Tessa Virtue

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaTessa Virtue
CM

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 maig 1989 Modifica el valor a Wikidata (34 anys)
London (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Windsor
Holy Names High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Alçada165 cm[1]
Activitat
Ocupacióautobiògrafa, ballarina sobre gel, patinadora artística sobre gel Modifica el valor a Wikidata
Activitat1994 Modifica el valor a Wikidata –
Artistes relacionatsScott Moir Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaCanadà Modifica el valor a Wikidata
Esportpatinatge artístic Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivadansa sobre gel Modifica el valor a Wikidata
Participà en
febrer 2018figure skating at the 2018 Winter Olympics – ice dancing (en) Tradueix (1a) (medalla d'or olímpica)../... 25+ Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webvirtuemoir.com Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): tessavirtue Instagram: tessavirtue17 Olympics.com: tessa-virtue Modifica el valor a Wikidata

Tessa Jane McCormick Virtue CM (London, Ontario, 17 de maig de 1989)[2] és una ballarina sobre gel canadenca retirada. Amb Scott Moir, la seva parella de dansa, és la campiona Olímpica de Jocs Olímpic d'hivern de Vancouver 2010 i Pyeongchang 2018, la sub-campiona Olímpica de Sotxi 2014, tres vegades Campiona del Món (2010, 2012, 2017), tres vegades campiona dels Quatre Continents (2008, 2012, 2017), la campiona de la Final del Gran Prix del 2016–2017, vuit vegades campiona Nacional de Canadà (2008–2010, 2012–2014, 2017–2018), campiona del Món Junior del 2006 i campiona del Grand Prix Junior del 2006. Moir i Virtue també són campions olímpics de la competició en equips dels Jocs Olímpics de Pyeongchang del 2018 i els sub-campions olímpics de la competició en equips dels Jocs Olímpics de Sotxi del 2014. Després de guanyar la seva tercera medalla olímpica, es van convertir en la parella de dansa sobre gel canadenca més condecorada de la història i els patinadors sobre gel Olímpics més condecorats de la història.[3][4] Sovint nomenats com una de les millors parelles de dansa sobre gel de la història,[5][6][7][8] són els únics ballarins sobre gel de la història en aconseguir el Super Slam, al guanyar totes les grans competicions internacionals durant la seva carrera júnior i sènior. Virtue i Moir tenen la puntuació rècord de l'ara inexistent ball original.[9]

Virtue i Moir van ser aparellats quan tenien set i nou anys, respectivament. Són els campions júniors del Canadà i el 2007 es van convertir en la millor parella de dansa sobre gel del Canadà. Al Campionat del Món de 2008 van guanyar la medalla de plata i en el 2009 van aconseguir la de bronze i es van convertir en la primera parella de dansa sobre gel en rebre un 10.0 per un dels components del programa sota el nou Sistema de Jurats de la Unió Internacional de Patinatge Artístic (ISU).[a]. El 2010 es van convertir en els primers ballarins sobre gel d'Amèrica del Nord en guanyar una medalla d'or Olímpica, trencant així, la ratxa europea de 34 anys. Virtue i Moir són la parella de dansa sobre gel més jove en guanyar un títol Olímpic, la primera en guanyar or en el seu debut Olímpic i la primera en guanyar un or Olímpic a casa.[10]

Virtue i Moir van continuar sent una de les millors parelles de dansa sobre gel després de la seva primera victòria Olímpica el 2010. Són els campions del món del 2010 i el 2012, els sub-campions del món del 2011 i el 2013 i els sub-campions Olímpics de dansa sobre gel de 2014. Després de fer una pausa de dos anys, van tornar a la competició a la tardor del 2016 i es van convertir en els campions del món de 2017, aconseguint una temporada invicta.[2] Als Olímpics de 2018, es van convertir en la segona parella de dansa de la història en aconseguir dues medalles Olímpiques en la competició individual.[b][5]

Havent patinat durant més de vint anys junts, Virtue i Moir són la parella de dansa sobre gel que més temps ha competit junta.[4] El 17 de setembre de 2019, Virtue i Moir van anunciar que deixaven la competició, després d'haver set 22 anys parella de dansa.[11] El 2020, Virtue i Moir van ser incorporats a l'Ordre del Canadà per la "seva excel·lència atlètica i per inspirar a una nova generació de patinadors sobre gel";[12] i el 2023 varen ser afegits al Saló de la fama de l'esport del Canadà (Canada's Sports Hall of Fame).[13]

Vida personal[modifica]

Virtue va néixer i va créixer a London, Ontario, Canadà.[1][2] Filla de la Kate i en Jim Virtue, un advocat,[14] és la més petita de quatre fills, tenint dues germanes i un germà.[15] Va estudiar a l'escola secundària Holy Names, a Windsor, Ontario.[16] El 2007 va estudiar psicologia a la Universitat de Windsor[17] i, a data de 2014, estava acabant el grau a la Universitat de Western Ontario.[18]

Va començar a patinar als tres anys ja que amb l'escola havien de fer una sortida i no volia ser l'única de la classe que no sabia patinar.[19][20] Dos anys després d'haver començat a patinar amb Moir, Virtue, que en aquell moment tenia nou anys, va decidir centrar-se al patinatge i va deixar anar l'oportunitat per entrar a l'Escola Nacional de Ballet del Canadà.[21] Durant la seva infantesa, Virtue també va fer gimnàstica artística, atletisme i altres esports.[15] El 2004, Virtue va traslladar-se a Canton, Michigan, Estats Units per entrenar sota les ordres d'Igor Shpilband i Marina Zueva.[14][22] Després dels Jocs olímpics de 2014 va tornar al seu poble, London, Ontario.[23] El 2016 es va tornar a traslladar, aquesta vegada a Mont-real, Quebec, on ella i Moir van començar a ser entrenats per Marie-France Dubreuil i Patrice Lauzon.[24]

El març del 2020, Virtue va confirmar que estava en una relació amb Morgan Rielly, jugador de hockey del Toronto Maple Leafs.[25] A la tardor del 2020, Virtue va començar un Màster Executiu d'administració d'empreses (Executive MBA) a la Universitat de Queen, a Kingston, Ontario.[26]

Carrera[modifica]

Inicis[modifica]

Virtue i Moir van començar a patinar junts el 1997, quan tot just tenien set i nou anys, respectivament.[27] La seva tieta, Carol Moir, qui ja els entrenava per separat, va decidir aparellar-los.[20][27] Al principi de la seva carrera, després de deixar el seu primer club de patinatge a Ilderton, Ontario, Virtue i Moir van entrenar a Kitchener-Waterloo, Ontario, sota les ordres de Paul MacIntosh i Suzanne Killing. L'any 2001, es van convertir en campions nacionals pre-novells.[28]

Durant la temporada 2001–02, Virtue i Moir van guanyar la medalla de bronze al Campionat del Canadà del 2002 a la categoria de novells. La següent temporada van competir a la categoria júnior i van quedar setens al Campionat del Canadà de 2003.[29]

Temporada 2003–04: Debut al Grand Prix Júnior[modifica]

Virtue i Moir al Campionat del Món Júnior de 2005.

