Via ferrada
.jpg)
La via ferrada (italià: via ferrata) és un itinerari, normalment vertical, equipat amb material divers: claus, grapes, preses, passamans, cadenes, ponts tibetans i nepalesos i tirolines que permeten d'una manera segura, arribar a zones remotes de difícil accés per senderistes i no avesats a l'escalada. Per garantir-ne la seguretat hi ha instal·lat un cable d'acer durant tot el recorregut, que amb el talabard, proveït d'un dissipador d'energia i mosquetons especials de via ferrada (marcats amb una K) permeten estar assegurat en cas de caiguda. La zona clàssica de vies ferrades es troba als Dolomites, encara que també són força populars a França, a Suïssa, a Alemanya i de mica en mica a Catalunya i l'Estat Espanyol.
Història[modifica]
Context[modifica]
Les ferrades es van iniciar després de la I Guerra Mundial quan les tropes italianes van equipar passos verticals en les muntanyes de les Dolomites amb escalons, cordes, cadenes i altres elements per passar-hi les tropes i el material, creant itineraris iguals que els que havien instal·lat mig segle abans en les muntanyes més altes d'Àustria. Un cop acabada la guerra aquelles instal·lacions es van quedar a la muntanya i van ser aprofitades pels muntanyencs per practicar un esport que barreja l'escalada i caminar per les muntanyes. Actualment hi ha més 600 ferrades equipades en els Alps i és un atractiu turístic per la zona, que genera una bona font d'ingressos gràcies a aquestes vies.
El Govern d'Aragó va proposar un pla per obrir 10 itineraris i Andorra va veure el filó turístic en aquesta activitat esportiva i va finançar quasi totes les vies construïdes. En canvi, a Catalunya, la majoria han sigut obertes per muntanyencs desinteressats, com ara Joaquín Olmo, Juan Urquiza, Albert Gironès, Josep Vergara, Verena Masius o Xavi Vidal entre altres.
A Catalunya, Andorra i Aragó és on es troben la major part d'aquestes vies. Com totes les activitats a la muntanya hi ha els que les defensen i els que les rebutgen. No per ser més assequibles a un major nombre de públic s'ha de descuidar la seguretat i el risc que aquest esport comporta.
Fites[modifica]
- Escalada del Mont Aiguille
L'any 1492, el capità François Antoine de Ville amb alguns ajudants i seguint les ordres del rei Carles VIII de França, aconsegueix arribar al cim del fins aleshores inexpugnable Mont Auguille. Aquesta proesa representa el naixement de l'alpinisme, disciplina mare de la que provenen les vies ferrades.[1]
- Les primeres vies ferrades a Europa
La primera via ferrada data del 1843. A Àustria es va equipar la via normal al pic Hoher Dachstein, amb la finalitat de fer-la més accessible. Posteriorment s'equiparia el Großglockner el 1869 i la muntanya Marmolata el 1903.[1]
- Vies ferrades - Primera Guerra Mundial
Posteriorment durant la Primera Guerra Mundial es van equipar camins amb finalitats militars al Dolomites, fins que el final de la guerra convertirà aquests camins en itineraris lúdico-esportius.[1]
- Vies ferrades a l'Estat Espanyol
A l'Estat Espanyol, pioners com Antonio García Picazo van instal·lar les primeres vies ferrades a partir de 1990. La primera, la via ferrada Teresina, va ser instal·lada a la muntanya de Montserrat, si bé altres camins van ser equipats anteriorment a la Serra de Guara i al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut.
Material de seguretat[modifica]
- Casc: Molt important en cas de caiguda fortuïta de pedres.
- Talabard: Els més adequats són els regulables a les cames i còmodes. Això facilita la mobilitat independentment de la roba que es porta.
- Dissipador: Element que en cas de caiguda amortirà el cop. N'hi ha de diferents tipus. És totalment desaconsellable fer una via ferrada sense un dissipador d'energia.
- Guants: Com que les grapes són de ferro, els guants poden anar bé per protegir les mans. Molt recomanable però no indispensable.
- Calçat: Es recomana un calçat còmode, amb sola gruixuda i que no rellisqui, però tampoc no cal un calçat molt tècnic.
- Tercera baga: No es considera imprescindible però permet descansar en moments compromesos.
- Corda i rapelador: Per tornar rapelant i assegurar passos complicats.
