Gel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Gel (col·loide)».
Linecons diamond.svgGel
Snow crystals 2b.png
Imatge d'un floc de neu presa amb un microscopi electrònic, colorejat manualment per ressaltar-lo
Fórmula química H2O
Classificació
Categoria òxids
Nickel-Strunz 10a ed. 4.AA.05
Nickel-Strunz 9a ed. 4.AA.05
Nickel-Strunz 8a ed. IV/A.01
Dana 4.1.2.1
Heys 7.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí hexagonal
Estructura cristal·lina a = 4,498Å; c = 7,338Å;
Simetria 6/mmm (6/m 2/m 2/m) - dihexagonal dipiramidal
Color incolor a blanc, blau clar a blau verdós en capes fines
Macles planes (α): {0001} i (b): {0001¯}
Fractura concoïdal
Tenacitat fràgil
Duresa 1,5
Lluïssor vítria
Ratlla blanc
Diafanitat transparent, translúcida
Densitat 0,9167 g/cm3 (mesurada); 0,93 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques uniaxial (+)
Índex de refracció nω = 1,309 nε = 1,311
Birefringència δ = 0,001
Magnetisme diamagnètica
Estatus IMA mineral heretat (G)
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

El gel o glaç és l'estat sòlid de l'aigua (H2O), el qual es forma quan aquest es troba en una temperatura inferior als 0 °C (273,15 K, 32 °F), que és el seu punt de congelació. També és considerat un mineral, pertanyent a la classe dels òxids. Quant al seu nom, Pompeu Fabra proposava una redistribució semàntica, gel, quan és artificial, i glaç, quan és natural.[cal citació]

Característiques[modifica | modifica el codi]

Bloc de gel

Com que el gel té una densitat menor a la de l'aigua líquida, sura en aquesta. L'acumulació de la neu (una forma de gel) en les glaceres i el seu moviment és un agent erosiu molt potent. El gel té una gran importància en la conservació d'aliments. Des de fa uns centenars d'anys s'utilitzaven pous de gel per a l'emmagatzemament d'aquest. Actualment s'utilitzen neveres i congeladors per a fabricar el fred necessari. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el gel pertany a "04.AA - Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:1 i 1:1, i Catió:Anió (M:O) = 2:1 (i 1,8:1)" juntament amb la paramelaconita i la cuprita.

Estructura cristal·lina[modifica | modifica el codi]

A pressió atmosfèrica, les molècules d'aigua s'estructuren de manera tetraèdrica, en virtut de l'enllaç d'hidrogen. Per això, les molècules d'aigua s'amunteguen de manera compacta, per tant, la densitat del gel és menor que la de l'aigua (al voltant de 0,9). El cristall de gel té una estructura hexagonal espaiada (a =7,5 Å, c =7,3 Å). Aquesta estructura es denomina "gel 1 h" o "gel Ih".

Fora de la Terra, en altres planetes o en satèl·lits en els quals les condicions de pressió i de temperatura són diferents, el gel pot adoptar altres estructures més compactes:

  • gel lc (baixa temperatura, cúbica de facetes centrades, densitat aproximadament. 0,9)
  • gel II (baixa temperatura, ortoròmbica centrat, densitat aproximadament. 1,2)
  • gel III o Iii (baixa temperatura, tetragonal, densitat aproximadament. 1,1)
  • gel V (alta pressió, baixa temperatura, monoclínica de base centrada, densitat aproximadament. 1,2)
  • gel VI (alta pressió, baixa temperatura, tetragonal, densitat aproximadament. 1,3)
  • gel VII (alta temperatura, alta pressió, cúbic senzilla, densitat aproximadament. 1,7)
  • gel VIII (alta pressió, tetragonal centrada, densitat aproximadament. 1,6)
  • gel IX (alta pressió, tetragonal, densitat aproximadament. 1,2)
  • gel XII (alta pressió, baixa temperatura, tetragonal, densitat aproximadament. 1,3).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ice» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 desembre 2015].