Quintino Sella

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaQuintino Sella
Quintino Sella3.jpg
Quintino Sella
Biografia
Naixement 7 juliol 1827
Mosso (Itàlia) Tradueix
Mort 14 març 1884 (56 anys)
Biella (Itàlia)
  Diputat del Regne d'Itàlia 

22 novembre 1882 – 27 abril 1886
  Diputat del Regne d'Itàlia 

26 maig 1880 – 2 octubre 1882
  Diputat del Regne d'Itàlia 

20 novembre 1876 – 2 maig 1880
  Diputat del Regne d'Itàlia 

23 novembre 1874 – 3 octubre 1876
  Ministre d'Educació Pública del Regne d'Itàlia 

18 maig 1872 – 5 agost 1872
← Cesare CorrentiAntonio Scialoja →
  Diputat del Regne d'Itàlia 

5 desembre 1870 – 20 setembre 1874
  Ministre d'Hisenda del Regne d'Itàlia 

14 desembre 1869 – 10 juliol 1873
← Luigi Guglielmo Cambray-DignyMarco Minghetti →
  Diputat del Regne d'Itàlia 

22 març 1867 – 2 novembre 1870
  Diputat del Regne d'Itàlia 

18 novembre 1865 – 13 febrer 1867
  Ministre d'Hisenda del Regne d'Itàlia 

28 setembre 1864 – 31 desembre 1865
← Marco MinghettiAntonio Scialoja →
  Ministre d'Hisenda del Regne d'Itàlia 

3 març 1862 – 8 desembre 1862
← Ubaldino PeruzziMarco Minghetti →
  Diputat del Regne d'Itàlia 

18 febrer 1861 – 7 setembre 1865
  Diputat del Regne de Sardenya 

2 abril 1860 – 17 desembre 1860
Dades personals
Formació École nationale supérieure des mines de Paris
Universitat de Torí
Activitat
Ocupació Matemàtic, polític, cristal·lògraf i alpinista
Ocupador Universitat de Torí
Partit Historical Right Tradueix
Esport alpinisme
Família
Germans Giuseppe Sella
Modifica les dades a Wikidata

Quintino Sella (Mosso, Biella, 7 de juliol de 1827 - Biella, Piemont, 14 de març de 1884) fou un científic, economista, polític i estadista italià.

Biografia[modifica]

Fou Ministre de Finances durant els Governs d'Urbano Rattazzi, d'Alfonso La Marmora i de Giovanni Lanza; el 23 d'octubre de 1863 va fundar el C.A.I. (Club Alpí Italià). També fou president de l'acadèmia científica Accademia Nazionale dei Lincei.

Després d'haver-se llicenciat en enginyeria hidràulica i d'haver entrat en el Cos Regi de la mineria, es va especialitzar a París, construint la base de la seva carrera acadèmica, centrada sobretot en l'estudi de la cristal·lografia.

A Torí, Sella va ensenyar geometria a l'Instituto Tecnico, que va esdevenir posteriorment l'Scuola di Applicazione pre Ingegneri. Entre el 1854 i el 1861 va concentrar les seves energies en l'estudi de la cristal·lografia, tant teòrica com morfològica. Quintino Sella, feu una sistematització dels objectes mitjançant la projecció isomètrica a la seva obra: Sui principi geometrici del disegno e specialmente dell'axonometria (Torí, 1956).

Mentre intentava l'ordenació dels minerals que hi havia en una cova Sardenya, inventà una tècnica electromagnètica per separar el mineral del coure de la magnetita.

Monument a Sella a Biella

El 1860 va dimitir de la seva càtedra de mineralogia per motius polítics, per llitar pel nou estat italià. Sobretot ho féu en el rol de ministre de finances i el 1870 lluità perquè Roma esdevingués la capital del nou regne. Va esdevenir Ministre de Finances i com a tal, va privatitzar moltes propietats públiques i de l'església, i també va imposar nous impostos, cosa que el van fer impopular.

Apassionat de l'alpinisme, durant el temps de la seva experiència política, va fundar el Club Alpí Italià per rellançar i ampliar el coneixement cultural alpí italià. Fou el cap de la primera expedició italiana que va pujar al Monviso (quota 3841 m.). El Club alpí li va dedicar alguns refugis alpins, entre els quals hi ha el Refugi Quintino Sella, sobre el Monviso i el Refugi Quintino Sella a Felik, als Alps Valaisans.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quintino Sella Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Pier Luigi Bassignana: Quintino Sella - Tecnico, politico, sportivo, ed Capricorno, 2002 - ISBN 8877070560
  • Diego Maestri: Storia dei metodi di rappresentazione architettonica, Roma, 2006.