Annapurna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Annapurna
Annapurna I i Sud
Cota màxima: 8.091 msnm
Coordenades del cim:   28° 35′ 43″ N, 83° 49′ 11″ E / 28.59528,83.81972Coord.: 28° 35′ 43″ N, 83° 49′ 11″ E / 28.59528,83.81972
Serralada: Himàlaia
Situació: Nepal
Primera ascensió: el 3 de juny de 1950
França Maurice Herzog
França Louis Lachenal
Refuge icone.svg Accediu al Portal:Geografia

L'Annapurna és el nom d'una sèrie de cims de l'Himàlaia, al Nepal, que s'estenen al llarg de 55km. El punt més elevat del massís és l'Annapurna I, o Annapurna Est, amb 8.091 m, cosa que el converteix en el desè cim més alt de la Terra. El nom Annapurna és sànscrit i vol dir Deessa de les collites.

L'Annapurna Est fou la primera muntanya de més de 8.000 m en ser conquerida.[1] Maurice Herzog i Louis Lachenal ho aconseguiren el 3 de juny de 1950.[2]

L'Annapurna també fou el primer vuit mil ascendit per alpinistes catalans, el 1974.

El Massís de l'Annapurna té sis cims principals que superen els 7.200m, a banda de molts altres cims secundaris i menors:

  • Annapurna I o Est, 8.091 m
  • Annapurna II, 7.937 m
  • Annapurna III, 7.555 m
  • Annapurna IV, 7.525 m
  • Gangapurna, 7.455 m
  • Annapurna Sud, 7.219 m

Ascensions[modifica | modifica el codi]

Primera ascensió a l'Annapurna Est[modifica | modifica el codi]

El 30 de març marxaren de París. Després de setmanes reconeixent el terreny finalment s'acabà decidint que la cara nord era la més idònia per a l'ascens. Van escollir una via a través de la Glacera de la Falç (pren aquest nom per la seva forma) que baixa des del cim. Després de muntar cinc camps d'alçada, el dia 3 de juny Herzog i Lachenal aconseguiren fer el cim. La baixada fou difícil i llarga per culpa de la boira que se'ls tirà al damunt i els símptomes de congelació a mans i peus que patiren ambdós.

Altres ascensions a l'Annapurna Est[modifica | modifica el codi]

Els altres cims[modifica | modifica el codi]

  • L'Annapurna II (7.937 m) fou assolit per primera vegada el 1960 per un equip britànic, indi i nepalí, dirigit per Jimmy Roberts. És un cim isolat i allunyat 30 km del cim principal, per la qual cosa té consideració de muntanya i no cim secundari.
  • Annapurna III (7.555 m) fou escalat el 1961 per una expedició índia encapçalada per Mohan Kohli, per la cara nord-est.
  • Annapurna IV (7.525 m), proper a l'Annapurna II, fou assolit el 1955 per una expedició alemanya liderada per Heinz Steinmetz.
  • El Gangapurna (7.455 m) fou assolit per primera vegada el 1965 per una expedició alemanya encapçalada per Günther Hauser.
  • L'Annapurna Sud fou assolit el 1964 per una expedició japonesa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Isserman, Maurice; Weaver, Stewart. Fallen Giants: A History of Himalayan Mountaineering from the Age of Empire to the Age of Extremes (en anglès). Yale University Press, 2010, p.242-252. ISBN 0300164203. 
  2. Ramis, Sergi. «La conquesta de l'Annapurna». Sàpiens [Barcelona], núm. 88 data = febrer 2010, p. 61. ISSN: 1695-2014.
  3. www.feec.org

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Al filo de lo Imposible. Annapurna. Madrid: TVE, 2000 (vídeo)
  • HERZOG, M. Annapurna: primer 8.000. Barcelona: Ed.Juventud, 1953
  • LACHENAL, L. Cuadernos del vértigo. Madrid: Ed.Desnivel, 2001
  • LAFAILLE, J.C. Prisionero del Annapurna . Madrid: Ed.Desnivel, 2005
  • MESSNER, R. Annapurna. 50 años de expediciones a la zona de la muerte. Madrid: Ed.Desnivell, 2000
  • PONS, J. Annapurna Est. Un 8.000 verge. Barcelona: Ed.Juventud, 1976
  • SALE, R. i CLEARE, J. Los techos del mundo. Historia de las ascensiones a las 14 cumbres más altas de la Tierra. Madrid: Ed.Desnivel, 2001

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Notes[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Annapurna