Diplòpodes

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaDiplòpodes
Diplopoda
Millipede.jpg
Trigoniulus corallinus
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Subregne Bilateria
Fílum Arthropoda
Subfílum Myriapoda
Classe Diplopoda
de Blainville in Gervais, 1844
Subclasses
Modifica dades a Wikidata
Comparació entre dos diplòpodes dels ordres Julida (esquerra) i Polydesmida (dreta).

Els diplòpodes (Diplopoda, del grec di, "dos", plo, "multiplicar per" i podos, "peu") són una classe de miriàpodes que inclou, entre d'altres, els populars milpeus. Es caracteritzen per presentar dos parells de potes a la majoria dels seus segments corporals, que oscil·len entre 11 i quasi 200. Cada segment que té dos parells de potes com a resultat de la fusió de dos segments únics en un de sol. El diplòpode més llarg (gairebé 30 cm) és el milpeus gegant africà (Archispirostreptus gigas), i el que té més potes (375 parells) és Illacme plenipes, de Califòrnia[1] que, evidentment, és l'animal conegut amb més potes. Es coneixen més de 12.000 espècies,[2] essent un dels grups més diversos d'organismes terrestres.

Característiques[modifica]

La característica distintiva dels diplòpodes, que els diferencia de la resta de miriàpodes, és la presència de dos parells de potes en cada segment del tronc, excepte el primer i l'últim, que no en tenen, i el segon, tercer i quart, que només tenen un parell de potes cadascun. La duplicitat de les potes és conseqüència de la fusió de dos segments consecutius en un de sol, de manera que es pot parlar de diplosegments en comptes de segments.

Hi ha diplòpodes amb el cos molt allargat i cilíndric, que responen a la idea que hom té dels milpeus, però nombroses espècies són curtes i rabassudes, i es poden enrotllar en forma de bola, assemblant-se extraordinàriament als porquets de Sant Antoni, que són crustacis terrestres amb els quals no guarden cap relació; és un cas notable d'evolució convergent.

Biologia i ecologia[modifica]

Els diplòpodes són lucífugs (defugen la llum) i higròfils (viuen a llocs humits), de manera que viuen sota pedres, a la fullaraca o a la fusta en descomposició.

Són detritívors, lents i no verinosos, a diferència dels quilòpodes, una altra classe de miriàpodes. La majoria de diplòpodes mengen les fulles que han caigut i altra matèria vegetal morta, degradant el menjar mitjançant secrecions i mastegant-lo amb les mandíbules.

Es pensa que aquesta classe d'artròpodes comprèn els primers animals que van colonitzar la terra durant el període geològic Silurià. Aquestes formes primerenques probablement menjaven molses i plantes vasculars primitives.

Taxonomia[modifica]

La taxonomia dels diplòpodes és complexa i controvertida; segons Myers, et. al.,[3] estan subdividits en les següents subclasses i ordres:

Subclasse Helminthomorpha

Ordre Callipodida
Ordre Chordeumatida
Ordre Julida
Ordre Platydesmida
Ordre Polydesmida
Ordre Polyzoniida
Ordre Siphoniulida
Ordre Siphonophorida
Ordre Spirobolida
Ordre Spirostreptida
Ordre Stemmiulida

Subclasse Penicillata

Ordre Polyxenida

Subclasse Pentazonia

Ordre Glomerida
Ordre Glomeridesmida

La subclasse Helminthomorpha és denominada Chilognatha per Shelley,[4] on hi inclou Pentazonia amb categoria d'infraclasse.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]