Patinatge artístic sobre gel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vegeu també: Patinatge artístic sobre rodes
Infotaula d'esportPatinatge artístic sobre gel
Tipuspatinatge sobre gel i esport olímpic Modifica el valor a Wikidata

El patinatge artístic[1] (sobre gel) és un esport que consisteix a interpretar una peça musical patinant sobre una pista de gel i realitzant piruetes, girs, salts i acrobàcies; aquests elements són valorats per uns jutges seguint un codi de puntuació que té en compte tant l'aspecte tècnic i atlètic de l'actuació com la interpretació artística.

Va ser el primer esport hivernal inclòs en els Jocs Olímpics, el 1908. Les quatre disciplines olímpiques són individual masculí, individual femení, patinatge en parelles i ballet sobre gel. Des del principiant fins a la competició d'alt nivell, els patinadors generalment realitzen dos programes (programa curt i programa llarg) que, depenent de la disciplina, poden incloure girs, salts, passos, figures, i altres elements o moviments. La fulla té una ranura a la part inferior creant dues vores diferents: interior i exterior. Els jutges prefereixen que els patinadors es llisquen en una vora de la fulla i no en ambdues al mateix temps, que es coneix com una vora plana. Durant un gir, els patinadors utilitzen el "lloc dolç" de la fulla, formalment anomenat rocker, que és la part més rodona de la fulla, just darrere de la selecció i prop del centre de la fulla. Els patins utilitzats en un patinatge individual i de parella tenen un conjunt de dents grans i dentades que es troben a la part davantera de la fulla. Les picades de punter s'utilitzen principalment per a l'enlairament en salts. Les fulles de ballet sobre gel tenen una polzada més curta a la part posterior i tenen puntes més petites.

Els patinadors artístics competeixen en diversos nivells des del principiant fins al nivell olímpic (sènior) en competicions locals, regionals, nacionals i internacionals. La Unió Internacional de Patinatge (ISU) regula el patinatge artístic internacional i les competicions. Aquests inclouen els Jocs Olímpics d'Hivern, els Campionats del Món, els Campionats del Món Júnior, els Campionats d'Europa, els Campionats de quatre continents, la sèrie Grand Prix (sènior i junior), i la ISU Challenger Series.

L'esport també està associat amb el món de l'espectacle. Generalment, les grans competicions conclouen amb gales d'exposició, en què els patinadors més importants de cada disciplina, realitzen programes no competitius.

Orígens[modifica]

Com la majoria dels esports d'hivern el patinatge va començar com una necessitat, en aquest cas de transport, per a poder travessar rius o llacs congelats, cosa molt habitual en les zones fredes del nord d'Europa.

En l'antiguitat els patins estaven fets bé d'ossos d'animals o bé de fusta. Els primers patins amb fulla de ferro daten del segle xvi a Escòcia. L'any 1850 E.W. Bushnell de Filadèlfia fou el primer a construir el patí d'acer, molt més lleuger i resistent. Al s. XVII el patinatge sobre gel va començar a com una opció diferent al ballet, ja que dins l'aristocràcia d'Holanda buscaven aquesta harmonia entre elegància i perfecció i a partir d'aquí van començar a sorgir els diferents passos. El primer club de patinatge va ser creat el desembre del 1849 a Filadèlfia, el qual era famós degut a un dels seus patinadors, Jackson Haines, un patinador totalment innovador però que en aquella època no va poder aconseguir la fama perquè els seus moviments no eren els moviments durs i rígids que es portaven en aquella època. Per aquest motiu va haver de viatjar fins a Europa on va poder, finalment, aconseguir la fama.

El 1921 es crea la USFSA (United Status Figure Skating Associacion) amb l'objectiu de difondre el patinatge sobre gel. En aquells moments va haver-hi algunes disputes sobre si el patinatge s'havia de considerar un esport o un tipus de ball, encara que el 1908, ja hagués sigut reconegut com a esport olímpic.

