Robí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Robí
Ruby cristal.jpg
Cristall de robí sense polir
Classificació
Categoria òxids
Fórmula química Al2 O3
Propietats
Color vermell
Duresa 9
Modifica dades a Wikidata

El robí o carboncle és una gemma mineral de la varietat del corindó.[1] El nom prové del llatí rubeus, i significa roig, ja que té un color vermell intens.[2] És un mineral heterogeni, de duresa 9 en l'escala de Mohs, compost per òxid d'alumini i crom. Gràcies a la seva finesa, pot ser encastada en diverses parts del mecanisme d'alguns rellotges.

Obtenció[modifica | modifica el codi]

S'obté de les mines bauxítiques pel mètode de lixiviació i flotació. També es pot trobar als rius de poca profunditat de zona mesolítica. Actualment, la majoria de robins se sintetitzen artificialment.

Jaciments[modifica | modifica el codi]

Hi ha jaciments de robí a Myanmar, Sri Lanka, Índia, Madagascar, Tailàndia, Colòmbia, Xina i Rússia, i en menor mesura a Sud-àfrica, Austràlia, Groenlàndia i Estats Units. Els de la península de Malacca són molt valuosos, alguns n'aconsegueixen el mateix valor que els diamants de la mateixa mida.

El robí sintètic[modifica | modifica el codi]

Es va produir per primera vegada el 1923 barrejant alum i pigments de crom. Aquest mètode permet la producció de pedres molt similars a les naturals químicament i física. Tot i així, aquest tipus de robí és més utilitzat en rellotgeria que en joieria. La llei estableix que aquests cristalls han de ser marcats per evitar-ne la confusió amb els naturals.

Propietats[modifica | modifica el codi]

Robí polit

El robí és una gemma i un mineral tan valorat perquè té unes propietats força característiques.

Propietats físiques[modifica | modifica el codi]

El robí és dur (duresa en mohs: 9) i el seu color roig varia segons la concentració del crom hexavalent a la mena. També varia el seu punt de fusió, que ronda els 2.000 K. La seva densitat és de 3 a 4,2 g/cm3 segons la cristal·lització. La seva configuració cristal·línica és tetragonal, hexagonal i cúbica.

Propietats químiques[modifica | modifica el codi]

És resistent a la corrosió, ja que és estable cinèticament i també tèrmicament. No es pot dissoldre amb àcids halògens, però sí amb àcid sulfúric per formar amb el crom àcid cròmic, i amb l'òxid d'alumini un sulfat àcid d'alumini. També l'ataca l'àcid perclòric, el fluorhídric i l'hexafluorosilícic.

Utilització[modifica | modifica el codi]

L'ús del robí queda restringit a la joieria, rellotgeria (les petites peces de rellotge reben el mateix nom que el mineral) i aplicacions de làser per tal de crear els làsers d'heli-robí i els de robí pur. El seu valor depèn del color, mida, densitat i puresa.

El robí en la cultura[modifica | modifica el codi]

El robí és una de les joies més preuades i com a tal apareix com a símbol de bellesa i riquesa en diverses arts, així com a metàfora usual dels llavis. A la Xina, s'enterraven robins als fonaments d'alguns edificis de nobles per garantir la prosperitat del seu llinatge.[3]

Les sabates que permeten a Dorothy viatjar entre mons a El màgic d'Oz estan fetes de robins.

La joia ha donat nom al color homònim i a una espècie d'ocell, el colibrí gorja-robí. Alguns dels robins singulars més cèlebres són el robí Liberty Bell i el robí Sunrise, els quals en destaquen per la mida.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Robí». WordPress. [Consulta: 10 novembre del 2008].
  2. «La pedra del mes». Universitat de Barcelona. [Consulta: 11 novembre del 2008].
  3. Smith, Henry G. (1896). "Chapter 2, Sapphires, Rubies". Gems and Precious Stones. Charles Potter Government Printer, Australia.