Illa de Vancouver
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
Vancouver Island (en) ![]() | |||||
|
|||||
![]() ![]() | |||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Canadà | ||||
Província | Colúmbia Britànica ![]() | ||||
Població humana | |||||
Total | 775.347 (2016) ![]() | ||||
• Densitat | 24,13 hab./km² | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 32.134 km² ![]() | ||||
Mesura | 100 km ![]() ![]() ![]() ![]() | ||||
Banyat per | oceà Pacífic i estret de Geòrgia ![]() | ||||
Punt més alt | Golden Hinde (en) ![]() ![]() | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari |
L'illa de Vancouver (en anglès Vancouver Island) és una gran illa de la Colúmbia Britànica, a la costa pacífica del Canadà.[1][2] És la més gran de les illes de la costa oest d'Amèrica, amb 32.134 km², una mica més gran que Catalunya.
Història[modifica]
Poblada per tribus índies des de fa uns 8.000 anys, passà a ser objecte de desig de les potències europees (Rússia, Espanya i el Regne Unit) a partir del final del segle xviii. L'illa va ser ocupada per la Primera Companyia de Voluntaris de Catalunya entre el 1790 i 1794 però, després d'un segle de rivalitats, passà definitivament a control britànic el 1794 per la convenció de Nutka.[3][4][5][6][7] Un capità anglès, George Vancouver, coordinà la cessió espanyola als britànics i acabà proporcionant el nom actual a l'illa. El nom original fou illa de Quadra i Vancouver.[8][9][10] Cal fer notar, però, que la ciutat de Vancouver no és a l'illa de Vancouver, sinó al continent; i que la principal ciutat de l'illa de Vancouver, Victòria,[11] no és a l'illa Victòria (una illa molt més gran situada a l'Àrtic). Victòria és, a més, la capital de tota la Colúmbia Britànica.[12]
Personatges catalans[modifica]
És interessant recordar el paper destacat d'alguns catalans a la Colúmbia Britànica.[13]
Poblament[modifica]
L'illa té una població d'unes 750.000 persones (2002). Poc menys de la meitat viuen a Victoria. Altres localitats importants són Nanaimo,[15] Port Alberni,[16] Parksville,[17] Courtenay (Vancouver) i Campbell River.
Economia[modifica]
L'economia de l'illa (fora de la zona administrativa de Victòria) està dominada per la indústria forestal, si bé el turisme i la pesca també hi són destacables. Moltes de les explotacions forestals són per fer pasta de paper, i es realitzen en granges d'arbres de segona generació que són serrats en cicles de 30 anys. La tala de boscs verges hi és altament controvertida i suscita l'oposició de grups ecologistes (com és el cas dels de Clayoquot Sound).[18][19][20]
Turisme[modifica]
L'illa de Vancouver atreu sobretot el turisme de natura. Es destaca com a punt d'observació de cetacis. Des de Victoria surten viatges organitzats amb barca, llanxa i fins i tot vols amb hidroavió[21] per anar a veure balenes. Un punt especialment notable és Tofino, situat a la costa oest, al parc natural de Pacific Rim. Altres atractius són les excursions pel Rain Forest, sortides amb canoes, la pesca de salmons a Campbell River i visites guiades en busca de l'os negre americà, llúdries marines, foques i lleons marins, entre d'altres.
Referències[modifica]
- ↑ Macdonald, D.G.F.. British Columbia and Vancouver's Island: Comprising a Description of These Dependencies ... Also an Account of the Manners and Customs of the Native Indians. Longman, Green, Longman, Roberts, & Green, 1862, p. 7 [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ Pemberton, J.D.; Pemberton, J.D.. Facts and Figures Relating to Vancouver Island and British Columbia: Showing what to Expect and how to Get There. Longman, Green, Longman, and Roberts, 1860, p. 3 [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ Harbord, H. Nootka Sound and the Surrounding Waters of Maquinna. Heritage House, 1996, p. 15. ISBN 978-1-895811-03-2 [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ Schwantes, C.A.. The Pacific Northwest: An Interpretive History. University of Nebraska Press, 1996, p. 48. ISBN 978-0-8032-9228-4 [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ Buchanan, J. The works of James Buchanan, comprising his speeches, state papers, and private correspondence. Volume 6. J.B. Lippincott, 1908, p. 216. ISBN 978-1-62376-741-9 [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ Berra, M.O.. N - ZUM. Andrade, 1856, p. 8 [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ Arsenal, L. Enemigos del imperio (en castellà). EDAF, p. 238. ISBN 978-84-414-3901-6 [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ Tovell, F.M.. At the Far Reaches of Empire: The Life of Juan Francisco de la Bodega y Quadra. UBC Press, 2009. ISBN 978-0-7748-5836-6 [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ Clayton, D. Islands of Truth: The Imperial Fashioning of Vancouver Island. UBC Press, 2011. ISBN 978-0-7748-4157-3 [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ Lamb, W.K.. The Voyage of George Vancouver, 1791–1795: Volumes I–IV. Taylor & Francis, 2017, p. 230. ISBN 978-1-317-01233-7 [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ Macfie, M. Vancouver Island and British Columbia: Their History, Resources and Prospects. Longman, Green, Longman, Roberts, & Green, 1865, p. 16 [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ Victoria, British Columbia's capital city. Daily Colonist, 1945 [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ Catalans a la British Columbia. Angelina Miró. Casal Català de Vancouver.
- ↑ An homage to the life of Pere Alberni. Celebration at the Vancouver Museum.
- ↑ Colonial office emigration comm. Vancouver's island. Survey of the districts of Nanaimo and Cowichan valley. Groombridge and Sons, 1859, p. 5 [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ Peterson, J. Port Alberni: More Than Just a Mill Town. Heritage, 2014, p. 203. ISBN 978-1-927527-68-9 [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ Scott, M. The Distilleries of Vancouver Island: A Guided Tour of West Coast Craft and Artisan Spirits. TouchWood Editions, 2021, p. 172. ISBN 978-1-77151-335-7 [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ MacIsaac, R.; Champagne, A. Clayoquot Mass Trials: Defending the Rainforest. New Society Publishers, 1994. ISBN 978-0-86571-321-5 [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ Reed, M.G.. Taking Stands: Gender and the Sustainability of Rural Communities. UBC Press, 2003, p. 163. ISBN 978-0-7748-1018-0 [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ Pralle, S.B.. Branching Out, Digging In: Environmental Advocacy and Agenda Setting. Georgetown University Press, 2006, p. 91. ISBN 978-1-58901-280-6 [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ Hempstead, A. Moon Victoria & Vancouver Island (en francès). Avalon Publishing, 2018, p. 189. ISBN 978-1-64049-168-7 [Consulta: 28 agost 2021].
Vegeu també[modifica]
- Port Alberni.
- Estret de Johnstone.
- Cobble Hill.
- Knight Inlet, fiord de la costa de la Colúmbia Britànica.
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illa de Vancouver |