Equipament[modifica]

Pistes de gel[modifica]

El patinatge artístic es pot practicar en qualsevol superfície de gel, natural o artificial, coberta o a l'aire lliure. Les pistes de mida olímpica tenen unes dimensions de 60 x 30 m, les pistes de les dimensions de la NHL són de 61 x 26 m, mentre que les pistes europees sovint són de 64 x 30 m. La ISU prefereix pistes de mida olímpica per a competicions de patinatge artístic, especialment per a esdeveniments importants. Segons la regla 342 de la ISU, una pista de patinatge artístic per a un esdeveniment de la ISU «si és possible, mesurarà seixanta (60) metres en una direcció i trenta (30) metres en l'altra, però no més gran, ni menys de cinquanta-sis (56) metres en una direcció i vint-i-sis (26) metres en l'altra.»[2] El sistema de puntuació premia els patinadors que tenen una bona cobertura de gel, és a dir, aquells que cobreixen de manera eficient tota la superfície de gel durant els seus programes. Les pistes de mida olímpica fan més evidents les diferències d'habilitat entre patinadors, però no estan disponibles per a tots els esdeveniments. Si una pista té dimensions diferents, la configuració del salt i la velocitat d'un patinador es poden veure obstaculitzats a mesura que s'hi ajusta.[3][4]

La superfície gelada ha de ser el més regular i plana possible, per poder obtenir un lliscament suau i ininterromput i optimitzar l'execució de girs i piruetes, per la qual cosa la pràctica de l'esport en gel natural o durant sessions de patinatge públiques molt concorregudes sol realitzar només amb fins recreatius. Durant les competicions se sol reparar el gel després de dos grups de patinadors. La qualitat del gel es jutja per la suavitat, la fricció, la duresa i la fragilitat.[5] Els factors que afecten la qualitat del gel inclouen la temperatura, la qualitat de l'aigua i el seu ús, amb les puntes que causen més deteriorament. La temperatura del gel no està reglamentada, depenent en part del sistema de refrigeració i en part de l'ús majoritari de la pista: les pistes amb un programa de patinatge artístic d'elit solen mantenir el gel a una temperatura relativament alta (entre -5,5 °C i -3,5 °C[5][6] amb les disciplines olímpiques que requereixen gel una mica més tou (−3,5 °C) que el patinatge sincronitzat (−5,5 °C).[7]) en comparació amb les pistes amb més dedicació a l'hoquei sobre gel o al patinatge públic. A aquesta temperatura es té millor control sobre les figures i elements realitzats sobre un tall pronunciat, a costa d'un deteriorament més ràpid de la superfície.

Patins[modifica]

El patí per a la pràctica del patinatge artístic consta d'una bota, similar a la utilitzada en el patinatge artístic sobre rodes i una fulla subjecta a la bota per cargols. En els patins de millor qualitat les botes i fulles se solen adquirir per separat; aquesta pràctica permet l'emplaçament exacte de la fulla d'acord amb la preferència del patinador i més flexibilitat a l'intercanviar o reemplaçar l'equip, per exemple, reutilitzant les mateixes fulles en un parell de botes noves. Les botes solen ser predominantment de cuir. Aquest material té l'avantatge d'emmotllar gradualment al peu, la qual cosa resulta en un control més precís dels patins. Les soles dels patins moderns solen incloure materials plàstics més lleugers per disminuir el pes del patí. És important que les botes proporcionin suficient subjecció lateral en els turmells, per als quals els patins utilitzats per a salts multirotacionales tenen una construcció molt rígida. El costum d'usar patins blancs per a les dones i negres per als homes està molt estesa, encara que no obeeix a cap criteri o norma imposada pel reglament, és possible usar patins d'altres colors i és bastant comú cobrir parcialment o totalment amb mitges, pantalons o fundes de colors per adaptar-los al tema del programa o l'abillament del patinador.

