[3] L'ús durant la lactància materna és probable que sigui segur.[3] Es pot administrar piridoxina per reduir el risc d'efectes secundaris.[4] La isoniazida actua en part interrompent la formació de la paret cel·lular del bacteri, que provoca la mort cel·lular.[1]

La isoniazida es va fabricar per primera vegada el 1952.[5] Es troba a la llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut.[6] L'Organització Mundial de la Salut classifica la isoniazida com a fonamental per a la medicina humana.[7] La isoniazida està disponible en alguns països com a medicament genèric,[1] a Espanya, en la forma oral, està comercialitzat associat a la piridoxina amb el nom comercial de Cemidon.[8]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 «Isoniazid». The American Society of Health-System Pharmacists. Arxivat de l'original el 20 desembre 2016.
  2. WHO Model Formulary 2008. World Health Organization, 2009, p. 136. ISBN 9789241547659.
  3. 1 2 «Isoniazid (Nydrazid) Use During Pregnancy». Arxivat de l'original el 20 desembre 2016.
  4. Hamilton, Richart. Tarascon Pocket Pharmacopoeia 2015 Deluxe Lab-Coat Edition. Jones & Bartlett Learning, 2015, p. 49. ISBN 9781284057560.
  5. Walker, S. R.. Trends and Changes in Drug Research and Development. Springer Science & Business Media, 2012, p. 109. ISBN 9789400926592.
  6. World Health Organization model list of essential medicines: 21st list 2019. Geneva: World Health Organization, 2019. WHO/MVP/EMP/IAU/2019.06. License: CC BY-NC-SA 3.0 IGO.
  7. Critically important antimicrobials for human medicine. 6th revision. Geneva: World Health Organization, 2019. ISBN 9789241515528.
  8. «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2021.