Edward Whymper

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEdward Whymper

Edward Whymper, gravat de 1881 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 abril 1840 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort16 setembre 1911 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Alvèrnia-Roine-Alps (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Chamonix-Mont-Blanc Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Es coneix perPrimera ascensió al mont Cerví el 14 de juliol de 1865
Activitat
OcupacióAlpinista, explorador, escriptor, il·lustrador i gravador
Artistes relacionatsMichel Croz Modifica el valor a Wikidata
Esportalpinisme Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareJosiah Wood Whymper Modifica el valor a Wikidata
GermansFrederick Whymper Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 163971643 Project Gutenberg: 39217 Modifica el valor a Wikidata

Edward Whymper va néixer a Londres (Regne Unit) el 27 d'abril de 1840. Va morir a Chamonix (França) el 16 de setembre de 1911, on està enterrat.[1][2] Fou un alpinista, explorador, escriptor, il·lustrador i gravador anglès. El seu fet més rellevant va ser aconseguir la primera ascensió al cim del mont Cerví el 14 de juliol de 1865[3]

Inicis[modifica]

Whymper va néixer a Londres el 27 d'abril de 1840, fill del gravador en fusta, il·lustrador i pintor anglès Josiah Wood Whymper[4] i Elizabeth Whitworth Claridge. Fou el segon d'onze germans. El seu germà gran era Frederick Whymper que va esdevenir també artista i explorador.[5] Va ser instruït per a ser dibuixant i gravador en fusta des dels seus primers anys.[6]

Els Alps[modifica]

El 1860, va fer llargues incursions al centre i l'oest dels Alps amb l'encàrrec de fer una sèrie de treballs d'il·lustració sobre escenes alpines. Entre els objectius d'aquest viatge es trobava la il·lustració d'un intent sense èxit d'ascendir el Mont Pelvoux per l'equip del professor, geòleg i alpinista anglès Thomas George Bonney.[7] El Mont Pelvoux, en aquell temps, es considerava el pic més gran dels Alps del Delfinat. Whymper va completar exitosament l'ascens al Mont Pelvoux el 1861,[8][9][10] la primera d'una sèrie d'ascensions que van portar claredat a la topografia de l'àrea, en un temps en què es trobava imperfectament reflectida als mapes.

Des del cim del Mont Pelvoux, Whymper va descobrir que era sobrepassat en alçada per un pic veí, que posteriorment seria anomenat Barre des Écrins.[8] Aquest cim era el punt més alt dels Alps francesos fins al 1860, posició que amb l'annexió de Savoia a França pel tractat de Torí passà al Mont Blanc.[11][12] Whymper va escalar la Barre des Écrins el 1864[13][9] amb Horace Walker, A. W. Moore i els guies Christian Almer pare i fill.[14]

Del 1861 al 1865 va reixir en diverses ascensions al Massís del Mont Blanc i als Alps Penins, entre elles el primer ascens a l'Agulla d'Argentière[15] i el mont Dolent[16] el 1864, l'Aiguille Verte (pel corredor anomenat en honor seu Couloir Whymper),[17] el Grand Cornier[18] i el primer ascens a la punta Whymper[14][19][20] de les Grandes Jorasses el 1865, així com el primer creuament del Pas de Moming el mateix any.[14] Segons les seves pròpies paraules, el seu únic fracàs va ser a l'aresta oest del Dent d'Hérens el 1863.[14][21] Cal fer esment que el seu èxit a l'Aiguille Verte el 29 de juny de 1865, acompanyat pels guies Christian Almer i Franz Biner[22][17] que eren suïssos del Valais, va provocar ressentiments a Chamonix.