La temporada 2003–04, Virtue i Moir van fer el seu debut al Grand Prix Júnior a l'ISU Grand Prix Júnior de 2003–04. A la competició de Croàcia van quedar quarts[30] i a la d'Eslovàquia sisens.[31] Al Campionat del Canadà de 2004, van guanyar la medalla d'or i d'aquesta manera es van classificar pel Campionat del Món Júnior de 2004, en el qual van quedar onzens.[32] Durant l'estiu de 2004, Virtue i Moir es van traslladar a Canton, Michigan, i van començar a ser entrenats pels entrenadors russos Igor Shpilband i Marina Zueva a l'Arctic Edge Ice Arena.[19][33]

Temporada 2004–05[modifica]

Durant la temporada 2004–05, Virtue i Moir van passar al nivell sènior a nivell estatal, però internacionalment es van quedar al nivell júnior. A l'ISU Grand Prix Júnior de 2004–05, van guanyar la competició disputada a la Xina[34] i van quedar segons a la que es va disputar a França,[35] quedant classificats per la seva primera final del Grand Prix Júnior, en la qual van guanyar plata.[36] Van fer el seu debut sènior al Campionat del Canadà de 2005, on van quedar quarts.[37] Van ser seleccionats pel Campionat del món júnior de 2005, on van quedar en segona posició.[38]

Temporada 2005–06: Títols al Grand Prix Júnior i al Campionat del Món Júnior[modifica]

Virtue i Moir van continuar competint al nivell júnior en competicions internacionals durant la temporada 2005–06. Al Grand Prix Júnior ISU de 2005–06, van guanyar les dues competicions que els van assignar[34] i també van guanyar la final disputada a la República Txeca.[39]

Al Campionat del Canadà del 2006, Virtue i Moir van quedar tercers i van ser nomenats primers substituts per l'equip Olímpic.[40] Tot i estar a nivell júnior, el seu podi als nacionals, els va permetre competir als Quatre Continents de 2006, la seva primera competició internacional com a sèniors, on van penjar-se la medalla de bronze.[41] Al Campionat del Món Júnior de 2006, es van convertir en els primers ballarins sobre gel canadencs en aconseguir el títol.[42] Després d'haver set invictes internacionalment a nivell júnior, Virtue i Moir són els ballarins sobre gel més condecorats a nivell júnior.

Temporada 2006–07: Debut al Grand Prix[modifica]

Virtue i Moir al'Skate Canada International de 2006.

La temporada 2006–07 va ser la primera en que Virtue i Moir van competir únicament a nivell sènior. Van fer el seu debut al Grand Prix a l'Skate Canada International de 2006, on van guanyar la medalla de plata.[43] Al Trofeu Éric Bompard de 2006 a França van quedar en quarta posició.[44]

Al Campionat del Canadà de 2007, Virtue i Moir van penjar-se la medalla de plata[45] i als Quatre Continents de 2007, com l'any anterior, van tornar a quedar tercers.[46] Al seu primer Campionat del Món van quedar sisens, sent el debut més exitós en més de dues dècades.[47]

Temporada 2007–08: Títol dels Quatre Continents i plata al Campionat del Món[modifica]

Virtue i Moir al Campionat del Món de 2008.

Per la temporada 2007–08 del Grand Prix, a Virtue i Moir els van assignar l'Skate Canada International i al Trofeu NHK. Van guanyar l'Skate Canada International de 2007[48] i van quedar segons al Trofeu NHK de 2007 van quedar segons,[49] classificant-se per la Final del Grand Prix, competició que van quedar quarts.

Virtue i Moir van guanyar el seu primer títol nacional sènior al Campionat del Canadà de 2008 i,[42][50] d'aquesta manera, es van classificar pels Quatre Continents i pel Campionat del Món. Van ser el campions del Campionat dels Quatre Continents de 2008, sent així, la seva primera victòria internacional a nivell sènior.[51][42] Al Campionat del Món de 2008, disputat a Suècia, van quedar en segona posició,[52] guanyant el segment de dansa lliure al ritme de la banda sonora de The Umbrellas of Cherbourg.[53][54]

Temporada 2008–09[modifica]

Durant la temporada 2008–09, Virtue i Moir es van retirar de les dues competicions del Grand Prix a causa de la condició mèdica de Virtue; va ser diagnosticada amb síndrome compartimental crònic i a l'octubre de 2008 va recórrer a la cirurgia per millorar la condició.[19][55] A principis de desembre va tornar al gel, tot i que més tard va admetre que potser va ser un retorn massa precipitat.[19] Al Campionat del Canadà de 2009, la seva primera competició de la temporada, van guanyar el seu segon títol nacional consecutiu.[42]

Al Campionat dels Quatre Continents, Virtue i Moir van quedar segons, darrera els seus amics i companys d'entrenament americans Meryl Davis i Charlie White.[56] Al Campionat del Món de 2009, van penjar-se la medalla de bronze,[57] després de quedar tercers al ball obligatori,[58] sisens al ball original[59] i quarts al ball lliure.[60]

Temporada 2009–10: Títol Olímpic i Mundial[modifica]

Virtue i Moir van començar la temporada Olímpics 2009–10 a França, amb el Trofeu Éric Bompard de 2009, guanyant la competició amb un marge de 16.07 punts respecte els segons classificats, Nathalie Péchalat i Fabian Bourzat.[61] També van guanyar l'Skate Canada International de 2009 amb una puntuació total de 204.38 punts, 19.31 punts més que Péchalat/Bourzat.[62] En aquella competició, van rebre el primer 10.0, en dansa sobre gel, sota el nou Sistema de Jurats ISU.[63] A la Final del Grand Prix, van quedar segons darrere de Davis i White.[64]

Virute i Moir al Campionat del Món de 2010.

