Milpeus
| Nom comú sense valor taxonòmic | |
|---|---|
Milpeus és el nom comú de diverses espècies de miriàpodes de la classe dels diplòpodes. El terme s'aplica només a aquells diplòpodes de cos allargat i cilíndric, ja que molts diplòpodes són curts i rabassuts; cal tenir en compte que els diplòpodes són un grup molt ampli i divers (més de 12.000 espècies).[1]
Característiques[modifica]
Els milpeus tenen el cos dividit en cap i tronc; el cap és petit i porta les antenes sensorials, els ulls simples i les peces bucals. El tronc, a diferència dels seus parents, els centcames, té dos parells de potes en la majoria dels segments. També, a diferència dels centcames, que són verinosos, els milpeus no tenen ni glàndules ni aparell inocular de verí i són totalment inofensius.
Això no obstant, quan són molestats, molts milpeus s'enrotllen en espiral i secreten un líquid pestilent i irritant per dissuadir als seu enemics, que pot produir irritacions a la pell humana.
El diplòpode més llarg (gairebé 30 cm) és el milpeus gegant africà (Archispirostreptus gigas), i el que té més potes (375 parells) és Illacme plenipes, de Califòrnia[2] que, evidentment, és l'animal conegut amb més potes.
-
Un milpeus gegant -
Un milpeus caminant
-
Un milpeus fotografiat a Alacant -
Un milpeus en posició defensiva -
Efectes de la toxicitat dels milpeus; el jove va ficar el peu a la sabata i va esclafar un milpeus que hi havia entrat la nit anterior
Referències[modifica]
- ↑ Sierwald, P. & Bond, J.E. 2007. Current status of the myriapod class diplopoda (Millipedes): Taxonomic diversity and phylogeny. Annual Review of Entomology, 52: 401-420
- ↑ Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2a edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3