La història de les seves ascensions alpines centra el tema del seu llibre Scrambles Amongst the Alps in the Years 1860-69 (Londres 1871),.[14]

A més dels Alps, Whymper es va interessar en altres massisos. Va fer ascensions al Pirineu, inclòs els cims del Vignemale i del mont Perdut amb el guia Célestin Passet.[23]

Va viure a la cruïlla de la història de l'alpinisme, entre l'alpinisme d'exploració i l'alpinisme esportiu. Els seus llibres encara estaven plens d'anotacions científiques sobre les glaceres, mesures baromètriques, i altres qüestions, que ja no es trobarien habitualment en els dels alpinistes posteriors.[14][24]

El Cerví[modifica]

Cares est i nord del Cerví, separades per l'aresta Hörnli, via d'ascensió de Whymper.
Placa commemorativa a Zermatt

Incansable i excepcional caminador, va recórrer intensament els Alps Occidentals fins que va caure en la fascinació del Cerví, el cim del qual seguia intacte malgrat nombrosos intents d'altres escaladors de l'època, com el naturalista i alpinista John Tyndall. El professor Tyndall i Whymper s'emularen entre si en intents infructuosos per aconseguir el cim per la cresta sud-oest italiana o aresta del Leone.

Whymper, després de vuit[25] intents fallits de pujar pel costat italià, a vegades acompanyat per Jean-Antoine Carrel, un caçador i guia de muntanya Valtournenche, s'inclinava a intentar-ho per la cara est. Creia que la seva aparença vertical vista des de Zermatt era una il·lusió òptica, i que el descens de l'estrat, que del vessant italià formava una sèrie continua de sortints, faria que el vessant contrari fos una escala natural.[3]

Finalment el 13 de juliol de 1865, davant del fet que Carrel havia organitzat un intent italià que havia sortit el dia onze de juliol des de Breuil, va improvisar una cordada amb el guia francès de Chamonix Michael Croz que fortuïtament estava disponible a Zermatt, iniciant l'escalada. Dies abans Carrel havia fet caps i mànigues per despistar a Whymper, que el dia 10 era a Breuil, incitant-lo a acomiadar els seus guies i així treure'l del mig de la cursa pel cim. L'intent de Carrel pretenia guiar al cim al ministre italià de finances i també alpinista Quintino Sella (fundador del CAI - Club Alpino Italiano el 1863).[26]

Whymper va tornar a Zermatt el dia 12 de juliol travessant el coll de Sant Teòdul, per reunir-se amb Croz, amb qui ja havia tingut l'oportunitat d'ascendir diversos pics com ara la Barre des Écrins, els guies de Zermatt Peter Taugwalder pare i fill, i els compatriotes anglesos Lord Francis Douglas, Robert Douglas Hadow, i el reverend Charles Hudson.[3]

Els escaladors van sortir de Zermatt el 13 de juliol, i van arribar al cim el dia 14 de juliol de 1865, amb força més facilitat de l'esperada, després d'ascendir l'aresta Hörnli, fins llavors considerada molt més difícil, però en realitat molt més fàcil a causa de l'orientació de les capes de roques, tal com pensava Whymper. Del cim estant, van poder comprovar com el grup de Carrel encara no havia assolit el cim, localitzant-los visualment diversos centenars de metres més avall per la vessant italiana. Carrel en veure'ls al cim, va retirar-se, tot i que dies després assoliria amb èxit la primera ascensió per la vessant italiana en un nou i definitiu intent.[3]

Durant el descens, el feble i inexpert Hadow va caure damunt Croz, arrossegant-lo cap avall. El pes dels dos va fer caure també a Douglas i Hudson. Els Taugwalder i Whymper van poder resistir l'estrebada, però la corda es va trencar entre ells i els altres quatre, que es van precipitar al buit. La tragèdia va ennuvolar la conquesta del cim considerat llavors el més difícil dels Alps. Existeix la controvèrsia de si la corda va ser tallada o no pel guia Peter Taugwalder pare, però una investigació formal no en va trobar cap prova. A Zermatt es va seguir un procés en el qual es va atribuir la causa de la tragèdia al trencament de la corda. La història d'aquests fets al Cerví ocupa gran part del seu llibre Scrambles Amongst The Alps In The Years 1860-1869 publicat el 1871, el qual conté a més il·lustracions realitzades pel mateix Whymper.[3]