El gener de 2010, Virtue i Moir van aconseguir el seu tercer títol nacional al Campionat del Canadà de 2010, quedant en primera posició en els tres segments i aconseguint una puntuació total de 221.95 punts, que van ser 37.25 punts més que els sub-campions Vanessa Crone i Paul Poirier.[65] Van trencar els rècords canadencs per puntuació del ball lliure i per puntuació total.[66]

Virtue i Moir van competir a la competició de dansa sobre gel als Jocs Olímpics d'Hivern de 2010, disputada entre els dies 19, 21 i 22 de febrer.[67] Al ball obligatori van quedar segons, sent un nou rècord personal de 42.74 punts, només 1.02 punts menys que els primers classificats.[68] Al ball original van guanyar una puntuació de 68.41 punts, guanyant el segment de la competició.[69] Al ball lliure, van aconseguir 110.42 punts i van guanyar la seva primera medalla d'or olímpica amb una puntuació total de 221.57 punts,[70] 5.83 punts més que els sub-campions Davis i White.[71] Al ball lliure, que van ballar a ritme de la Simfonia num. 5 de Gustav Mahler,[71] els jutges els van atorgar quatre 10.0, dos per l'execució i dos per la interpretació,[72] fet que cap patinador o equip havia aconseguit sota el Sistema de Jutges Internacional. Gràcies a la medalla d'or, es van convertir en els primers ballarins sobre gel canadencs, i també nord-americans, i els ballarins sobre gel més joves, Virtue amb 20 anys i Moir amb 22, en guanyar els Olímpics,[42] i els primers ballarins sobre gel en guanyar els Olímpics a casa.[10] També van ser els primers ballarins sobre gel en guanyar or en el seu debut Olímpic des de la primera competició de dansa sobre gel el 1976.[73]

Després dels Olímpics, Virtue i Moir van competir al Campionat del Món de 2010 i van guanyar el segment del ball obligatori amb 44.13 punts,[74] superant el seu rècord personal establert durant els Olímpics. També van guanyar la dansa original amb 70.27 punts, establint un rècord mundial sota el Sistema de Jutges de la ISU.[75] Al ball lliure van quedar segons amb 110.03 punts, 0.46 per darrere de Davis i White;[76] tot i així, van guanyar el seu primer títol mundial amb un total de 224.43 punts,[77] 1.40 punts per davant dels americans.[78] Als balls original i lliure van rebre varis 10.0 pels components dels programes.[76][79]

Temporada 2010–11[modifica]

Virtue i Moir al Campionat dels Quatre Continents de 2011.

Per la temporada del Grand Prix 2010–11, a Virtue i Moir els van assignar les competicions Skate Canada International de 2010 i el Trofeu Éric Bompard de 2010. A l'octubre de 2010 Virtue va tornar a passar per quiròfan per reduir el dolor persistent que patia als bessons i a les canyelles, dolor que era resultat del síndrome compartimental crònic que se li havia diagnosticat anteriorment.[55] A causa d'això, Virtue i Moir es van retirar de els dues competicions del Grand Prix que els havien assignat.[80] També van retirar-se del Campionat del Canadà de 2011 ja que no van tenir prou temps per entrenar després de l'operació.[81]

Virtue i Moir van fer el seu debut de la temporada als Quatre Continents de 2011. Tot i que després del ball curt anaven primers a la classificació, durant el ball lliure es van retirar ja que Virtue va sentir tensió al quàdriceps esquerre.[82][83] Virtue va dir que "El problema amb el meu quàdriceps, realment venia de la pelvis i l'esquena Semblava que l'arrel del problema era una elevació en concret, que era una elevació amb split. Després de tornar a Michigan, vam canviar l'aixecament immediatament, així que ara fem una posició al revés en comptes d'un split."[84] Al Campionat del Món de 2011, van quedar segons, darrere dels americans Meryl Davis i Charlie White.[85]

Després del campionat del món, Virtue va tornar a patir dolor als bessons i a les canyelles, aquesta vegada però, en comptes de tornar-se a operar, va decidir utilitzar altres mètodes per solucionar el problema.[42]

Temporada 2011–12: Segon títol dels Quatre Continents i títols mundials[modifica]

Virtue i Moir al Campionat del Món de 2012.

A Virtue i Moir els van assignar dues competicions del Grand Prix, l'Skate Canada International de 2011 i el Trofeu Éric Bompard de 2011 i, tot i que en aquella temporada, per primera vegada, hi havia l'opció de competir una tercera vegada,[86] Virtue i Moir van decidir no fer-ho.[80] Al mes d'agost, van anunciar les cançons que havien escollit pels seus balls.[80] Al Trofeu de Finlàndia de 2011, van guanyar la seva primera competició de la temporada.[87] També van guanyar les dues competicions del Grand Prix,[88][89] classificant-se així, per la Final del Grand Prix.[90] En aquesta competició, van quedar segons als dos segments i, finalment, es van emportar la medalla de plata. El desembre de 2011, l'ISU, va reconèixer un error de puntuació al ball lliure; si les puntuacions s'haguessin fet correctament, Virtue i Moir haguessin guanyat el segment, tot i així, les puntuacions de la Final del Grand Prix es van mantenir.[91][92]

Virtue/Moir van guanyar el seu quart títol nacional el gener de 2012. El febrer de 2012, van competir als Quatre Continents de 2012. Després de quedar segons al ball curt, gràcies al ball lliure, van guanyar el seu segon títol dels Quatre Continents.[93] També va ser la seva primera victòria per davant dels seus companys d'entrenament Davis i White des del Campionat del Món de 2010.[94] Virtue i Moir van competir al Campionat del Món de 2012 i, després de quedar primers en els dos segments i per davant de Davis/White, van emportar-se el segon títol mundial a casa.[95]

Després que Igor Shpilband fos acomiadat de l'Artic Edge Arena el juny de 2012, Virtue i Moir van decidir continuar amb Marina Zueva com la seva entrenadora i van acabar al seva col·laboració amb Shpilband.[96]

