Illa Victòria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaIlla Victòria
Kitlineq (iu) Modifica el valor a Wikidata
Wfm victoria island.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Victoria Island de.svg Modifica el valor a Wikidata
 71° N, 110° O / 71°N,110°O / 71; -110
EstatCanadà
TerritoriNunavut Modifica el valor a Wikidata

CapitalCambridge Bay Modifica el valor a Wikidata
Població
Total1.875 Modifica el valor a Wikidata
• Densitat0,01 hab/km²
Geografia
Part deArxipèlag Àrtic Canadenc Modifica el valor a Wikidata
Superfície217.291 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura625 km Modifica el valor a Wikidata (Amplada) × 700 km Modifica el valor a Wikidata  (Llargada) default
Banyat peroceà Àrtic Modifica el valor a Wikidata
Altitud655 m Modifica el valor a Wikidata

L'illa Victòria (en anglès Victoria Island), amb 297.291 km², és la segona més gran del Canadà després de l'illa de Baffin i la novena més gran del món. Està situada enllà del cercle polar àrtic i es reparteix entre els territoris de Nunavut i del Nord-oest.

Està separada del continent americà, al sud, pel golf d'Amundsen, l'estret de Dolphin i Union, el golf de la Coronació, l'estret de Dease i el golf de la Reina Maud; al sud-est l'estret Victòria la separa de l'illa del Rei Guillem; al nord-est, està separada de l'illa del Príncep de Gal·les pel canal M'Clintock; al nord, el canal del Vescomte Melville la separa de l'illa de Melville, a l'arxipèlag de la Reina Elisabet; finalment, està separada de l'illa de Banks, al nord-oest, per l'estret del Príncep de Gal·les.

L'illa va ser anomenada així el 1839 en honor de la reina Victòria del Regne Unit. A l'hivern, està coberta de glaç en tota la seva extensió. El seu punt culminant es troba a 520 m d'altitud.

El nucli més habitat és Iqaluktuutiak (nom inuit), abans Cambridge Bay, a la part de Nunavut, a la costa sud de l'illa, amb 1.766 habitants el 2016.[1] L'altre nucli habitat és Ulukhatok (abans Holman), als territoris del Nord-oest, amb 396 habitants, situat a la costa oest.[2] La població total de l'illa aquell any, la majoria dels quals d'ètnia inuit, era de 2.162 persones; la densitat de població és baixíssima: 0,006 hab/km².

Història[modifica]

El 1826 John Richardson va veure la costa sud-oest de l'illa i la va anomenar "Wollaston Land".[3] El 1839 Peter Warren Dease i Thomas Simpson van seguir la costa sud-est i la van anomenar "Victoria Land".[4] Un mapa publicat per John Barrow el 1846 mostra en blanc les terres de "Victoria Land" i "Banks Land" que és la costa nord de l'illa de Banks.[5] El 1851 John Rae cartografià aquestes dues "terres".[6] El 1850 i 1851 Robert McClure circumnavegà la major part de l'illa de Banks, demostrant que estava separada de la Victoria Land. Els seus homes també van cartografiar les costes nord-oest i oest de l'illa Victòria.[7] Godfred Hansen, un dels homes de la tripulació de Roald Amundsen, cartografià la costa est fins al Cap de Nansen el 1905,[8] i en 1916 i 1917 Storker T. Storkerson, membre de la tripulació de l'Expedició canadenca a l'Àrtic dirigida per Vilhjalmur Stefansson, cartografià la costa nord, descobrint la península Storkerson.[9]

Referències[modifica]

  1. «2016 Community Profiles Csmbridge Bay». [Consulta: 5 març 2017].
  2. «Census Profile, 2016 Census Ulukhaktok, Hamlet [Census subdivision, Northwest Territories and Northwest Territories [Territory]]». 2016 Census. Statistics Canada.
  3. Franklin, John. Narrative of a second expedition to the shores of the Polar sea in the years 1825, 1826 and 1827, by John Franklin,... including an account of the progress of a detachment to the Eastward, by John Richardson.. London: J. Murray, 1828. «John Franklin 1826.» 
  4. Simpson, Thomas. Narrative of the discoveries on the north coast of America: effected by the officers of the Hudson's Bay Company during the years 1836-39.. London: R. Bentley, 1843. «Thomas Simpson 1843.» 
  5. Derek Hayes,"Historical Atlas of the Arctic", map 136
  6. McGoogan, Kenneth. Fatal passage: the true story of John Rae, the Arctic hero time forgot.. New York: Carroll & Graf Publishers, 2003. 
  7. McClure, Robert. The Discovery of the North-West Passage. London: Longman, Brown, Green, Longmans, & Roberts, 1856. 
  8. Amundsen, Roald and Godfred Hansen. Roald Amundsen's "The North West Passage"; being the record of a voyage of exploration of the ship "Gjøa" 1903-1907. Londres: A Constable and Co., 1908. 
  9. Stefansson, Vilhjalmur. The Friendly Arctic: The Story of Five Years in Polar Regions. New York: Macmillan, 1922. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illa Victòria