La tragèdia, àmpliament difosa pels diaris britànics i americans de l'època, ja que tres de les víctimes eren ciutadans britànics, ha generat durant molt temps gran atenció i controvèrsia no només en el medi alpí.[27][28][29][30] Per exemple, hi va haver qui, a Anglaterra, va arribar a proposar la prohibició de les activitats de muntanyisme pel fet de considerar-les extremadament perilloses.[31][32] No obstant això, Whymper fou aclamat com un gran alpinista, i posteriorment va dur a terme alguns èxits audaços.[31][33]

La ruta d'ascens de Whymper per l'aresta Hörnli és avui en dia la ruta normal des de la vessant suïssa.[34]

Exploracions a Groenlàndia (1867 i 1872)[modifica]

Whymper va planificar la seva campanya de 1865 per posar a prova les seves habilitats de recerca de noves rutes com a preparació d'una expedició a Groenlàndia el 1867.[35][36] L'exploració a Groenlàndia va donar com a resultat una important col·lecció de fòssils de plantes, que van ser descrits pel professor Heer i dipositats al Museu Britànic.[37][9] L'informe de Whymper és a la memòria de la British Association de 1869. Encara que obstaculitzat per la falta de subministraments i una epidèmia entre la població local, va demostrar que l'interior de Groenlàndia pot ser explorat amb l'ús de trineus de construcció adequada, contribuint així amb un avanç important per l'exploració de l'Àrtic. En una altra expedició, el 1872 es va dedicar a fer un estudi de la costa.[36]

Exploració a Amèrica del Sud (1880)[modifica]

Chimborazo

Posteriorment a la campanya de Groenlàndia, Whymper va organitzar una expedició als Andes de l'Equador l'any 1880,[24][38] orientada principalment per recopilar dades per l'estudi del mal d'altura i l'efecte de la reducció de la pressió atmosfèrica sobre el cos humà. El seu guia principal fou el seu antic adversari a la conquesta del Cerví Jean Antoine Carrel, a qui acompanyava el seu germà Louis.[24][39]

Durant 1880, Whymper va pujar dues vegades al Chimborazo[24][38] (6.310 msnm), assolint-ne la primera ascensió. Va passar una nit al cim del Cotopaxi (5.897 msnm) i va assolir les primeres ascensions de més de mitja dotzena d'altres grans pics.[39] Al llarg de 6 mesos, varen recórrer l'altiplà de la depressió interandina, passant un total de 36 nits per damunt dels 4000 metres. Els experiment científics varen completar les accions esportives, fent prospeccions geològiques, glaciològiques i vulcanològiques. Els germans Carrel van haver de carregar quilos de còdols i cendres.[24]

El 1892, va publicar els resultats del seu viatge en un volum titulat Travels amongst the Great Andes of the Equator (Viatges entre els grans Andes de l'Equador).[24] Aquest llibre ofereix un nou cos de coneixement sobre la vida a gran altitud en regions gairebé desconegudes llavors. Les seves observacions sobre el mal d'altura el van portar a concloure que era causat per una reducció en la pressió atmosfèrica, el que disminueix els valors de l'aire inhalat, i per l'expansió de l'aire o gas dins del cos, provocant pressió sobre els òrgans interns. Els efectes produïts per l'expansió de gasos pot ser temporal i es dissipen quan l'equilibri s'ha restablert entre la pressió interna i externa. La publicació del seu treball va ser reconegut per part de la Royal Geographical Society amb la concessió de la Patron's medal de 1892.[40]

Les seves experiències a Amèrica del Sud el varen convèncer d'alguns errors seriosos en les lectures del baròmetre aneroide a gran altura, pel que va publicar una obra titulada How to use the aneroid barometer (Com fer servir el baròmetre aneroide), i va impulsar la introducció d'importants millores en la seva construcció.[41]

Ascensions durant la campanya de 1880
[24][39]

Les Rocoses Canadenques[modifica]