Temporada 2012–13[modifica]

Virtue i Moir van retirar-se del Trofeu de Finlàndia de 2012 ja que Moir es va fer un esquinç lleu al coll.[97] Les competicions del Grand Prix que se'ls van assignar van ser l'Skate Canada International de 2012 i la Copa Rostelecom de 2012. A l'Skate Canada, Virtue i Moir van guanyar el segment del ball curt amb una puntuació de 65.09, només 0.01 punts per davant dels italians Anna Cappellini i Luca Lanotte.[98] Finalment, van guanyar la competició amb una puntuació total de 169.41 punts, que van ser 9.35 punts per davant dels italians.[99]

A la final del Grand Prix, Virtue i Moir van quedar segons, darrera Davis i White.[100] Van decidir modificar el ball curt "The Waltz Goes On".[101] El ball curt modificat el van estrenar al Campionat del Canadà de 2013, aconseguint-ne una puntuació de 79.04 punts.[102] Després del ball lliure, van aconseguir el seu cinquè títol nacional amb una puntuació total de 187.19 punts.[102] Al Campionat dels Quatre Continents de 2013, van quedar primers al ball curt, però durant el ball lliure, Virtue va sentir dolor a les cames i van haver de parar l'actuació; al cap d'uns tres minuts van continuar el ball i van acabar la competició segons, darrer de Davis i White.[103] Al Campionat del Món de 2013, disputat a casa seva, London, Ontario, van repetir el resultat.[104]

Temporada 2013–14: Dues medalles de plata Olímpiques[modifica]

Jocs Olímpics de 2014.

Virtue i Moir van començar la temporada al Trofeu de Finlàndia de 2013, on van guanyar la medalla d'or.[105] Van guanyar les dues competicions del Grand Prix que els van assignar, l'Skate Canada International de 2013 i el Trofeu Éric Bompard de 2013. A la Final del Grand Prix de la temporada 2013–14, van acabar amb una puntuació rècord de 190.00 punts, puntuació que minuts després va ser superada per Davis i White.[106]

Després de guanyar el seu sisè títol nacional al Campionat del Canadà de 2014, Virtue i Moir van declarar a The Sports Network, que potser es retirarien després dels Jocs Olímpics d'hivern de 2014 a Sotxi, Rússia.[107] A Sotxi, van guanyar dues medalles de plata, una per la competició en equips[c] i l'altra individualment. La seva segona posició a la competició de dansa sobre gel va estar acompanyada de controvèrsia sobre els entrenadors i els jutges. El diari esportiu francès L'Équipe va acusar als jutges russos i estatunidencs d'assegurar l'or per Rússia a la competició per equips i l'or pels americans Davis i White a la competició de dansa sobre gel.[108][109] El ballarí sobre gel finlandès Petri Kokko, va mostrar el seu suport per Virtue i Moir a través de Twitter. A part d'això, la seva entrenadora, Marina Zoueva, també era l'entrenadora de Davis/White, els guanyadors, i de Virtue/Moir, els sub-campions, fent que els dubtes sobre si Zueva havia donat favoritisme als americans i havia dedicat menys temps a entrenar als canadencs.[110] Tot i que Virtue i Moir també van admetre les seves preocupacions sobre els seus entrenaments,[111][110] també van felicitar als americans per la seva victòria Olímpica.[112]

Virtue i Moir van decidir no competir al Campionat del Món de 2014.[113]

Temporada 2016–17: Retorn i temporada invicte[modifica]

Skate Canada de 2016.

El 20 de febrer de 2013, després d'apartar-se durant dos anys de la pista de gel, Virtue i Moir van anunciar que tenien planejat tornar a la competició per la temporada 2016–17 i que s'havien traslladat a Mont-real amb el seus nous entrenadors Marie-France Dubreuil i Patrice Lauzon.[114][115] La seva primera competició després de la pausa va ser l'Skate Canada International de 2016, la qual van guanyar amb una puntuació total de 189.06 punts.[116] El novembre de 2016, al Trofeu NHK del Japó, van establir dos rècords nous: el del ball curt amb 79.47 punts i el de puntuació total, amb 195.84 punts.[117] Van establir les puntuacions més altes en una competició del Grand Prix. Dues setmanes més tard, a la Final del Grand Prix, disputada a Marsella, França, van superar les seves marques, aconseguit 80.5 punts al ball curt i 197.22 de puntuació total, guanyant així la final i sent així la primera vegada en la seva carrera que guanyaven la competició.[118][119]

Al Campionat del Canadà de 2017, celebrat el gener a Ottawa, Virtue i Moir van guanyar el seu setè títol nacional amb una puntuació total de 203.45 punts,[120] establint un rècords canadenca en el ball curt, el ball lliure i en puntuació total. Al Campionat del Quatre Continents de 2017, a Corea del Sud, van guanyar el seu tercer títol, establint el seu rècord personal al ball lliure amb 117.20 punts i aconseguint una puntuació total de 196.95 punts.[121][122]

Virtue i Moir van trencar el seu propi rècord mundial del ball curt al Campionat del Món de 2017, a Hèlsinki. Van rebre 82.43 punts al ball curt,[123] aconseguint un avantatge de 5.5 punts per davant dels seus companys d'entrenament Gabriella Papadakis i Guillaume Cizeron.[124][125] Al ball lliure van quedar segons, darrera Papadakis i Cizeron, després que Moir quasi caigués.[124] En total, van aconseguir 198.62 punts, establint un nou rècord mundial i guanyant el seu tercer títol mundial.[126] Per la primera vegada a la seva carrera, Virtue i Moir van ser invictes durant una temporada sencera.[127]

Temporada 2017–18: Dues medalles d'or Olímpiques[modifica]

Ball lliure als Jocs Olímpics de 2018.
Rècord mundial del ball curt als Olímpics de 2018.

