Annapurna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Annapurna
Annapurna I i Sud
Ubicació
Nepal 28° 35′ 43″ N, 83° 49′ 11″ E / 28.59528°N,83.81972°E / 28.59528; 83.81972Coord.: 28° 35′ 43″ N, 83° 49′ 11″ E / 28.59528°N,83.81972°E / 28.59528; 83.81972
Serralada Himàlaia
Característiques
Altitud 8.091 msnm
Prominència 2.984 metre, 2.984 metre i 2.984 metre, 2.984 metre msnm
Excursionisme i escalada
Primera ascensió el 3 de juny de 1950
França Maurice Herzog
França Louis Lachenal
Annapurna situat respecte India
Situació dins Índia

L'Annapurna és el nom d'una sèrie de cims de l'Himàlaia, al Nepal, que s'estenen al llarg de 55 km. El punt més elevat del massís és l'Annapurna I, o Annapurna Est, amb 8.091 m, cosa que el converteix en el desè cim més alt de la Terra. El nom Annapurna és sànscrit i vol dir Deessa de les collites.

L'Annapurna Est fou la primera muntanya de més de 8.000 m en ser conquerida.[1] Maurice Herzog i Louis Lachenal ho aconseguiren el 3 de juny de 1950.[2]

L'Annapurna també fou el primer vuit mil ascendit per alpinistes catalans, el 1974.

El Massís de l'Annapurna té sis cims principals que superen els 7.200m, a banda de molts altres cims secundaris i menors:

  • Annapurna I o Est, 8.091 m
  • Annapurna II, 7.937 m
  • Annapurna III, 7.555 m
  • Annapurna IV, 7.525 m
  • Gangapurna, 7.455 m
  • Annapurna Sud, 7.219 m

Ascensions[modifica | modifica el codi]

Primera ascensió a l'Annapurna Est[modifica | modifica el codi]

El 30 de març marxaren de París. Després de setmanes reconeixent el terreny finalment s'acabà decidint que la cara nord era la més idònia per a l'ascens. Van escollir una via a través de la Glacera de la Falç (pren aquest nom per la seva forma) que baixa des del cim. Després de muntar cinc camps d'alçada, el dia 3 de juny Herzog i Lachenal aconseguiren fer el cim. La baixada fou difícil i llarga per culpa de la boira que se'ls tirà al damunt i els símptomes de congelació a mans i peus que patiren ambdós.

Altres ascensions a l'Annapurna Est[modifica | modifica el codi]

Els altres cims[modifica | modifica el codi]

  • L'Annapurna II (7.937 m) fou assolit per primera vegada el 1960 per un equip britànic, indi i nepalès, dirigit per Jimmy Roberts. És un cim isolat i allunyat 30 km del cim principal, per la qual cosa té consideració de muntanya i no cim secundari.
  • Annapurna III (7.555 m) fou escalat el 1961 per una expedició índia encapçalada per Mohan Kohli, per la cara nord-est.
  • Annapurna IV (7.525 m), proper a l'Annapurna II, fou assolit el 1955 per una expedició alemanya liderada per Heinz Steinmetz.
  • El Gangapurna (7.455 m) fou assolit per primera vegada el 1965 per una expedició alemanya encapçalada per Günther Hauser.
  • L'Annapurna Sud fou assolit el 1964 per una expedició japonesa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Isserman, Maurice; Weaver, Stewart. Fallen Giants: A History of Himalayan Mountaineering from the Age of Empire to the Age of Extremes (en anglès). Yale University Press, 2010, p.242-252. ISBN 0300164203. 
  2. Ramis, Sergi. «La conquesta de l'Annapurna». Sàpiens [Barcelona], núm. 88 data = febrer 2010, p. 61. ISSN: 1695-2014.
  3. www.feec.org

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Al filo de lo Imposible. Annapurna. Madrid: TVE, 2000 (vídeo)
  • HERZOG, M. Annapurna: primer 8.000. Barcelona: Ed.Juventud, 1953
  • LACHENAL, L. Cuadernos del vértigo. Madrid: Ed.Desnivel, 2001
  • LAFAILLE, J.C. Prisionero del Annapurna . Madrid: Ed.Desnivel, 2005
  • MESSNER, R. Annapurna. 50 años de expediciones a la zona de la muerte. Madrid: Ed.Desnivell, 2000
  • PONS, J. Annapurna Est. Un 8.000 verge. Barcelona: Ed.Juventud, 1976
  • SALE, R. i CLEARE, J. Los techos del mundo. Historia de las ascensiones a las 14 cumbres más altas de la Tierra. Madrid: Ed.Desnivel, 2001

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]