Anilina

Anilina

Substància química	compost químic, Class IIIA combustible liquid (en) , carcinogen ocupacional, cancerigen i aniline (en)
Massa molecular	93,058 Da
Descobridor o inventor	Otto Unverdorben, Friedlieb Ferdinand Runge, Carl Julius Fritzsche i Nikolai Zinin
Trobat en el tàxon	Camellia sinensis i fenigrec
Rol	cancerigen
Estructura química
Fórmula química	C₆H₇N
SMILES canònic	Model 2D C1=CC=C(C=C1)N
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
Densitat	1,02 g/cm³ (a 20 °C, líquid)
Solubilitat	4 g/100 g (aigua, 20 °C) 34 g/L (aigua, 20 °C)
Punt de fusió	−6 °C −6 °C
Punt d'ebullició	184 °C (a 760 Torr) 184 °C
Pressió de vapor	0,6 mmHg (a 20 °C)
Perill
Límit inferior d'explosivitat	1,3 vol%
Límit superior d'explosivitat	11 vol%
Dosi letal mínima	180 ppm 250 ppm 200 mg/kg 100 mg/kg 500 mg/kg 1.540 mg/kg 100 mg/kg 1 g/kg 350 mg/kg 150 mg/kg
Dosi letal mediana	2.500 mg/m³ 175 ppm 250 ppm 100 mg/kg 368 mg/kg 420 mg/kg 64 mg/kg 195 mg/kg 400 mg/kg 500 mg/kg 464 mg/kg 750 mg/kg 250 mg/kg 562 mg/kg 254 mg/kg 1.290 mg/kg 0,82 mg/kg 1.400 mg/kg 200 mg/kg 250 mg/kg (rata, via oral)
Temperatura d'autoignició	615 °C
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps	19 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) 2 ppm (, Egipte, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Finlàndia, França, Alemanya, Corea del Sud, Mèxic, Perú, Suïssa) 1 ppm (, Dinamarca, Islàndia, Japó, Nova Zelanda, Noruega, Suècia, Regne Unit) 8 mg/m³ (, Hongria) 0,2 mg/m³ (, Índia) 5 mg/m³ (, Polònia) 0,1 mg/m³ (, Rússia) 1 mg/m³ (, Països Baixos) 5 ppm (, Filipines, Turquia)
Límit d'exposició a curt termini	10 ppm (Àustria) 4 ppm (Finlàndia, Suïssa) 32 mg/m³ (Hongria) 5 ppm (Mèxic) 20 mg/m³ (Polònia) 0,3 mg/m³ (Rússia) 2 ppm (Suècia)
Límit d'exposició sostre	0 mg/m³ (cap valor)
Punt d'inflamabilitat	158 °F 76 °C
IDLH	381 mg/m³
2 3 0

L'anilina, també coneguda com a fenilamina o aminobenzè, és un compost orgànic líquid, entre incolor i lleugerament groc, d'una olor característica. No s'evapora fàcilment a temperatura ambient. L'anilina és lleugerament soluble en aigua i es dissol fàcilment en la majoria dels dissolvents orgànics.

L'anilina es fa servir per fabricar una àmplia varietat de productes com ara l'escuma de poliuretà, productes químics agrícoles, pintures sintètiques i colorants industrials, antioxidants, estabilitzadors per a la indústria del cautxú, herbicides, vernissos i explosius.

Toxicitat i perill d'usos

L'anilina pot ser tòxica si s'ingereix, inhala o per contacte amb la pell. L'anilina danya l'hemoglobina, una proteïna que transporta l'oxigen en la sang. L'hemoglobina danyada no pot transportar oxigen. Aquesta condició es coneix com a metahemoglobinemia i la seva gravetat depèn de la quantitat d'anilina a què es va exposar i de la duració de l'exposició. La metahemoglobinemia, el símptoma més notable d'intoxicació amb anilina en éssers humans, produeix cianosi (una coloració blau-porpra de la pell) després d'una exposició aguda a alts nivells d'anilina. També poden aparèixer mareigs, mals de cap, batec irregular del cor, convulsions, coma i la mort. El contacte directe amb l'anilina també pot produir irritació de la pell i els ulls.

L'exposició prolongada a nivells d'anilina més baixos pot causar símptomes similars als observats en casos d'exposició aguda a alts nivells. No hi ha dades confiables sobre si l'anilina afecta adversament la reproducció en éssers humans. Els estudis en animals no han demostrat efectes adversos de l'anilina sobre la reproducció.

No obstant això, sí que s'ha demostrat que té repercussions cancerígenes sobre rates que han ingerit aliments contaminats amb anilina durant tota la vida, ja que desenvolupen càncer de melsa; per tant, hi ha probabilitats que sigui cancerígena en éssers humans.

Enllaços externs

• ATSDR en Español - ToxFAQs™:anilina: Departament de Salut i Serveis Humans dels EUA (domini públic)