Per la temporada 2017–18, Virtue i Moir van escollir The Rolling Stones, a Eagles i a Santana pel seu ball curt i la banda sonora de Moulin Rouge! pel seu ball lliure.[128] Virtue i Moir van començar la temporada a l'Autumn Classic International el setembre de 2017, competició que van guanyar.[129] Les competicions del Grand Prix que se'ls van assignar van ser l'Skate Canada International i al Trofeu NHK i van guanyar les dues competicions, aconseguint 199.86 i 198.64 punts, respectivament. A la final del Grand Prix de 2017, Virtue i Moir van quedar segons darrere els seus principals rivals i companys d'entrenament francesos Gabriella Papadakis i Gillaume Cizeron, qui tenien un avantatge de mig punt després del ball curt.[130]

Virtue i Moir van competir al Campionat del Canadà de 2018. Van estrenar el seu ball lliure renovat, afegint nova coreografia i música per una actuació més dramàtica.[131] A la competició, van aconseguir el seu vuitè títol nacional amb una puntuació total de 209.82 punts, després de rebre una puntuació quasi perfecte al ball curt i una puntuació perfecte al ball lliure.[131][132] Després de la competició, van canviar una elevació atrevia del ball lliure de Moulin Rouge que en un moment, Virtue tenia les cames al voltant del cap de Moir.[133][134][135] Als Olímpics, van fer l'elevació modificada a la competició per equips però van tornar a fer la versió original a la competició individual de dansa sobre gel.

Ball lliure als Jocs Olímpics de 2018.

"Virtue i Moir han empès la dansa sobre gel amb el seu atletisme i girs complicats i seqüències de passos. A Lauzon li van demanar quan Canadà veuria un altre equip de dansa com Virtue i Moir. 'Serà molt de temps,' va dir. 'Són un talent d'una generació.' I evidentment, la seva química palpable és incomparable. Virtue, de 20 anys, i Moir, de 30, són dos dels atletes Olímpics canadencs més reconeguts i han estat commovent des que van guanyar or a Vancouver. ... La parella preferida de Canadà, que no és parella,, han mantingut que són amics i "socis comercials" tot i els desitjos dels seus fans. Han captivat els oients amb la seva química i la seva manera d'explicar històries sobre els patins, el resultat d'una associació que s'allarga 20 anys."
  —The Canadian Press, 19 de febrer de 2018[136]

El 16 de gener, Virtue i Moir van ser nomenats abanderats canadencs pels Jocs Olímpics d'hivern de 2018 a Pyeongchang, sent així la primera vegada que Canadà comptava amb dues persones per portar la bandera durant la cerimònia d'obertura d'uns Jocs Olímpics.[137] A la competició per equips, van quedar primers al ball curt i al ball lliure i van guanyar la medalla d'or per equips.[d][138][139] La victòria amb l'equip del Canadà va ser la seva quarta medalla Olímpica i van empatar amb Gillis Grafström com els patinadors amb més medalles Olímpiques. A la competició individual, Virtue i Moir van superar el seu propi rècord de puntuació en el ball curt, col·locant-se en primera posició a la classificació.[140] Al ball lliure van quedar segons, però la seva puntuació va ser suficient per guanyar el seu segon títol Olímpic el 20 de febrer de 2018, exactament dos anys després que anunciessin el seu retorn a la competició.[141] Aquesta va ser la cinquena medalla Olímpica de Virtue i Moir i això els va convertir en els patinadors Olímpics més condecorats de la història.[142]

Virtue i Moir van decidir no competir al Campionat del Món de 2018.[143]

Carrera no competitiva[modifica]

A l'octubre de 2010, Virtue, Moir i Steve Milton (co-escriptor) van publicar un llibre sobre la seva carrera titulat Tessa and Scott: Our Journey from Childhood Dream to Gold. El 2018, després dels Jocs Olímpics de 2018, van publicar una nova edició del llibre amb tres capítols nous.[144] A finals de 2013, van gravar el seu programa de televisió, Tessa and Scott, que es va centrar en els seus entrenament pels Jocs Olímpics. El programa es va emetre al canal W Network el gener de 2014.[145]

Virtue i Moir van actuar a Stars on Ice a Canadà i al Japó des de 2010 durant les èpoques que no tenien competicions i durant la seva retirada temporal de la competició.[73][146][147] Han aparegut en altres espectacles com Festa on Ice, Shall We Dance on Ice[148] i All That Skate. També van participar a de:Art on ice, a Suïssa.[149]

Ella i Moir van coproduir el seu propi espectacle de patinatge sobre gel The Thank You Canada Tour el 2018.[150][151] Després de l'èxit de la primera gira, van coproduir un altre espectacle el 2019, la gira Rock the Rink.[152] En les dues gires, van patinar al costat d'altres patinadors canadencs.

El 2015, Hillberg & Berk va anunciar la seva col·laboració amb Tessa Virtue. A l'octubre d'aquell mateix any, van posar a la venda una col·lecció de joies, les quals, Virtue va ajudar a dissenyar.[153][154]

El 2017, BonLook va anunciar una col·laboració per una línia d'ulleres amb Virtue. La col·lecció BonLook X Tessa Virtue va ser posada a la venda el gener de 2018.[155][156]

Durant la seva carrera competitiva, Virtue i Moir han estat patrocinats per diferents companyies, entre elles Visa, Air Canada, General Mills i Acura West.[157] A part, Virtue, individualment ha estat patrocinada per Adidas, Nivea,[158] Colgate i MAC Cosmetics.[157][159]

Rècords i assoliments[modifica]

(amb Virtue)

Olímpics[modifica]

  • Els patinadors sobre gel més condecorats de la història.[3]
  • Els quarts atletes Olímpics canadencs més condecorats[2][160]
  • El primer i únic equip de dansa sobre gel en guanyar or en el seu debut Olímpic[161]
  • L'equip de dansa sobre gel més jove en guanyar un or Olímpic[161]
  • El primer i únic equip de dansa sobre gel en guanyar un or Olímpic a casa[161]
  • El primer equip de dansa sobre gel d'Amèrica del Nord en guanyar l'or Olímpic en dansa sobre gel, trencant la ratxa europea de 34 anys[66]
  • La primera parella en portar la bandera del Canadà en una cerimònia d'obertura[137]

Rècords de puntuació[modifica]

  • El primer equip de dansa sobre gel en rebre un 10.0 per un dels components del programa sota el nou Sistema de Jurats de l'ISU[42]
  • El primer equip en rebre quatre 10.0 en qualsevol de les disciplines de patinatge artístic sobre gel (sota el nou Sistema de Jutges de l'ISU)[63]
  • El primer equip superar els 80 punts al ball curt en una competició internacional (Final del Grand Prix 2016–17)
  • Titulars del rècord per la puntuació tècnica més alta en un ball curt amb 44.53 punts (Jocs Olímpics d'hivern de 2018)[162]
  • Titulars del rècord històric pel ball original[9]