A principis de 1900, Wympher va visitar en diverses ocasions les Rocoses Canadenques i va arribar a acords amb la Canadian Pacific Railway[36][43][44] (CPR) per promoure la Muntanyes Rocoses del Canadà i el ferrocarril en les seves conferències.[45][46] A canvi, la CPR va acordar pagar els costos de transport per a ell i els seus quatre guies.[46] El 1901, Whymper i els seus quatre guies (Joseph Bossoney, Christian Kaufmann, Christian Klucker, i James Pollinger)[47][44][48] van fer les primeres ascensions del mont Whymper,[49][50][48][51] de 2.844 msnm (51° 13′ 28″ N, 116° 05′ 55″ O / 51.22445°N,116.09861°O / 51.22445; -116.09861) a la Columbia Britànica, que va ser rebatejat amb el seu nom (abans fou anomenat com mont Lefroy),[50] i del pic Stanley[47][52] de 3153 msnm (51° 10′ 12″ N, 116° 03′ 12″ O / 51.17000°N,116.05333°O / 51.17000; -116.05333) a l'àrea del pas de Vermilion (Columbia Britànica).

De manera confonedora, el seu germà Frederic Whymper també té una muntanya, a l'illa de Vancouver (Columbia Britànica), que porta el seu nom mont Whymper,[53][54][55] de 1539 msnm (48° 57′ 04″ N, 124° 09′ 43″ O / 48.95111°N,124.16194°O / 48.95111; -124.16194) per la seva participació com artista dibuixant en l'expedició d'exploració de l'illa de Vancouver ( Vancouver Island Exploring Expedition) de 1864 de Robert Brown.[5][56][57]

Defunció[modifica]

Tomba de Whymper al cementiri de Chamonix

El 16 de setembre de 1911, Edward Whymper va morir a l'edat de 71 anys, a Chamonix.[1] Els dies previs es va trobar malament, però es va negar a rebre atenció mèdica fins al moment de la seva mort bloquejant la porta de la seva cambra d'hotel.[58] S'especula que era víctima d'alcohol,[44][36][45] addicció que alguns creuen que va desenvolupar com a refugi per oblidar la tragèdia de la conquesta del Cerví.[44][36][46] Està enterrat al cementiri de Chamonix, França.[2]

« Every night, do you understand, I see my comrades of the Matterhorn slipping on their backs, their arms outstretched, one after the other, in perfect order at equal distances—Croz the guide, first, then Hadow, then Hudson, and lastly Douglas. Yes, I shall always see them…[59][60] »
— Edward Whymper

Il·lustrador[modifica]

Quan no escalava, Whymper duia a terme la seva professió com a gravador d'il·lustracions per a llibres i revistes. Era un consumat escriptor i dibuixant, i va publicar en els llibres de les seves ascensions alguns dels relats heroics més famosos de l'alpinisme l'època victoriana, enriquint-los amb gravats realitzats per ell mateix. Entre els llibres que va il·lustrar hi ha el del també alpinista Florence Crauford Grove The Frosty Caucas (1875),[61] així com dues guies de Chamonix i Zermatt de les que n'és autor.[62]

Obra escrita[modifica]

Scrambles Amongst the Alps
  • Whymper, Edward. «The ascent of Mont Pelvoux». A: Kennedy, Edward Shirley (ed.) - Alpine Club (ed.). Peaks, Passes, and Glaciers; being Excursions by Members of the Alpine Club. Londres: Longman, Green, Longman, and Roberts, 1862, p. 223-256. 
  • Whymper, Edward. Scrambles Amongst the Alps in the Years 1860-69. Londres: J. Murray, 1871, p. 492 pp. 
  • Whymper, Edward. The ascent of the Matterhorn, 1880, p. 61 pp. 
  • Whymper, Edward. Travels Amongst the Great Andes of the Equator. Londres: J. Murray, 1892, p. 456 pp. 
  • Whymper, Edward. Supplementary appendix to Travels amongst the great Andes of the Equator. Londres: J. Murray, 1891, p. 147 pp. 
  • Whymper, Edward. How to use the aneroid barometer. Londres: J. Murray, 1891, p. 61 pp. 
  • Whymper, Edward. Chamonix and the range of Mont Blanc: a guide. Londres: J. Murray, 1896. 
  • Whymper, Edward. A Guide to Zermatt and the Matterhorn. Londres: J. Murray, 1897. 
  • Whymper, Edward. Episodes from the ascent of the Matterhorn. Londres: Harrap, 1928, p. 191 pp. 
  • Whymper, Edward; Smith, Ian. The apprenticeship of a mountaineer: Edward Whymper's London diary 1855-1859. Londres: London Record Society, 2008, p. 241 pp. 