Bons usos [modifica]
Les vies ferrades, una barreja de caminar, grimpada i escalada, cada cop són més conegudes a casa nostra. L'emoció d'estar penjat però al mateix temps ben assegurat, amb els diferents graus de dificultat que es poden trobar, ha produït aquest augment tan considerable d'aquesta modalitat de muntanya. La falsa sensació de seguretat ha fet que moltes persones sense formació practiquin aquesta activitat i augmenti el nombre d'accidents i rescats. Això ha portat al tancament (Regina d'Oliana), el desmantellament (Teresina de Montserrat) o la privatització (Cala del Molí de Sant Feliu de Guíxols).
Com totes les activitats muntanyenques, cal fer-les amb condicions i ben preparat. Les ferrades tenen unes normes que cal complir si es volen evitar accidents. El material indispensable és un casc, un arnès, unes bagues de seguretat amb dissipador i mosquetons amb tanca automàtica. Un bon calçat de muntanya i la roba adequada és l'equip idoni per aquest esport. També uns guants són molt útils per protegir les mans i una cinta més curta per descansar penjat.
Si es respecten les normes de seguretat, les possibilitats d'accident són mínimes. Una altra norma és la condició física de la persona. Cadascú ha de conèixer les seves limitacions i el seu estat físic. Mai s'ha de pressionar a una persona a fer una cosa que no ho veu del tot clar o que dubti. La manera de progressar és senzilla, cal ancorar-se al cable de seguretat amb els dos mosquetons i anar avançant pels escalons i per diferents preses naturals de la roca. També es poden trobar cadenes o cordes com ajuda extra. En arribar al final on està lligat el cable s'ha de fer un canvi de mosquetons però sempre d'un a un, per estar en tot moment assegurat al cable que acompanya en tot el recorregut.
La seguretat a les ferrades no només ve donada per la mateixa persona, sinó que un factor molt important és l'estat de les instal·lacions. Tots els elements que formen qualsevol ferrada a la llarga tenen un desgast, donat pel nombre de persones que utilitzen la via i per les condicions meteorològiques. No és gens segur trobar-se en una via ferrada durant una tempesta, ja que els llamps i el ferro s'atrauen molts cops. Si ja s'és a dins, s'ha d'evitar fer servir el mòbil i els aparells elèctrics, ja que podria ser un imant pels llamps. S'ha de procurar allunyar-se el més ràpid possible però sense descuidar-se de lligar-se al cable de seguretat. Sempre s'hauria de mirar l'estat de la instal·lació a mesura que es va avançant, per observar qualsevol perill, com per exemple una caiguda de pedres, un cable en mal estat, un clau arrencat, un pont mal subjecte, entre altres.
Llista de vies ferrades per zona[modifica]
A Catalunya[modifica]
Nivells a Catalunya: B=poc difícil a E/F=extremadament difícil
| Nom de la via ferrada | Localitat | Regió | Nivell | Resum de la via |
|---|---|---|---|---|
| Via Ferrada de les Dames | Montserrat | Catalunya | D | Una altra exigent via a Montserrat. La via ferrada travessa un canal.[2] Una de les que registra més accidents.[3] |
| Via Ferrada Teresina | Montserrat | Catalunya | E | La clàssica de Montserrat i pionera a Espanya. Desmantellada a finals de setembre de 2019 a causa de la seva inseguretat que feia augmentar cada vegada més el nombre de rescats per l'afluència de persones inexpertes.[3] |
| Via Ferrada Regina-Oliana | Oliana | Catalunya | E | Tancada per la seva perillositat. |
| Joc de l'Oca | Montserrat | Catalunya | E | Canal equipada amb cadenes i cordes. Sense assegurances ni cable de vida. Difícil d'abandonar, només amb ràpels. Una de les que registra més accidents.[3] |
| Via Ferrada de Sant Martí Sarroca | Sant Martí Sarroca | Catalunya | E | Curta i difícil via ferrada. |
| Via Ferrada Cala de Moli | Sant Feliu de Guíxols | Catalunya | C/D | Via ferrada sobre el mar.[4] És de pagament. |