Generals[modifica]

  • El primer i únic equip de dansa sobre gel en aconseguir el Super Grand Slam sota el Sistema de Jutges de l'ISU actual. Són els únic i primers en guanyar tots el campionats principals de la ISU, entre ells les Sèries i la Final del Júnior Grand Prix, el Campionat del Món Júnior, les Sèrie i Final del Grand Prix, el Campionat dels Quatre Continents, el Campionat del Món i els Jocs olímpic d'hivern.
  • L'equip de dansa sobre gel canadenca més condecorada[3]
  • L'equip de dansa sobre gel canadenc que més temps ha competit junt[163]
  • Els primers i únics canadencs en guanyar la Final del Júnior Grand Prix i el Campionat del Món Júnior
  • El primer i únic equip de dansa sobre gel en guanyar el Campionat del Món i la Final del Grand Prix tant a nivell júnior com a nivell sènior
  • Tres vegades campions del món sènior
  • Vuit vegades campions nacionals del Canadà en dansa sobre gel

Llista de rècords mundials establerts per Virtue/Moir[modifica]

Rècords de puntuació total[164]
Data Punt. Competició
30 d'abril de 2011 181.79 Campionat del Món de 2011
7 de desembre de 2013 190.00 Final del Grand Prix 2013–14
27 de novembre de 2016 195.84 Trofeu NHK de 2016
10 de desembre de 2016 197.22 Final del Grand Prix 2016–17
1 d'abril de 2017 198.62 Campionat del Món de 2017
28 d'octubre de 2017 199.86 Skate Canada International de 2017
20 de febrer de 2018 206.07 Jocs Olímpics d'Hivern de 2018
Rècords del ball curt[165]
17 de febrer de 2011 69.40 Campionat dels Quatre Continents de 2011
29 d'abril de 2011 74.29 Campionat del Món de 2011
6 de desembre de 2013 77.59 Final del Grand Prix 2013–14
26 de novembre de 2016 79.47 TroFeu NHK de 2016
9 de desembre de 2016 80.50 Final del Grand Prix 2016–17
31 de març de 2017 82.43 Campionat del món de 2017
27 d'octubre de 2017 82.68 Skate Canada International de 2017
19 de febrer de 2018 83.67 Jocs Olímpics d'Hivern de 2018
Rècords del ball lliure[166]
30 d'abril de 2011 107.50 Campionat del Món de 2011
11 de desembre de 2011 112.33 Final del Grand Prix 2011–12
17 de febrer de 2014 114.66 Jocs Olímpics d'Hivern de 2014
Rècords històrics[9]
25 de març de 2010 70.27 Campionat del Món de 2010 (ball original)

Premis i honors[modifica]

Gala d'exhibició als Jocs Olímpics de 2018.
  • Virtue i Moir van ser inclosos a l'Sports Hall of Fame de London (Ontario) després de guanyar or als Jocs Olímpics d'Hivern de 2010. Va ser una decisió poc corrent, ja que, segons les normes, els atletes han d'estar retirats durant un mínim de dos anys per tal que puguin ser considerats a ser inclosos, mentre que Virtue i Moir estaven just al començament de la seva carrera. A més a més, la gala d'inclusió va ser moguda al setembre per tal de no interferir amb la temporada de patinatge.[167]
  • El desembre de 2017, Virtue i Moir van ser distingits com els Atletes Canadencs de l'any per la CBC.[168]
  • A principis de maig de 2018, a la 45ena gala de Sports Québec, van ser premiats amb la Col·laboració de l'Any, juntament amb els patinadors per parelles Meagan Duhamel i Eric Radford.[169]
  • El desembre de 2018, Virtue i Moir van ser inclosos al Passeig de la Fama del Canadà, dins la categoria d'Esports i Atletes.[170]
  • El 23 d'octubre de 2019, Virtue i Moir van rebre un Doctor honoris causa per part de la Universitat de Western Ontario.[171][172]
  • El 27 de novembre, el Governador general del Canadà va nombrar a Scott Moir i a Tessa Virtue Membres de l'Orde del Canadà.[12]

Programes[modifica]

Elevació durant el ball lliure als Olímpics de 2018.
Ball curt llatí als Olímpics de 2018 i rècord mundial.
Ball lliure a la Final del Grand Prix de 2016.
Ball curt a la Final del Grand Prix de 2016.
Ball curt al Campionat del Món de 2011.
Ball original al Campionat del Món de 2010.
Elevació "the Goose" durant el ball lliure als Quatre Continents de 2009.
Jocs Olímpics d'Hivern de 2018 a Pyeongchang.
Elevació durant el ball lliure a la Copa Rostelecom de 2012.

Post-2018[modifica]

Temporada Exhibició
2018–2019
2019–2020

Pre-2018[modifica]