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Obituary. Edward Whymper, F.R.S.E., F.R.G.S.» (en anglès). http://journals.cambridge.org Geological Magazine (Decade V) November 1911 8 : pp 525-528. Cambridge University Press, 1911. [Consulta: 2 juny 2012].
  2. 2,0 2,1 Serraz, Gabrielle «Le Musée alpin de Chamonix, haut lieu de l'histoire des sommets» (en francès). Les Echos. Groupe Les Echos [París], 23-08-2000 [Consulta: 26 desembre 2011].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Whymper, Edward. La conquista del Cervino (1860-1869) Ediciones Desnivel, Madrid 2002. ISBN 84-95760-55-X
  4. «Necrològica de Josiah Wood Whymper» (en anglès). New York Times, 08-04-1903. [Consulta: 19 maig 2012].
  5. 5,0 5,1 «Whymper, Frederick» (en anglès). Dictionary of Canadian Biography Online. University of Toronto/Université Laval, 2000. [Consulta: 19 maig 2012].
  6. Smith, Ian. Shadow of the Matterhorn: the life of Edward Whymper. Carreg:Ross-on-Wye, 2011. ISBN 978-0-9563163-1-8. 
  7. Obituari del Professor T. G. Bonney The Geological Magazine vol.LXI. No. II. - 1924
  8. 8,0 8,1 «Mont Pelvoux - Pointe Puiseux» (en francès). Camptocamp.org. Camptocamp Association. [Consulta: 26 maig 2012].
  9. 9,0 9,1 9,2 «Necrològica d'Edward Whymper» (en anglès). New York Times, 17-09-1911. [Consulta: 19 maig 2012].
  10. «Bibliothèque Dauphinoise: Exploration du Haut-Dauphiné (Oisans/Écrins)» (en francès). Whymper, Edward. "The ascent of Mont Pelvoux" A: Kennedy, Edward Shirley (ed.) "Peaks, Passes, and Glaciers; being Excursions by Members of the Alpine Club." p. 223-256. Londres: Longman, Green, Longman, and Roberts, 1862. [Consulta: 27 desembre 2011].
  11. «Traité de Turin du 24 mars 1860» (en francès). Digithèque de matériaux juridiques et politiques. Jean-Pierre Maury, 2003. [Consulta: 19 maig 2012].
  12. Text a Wikisource del Tractat deTorí de 1860 (francès)
  13. «Barre des Écrins» (en francès). Camptocamp.org. Camptocamp Association. [Consulta: 26 maig 2012].
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 Whymper, Edward. Scrambles Amongst the Alps in the Years 1860-69. Londres: J. Murray, 1871, p. 492 pp. 
  15. «Aiguille d'Argentière» (en francès). Camptocamp.org. Camptocamp Association. [Consulta: 26 maig 2012].
  16. «Mont Dolent» (en anglès). Summitpost.org. Summitpost.org. [Consulta: 2 juny 2012].
  17. 17,0 17,1 «Aiguille Verte» (en francès). Camptocamp.org. Camptocamp Association. [Consulta: 26 maig 2012].
  18. «Grand Cornier» (en anglès). Summitpost.org. Summitpost.org. [Consulta: 2 juny 2012].
  19. «Grandes Jorasses - Pointe Whymper» (en francès). Camptocamp.org. Camptocamp Association. [Consulta: 26 maig 2012].
  20. «Grandes Jorasses» (en anglès). Summitpost.org. Summitpost.org. [Consulta: 2 juny 2012].
  21. Dumler, Helmut and Willi P. Burkhardt, The High Mountains of the Alps, Londres: Diadem, 1994, p. 157
  22. «Aiguille Verte» (en anglès). The Fourthousanders of the Alps. Thomas Schabacher, Daniel Roth, 2003-2012. [Consulta: 19 maig 2012].
