Andrew Irvine
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 abril 1902 Birkenhead (Anglaterra) |
| Mort | 8 juny 1924 (22 anys) Everest |
| Causa de mort | Mort accidental (Alpinisme ) |
| Dades personals | |
| Formació | Merton College Shrewsbury School Birkenhead School |
| Activitat | |
| Ocupació | explorador, alpinista |
| Esport | alpinisme |
| Participà en | |
| 1924 | expedició britànica a l'Everest de 1924 |
| Família | |
| Pares | William Fergusson Irvine i Lilian Davies-Colley (en)  |
| Germans | Lieut. Col. Hugh Colley Irvine (en) , Evelyn Victoria Irvine (en) , Thomas Irvine (en) , Alexander Scott Irvine (en) i Kenneth Neville Irvine (en) |
   | |
Andrew "Sandy" Irvine (8 d'abril de 1902 - 8 o 9 de juny de 1924) va ser un alpinista anglès que va prendre part a la Tercera Expedició Britànica a l'Everest el 1924. Irvine va desaparèixer en algun lloc de l'Aresta Nord junt a George Mallory, mentre intentava realitzar la primera ascensió a la muntanya més alta de la Terra. La parella va ser vista per última vegada a uns centenars de metres del cim.[1]
Biografia[modifica]
Irvine va néixer a Birkenhead, Anglaterra, en el si d'una família amb arrels gal·lesa i escocesa. Estudià a les escoles de Birkenhead i Shrewsbury i més tard al Merton College d'Oxford per cursar enginyeria.[2] Irvine va destacar en rem i va ser el remer número 5 de la tripulació d'Oxford que va guanyar la Regata Oxford-Cambridge de 1923, en el que va ser la primera victòria d'Oxford des de 1913.[3]
L'expedició a l'Everest[modifica]
El 1923 Irvine va ser escollit per prendre part en una expedició universitària a Spitsbergen, on va destacar en tots els aspectes. De resultes de la bona impressió que donà fou seleccionat per prendre part en la "Tercera Expedició Britànica" a l'Everest. Encara no s'havia llicenciat i sols tenia 21 anys,[3] i va acabar sent l'expert en els equips d'oxigen de l'expedició.[4] L'ascensió començà a començaments de juny, i l'últim dia en què els escaladors van ser vistos fou el 8 de juny de 1924.[1] Noel Odell va informar d'haver-los vist a través d'un telescopi tot pujant cap al cim les 12:50 del migdia[5] Mai no van tornar al Camp Base i es desconeix si van aconseguir arribar al cim. El cos d'Irvine no ha estat trobat malgrat les expedicions realitzades en la seva cerca.[4]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Breashears, Salkeld. Mallorys Geheimnis. Was geschah am Mount Everest? (en alemany). Steiger, 2000, p. 173-174. ISBN 3896522205.
- ↑ Firstbrook, P. L.. Lost on Everest: the search for Mallory & Irvine (en anglès). Contemporary Books, 1999, p. 17. ISBN 0809298929.
- ↑ 3,0 3,1 McKenzie, 2009.
- ↑ 4,0 4,1 Aleshire, Peter. (en anglès). Infobase Publishing, 2008, p. 12. ISBN 1438106688.
- ↑ Tuckey, Harriet. Everest - The First Ascent: The untold story of Griffith Pugh, the man who made it possible (en anglès). Random House, 2013, p. 11. ISBN 1448177073.
Bibliografia[modifica]
- Firstbrook, Peter. Lost on Everest: The Search for Mallory and Irvine, BBC Books (1999) ISBN 0-563-48712-7 (anglès)
- Holzel, Tom. El Misterio del Everest. Barcelona: Ed.Mondadori, 2000 ISBN 84-397-0480-1 (castellà)
- McKenzie, Mark. In the Footsteps of Mallory and Irvine: The Wildest Dream (en anglès). Hachette UK, 2009. ISBN 1848541856.
- Summers, Julie. "Fearless on Everest: The Quest for Sandy Irvine" (2000) ISBN 0-297-64682-6 (anglès)
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andrew Irvine |