Temporada Ball curt Ball lliure Exhibició
2017–2018
[1][174]
  • Long Time Running
    de The Tragically Hip
    coreo. de Tessa Virtue, Scott Moir    [177]
2016–2017
[178][179][180][181][182]
  • Hip Hop: Kiss
    de Prince
  • Blues: 5 Women
    de Prince
  • Blues/Rock: Puprle Rain
    de Prince
  • Pilgrims on a Long Journey
    de Cœur de pirate
  • Shadows/You Upset My Life
    de Karl Hugo
  • Latch (acústic)
    de Disclosure
    interpretat per Sam Smith
    coreo. de Marie-France Dubreuil i David Wilson
2015–2016 No va competir durant aquesta temporada
  • What's Love Got to Do With It[183]
    escrita per Terry Britten i Graham Lyle
    versionat per Miku Graham i Michael Shand
    coreo. de Marie-France Dubreuil i David Wilson
  • Have Yourself a Merry Little Christmas[184]
  • Rise Up
    d'Andra Day
2014–2015 No va competir durant aquesta temporada
  • Good Kisser[187]
    d'Usher
    coreo. de Marie-France Dubreuil, Patrice Lauzon i Samuel Chouinard[188]
  • Maneater
  • Hip Hip Chin Chin
    de Club des Belugas
2013–2014
[192]
  • Try
    de Pink
    amb Kaitlyn Weaver i Andrew Poje[194]
2012–2013
[197]
2011–2012
[201][202]
  • Samba: Hip Hip Chin Chin
    de Club des Belugas
  • Rumba: Temptation
    de Diana Krall
  • Samba: Mujer Latina
    de Thalía
  • Funny Face
    de George Gershwin
  • Basal Metabolism
    d'Adolph Deutsch
  • 'S Wonderful
    de George Gershwin
  • I Want to Hold Your Hand
    de The Beatles
    versió de T.V. Carpio
2010–2011
[204]
  • Tango: Schenkst du beim Tango mir dein Herz
    de Dajos Bela
  • Vals: Nights and Days
    banda sonora de Waldemar Kazanecki
  • I Want to Hold Your Hand
    de The Beatles
    versió de T.V. Carpio
  • Samba medley
Ball original
2009–2010
[205]
  • Farrucas
    de Pepe Romero
  • Everybody Dance Now
    de C+C Music Factory[206]
  • Jack & Diane
    de John Mellencamp
    coreo. de David Wilson[207]
  • Nights and Days
    banda sonora de Waldemar Kazanecki
2008–2009
[208]
  • Overture
  • Won't You Charleston with Me?
    de The Boy Friend)
  • Jack & Diane
    de John Mellencamp
    coreo. de David Wilson[207]
2007–2008
[54]
  • Dark Eyes
    de Roby Lakatos
  • Tennessee Waltz
    de Holly Cole Trio
2006–2007
[209]
  • Tennessee Waltz
    de Holly Cole Trio
  • Winter Wonderland
2005–2006
[210]
  • Beautiful Maria
    de The Mambo Kings
  • Do You Only Wanna Dance
    de Julio Daviel Big Band
  • Malagueña
    de Raúl di Blasio
  • Everybody Dance Now
    de C+C Music Factory
2004–2005
[211]
  • Call Me Irresponsible
    de Bobby Darin
  • Puttin' On the Ritz
  • Everybody Dance Now
    de C+C Music Factory
2003–2004
[212]
  • Russian medley
    de Quartetto Gelato
  • Tears on My Pillow
    de Little Anthony
  • Tutti Frutti
    de Little Richard
2002–2003
  • Les Poissons
  • Concerto Sopra Motivi dell'Opera La Favorita di Donizetti-Variazioni
    de Quartetto Gelato
  • Magalenha
    de Sérgio Mendes
  • Eres Todo En Mi
    d'Ana Gabriel
  • Tres Deseos
    de Gloria Estefan

Resultats competitius destacats amb Virtue[modifica]

GP = Grand Prix; CS = Challenger Series; JGP = Junior Grand Prix

Internacional[34][213]
Competició 01–02 02–03 03–04 04–05 05–06 06–07 07–08 08–09 09–10 10–11 11–12 12–13 13–14 14–15 15–16 16–17 17–18
Olímpics 1rs 2ns 1rs
Campionat del Món 6ns 2ns 3rs 1rs 2ns 1rs 2ns 1rs
Quatre Continents 3rs 3rs 1rs 2ns WD 1rs 2ns 1rs
GP Final 4ts 2ns 2ns 2ns 2ns 1rs 2ns
GP Bompard 4ts 1rs 1rs 1rs
GP Trofeu NHK 2ns 1rs 1rs
GP Rostelecom 1rs
GP Skate Canada 2ns 1rs 1rs 1rs 1rs 1rs 1rs 1rs
CS Autumn Classic 1rs 1rs
Trofeu Finlàndia 1rs 1rs
Internacional: Júnior[34][213]
Campionat del Món Júnior 14ns 2ns 1rs
JGP Final 2ns 1rs
JGP Andorra 1rs
JGP Canadà 1rs
JGP Croàcia 4ts
JGP Eslovàquia 6ns
JGP França 2ns
JGP Xina 1rs
NACS Thornhill 1rs J
Nacional[34][214]
Campionat del Canadà 3rs N 7ns J 1rs J 4ts 3rs 2ns 1rs 1rs 1rs 1rs 1rs 1rs 1rs 1rs
Western Ontario 1rs J 1rs J 1rs J
Per equips[34][213][214]
Olímpics 2ns E
2ns P		 1rs E
1rs P
Campionat del Món d'equips 2ns E
2ns P		 3rs E
2ns P
WD = Es van retirar; Nivells: N = Novells; J = Júnior
E = Resultat per equips; P = Resultat individual; Les medalles només s'atorguen pel resultat d'equip.

Resultats detallats[modifica]

Tercer títol mundial (2017).
Elevació durant el ball lliure al Campionat del Món de 2017.
Primera victòria a la Final del Grand Prix (2016).
Cerimònia de medalles a la Final de Grand Prix de 2016.
Final del Grand Prix de 2016.
Medall de plata als Jocs Olímpics de 2014.
Ball curt als Jocs Olímpics de 2014.
Segon títol mundial (2012).
Primer títol mundial (2010).
Virtue i Moir amb les medalles d'or olímpiqes de 2010.
Primer títol Olímpic (2010).

(amb Virtue)

Post-2006[modifica]