  23. «Célestin Passet» (en francès). pyrenees-passion.info. Arxivat de l'original el 20 d’octubre 2011. [Consulta: 2 juny 2012].
  24. 24,00 24,01 24,02 24,03 24,04 24,05 24,06 24,07 24,08 24,09 24,10 24,11 24,12 24,13 24,14 24,15 24,16 24,17 Whymper, Edward. Travels Amongst the Great Andes of the Equator. Londres: J. Murray, 1892, p. 456 pp. 
  25. Whymper, Edward; Joanne, Adolphe (tr.). «Appendice II. Tableau des tentatives faites pour escalader le Cervin». A: Escalades dans les Alpes de 1860 a 1869 (djvu) (en francès). París: Librairie Hachette et Cie, 1873, p.416.  Livre:Whymper - Escalades dans les Alpes.djvu a Viquillibres
  26. «Club Alpino Italiano - La nostra storia 1863 - 2013» (en italià). Club Alpino Italiano. [Consulta: 27 desembre 2011].
  27. «The Matterhorn Accident.; A Thrilling Narrative by a Survivor» (en anglès). New York Times. [Consulta: 2 juny 2012].
  28. Lunn, Sir Arnold Henry Moore. Matterhorn centenary. Rand McNally, 1965. 
  29. «A Word for Whymper: A Reply to Sir Arnold Lunn» (en anglès). The Alpine Journal, 1966. [Consulta: 2 juny 2012].
  30. «Matterhorn conqueror cleared over fatal falls» (en anglès). The Independent. Stphen Goodwin, 31-08-1977. [Consulta: 2 juny 2012].
  31. 31,0 31,1 «Blue plaque commemorates Matterhorn climber Edward Whymper» (en anglès). The Guardian.co.uk. Maev Kennedy, 15-09-2011. [Consulta: 2 juny 2012].
  32. «14 juliol 1865 - Death on the Matterhorn» (en anglès). Victorian Calendar. Tom Hughes, 30-06-2011. [Consulta: 2 juny 2012].
  33. «Blue Plaque for Edward Whymper» (en anglès). The British Mountaineering Council, 21-09-2011. [Consulta: 2 juny 2012].
  34. «Cervin» (en francès). Camptocamp.org. Camptocamp.org. [Consulta: 2 juny 2012].
  35. «Nouvelles d'Edouard Whymper, voyage dans l'intérieur du Groenland» (en francès). Annales des voyages, de la géographie, de l'histoire et de l'archéologie. Gallica Bibliothèque numérique de la Bibliothèque National de France, 1867. [Consulta: 26 desembre 2011].
  36. 36,0 36,1 36,2 36,3 36,4 Henry, Emil William. Triumph and Tragedy: The Life of Edward Whymper. Leicester: Matador - Troubadour Publishing, 2011. ISBN 978-1848765-788. 
  37. Whymper, Edward; Heer, Oswald. «Contributions to the Fossil Flora of North Greenland, being a Description of the Plants Collected by Mr. Edward Whymper during the Summer of 1867» (pdf) (en anglès). Philosophical Transactions of the Royal Society of London p. Vol. 159,445-488. Londres: The Royal Society, 1869. [Consulta: 2 juny 2012].
  38. 38,0 38,1 «Mountaineering in the Andes» (en anglès). Royal Geographical Society. Arxivat de l'original el 28 d’abril 2012. [Consulta: 26 maig 2012].
  39. 39,0 39,1 39,2 Jill Neate. «Ecuador» (en anglès). Mountaineering in the Andes. RGS-IBG Expedition Advisory Centre, Maig 1994. Arxivat de l'original el 28 d’abril 2012. [Consulta: 26 maig 2012].
  40. «Gold Medal Recipients» (en anglès). Medals and Awards. Royal Geographic Society with IBG. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2011. [Consulta: 26 maig 2012].
  41. Whymper, Edward. How to use the aneroid barometer. Londres: J. Murray, 1891, p. 61 pp. 
