Via ferrada

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Típic equipament de via ferrada
Via ferrada barranc del Castellet i font el Chorrico (País Valencià)

La via ferrada (italià: via ferrata) és un itinerari, normalment vertical, equipat amb material divers: claus, grapes, preses, passamans, cadenes, ponts tibetans i nepalesos i tirolines que permeten d'una manera segura, arribar a zones remotes de difícil accés per senderistes i no avesats a l'escalada. Per garantir-ne la seguretat hi ha instal·lat un cable d'acer durant tot el recorregut, que amb el talabard, proveït d'un dissipador d'energia i mosquetons especials de via ferrada (marcats amb una K) permeten estar assegurat en cas de caiguda. La zona clàssica de vies ferrades es troba als Dolomites, encara que també són força populars a França, a Suïssa, a Alemanya i de mica en mica a Catalunya i l'Estat Espanyol.

Història[modifica]

Context[modifica]

Les ferrades es van iniciar després de la I Guerra Mundial quan les tropes italianes van equipar passos verticals en les muntanyes de les Dolomites amb escalons, cordes, cadenes i altres elements per passar-hi les tropes i el material, creant itineraris iguals que els que havien instal·lat mig segle abans en les muntanyes més altes d'Àustria. Un cop acabada la guerra aquelles instal·lacions es van quedar a la muntanya i van ser aprofitades pels muntanyencs per practicar un esport que barreja l’escalada i caminar per les muntanyes. Actualment hi ha més 600 ferrades equipades en els Alps i és un atractiu turístic per la zona, que genera una bona font d’ingressos gràcies a aquestes vies.

El Govern d’Aragó va proposar un pla per obrir 10 itineraris i Andorra va veure el filó turístic en aquesta activitat esportiva i va finançar quasi totes les vies construïdes. En canvi, a Catalunya, la majoria han sigut obertes per muntanyencs desinteressats, com ara Joaquín Olmo, Juan Urquiza, Albert Gironès, Josep Vergara, Verena Masius o Xavi Vidal entre altres. Tots ells filantrops de les vies ferrades i això que el material no és gens econòmic i la seva construcció implica moltes hores de treball.

A Catalunya, Andorra i Aragó és on es troben la major part d’aquestes vies. Com totes les activitats a la muntanya hi ha els que les defensen i els que les rebutgen. És una forma molt vàlida per conèixer la muntanya i practicar un esport que no és tan arriscat ni dificultós com pot ser l’escalada, però que dóna una emoció molt gran, a l'estar lligat a certa alçada i superant les dificultats que forma el terreny. No per ser més assequibles a un major nombre de públic s’ha de descuidar la seguretat i el risc que aquest esport comporta.

Fites[modifica]

Escalada del Mont Aiguille

L'any 1492, el capità François Antoine de Ville amb alguns ajudants i seguint les ordres del rei Carles VIII de França, aconsegueix arribar al cim del fins aleshores inexpugnable Mont Auguille. Aquesta proesa representa el naixement de l'alpinisme, disciplina mare de la que provenen les vies ferrades.

Les primeres vies ferrades a Europa

La primera via ferrada data del 1843. A Àustria es va equipar la via normal al pic Hoher Dachstein, amb la finalitat de fer-la més accessible. Posteriorment s'equiparia el Großglockner el 1869 i la muntanya Marmolata el 1903.

Vies ferrades - Primera Guerra Mundial

Posteriorment durant la Primera Guerra Mundial es van equipar camins amb finalitats militars al Dolomites, fins que el final de la guerra convertirà aquests camins en itineraris lúdico-esportius.

Vies ferrades a l'Estat Espanyol

A l'Estat Espanyol, pioners com Antonio García Picazo van instal·lar les primeres vies ferrades a partir de 1990. La primera, la via ferrada Teresina, va ser instal·lada a la muntanya de Montserrat, si bé altres camins van ser equipats anteriorment a la Serra de Guara i al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut.

Material de seguretat[modifica]

  1. Casc: Molt important en cas de caiguda fortuïta de pedres.
  2. Talabard: Els més adequats són els regulables a les cames i còmodes. Això facilita la mobilitat independentment de la roba que es porta.
  3. Dissipador: Element que en cas de caiguda amortirà el cop. N'hi ha de diferents tipus. És totalment desaconsellable fer una via ferrada sense un dissipador d'energia.
  4. Guants: Com que les grapes són de ferro, els guants poden anar bé per protegir les mans. Molt recomanable però no indispensable.
  5. Calçat: Es recomana un calçat còmode, amb sola gruixuda i que no rellisqui, però tampoc no cal un calçat molt tècnic.
  6. Tercera baga: No es considera imprescindible però permet descansar en moments compromesos.
  7. Corda i rapelador: Per tornar rapelant i assegurar passos complicats.

