Isoniazida

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de fàrmacIsoniazida
Isoniazid skeletal.svg
Malaltia objectetuberculosi, tuberculosi pulmonar i tuberculosi miliar Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Grup farmacològicantimicobacterià, bactericida, fàrmac antituberculós i medicament essencial Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCJ04AC01 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC6H7N3O Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular137,059 Da Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió172 °C Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS54-85-3 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)3767 Modifica el valor a Wikidata
DrugBank00951 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider3635 Modifica el valor a Wikidata
UNIIV83O1VOZ8L Modifica el valor a Wikidata
KEGGC07054 i D00346 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI6030 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL64 Modifica el valor a Wikidata
NIAID ChemDB007657 Modifica el valor a Wikidata
PDB ligand IDNIZ Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.000.195

La isoniazida, també coneguda com a hidrazida de l'àcid isonicotínic (INH), és un antibiòtic utilitzat per al tractament de la tuberculosi.[1] Per a la tuberculosi activa s'utilitza sovint juntament amb rifampicina, pirazinamida i estreptomicina o etambutol.[2] Per a la tuberculosi latent, s'utilitza sovint sola, per si mateixa.[1] També es pot utilitzar per a tipus atípics de micobacteris, com ara M. avium, M. kansasii, i M. xenopi.[1] Se sol prendre per via oral, però es pot utilitzar per injecció en el múscul.[1]

Els efectes secundaris habituals inclouen un augment dels nivells sanguinis d'enzims hepàtics i entumiment a les mans i als peus.[1] Els efectes secundaris greus poden incloure inflamació hepàtica i insuficiència hepàtica aguda.[1] No està clar si l'ús durant l'embaràs és segur per al nadó.[3] L'ús durant la lactància materna és probable que sigui segur.[3] Es pot administrar piridoxina per reduir el risc d'efectes secundaris.[4] La isoniazida actua en part interrompent la formació de la paret cel·lular del bacteri, que provoca la mort cel·lular.[1]

La isoniazida es va fabricar per primera vegada el 1952.[5] Es troba a la llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut.[6] L'Organització Mundial de la Salut classifica la isoniazida com a fonamental per a la medicina humana.[7] La isoniazida està disponible en alguns països com a medicament genèric,[1] a Espanya, en la forma oral, està comercialitzat associat a la piridoxina amb el nom comercial de Cemidon.[8]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Isoniazid». The American Society of Health-System Pharmacists. Arxivat de l'original el 20 desembre 2016.
  2. WHO Model Formulary 2008. World Health Organization, 2009, p. 136. ISBN 9789241547659. 
  3. 3,0 3,1 «Isoniazid (Nydrazid) Use During Pregnancy». Arxivat de l'original el 20 desembre 2016.
  4. Hamilton, Richart. Tarascon Pocket Pharmacopoeia 2015 Deluxe Lab-Coat Edition. Jones & Bartlett Learning, 2015, p. 49. ISBN 9781284057560. 
  5. Walker, S. R.. Trends and Changes in Drug Research and Development. Springer Science & Business Media, 2012, p. 109. ISBN 9789400926592. 
  6. World Health Organization model list of essential medicines: 21st list 2019. Geneva: World Health Organization, 2019. WHO/MVP/EMP/IAU/2019.06. License: CC BY-NC-SA 3.0 IGO. 
  7. Critically important antimicrobials for human medicine. 6th revision. Geneva: World Health Organization, 2019. ISBN 9789241515528. 
  8. «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2021.