Disciplines[modifica]

El patinatge artístic consta de les següents disciplines:

  • En patinatge artístic individual, els patinadors masculins i femenins competeixen individualment. El patinatge artístic és l'esport d'hivern més antic disputat als Jocs Olímpics, amb el patinatge individual masculí i femení que apareix com a dos dels quatre esdeveniments de patinatge artístic als Jocs de Londres de 1908.[8] El patinatge individual requereix elements que els patinadors han de realitzar durant una competició i que conformen un programa de patinatge ben equilibrat. Inclouen salts (i combinacions de salts), piruetes, seqüències de passos i seqüències coreogràfiques.[9]
  • El patinatge artístic per parelles o mixte es defineix com «el patinatge de dues persones a l'uníson que realitzen els seus moviments en tal harmonia entre si que donen la impressió d'un patinatge en parella genuí en comparació amb el patinatge individual independent».[10] L'ISU també afirma que un equip de parelles està format per «una dona i un home».[11] El patinatge per parelles, juntament amb el patinatge individual masculí i femení, ha estat una disciplina olímpica des que el patinatge artístic, l'esport olímpic d'hivern més antic, es va introduir als Jocs Olímpics d'estiu de 1908 a Londres.[12] El Campionat del Món de Patinatge Artístic ISU va introduir el patinatge per parelles el 1908.[13] Els elements obligatoris del patinatge en parella inclouen elevacions, elevacions de gir, salts i salts assistits per parella, girs parells, espirals de la mort, seqüències de passos i seqüències coreogràfiques.[14] Els elements realitzats pels equips de parelles han d'estar «enllaçats entre si connectant passos de diferent naturalesa»[15] i per altres moviments comparables i amb una varietat de preses i posicions.
  • Dansa sobre gel històricament es basa en els balls de saló. Es va incloure als Campionats del món de patinatge artístic el 1952, i es va convertir en un esport de medalles dels Jocs Olímpics d'hivern el 1976.[16] Segons l'ISU, un equip de dansa sobre gel està format per una dona i un home.[17] La dansa sobre gel té les seves arrels en el «patinatge combinat» desenvolupat al segle xix pels clubs i organitzacions de patinatge i en el patinatge social recreatiu.[18] Les primeres competicions nacionals van tenir lloc a Anglaterra, Canadà, Estats Units i Àustria durant la dècada de 1930.[19] La primera competició internacional de dansa sobre gel va tenir lloc com a esdeveniment especial al Campionat del Món de 1950 a Londres.[20] Els elements que els equips de dansa sobre gel han de realitzar són elevacions, girs, seqüència de passos, twizzles i elements coreogràfics.[21]
  • Patinatge sincronitzat(abans conegut com a "patinatge de precisió") és per a grups mixtes d'entre dotze i vint patinadors artístics. Aquesta disciplina s'assembla a una forma grupal de dansa sobre gel, amb èmfasi addicional en formacions precises del grup en conjunt i transicions complexes entre formacions. Les formacions bàsiques inclouen rodes, blocs, línies, cercles i interseccions. Les formacions properes, i la necessitat que l'equip es mantingui a l'uníson, s'afegeixen a la dificultat del joc de peus que fan els patinadors en aquests elements. La ISU va presentar propostes formals per incloure el patinatge sincronitzat als Jocs Olímpics d'hivern de 2022, però aquests esforços no van tenir èxit.[22][23]
  • Figures obligatòries o escola antigament eren una disciplina de patinatge artístic. Són els «patrons circulars que els patinadors tracen sobre el gel per demostrar l'habilitat per col·locar girs nets de manera uniforme en cercles rodons».[24] Durant aproximadament els primers 50 anys de patinatge artístic com a esport, fins al 1947, les figures obligatòries representaven el 60 per cent de la puntuació total a la majoria de competicions d'arreu del món. Aquestes figures van continuar dominant l'esport, tot i que van disminuir constantment en importància, fins que l'ISU va votar per suspendre-les com a part de les competicions el 1990.[25] Des del 2015, amb la fundació de la World Figure Sport Society i el World Figure & Fancy Skating Championships & Festival sobre gel negre, més patinadors s'estan entrenant i competint en figures.[26] Més entrenadors estan aprenent els nous mètodes desenvolupats per World Figure Sport per ensenyar-los als patinadors, ja que alguns patinadors i entrenadors creuen que les figures donen als patinadors un avantatge per desenvolupar l'alineació, la força del nucli, el control corporal i la disciplina.[27]

