Christopher Kelk Ingold
![]() | |
---|---|
![]() | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Christopher Kelk Ingold 28 d'octubre de 1893 Londres |
Mort |
8 de desembre de 1970 (als 77 anys) Edgware, Londres |
Residència | Londres |
Alma mater |
Imperial College London Universitat de Londres |
Es coneix per |
Mecanismes de reacció orgànica Regles de Cahn-Ingold-Prelog Efecte Thorpe-Ingold |
Activitat professional | |
Camp de treball | Química orgànica |
Ocupació | Química |
Organització |
Imperial College London Universitat de Leeds University College de Londres |
Deixebles | Ronald Gillespie |
Premis i reconeixements | |
| |
![]() |
Sir Cristopher Kelk Ingold (1893-1970) fou un químic britànic. El seu treball innovador als anys 20 i 30 del segle XX sobre mecanismes de reacció i l'estructura electrònica dels compostos orgànics va ser el responsable de la introducció a la química convencional de conceptes com nucleòfil, electròfil, efecte inductiu, efecte de ressonància i de descriptors com ara SN1, SN2, E1 i E2. També va ser coautor de les regles de Cahn-Ingold-Prelog. Ingold és considerat un dels pioners de la química orgànica física.
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Christopher Kelk Ingold ![]() |
|