Via ferrada

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Típic equipament de via ferrada
Via ferrada barranc del Castellet i font el Chorrico (País Valencià)

La via ferrada (italià: via ferrata) és un itinerari, normalment vertical, equipat amb material divers: claus, grapes, preses, passamans, cadenes, ponts tibetans i nepalesos i tirolines que permeten d'una manera segura, arribar a zones remotes de difícil accés per senderistes i no avesats a l'escalada. Per garantir-ne la seguretat hi ha instal·lat un cable d'acer durant tot el recorregut, que amb el talabard, proveït d'un dissipador d'energia i mosquetons especials de via ferrada (marcats amb una K) permeten estar assegurat en cas de caiguda. La zona clàssica de vies ferrades es troba als Dolomites, encara que també són força populars a França, a Suïssa, a Alemanya i de mica en mica a Catalunya i l'Estat Espanyol.

Història[modifica | modifica el codi]

Escalada del Mont Aiguille

L'any 1492, el capità François Antoine de Ville amb alguns ajudants i seguint les ordres del rei Carles VIII de França, aconsegueix arribar al cim del fins aleshores inexpugnable Mont Auguille. Aquesta proesa representa el naixement de l'alpinisme, disciplina mare de la que provenen les vies ferrades.

Les primeres vies ferrades a Europa

La primera via ferrada data del 1843. A Àustria es va equipar la via normal al pic Hoher Dachstein, amb la finalitat de fer-la més accessible. Posteriorment s'equiparia el Großglockner el 1869 i la muntanya Marmolata el 1903.

Vies ferrades - Primera Guerra Mundial

Posteriorment durant la Primera Guerra Mundial es van equipar camins amb finalitats militars al Dolomites, fins que el final de la guerra convertirà aquests camins en itineraris lúdico-esportius.

Vies ferrades a l'Estat Espanyol

A l'Estat Espanyol, pioners com Antonio García Picazo van instal·lar les primeres vies ferrades a partir de 1990. La primera, la via ferrada Teresina, va ser instal·lada a la muntanya de Montserrat, si bé altres camins van ser equipats anteriorment a la Serra de Guara i al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut.

Material de seguretat[modifica | modifica el codi]

  1. Casc: Molt important en cas de caiguda fortuïta de pedres.
  2. Talabard: Els més adequats són els regulables a les cames i còmodes. Això facilita la mobilitat independentment de la roba que es porta.
  3. Dissipador: Element que en cas de caiguda amortirà el cop. N'hi ha de diferents tipus. És totalment desaconsellable fer una via ferrada sense un dissipador d'energia.
  4. Guants: Com que les grapes són de ferro, els guants poden anar bé per protegir les mans. Molt recomanable però no indispensable.
  5. Calçat: Es recomana un calçat còmode, amb sola gruixuda i que no rellisqui, però tampoc no cal un calçat molt tècnic.
  6. Tercera baga: No es considera imprescindible però permet descansar en moments compromesos.
  7. Corda i rapelador: Per tornar rapelant i assegurar passos complicats.

Llista de vies ferrades per zona[modifica | modifica el codi]

A Catalunya, Aragó i País Valencià[modifica | modifica el codi]

Nivells a Catalunya, Aragó i País Valencià : A=fàcil a E=molt difícil

Nom de la via ferrada Localitat Regió Nivell Resum de la via
Via Ferrada de Sant Martí Sarroca Sant Martí Sarroca Catalunya E Curta i difícil via ferrada.
Via Ferrada Regina-Oliana Oliana Catalunya E Llarga i espectacular.
Via Ferrada Cala de Moli Sant Feliu de Guíxols Catalunya AD Reoberta (06-2013). Espectacular via ferrada, una de les vies ferrades més populars de Catalunya i de tot l'Estat. L'única penjada sobre el mar.
Via Ferrada Teresina Montserrat Catalunya E La clàssica de Montserrat i pionera a Espanya.
Via Ferrada de les Dames Montserrat Catalunya D Una altra exigent via a Montserrat.
Joc de l'Oca Montserrat Catalunya E Canal equipada amb cadenes i cordes. Sense assegurances ni cable de vida. Difícil d'abandonar, només amb ràpels.

Descens.

Via Ferrada de les Baumes Corcades Centelles Catalunya C-D Pont Nepalès de 62 metres. Via molt popular.
Via Ferrada de Montsant Morera de Montsant Catalunya C Reoberta (05-2006). Via ferrada curta i variada.
Via Ferrada de les Gorgues de Salenys Romanyà de la Selva Catalunya B Via ferrada d'iniciació.
Via Ferrada Urquiza-Olmo Corçà Catalunya C Una altra clàssica, amb molt encant.
Via Ferrada Olmo Soler Corçà Catalunya B Olmo Soler
Via Ferrada de Santa Elena de Biescas Biescas Aragó A Via ferrada d'iniciació.
Via Ferrada de Sacs Benasc Aragó C Llarga, alpina i exigent via ferrada.
Via Ferrada de Broto - Sorrosal Broto Aragó B Nou itinerari a la Cascada del Sorrosal.
Via Ferrada del Santo Cristo Olvena Aragó A Camí equipat en el Congost d'Olvena
Ferrata de Ponoig Polop de la Marina País Valencià C Pujada de dificultat mitjana de 2 Km.
Via Ferrada del Sit Petrer País Valencià C Pujada a la Sella o Penya del Sit.
Via Ferrada de Villena Villena País Valencià C-B Pujada en dos trams, un primer de dificultat mitjana-alta i un segon pla de baixa dificultat.

A Andorra[modifica | modifica el codi]

Nivells a Andorra : A=fàcil a E=molt difícil

Nom de la via ferrada Població Regió Nivell Resum de la via
Via Ferrada del Roc de Quer Canillo Andorra D Anomenada la Directíssima, té un pas molt vertical i difícil.
Via Ferrada dels Racons Canillo Andorra D-E Veïna al Roc de Quer, es potser més exigent que aquesta.
Via Ferrada del Canal de la Mora Canillo Andorra A Via d'iniciació.
Via Ferrada del Canal del Grau Canillo Andorra C Continuació de Racons, divertida i exigent.
Via Ferrada del Roc d'Esquers Escaldes-Engordany Andorra B-C Llarga via ferrada amb passos exigents, de dificultat mitjana.
Via Ferrada del Tossal Gran d'Aixovall Aixovall Andorra B Via d'iniciació.
Via Ferrada de Sant Vicenç d'Enclar Andorra la Vella Andorra B-C Via ferrada variada i entretinguda.
Via Ferrada dels Cortals d'Encamp Encamp Andorra A Via d'iniciació.

Camins equipats[modifica | modifica el codi]

Són itineraris diversos, semblants a les vies ferrades, amb elements que ens ajuden a avançar amb seguretat a les parts més verticals i exposades a l'altura. En essència són camins on sobretot caminarem i claus o cadenes ens ajudaran a avançar puntualment. Consideraríem en aquesta categoria les Clavijas de Cotatuero i la pujada a la Gorra Frígia a Montserrat.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Via ferrada Modifica l'enllaç a Wikidata


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

ALFONSO, Luís. Vías Ferrata en el Pirineo y Prepirineo (en castellà). La noche del loro, 2014. ISBN 978-84-939523-3-4.