Invertebrat
| Nom vulgar sense valor taxonòmic | |
|---|---|
 |
|
 |
|
 |
 |
 |
Els animals invertebrats són aquells que no tenen columna vertebral[1] ni endoesquelet. Tots ells són ovípars, això vol dir que neixen d'ous. Alguns presenten diferents formes de protecció del seu cos; com ara closques o esquelets externs. Foren els primers animals que van aparèixer a la Terra.[1]
És un terme encunyat per Jean-Baptiste Lamarck per a descriure qualsevol animal sense columna vertebral. Per tant, inclou tots els animals excepte els vertebrats (peixos, amfibis, aus, rèptils i mamífers).
Lamarck dividí els invertebrats en dos grups, els Insectes i els Vermes, però avui en dia estan classificats en més de 30 fílums, des d'organismes simples, com ara les esponges, el cnidaris o els platihelmints, fins a animals molt complexos com els artròpodes o els mol·luscs.
Com que els invertebrats inclouen tots els animals excepte un grup determinat, els invertebrats formen un grup parafilètic, però tot i que no formen un "grup natural" (és a dir, monofilètic), "invertebrat" és encara un terme àmpliament usat. Això demostra la parcialitat de la societat i de la zoologia en favor dels animals més grans i complexos, i més propers als humans. Així, hi ha relativament molts científics (i molts diners disponibles per a l'estudi) que estudien els vertebrats, però molts menys que estudien els invertebrats, malgrat que aquests últims són el 97% de totes les espècies animals.
Per una llista completa d'animals considerats invertebrats, vegeu animal. Tots els fílums llistats són invertebrats junt amb dos dels tres subfílums dins el fílum Chordata: els Urochordata i Cephalocordata. Aquests dos grups, a més de tots els altres invertebrats coneguts, només tenen un nucli de gens Hox, mentre que els vertebrats l'han duplicat més d'una vegada.
Contingut
Classificació[modifica | modifica el codi]
Es poden distingir 6 grups d'animals invertebrats.
Anèl·lids[modifica | modifica el codi]
Reben aquest nom perquè, en el seu cos tou i allargat, es poden distingir diferents anells. Es coneixen comunament amb el nom de "cucs". No disposen de cap protecció. Viuen a l'aigua o en zones humides. Es mouen mitjançant moviments d'estirament i contracció.
Artròpodes[modifica | modifica el codi]
Tenen potes articulades, per això reben aquest nom. Tenen el cos cobert per una substància dura però lleugera que els fa d'esquelet extern. Es classifiquen en quatre grups:
- Insectes (6 potes i 2 parells d'ales membranoses (excepte les mosques -un parell- i les formigues -cap-); papallones, mosques, escarabats)
- Crustacis (10 potes, gairebé tots viuen al mar; llagostes, crancs, peus de cabra i gambes)
- Aràcnids (8 potes, no tenen antenes, són terrestres i carnívors; aranyes, paparres i escorpins)
- Miriàpodes (moltes potes, viuen al sòl dels boscos humits; centpeus, milpeus)
Mol·luscs[modifica | modifica el codi]
El seu cos és tou i molts d'ells presenten closques com a elements de protecció. La gran majoria viuen en medis aquàtics, tot i que n'hi ha de terrestres com ara el cargol i el llimac. N'hi ha de tres tipus:
- Gastròpodes (la closca els serveix d'amagatall, un peu per arrossegar-se; cargols de mar, cargols de terra, llimacs)
- Bivalves (tenen dos valves, o closques, articulades que tanquen en cas de perill; musclos, cloïsses, ostres, escopinyes)
- Cefalòpodes (tenen una closca sota la pell, tenen tentacles amb ventoses al voltant de la boca; sípies, calamars, pops)
Cnidaris[modifica | modifica el codi]
Estan formats fonamentalment pel grup de les meduses i anemones. Tenen un cos tou amb tentacles que injecten substàncies irritants.
Equinoderms[modifica | modifica el codi]
Presenten un esquelet extern amb pues. El seu cos té una simetria total. Els dos grups principals són les estrelles de mar i els eriçons de mar.
Porífers[modifica | modifica el codi]
És el grup de les esponges, són dels animals més simples que existeixen, la majoria són marines i viuen a l'aigua agafades a les roques. Tenen el cos cobert de porus, on surten l'aigua i les substancies nutritives...
| Classificació | ||||||||||||
|
||||||||||||
Macroinvertebrats[modifica | modifica el codi]
En el llenguatge de l'ecologia aquàtica, el terme "macroinvertebrat" s'utilitza tradicionalment per referir-se als invertebrats d'aigua dolça, incloent els insectes (sobretot larves i nimfes), crustacis, anèl·lids, mol·luscs (caragols aquàtics i bivalves) i planàries (platihelmints) que habiten en lleres de rius, basses, llacs, etc. Històricament, la seva abundància i diversitat s'han utilitzat com indicadors (bioindicadors) de la salut de l'ecosistema i de la biodiversitat local. Són un component imprescindible en la cadena alimentària i la transformació de la matèria orgànica.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 Brunie, 2000, p. 13.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Burnie, David. Enciclopedia ilustrada del reino animal. Madrid: Susaeta, 2000. ISBN 84-305-9931-2.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Invertebrat |
- Zoologia dels Invertebrats
- Diccionari en línia de zoologia dels invertebrats
- Museu en línia de molts invertebrats.
|
