Corall vermell
Corallium rubrum  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | corall vermell |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Cnidaria |
| Classe | Anthozoa |
| Ordre | Alcyonacea |
| Família | Coralliidae |
| Gènere | Corallium |
| Espècie | Corallium rubrum Linnaeus, 1758 |
El corall vermell (Corallium rubrum) és una espècie d'antozou octacoral·li de l'ordre Alcyonacea. Els pòlips tenen vuit tentacles i formen colònies rígides que es desenvolupen amb gran lentitud, i que es ramifiquen en totes direccions. El seu esquelet és molt apreciat en joieria.
Morfologia[modifica]
- Certes colònies poden arribar fins als 20 cm d'alçada, però la recol·lecció intensiva ha fet desaparèixer els exemplars més grans, que podien tindre fins a 3 cm a la base.
- Els pòlips són blancs, transparents i amb vuit tentacles vorejats de fines pínnules, sense esclerits.
- Quan una colònia es toca o bé s'arrenca, els pòlips es retrauen, ràpidament, als petits forats (calzes) que els conté i llavors pren un aspecte completament diferent, el mateix que quan es treuen fora de l'aigua o estan morts.
- La coloració habitual és d'un vermell fosc, però, de vegades, pot presentar una tonalitat rosa clar.
- Creix a una velocitat de 3 a 5 mil·límetres per any.
Hàbitat[modifica]
La biologia del corall vermell està condicionada per tres trets essencials: baixa o, quasi, nul·la lluminositat, un substrat dur per adherir-se i l'existència de corrents submarins, que li proporcionen l'aliment necessari per desenvolupar-se.
Distribució geogràfica[modifica]
Es tracta d'una espècie gairebé de la conca occidental mediterrània, en particular del Marroc, península Ibèrica, França, Sardenya, Itàlia, Algèria i Grècia. A l'Atlàntic oriental, a Portugal, el Marroc, les Illes Canàries i Cap Verd.
Recol·lecció[modifica]
Espècie emprada per la indústria de joieria, era molt comuna i abundant en altres temps, però l'explotació intensiva d'avui dia l'ha reduïda considerablement. El seu ús intensiu, a part de pel color brillant, venia donat per la superstició que protegia de les tempestes als mariners.
La recol·lecció es du a terme per immersió (submarinistes) i des de la superfície, mitjançant un art anomenat creu de Sant Andreu. L'art conegut com la barra italiana resta totalment prohibit.
Referències[modifica]
- Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 211.
- Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
- Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.
Enllaços externs[modifica]
- Descripció del corall vermell. (català)
- Fotografia i informació sobre el corall vermell. (català)
- Hàbitat i recol·lecció del corall vermell. (castellà)
- Biologia d'aquesta espècie. Arxivat 2008-05-17 a Wayback Machine. (castellà)
- Àmplia informació sobre aquesta espècie. (anglès)
- Ús del corall vermell en homeopatia. (castellà)
