Friedlieb Ferdinand Runge

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Friedlieb Ferdinand Runge
Friedlieb Ferdinand Runge.jpeg
Naixement 8 de febrer de 1794
Hamburg, Alemanya
Mort 25 de març de 1867(1867-03-25) (als 73 anys)
Oranienburg, Alemanya
Nacionalitat Flag of Germany.svg Alemanya
Alma mater Universitat de Jena
Universitat de Berlin
Camp científic Química Analítica
Institució Universitat de Berlin
Universitat de Breslau
Director de tesi Johann Wolfgang Döbereiner
Modifica dades a Wikidata

Friedlieb (o Friedlob, i de vegades denominat erròniament "Friedrich") Ferdinand Runge (1795 – 1867) va ser un químic analític alemany.

Runge va dur a terme experiments químics des de molt jove, identificant per casualitat els efectes midriàtics de l'extracte de belladona. L’any 1819 va mostrar la seva troballa a Goethe, qui el va animar a analitzar el cafè.[1] Uns mesos més tard, Runge va identificar la cafeïna.[2]

Runge va estudiar química a Jena i Berlín, on va obtenir el seu doctorat. Després d'una gira per Europa durant tres anys, va ser professor de Química a la Universitat de Breslau fins a 1831. A partir de llavors i fins a 1852 va treballar per a una empresa de productes químics, però va ser acomiadat per un gestor ressentit i va morir quinze anys més tard en la pobresa.

Placa commemorativa a Oranienburg. Diu: Lloc històric de la factoria de productes químics d'Oranienburg, de la que va ser director tècnic des de 1832 fins a 1852 el Prof. Dr. Friedlieb Ferdinand Runge, descobridor dels colorants del quitrà d’hulla.

El seu treball químic inclou la química de la purina, la identificació de la cafeïna, el primer colorant de quitrà d'hulla (blau d'anilina),[3][4][5] productes de quitrà d'hulla (i un gran nombre de substàncies que es deriven de quitrà d'hulla), la cromatografia de paper, el pirrol, la quinoleïna, el fenol, el timol i l’atropina.[6]

Va ser el primer a adonar-se en 1855 el fenomen de "anells de Liesegang". Els va observar en el curs dels experiments sobre la precipitació dels reactius en paper assecant.[7][8]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Friedlieb Ferdinand Runge Modifica l'enllaç a Wikidata

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • B. A. Weinberg, B. K. Bealer (2001) “The world of caffeine”. New York & London: Routledge. ISBN 0-415-92722-6.
  • G. Kränzlein (1935). "Zum 100 jährigen Gedächtnis der Arbeiten von F. F. Runge". Angewandte Chemie 48 (1): 1–3. DOI:10.1002/ange.19350480103.
  • H. H. Bussemas, G. Harsch, L. S. Ettre (1994). "Friedlieb Ferdinand Runge (1794–1867): "Self-grown pictures" as precursors of paper chromatography". Chromatographia 38 (3-4): 243–254. DOI:10.1007/BF02290345.
  • Berthold Anft, R. E. Oesper. (1955) "Friedlieb Ferdinand Runge: A forgotten chemist of the nineteenth century," Journal of Chemical Education32 : 566–574.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Goethe, J. W. «Nachträge». A: F.W. von Biedermann (Ed.). Goethes Gespräche. 10. Leipzig: F.W. v. Biedermann, 1896. 
  2. Runge, F. F. Neueste phytochemische Entdeckungen zur Begründung einer wissenschaftlichen Phytochemie. Berlin: G. Reimer, 1820. 
  3. Runge, F. F. «Ueber einige Produkte der Steinkohlendestillation». Annalen der Physik und Chemie, 31, 1834, pàg. 65 - 78.
  4. Runge, F. F. «Ueber einige Produkte der Steinkohlendestillation». Annalen der Physik und Chemie, 31, 1834, pàg. 308 - 328.
  5. Runge, F. F. «Ueber einige Producte der Steinkohlen-destillation». Annalen der Physik und Chemie, 31, 1834, pàg. 513 - 524.
  6. Runge, F. F. Farbenchemie. Musterbilder für Freunde des Schönen und zum Gebrauch für Zeichner, Maler, Verzierer und Zeugdrucker, dargestellt durch chemische Wechselwirkung. Berlin: E. S. Mittler & Sohn, 1850. 
  7. Henisch, H. K. Crystals in Gels and Liesegang Rings. Cambridge: Cambridge University Press, 1988. ISBN 9780521018180. 
  8. Runge, F. F. Der Bildungstrieb der Stoffe : veranschaulicht in selbstständig gewachsenen Bildern (Fortsetzung der Musterbilder). Berlin: Mittler's Sortiments-Buchhandlung, 1855.