Referències[modifica]

  1. ↑ «patinatge artístic». GEC. [Consulta: 11 desembre 2020].
  2. ↑ «Special Regulations & Technical Rules: Single & Pair Skating and Ice Dance 2012». ISU, juny 2012. Arxivat de l'original el 29 octubre 2013.
  3. ↑ «Michal Brezina leads Skate America». Associated Press. ESPN, 22-10-2011 [Consulta: 15 abril 2014].
  4. ↑ Berlot, Jean-Christophe «French skaters debut programs in Orléans». Ice Network, 07-10-2013 [Consulta: 15 abril 2014].
  5. ↑ 5,0 5,1 ; Kurko, Sara«What makes quality ice?» p. 46–47, maig 2011. Arxivat de l'original el 21 maig 2014. [Consulta: 15 abril 2014].
  6. ↑ «8 things you didn't know about ... Figure skating». IOC, 31-10-2016. Arxivat de l'original el 14 juliol 2018. [Consulta: 14 juliol 2018].
  7. ↑ «Handbook for Referees − Synchronized Skating − Season 2018–2019» p. 44, 28-07-2018. Arxivat de l'original el 23 juliol 2018. [Consulta: 22 novembre 2018].
  8. ↑ «Olympic Figure Skating at Beijing 2022: Top Five Things to Know», 2022. [Consulta: 26 febrer 2023].
  9. ↑ S&P/ID 2022, pp. 105—106, 110
  10. ↑ S&P/ID 2022, p. 113
  11. ↑ S&P/ID 2022, p. 9
  12. ↑ «History of Figure Skating». [Consulta: 26 febrer 2023].
  13. ↑ «ISU Archives – History of Figure Skating». Lausanne, Switzerland: International Skating Union, 02-11-2017. [Consulta: 26 febrer 2023].
  14. ↑ S&P/ID 2022, pp. 115—117, 118-—119
  15. ↑ S&P/ID 2022, p. 110
  16. ↑ Kestnbaum, 2003, p. 223.
  17. ↑ S&P/ID 2022, p. 9
  18. ↑ Kestnbaum, 2003, p. xiv, 102.
  19. ↑ Hines, 2011, p. 102.
  20. ↑ Hines, 2006b, p. 173–174.
  21. ↑ S&P/ID 2022, pp. 142, 145
  22. ↑ Hersh, Philip «Synchro figure skating, mass start speed race proposed for 2018 Olympics». Chicago Tribune, 29-09-2014.
  23. ↑ Lutz, Rachel. «Synchronized skating could be included in 2022 Olympic program». NBC Sports, 24-02-2018. Arxivat de l'original el 28 setembre 2019. [Consulta: 28 setembre 2019].
  24. ↑ «Special Regulations for Figures». U.S. Figure Skating Association. [Consulta: 5 març 2023].
  25. ↑ Loosemore, Sandra «'Figures' Don't Add up in Competition Anymore». CBS SportsLine, 16-12-1998 [Consulta: 5 març 2023].
  26. ↑ Radnofsky, Louise. «Who Needs Triple Axels and Toe Loops—Give Us 'Compulsory Figures'» (en anglès americà). [Consulta: 5 febrer 2023].
  27. ↑ «World figure skating enthusiasts take figures online | News, Sports, Jobs - Lake Placid News» (en anglès americà). [Consulta: 5 febrer 2023].

Bibliografia[modifica]

  • Hines, James R. Figure Skating: A History. Urbana, Illinois: University of Illinois Press, 2006b. ISBN 978-0-252-07286-4. 
  • Kestnbaum, Ellyn. Culture on Ice: Figure Skating and Cultural Meaning. Middleton, Conneticut: Wesleyan University Press, 2003. ISBN 0-8195-6641-1. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Patinatge artístic sobre gel
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Patinatge_artístic_sobre_gel&oldid=31425537»