| Via Ferrada de Montsant | Morera de Montsant | Catalunya | C | Via ferrada curta i variada. És de pagament. |
| Via Ferrada de les Baumes Corcades | Centelles | Catalunya | C-D | Hi predominen els trams quasi-horitzontals de flanqueig. Pont Nepalès de 62 metres. |
| Via Ferrada Urquiza-Olmo | Corçà | Catalunya | C | Una altra clàssica Equipament escàs. |
| Via Ferrada de les Gorgues de Salenys | Romanyà de la Selva | Catalunya | B | Via ferrada d'iniciació. |
| Via Ferrada Olmo Soler | Corçà | Catalunya | B | |
| Via Ferrada Olmo Soler | Corçà | Catalunya | B | |
| Via Ferrada La Cinglera del Resistent | Castellbell i el Vilar | Catalunya | C - E/F | |
| Via Ferrada dels Patacons | Vilaplana | Catalunya | C/D |
A País Valencià i Aragó[modifica]
Nivells a Catalunya, Aragó i País Valencià : A=fàcil a E=molt difícil
| Nom de la via ferrada | Localitat | Regió | Nivell | Resum de la via |
|---|---|---|---|---|
| Via Ferrada de Redován | Redovà | País Valenciá | E | La segona mes llarga d'Espanya |
| Ferrada de Ponotx | Polop de la Marina | País Valencià | C | Pujada de dificultat mitjana de 2 km. |
| Via Ferrada del Sit | Petrer | País Valencià | C | Pujada a la Sella o Penya del Sit. |
| Via Ferrada de Villena | Villena | País Valencià | C-B | Pujada en dos trams, un primer de dificultat mitjana-alta i un segon pla de baixa dificultat. |
| Via Ferrada de Sacs | Benasc | Aragó | C | Llarga, alpina i exigent via ferrada. |
| Via Ferrada de Broto - Sorrosal | Broto | Aragó | B | |
| Via Ferrada del Santo Cristo | Olvena | Aragó | A | Camí equipat en el Congost d'Olvena |
| Via Ferrada de Santa Elena de Biescas | Biescas | Aragó | A | Via ferrada d'iniciació. |
A Andorra[modifica]
Nivells a Andorra : A=fàcil a E=molt difícil
| Nom de la via ferrada | Població | Regió | Nivell | Resum de la via |
|---|---|---|---|---|
| Via Ferrada del Roc de Quer | Canillo | Andorra | D | Anomenada la Directíssima, té un pas molt vertical i difícil. |
| Via Ferrada dels Racons | Canillo | Andorra | D-E | Veïna al Roc de Quer, és potser més exigent que aquesta. |
| Via Ferrada del Canal de la Mora | Canillo | Andorra | A | Via d'iniciació. |
| Via Ferrada del Canal del Grau | Canillo | Andorra | C | Continuació de Racons |
| Via Ferrada del Roc d'Esquers | Escaldes-Engordany | Andorra | B-C | Llarga via ferrada amb passos exigents, de dificultat mitjana. |
| Via Ferrada del Tossal Gran d'Aixovall | Aixovall | Andorra | B | Via d'iniciació. |
| Via Ferrada de Sant Vicenç d'Enclar | Andorra la Vella | Andorra | B-C | |
| Via Ferrada dels Cortals d'Encamp | Encamp | Andorra | A | Via d'iniciació. |
Camins equipats[modifica]
Són itineraris diversos, semblants a les vies ferrades, amb elements que ens ajuden a avançar amb seguretat a les parts més verticals i exposades a l'altura. En essència són camins on sobretot caminarem i claus o cadenes ens ajudaran a avançar puntualment.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Dany Vehslage, Thorsten Vehslage. 25 Klettersteige in Europa mit besonderem Charakter (en alemany), 2021, p. 116. ISBN 978-3-7534-5421-4.
- ↑ Dany Vehslage, Thorsten Vehslage. 25 Klettersteige in Europa mit besonderem Charakter (en alemany), 2021, p. 106-109. ISBN 978-3-7534-5421-4.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Estefania Escolà, Desmantellen la via ferrada La Teresina de Montserrat, la més antiga de Catalunya, Regió 7, 25-9-2019
- ↑ Dany Vehslage, Thorsten Vehslage. 25 Klettersteige in Europa mit besonderem Charakter (en alemany), 2021, p. 98-101. ISBN 978-3-7534-5421-4.
Bibliografia[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- ALFONSO, Luís. Vías Ferrata en el Pirineo y Prepirineo (en castellà). La noche del loro, 2014. ISBN 978-84-939523-3-4.