Bons usos [cal citació][modifica]

Les vies ferrades, una barreja de caminar, grimpada i escalada, cada cop són més conegudes a casa nostra. L’emoció d’estar penjat però al mateix temps ben assegurat, amb els diferents graus de dificultat que es poden trobar, ha produït aquest augment tan considerable d'aquesta modalitat de muntanya.

Com totes les activitats muntanyenques, cal fer-les amb condicions i ben preparat. Les ferrades tenen unes normes que cal complir si es volen evitar accidents. El material indispensable és un casc, un arnès, unes bagues de seguretat amb dissipador i mosquetons amb tanca automàtica. Un bon calçat de muntanya i la roba adequada és l’equip idoni per aquest esport. També uns guants són molt útils per protegir les mans i una cinta més curta per descansar penjat. Si no es disposa de material, es pot llogar al mateix Parc Aventura de Sant Feliu de Guíxols.

Si es respecten les normes de seguretat, les possibilitats d’accident són mínimes. Una altra norma és la condició física de la persona. Cadascú ha de conèixer les seves limitacions i el seu estat físic. Mai s'ha de pressionar a una persona a fer una cosa que no ho veu del tot clar o que dubti. La manera de progressar és senzilla, cal ancorar-se al cable de seguretat amb els dos mosquetons i anar avançant pels escalons i per diferents preses naturals de la roca. També es poden trobar cadenes o cordes com ajuda extra. En arribar al final on està lligat el cable s'ha de fer un canvi de mosquetons però sempre d'un a un, per estar en tot moment assegurat al cable que acompanya en tot el recorregut.

La seguretat a les ferrades no només ve donada per la mateixa persona, sinó que un factor molt important és l’estat de les instal·lacions. Tots els elements que formen qualsevol ferrada a la llarga tenen un desgast, donat pel nombre de persones que utilitzen la via i per les condicions meteorològiques. No és gens segur trobar-se en una via ferrada durant una tempesta, ja que els llamps i el ferro s’atrauen molts cops. Si ja s'és a dins, s'ha d'evitar fer servir el mòbil i els aparells elèctrics, ja que podria ser un imant pels llamps. S'ha de procurar allunyar-se el més ràpid possible però sense descuidar-se de lligar-se al cable de seguretat. Sempre s’hauria de mirar l’estat de la instal·lació a mesura que es va avançant, per observar qualsevol perill, com per exemple una caiguda de pedres, un cable en mal estat, un clau arrencat, un pont mal subjecte, entre altres.

El manteniment és fonamental. Però també és veritat que no sempre és així, perquè en els Alps hi ha instal·lacions que no s'han manipulat des del dia que es van construir, i la gent els continua fent servir. S'ha d’assumir que quan entrem en una instal·lació d’aquestes la responsabilitat és pròpia i això avui en dia costa molt d'entendre, doncs sempre es busquen responsabilitats en cas d’accident, i per qualsevol cosa de vegades no gaire important s'avisen els equips de rescat.

Normalment a l’entrada de les ferrades hi ha un rètol, o hauria de ser-hi, que ens anuncia el que s'hi va a fer, el material adequat i que s'hi entra sota la pròpia responsabilitat. Molts ajuntaments i entitats no veuen clar el tema de les responsabilitats i posen traves en aquest tipus d’activitats. Es busquen responsabilitats però no hi ha una legislació sobre el tema. No hi ha normes, ni unes pautes a seguir per la construcció i legislació de les vies ferrades.

Molts cops les vies ferrades són criticades per alguns grups pel seu impacte en el medi, claus a la muntanya, ecosistema, etc. En definitiva: estan en contra d’aquestes instal·lacions. També es podria argumentar, per altra banda, l’impacte de les carreteres, túnels, pistes d’esquí, torres elèctriques, urbanitzacions, zones de tala d’arbres indiscriminades, etc. Els que instal·len les ferrades i que ho fan sense ànim de lucre, sols pel fet que altres persones en puguin gaudir, són els que normalment reben les crítiques i en molts dels casos són mal vistos, i no se'ls reconeix el seu treball. Però si s'és responsables d'un mateix, de la pròpia seguretat, el propi material, i s'és respectuosos amb el medi, les vies ferrades són una activitat magnífica per acostar-se molt més a la muntanya i a l’esport. La muntanya és de tots.

