Barrera d'esculls de Belize

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sistema de Reserves de l'Escull Barrera de Belize
'Brain' coral.JPG
Barrera d'esculls de Belize, detall del corall
Dades bàsiques
Tipus cay
Característiques
Superfície 96.300 ha
Patrimoni
Ubicació
Belize
 » Llatinoamèrica i Carib
Flag of Belize.svg Belize 17° 15′ 45″ N, 88° 03′ 10″ O / 17.2625°N,88.052777777778°O / 17.2625; -88.052777777778
Patrimoni de la Humanitat
Tipus Mixt
Criteris (vii), (ix), (x)
Declaració 1996 (20a sessió)
Identificador 764
Regió Llatinoamèrica i Carib
Perill 2009
Vistes
Bluhead Wrasse.jpg
Detall del corall de l'escull
Modifica dades a Wikidata

El Sistema de Reserves de l'Escull Barrera de Belize és una sèrie d'esculls de corall que s'ubiquen a una distància variable de la costa de Belize: a uns 300 metres de la costa al nord, i a uns 40 quilòmetres al sector sud. Té una longitud aproximada de 300 quilòmetres, i forma el cor del Sistema Mesoamericà d'Esculls de Corall o el Gran Escull Maia (entre 600 i 700 milles / uns 965 i 1.126 kilòmetres de llargària),[1][2] que és el segon sistema d'esculls de corall més gran al món després de la Gran Barrera de Corall d'Austràlia. És la destinació turística més important de Belize, atraient la meitat dels seus 260.000 visitants, així mateix és vital per a la seva indústria pesquera.[3]

Es calcula que va començar a formar-se fa uns 500 milions d'anys abans que existís l'home. És un dels escull de corall més grans del Mar Carib i del planeta. Existeix una fascinadora formació anomenada L'Ull, que no és més que un atol coral·lí. Posseeix una gran diversitat d'espècies, entre elles el tauró coral·lí i el tauró llimona, així com espècies de coral suau com el ventall marí, i durs com la coral cervell. Entre els colors de les corals hi pot haver blancs, verds, rosats, vermells, violetes, i fins i tot negres. També hi ha gran quantitat de peixos de colors variats i així poden confondre's amb l'escull de coral, per això es diu que és llar d'una gran vida marina. Mesura uns 350 kilòmetres de llarg i uns 25 kilòmetres de les costes. Forma una resplendent línia blanca des d'Illot Ambergis, al nord de Belize fins a Illot Ranguana, al sud. Aquest gran escull coral·lí fa que el mar sigui molt tranquil a les costes perquè l'escull barrera deté les onades fortes.

La combinació dels efectes dels huracans i les aigües molt càlides poden tenir un efecte devastador pels esculls, cosa que Belize ja ha experimentat amb l'Huracà Mitch (1998), ja que hi va haver una pèrdua del 50% en la vida de les corals el 1997-1998, degut a la sedimentació i les pluges huracanades.[4]

Charles Robert Darwin la va descriure com "the most remarkable reef in the West Indies", (la barrera més important de les Índies Orientals) el 1842.

L'espècie[modifica | modifica el codi]

L'escull coral·lí de Belize és l'hàbitat d'una gran varietat de plantes i d'animals i un dels ecosistemes més diversos del món:

S'estima que només s'ha descobert el 10% de totes les espècies, per la qual cosa encara s'ha d'investigar el 90% restant.[5]

Protecció ambiental[modifica | modifica el codi]

El gran escull coral·lí és clarament visible al llarg de la costa beliziana.

Una gran part de l'escull està protegida pel Sistema de Reserves de la Barrera de l'Escull de Belize, que inclou set reserves marítimes, 450 illots, i tres atols. Això totalitza un total de 960 km² de superfície, incloent-hi:

A causa de la seva excepcional bellesa natural, pels seus processos ecològics i biològics, i que conté els hàbitats més importants per a la conservació de diversitat biològica (criteris vii, ix, i X), el Sistema de la Reserva ha estat elevat a la categoria de Patrimoni de la Humanitat l'any 1996.

Malgrat aquestes mesures protectores, l'escull està amenaçat per la contaminació oceànica, el turisme incontrolat, el trànsit marítim i la pesca. Els huracans, l'escalfament global i l'increment de la temperatura de l'oceà en són altres amenaces significatives.[7] Aquestes són les causes del blanqueig del corall; des del 1998, un 40% de l'escull de corall de Belize ha estat afectat per aquest fenomen.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Més de 600 milles d'acord amb la revista estatsunidenca National Geographic Magazine: "Mesoamerican Reef: Meso Amazing, Central America’s Mesoamerican Reef is half the length of its famous Australian counterpart but in many ways more remarkable", de Kenneth Brower, Octubre 2012. (anglès)
  2. Gairebé 700 milles d'acord amb el World Wildlife Fund: "Places: Mesoamerican Reef: Overview". (anglès)
  3. "Reef at Forefront of CO2 Battle", Roger Harrabin, BBC News, 12 de juny del 2006. (anglès)
  4. "The Economics of Worldwide Coral Reef Degradation", de Herman Cesar, Lauretta Burke, i Lida Pet-Soede. WWF-Netherlands & ICRAN, 2003. (anglès)
  5. Belize Barrier Reef Case Study (anglès)
  6. South Water Caye Marine Reserve, Belize Fisheries Department, Government of Belize. (anglès)
  7. "Coral Collapse in Caribbean", BBC News, 4 de maig del 2000. (anglès)
  8. A causa d'això, el Comitè de la UNESCO va decidir incloure'l el 2009 en la llista de Patrimoni de la Humanitat en perill

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barrera d'esculls de Belize Modifica l'enllaç a Wikidata