Coralls

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Corall)
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «Corall (color)».
Infotaula de nom vulgarCoralls
Nom vulgar sense valor taxonòmic
Rugose3d.jpg
Organismes amb aquest nom
Modifica les dades a Wikidata
Corall en forma de pilar
Escull coral·lí
Corall cervell (Diploria labyrinthiformis)

Els coralls (o corals) són animals que pertanyen a la classe dels antozous de l'embrancament dels cnidaris. Les colònies de corall estan formades per milers d'individus anomenats zooides i poden assolir grans dimensions (esculls de corall). Els coralls són més freqüents i abundants en mars càlides. El que normalment s'anomena "corall" són les restes calcàries de l'animal.

Els coralls marins són animals colonials pertanyents al tall Cnidaris, classe Anthozoa. Les colònies estan formades per milers d'individus zooides i poden assolir grans dimensions.

Ús del terme[modifica]

El terme "corall" és poc precís i no té cap valor taxonòmic concret. D'una manera àmplia es fa servir per a designar els antozous que secreten un esquelet calcari dur, especialment els que formen colònies ramificades. Però també és comú denominar corall espècies que creixen formant colònies compactes, com ara el corall cervell (Diploria labyrinthiformis) i fins i tot els que tenen un esquelet corni i flexible com les gorgònies.

Els coralls, sobre tot el corall vermell i el corall negre, es fan servir en joieria. La persona que treballa el corall rep el nom de coraller.

Característiques[modifica]

L'animal conegut com a corall no és més que un petit pòlip de tot just uns mil·límetres de diàmetre. Té la capacitat de fixar sobre els seus teixits el calci dissolt en el mar i així formar les estructures rígides característiques com les que es veuen en les imatges.

El corall i la seva estructura calcària és blanca, els diferents colors que presenten es deuen a unes microalgues que viuen en simbiosi amb els pòlips i reben el nom de zooxantels. Per aquesta raó el corall necessita aigües transparents per desenvolupar-se, perquè les zooxantels realitzin així la fotosíntesi.

Els coralls són animals carnívors, s'alimenten bàsicament de zooplàncton. Quant a la reproducció, hi ha espècies de reproducció sexual i reproducció asexual, i en moltes espècies se'n donen les dues formes. Les cèl·lules sexuals són expulsades al mar totes alhora, seguint senyals com les fases lunars o les marees. La fecundació és externa i les postes són tan nombroses que arriben a tenyir les aigües. Molts ous són devorats pels peixos, però són tants que la majoria sobreviu.

Esculls de corall[modifica]

Article principal: Escull coral·lí

Els pòlips del corall moren amb el temps, però les estructures calcàries es mantenen i poden ser colonitzades per altres pòlips de corall, que seguiran creant estructures càlciques generació rere generació. Al llarg de milers o de milions d'anys es formen grans estructures calcàries conegudes com els esculls de corall.

A vegades els esculls són tan grans que poden arribar a emergir a la superfície. Així, quan el corall creix al voltant d'una illa volcànica que posteriorment s'enfonsa, es crea una estructura de corall en forma d'anell amb una llacuna central que rep el nom d'atol.

L'escull de major longitud és la Gran Barrera d'Esculls, a la costa de Queensland d'Austràlia: té més de 2.000 km², i és una de les construccions naturals més grans del món.

Els esculls coral·lins formen la llar de molts organismes marins que hi troben aliment i protecció contra els depredadors.

El segon escull de corall més gran del món, la Barrera d'esculls de Belize (al llarg de la costa de Mèxic, Belize, Guatemala i Hondures), es troba al mar Carib, i s'estén per més de 700 km des de la península de Yucatán fins a les Illes de la Badia a la costa nord d'Hondures. Tot i que fa un terç del que mesura la Gran Barrera d'esculls d'Austràlia, a l'Escull del Carib mesoamericà hi ha una gran diversitat d'organismes, incloent 60 tipus de corals i més de 500 espècies de peixos.

L'ecosistema també és el lloc de dues grans iniciatives internacionals de conservació, una ja ben establerta i una altra que s'està iniciant.

El 1998, el Fons Mundial per la Natura (WWF per les sigles en anglès) va identificar l'escull del Carib mesoamericà com un ecosistema prioritari i una ecoregió d'importància global, per la qual cosa va començar un esforç de conservació de l'escull a llarg termini.

Alguns gèneres anomenats corall[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coralls Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]