  42. John Hardwick. «Ecuador volcanoes» (en anglès). Jagged Globe News, 02-11-2021. Arxivat de l'original el 28 de setembre 2006. [Consulta: 26 maig 2012].
  43. «Edward Whymper fonds : [1900-1909]» (en anglès). Archives Network of Alberta. Archives Society of Alberta. [Consulta: 2 juny 2012].[Enllaç no actiu]
  44. 44,0 44,1 44,2 44,3 «Whymper, Edward» (en anglès). Peakfinder.com. Arxivat de l'original el 4 de març 2007. [Consulta: 2 juny 2012].
  45. 45,0 45,1 «Whymper's Antiques Fueled Many a Conversation» (en anglès). CP Rail News. Dave Jones, 1987. [Consulta: 2 juny 2012].
  46. 46,0 46,1 46,2 Sanford, Emerson; Sanford Beck, Janice. Life of the Trail 2: Historic Hikes in Northern Yoho National Park. Surrey BC: Rocky Mountain Books, 2008, p.102-116. ISBN 978-1-897522-00-4. 
  47. 47,0 47,1 «Stanley Peak British Columbia #1538» (en anglès). Bivouac.com. [Consulta: 2 juny 2012].
  48. 48,0 48,1 «Mount Whymper» (en anglès). Peakware World Mountain Encyclopedia. Peakware.com. Arxivat de l'original el 4 de gener 2014. [Consulta: 2 juny 2012].
  49. «Mount Whymper» (en anglès). Geo BC - BC Geographical names. Governement of British Columbia. [Consulta: 2 juny 2012].
  50. 50,0 50,1 «Mount Whymper British Columbia #1562» (en anglès). Bivouac.com. [Consulta: 2 juny 2012].
  51. «Mount Whymper» (en anglès). summitpost.org. [Consulta: 2 juny 2012].
  52. «Stanley Peak» (en anglès). Peakware World Mountain Encyclopedia. Peakware.com. Arxivat de l'original el 14 d’abril 2012. [Consulta: 2 juny 2012].
  53. «Mount Whymper» (en anglès). Geo BC - BC Geographical names. Governement of British Columbia. [Consulta: 2 juny 2012].
  54. «Mount Whymper British Columbia #1333» (en anglès). Bivouac.com. [Consulta: 2 juny 2012].
  55. «Mt Whymper» (en anglès). summitpost.org. [Consulta: 2 juny 2012].
  56. «Brown, Robert» (en anglès). Dictionary of Canadian Biography Online. University of Toronto/Université Laval, 2000. [Consulta: 2 juny 2012].
  57. Hayman (ed), John. Robert Brown and the Vancouver Island Exploring Expedition. University of British Columbia Press, 1989. ISBN 0-7748-0322-3. 
  58. «Death of Edward Whymper» (en anglès). Whymper.com Climber, Explorer and Gentleman. Jez Caudle. Arxivat de l'original el 12 de novembre 2013. [Consulta: 2 juny 2012].
  59. «Death of a Great Mountaineer - Mr. Edward Whymper» (en anglès). Auckland Star. National Library of New Zealand [Auckland], XLII, 263, 04-11-1911, pàg. 17 [Consulta: 10 juny 2012].
  60. «Edward Whymper - British explorer & mountaineer» (en anglès). The History of Chamonix: Historial Dates. Chamonet.com. Arxivat de l'original el 29 de maig 2012. [Consulta: 10 juny 2012].
  61. Grove, Florence Crauford. The Frosty Caucas. Londres: Longmans, Green & Co, 1875. 
  62. «Llibres d'alpinisme escrits i il·lustrats per Edward Whymper» (en anglès). Mountaineering books written and illustrated by Edward Whymper. mountaineeringbooks.org. Arxivat de l'original el 3 de juny 2012. [Consulta: 2 juny 2012].

Biografies[modifica]

Enllaços externs[modifica]