Llista de vies ferrades per zona[modifica]

A Catalunya, Aragó i País Valencià[modifica]

Nivells a Catalunya, Aragó i País Valencià : A=fàcil a E=molt difícil

Nom de la via ferrada Localitat Regió Nivell Resum de la via
Via Ferrada de Sant Martí Sarroca Sant Martí Sarroca Catalunya E Curta i difícil via ferrada.
Via Ferrada Regina-Oliana Oliana Catalunya E Llarga i espectacular.
Via Ferrada Cala de Moli Sant Feliu de Guíxols Catalunya AD Reoberta (06-2013). Espectacular via ferrada, una de les vies ferrades més populars de Catalunya i de tot l'Estat. L'única penjada sobre el mar.
Via Ferrada Teresina Montserrat Catalunya E La clàssica de Montserrat i pionera a Espanya.
Via Ferrada de les Dames Montserrat Catalunya D Una altra exigent via a Montserrat.
Joc de l'Oca Montserrat Catalunya E Canal equipada amb cadenes i cordes. Sense assegurances ni cable de vida. Difícil d'abandonar, només amb ràpels.

Descens.

Via Ferrada de les Baumes Corcades Centelles Catalunya C-D Pont Nepalès de 62 metres. Via molt popular.
Via Ferrada de Montsant Morera de Montsant Catalunya C Reoberta (05-2006). Via ferrada curta i variada.
Via Ferrada de les Gorgues de Salenys Romanyà de la Selva Catalunya B Via ferrada d'iniciació.
Via Ferrada Urquiza-Olmo Corçà Catalunya C Una altra clàssica, amb molt encant.
Via Ferrada Olmo Soler Corçà Catalunya B Olmo Soler
Via Ferrada de Santa Elena de Biescas Biescas Aragó A Via ferrada d'iniciació.
Via Ferrada de Sacs Benasc Aragó C Llarga, alpina i exigent via ferrada.
Via Ferrada de Broto - Sorrosal Broto Aragó B Nou itinerari a la Cascada del Sorrosal.
Via Ferrada del Santo Cristo Olvena Aragó A Camí equipat en el Congost d'Olvena
Ferrada de Ponotx Polop de la Marina País Valencià C Pujada de dificultat mitjana de 2 Km.
Via Ferrada del Sit Petrer País Valencià C Pujada a la Sella o Penya del Sit.
Via Ferrada de Villena Villena País Valencià C-B Pujada en dos trams, un primer de dificultat mitjana-alta i un segon pla de baixa dificultat.

A Andorra[modifica]

Nivells a Andorra : A=fàcil a E=molt difícil

Nom de la via ferrada Població Regió Nivell Resum de la via
Via Ferrada del Roc de Quer Canillo Andorra D Anomenada la Directíssima, té un pas molt vertical i difícil.
Via Ferrada dels Racons Canillo Andorra D-E Veïna al Roc de Quer, es potser més exigent que aquesta.
Via Ferrada del Canal de la Mora Canillo Andorra A Via d'iniciació.
Via Ferrada del Canal del Grau Canillo Andorra C Continuació de Racons, divertida i exigent.
Via Ferrada del Roc d'Esquers Escaldes-Engordany Andorra B-C Llarga via ferrada amb passos exigents, de dificultat mitjana.
Via Ferrada del Tossal Gran d'Aixovall Aixovall Andorra B Via d'iniciació.
Via Ferrada de Sant Vicenç d'Enclar Andorra la Vella Andorra B-C Via ferrada variada i entretinguda.
Via Ferrada dels Cortals d'Encamp Encamp Andorra A Via d'iniciació.

Camins equipats[modifica]

Són itineraris diversos, semblants a les vies ferrades, amb elements que ens ajuden a avançar amb seguretat a les parts més verticals i exposades a l'altura. En essència són camins on sobretot caminarem i claus o cadenes ens ajudaran a avançar puntualment. Consideraríem en aquesta categoria les Clavijas de Cotatuero i la pujada a la Gorra Frígia a Montserrat.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Via ferrada Modifica l'enllaç a Wikidata


Bibliografia[modifica]

ALFONSO, Luís. Vías Ferrata en el Pirineo y Prepirineo (en castellà). La noche del loro, 2014. ISBN 978-84-939523-3-4.