Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaParc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut
Valley of Ordesa, Ordesa y Monte Perdido National Park, Spain.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusParc nacional i lloc d'importància comunitària Modifica el valor a Wikidata
Part dePyrénées - Mont Perdu i Xarxa de Parcs Nacionals d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaMont Perdut Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaSobrarb (Osca) Modifica el valor a Wikidata
 42° 40′ 18″ N, 0° 03′ 20″ E / 42.6717°N,0.0556°E / 42.6717; 0.0556
Dades i xifres
Punt més altMont Perdut Modifica el valor a Wikidata  (3.348 m Modifica el valor a Wikidata)
Superfície156 km² Modifica el valor a Wikidata
Espècies conservadesfaig, avet viva box, pinus mugo, ós bru, isard i trencalòs Modifica el valor a Wikidata
Categoria II de la UICN: Parc Nacional
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 893 Modifica el valor a Wikidata
Àrea protegida Natura 2000
IdentificadorModifica el valor a Wikidata ES0000016 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creació16 agost 1918 Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operadorMinisteri de Medi Ambient d'Espanya Modifica el valor a Wikidata

miteco.gob.es… Modifica el valor a Wikidata

El Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut (en aragonès: Parque Nacional d'Ordesa y d'as Tres Serols, en castellà: Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido) està ubicat en el Pirineu central d'Osca, comarca del Sobrarb, Aragó. Va ser declarat Parc Nacional per decret del govern espanyol de 16 d'agost de 1918. Actualment ocupa una superfície de 15.608 ha (156 km²).

Descripció[modifica]

Cascada de Soaso o Cua de Cavall

L'orografia del Parc està dominada pel massís de Tres Serols, més conegut com de les Tres Sorores (Tres germanes), que es considera la massa calcària més gran del món. La seva màxima elevació és el Mont Perdut (Mont Perdito), del que en forma més o menys radial descendeixen una sèrie de carenes muntanyoses i valls glacials. El més característic i emblemàtic del parc és la vall d'Ordesa, recorreguda pel riu Arazas, origen del Parc Nacional, que s'obre en direcció est-oest; però també hi destaquen el Canyó d'Añisclo, solcat pel riu Bellós, en direcció nord-sud; les Goles d'Escuaín, per on passa el riu Yaga, en direcció sud-est; i la vall de Pineta, recorreguda pel Cinca, en direcció est. Així mateix, encara que no pertany al parc nacional, destaca la vall de Bujaruelo en la zona oest; i, ja dins de França, el Circ de Gavarnia, que és un altre circ glacial que en la seva capçalera té la cascada més alta d'Europa, amb més de 400 metres de caiguda vertical.

Circ de Cotatuero des del viarany de Caçadors

La morfologia bàsica del Parc és causada per dues orogènies, però principalment al plegament i l’elevació alpina de l'era Terciària, posteriorment modelada per l'erosió glacial durant el Quaternari, fet que originà una sèrie de circs i valls glacials molt definides, com la vall d'Ordesa i la vall de Pineta. Actualment segueix havent-hi una glacera a la cara nord del Mont Perdut, encara que en retrocés.

Flora[modifica]

Camí entre el bosc a la vall d'Ordesa.

Les zones altes del parc (altituds superiors als 2000 m) són extremadament àrides, ja que tota l'aigua procedent de les precipitacions és ràpidament recollida pel sistema càrstic. En canvi, els fons de les valls estan coberts per una abundosa vegetació on dominen els faigs i els avets, que a més altitud donen pas al pi negre. La flora dels parc compta amb unes 1400 espècies de les quals 82 són endemismes del Pirineu. Els boscos ocupen un 20% de l'extensió total del Parc.

Fauna[modifica]

La marmota és una espècie introduïda al segle XX als Pirineus.
Trencalòs

Aquest parc compta amb 38 espècies de mamífers, 68 d'aus nidificants, 5 d'amfibis i 5 de peixos. Els animals potser més emblemàtics són: l'isard (sarrio en aragonès), que compta amb uns 2000 exemplars i que és fàcil de veure; l'ós bru, en els racons més inaccessibles, que es calcula que compta amb 20 exemplars; i el trencalós (crebagüesos).[1]

Referències[modifica]

  1. Pedrocchi Renault, César. Fauna ornítica del Alto Aragón Occidental (en castellà). CSIC, 1987, p. 31. ISBN 8400064704. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut