Trastorn delirant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Trastorn delirant
Classificació i recursos externs
MeSH D010259

El Trastorn delirant és una condició mental psicòtica que inclou mantenir una o més idees delirants en absència de qualsevol altra psicopatologia significativa. En particular, la persona amb trastorn delirant no ha complert mai els criteris per a l'esquizofrènia i no té lucinacions marcades, encara que poden estar presenteu al·lucinacions tàctils o olfactives si aquestes estan relacionades amb el tema del deliri .

Una persona amb trastorn delirant pot ser bastant funcional i no tendeix a mostrar un comportament estrany excepte com a resultat directe de la idea delirant. No obstant això, amb el temps la vida del pacient pot veure més i més aclaparada per l'efecte dominant de les creences anormals.

El terme paranoia ha estat utilitzat prèviament en psiquiatria per denominar el que ara es coneix com 'trastorn delirant'. L'ús psiquiàtric modern de la paraula paranoia és subtilment diferent però actualment rares vegades es refereix a aquest diagnòstic específic.

Indicadors d'un deliri[modifica | modifica el codi]

(Munro, 1999)

  1. El pacient expressa una idea o una creença amb una persistència o força inusual.
  2. Aquesta idea sembla exercir una influència excessiva, i la seva vida s'altera habitualment fins a extrems inexplicables.
  3. Malgrat la seva convicció profunda, habitualment hi ha un cert secretisme o sospita quan el pacient és preguntat sobre el tema.
  4. L'individu tendeix a estar sense humor i hipersensible, especialment respecte a la seva creença.
  5. Té un caràcter de centralitat : independentment de l'improbable que siguin les coses que li passen, el pacient ho accepta sense gairebé qüestionar.
  6. Si s'intenta contradir la seva creença és probable que aixequi una forta reacció emocional, sovint amb irritabilitat i hostilitat.
  7. La creença és, si més no, improbable.
  8. La idea delirant ocupa una gran part del temps del pacient, i aclapara altres elements de la seva psique.
  9. El deliri, si s'exterioritza, sovint condueix a comportaments anormals i fora de lloc, encara que potser comprensibles conegudes les creences delirants.

Tipus[modifica | modifica el codi]

  • Tipus erotomaníac (veure erotomania): deliri que una altra persona, normalment d'un estatus superior, està enamorat de l'individu.
  • Tipus de grandiositat: deliri que l'individu té un talent extraordinari, poder, coneixement, o una relació especial amb una deïtat o una persona famosa.
  • Tipus celotípic: deliri que el company sexual de l'individu li està sent infidel.
  • Tipus persecutori: deliri que la persona (o algú proper) està sent tractat amb mala intenció: espiat, enverinat, perseguit, etc.
  • Tipus somàtic: deliri que la persona té algun defecte físic o alguna malaltia, olors fortes, paràsits, etc.

També es pot donar un diagnòstic del 'tipus mixt' o del 'tipus no especificat' si el deliri no pertany a cap d'aquestes categories.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]