Temporada 2017–18
Data Competició SD FD Total
19–20 de febrer de 2018 Jocs Olímpics de 2018 1
83.67 		2
122.40 		1
206.07
9–12 de febrer de 2018 Jocs Olímpics de 2018 (equips) 1
80.51 		1
118.10 		1
198.61
8–14 de gener de 2018 Campionat del Canadà de 2018[131] 1
85.12 		1
124.70 		1
209.82
7–10 de desembre de 2017 Final del Grand Prix 2017–18 2
81.53 		2
118.33 		2
199.86
10–12 de novembre de 2017 GP Trofeu NHK de 2017 1
80.92 		1
117.72 		1
198.64
27–29 d'octubre de 2017 GP Skate Canada International de 2017 1
82.68 		1
117.18 		1
199.86
20–23 de setembre de 2017 CS Autumn Classic International de 2017 1
79.96 		1
115.80 		1
195.76
Temporada 2017–18
Data Competició SD FD Total
29 de març – 2 d'abril de 2017 Campionat del Món de 2017 1
82.43 		2
116.19 		1
198.62
15–19 de febrer de 2017 Campionat del Quatre Continents de 2017 1
79.75 		1
117.20 		1
196.95
16–22 de gener de 2017 Campionat del Canadà de 2017 1
84.36 		1
119.09 		1
203.45
8–11 de desembre de 2016 Final del Grand Prix 2016–17 1
80.50 		1
116.72 		1
197.22
25–27 de novembre de 2016 GP Trofeu NHK de 2016 1
79.47 		1
116.37 		1
195.84
28–30 d'octubre de 2016 GP Skate Canada Internatinal de 2016 1
77.23 		2
111.83 		1
189.06
29 de setembre – 1 d'octubre de 2016 CS Autumn Classic International de 2016 1
77.72 		1
11.48 		1
189.20
Temporada 2013–14
Data Competició SD FD Total
16–17 de febrer de 2014 Jocs Olímpics de 2014[215] 2
76.33 		2
114.66 		2
190.99
6–9 de febrer de 2014 Jocs Olímpics de 2014 (equips)[216] 2
72.98 		2
107.56 		2
9–15 de febrer de 2014 Campionat del Canadà de 2014 1
76.16 		1
117.87 		1
194.03
5–8 de desembre de 2013 Final del Grand Prix 2013–14 2
77.59 		2
112.41 		2
190.00
15–17 de novembre de 2013 GP Trofeu Éric Bompard de 2013 1
75.31 		1
105.65 		1
180.96
25–27 d'octubre de 2013 GP Skate Canada International de 2013 1
73.15 		1
107.88 		1
181.03
4–6 d'octubre de 2013 Trofeu de Finlàndia de 2013 1
67.23 		1
100.64 		1
167.87
Temporada 2012–13
Data Competició SD FD Total
10–17 de març de 2013 Campionat del Món de 2013 2
73.87 		2
111.17 		2
185.04
6–11 de febrer de 2013 Campionat dels Quatre Continents de 2013 1
75.12 		2
109.20 		2
184.32
13–20 de gener de 2013 Campionat del Canadà de 2013 1
79.04 		1
108.19 		1
187.23
6–9 de desembre de 2012 Final del Grand Prix 2012–2013 2
71.27 		2
108.56 		2
108.56
8–11 de novembre de 2012 GP Copa Rostelecom de 2012 1
70.65 		1
103.34 		1
173.99
26–28 d'octubre de 2016 GP Skate Canada International de 2012 1
65.09 		1
104.32 		169.41
Temporada 2012–13
Data Competició SD FD Total
18–22 d'abril de 2012 Campionat del Món per equips de 2012 2
69.93 		2
107.83 		3 T
177.71
26 de març – 1 d'abril de 2012 Campionat del Món de 2012 1
72.31 		1
110.34 		1
182.65
7–12 de febrer de 2012 Campionat dels Quatre Continents de 2012 2
71.60 		1
111.24 		1
182.84
16–22 de gener de 2012 Campionat del Canadà de 2012 1
68.41 		1
111.61 		1
180.02
8–11 de desembre de 2011 Final del Grand Prix 2011–2012 2
71.01 		1
112.43 		2
183.44
17–20 de novembre de 2011 GP Trofeu Éric Bompard de 2011 1
71.18 		1
105.75 		1
176.93
27–30 d'octubre de 2011 GP Skate Canada International de 2011 1
71.61 		1
106.73 		1
178.34
6–9 d'octubre de 2011 Trofeu de Finlàndia de 2011 1
68.74 		1
101.59 		1
170.33
Temporada 2010–11
Data Competició SD FD Total
24 d'abril –1 de maig de 2011 Campionat del Món de 2011 1
74.29 		2
107.50 		2
181.79
15–20 de febrer de 2011 Campionat del Quatre Continents de 2011 1
69.40 		WD WD
Temporada 2009–10
Data Competició CD OD FD Total
22–28 de març de 2010 Campionat del Món de 2010 1
44.13[74] 		1
70.27[75] 		2
110.03[76] 		1
224.43[78]
19–22 de febrer de 2010 Jocs Olímpics de 2010 2
42.74[68] 		1
68.41[69] 		1
110.42[71] 		1
221.57[70]
11–17 de gener de 2010 Campionat del Canadà de 2010[65] 1
43.98 		1
70.15 		1
107.82 		1
221.95
3–6 de desembre de 2009 Final del Grand Prix 2009–10 N/A 2
64.01 		1
104.21 		2
168.22
19–22 de novembre de 2009 GP Skate Canada International de 2009 1
40.69 		1
60.57 		1
103.12 		1
204.38
15–18 d'octubre de 2009 GP Trofeu Éric Bompard 1
38.41 		1
61.91 		1
97.39 		1
197.71
Temporada 2008–09
Data Competició CD OD FD Total
16–19 d'abril de 2009 Campionat del Món per equips de 2009 N/A 2
60.98 		2
95.73 		2 T
156.71
24–28 de març de 2009 Campionat del Món de 1008 3
39.37 		6
61.05 		4
99.98 		3
200.40
2–8 de febrer de 2008 Campionat dels Quatre Continents de 2009 1
36.40 		1
60.90 		2
94.51 		2
191.81
14–18 de gener de 2009 Campionat del Canadà de 2009 1
39.33 		1
63.76 		1
94.68 		1
197.77
Temporada 2007–08
Data Competició CD OD FD Total
16–23 de març de 2008 Campionat del Món de 2008 2
38.71 		3
64.81 		1
105.28 		2
208.80
11–17 de febrer de 2008 Campionat dels Quatre Continents de 2008 1
38.22 		1
65.02 		1
104.08 		1
207.32
16–20 de gener de 2008 Campionat del Canadà de 2008 1
40.04 		1
65.29 		1
103.76 		1
209.09
13–16 de desembre de 2007 Final del Grand prix 2007–08 N/A 4
61.14 		4
98.26 		4
163.40
28 de novembre – 2 de desembre de 2007 GP Trofeu NHK de 2007 2
34.67 		1
62.04 		1
100.18 		2
196.89
1–4 de novembre de 2007 GP Skate Canada International de 2007 1
36.25 		1
61.20 		1
99.62 		1
197.07
Temporada 2006–07
Data Competició CD OD FD Total
20–25 de març de 2007 Campionat del Món de 2007 9
31.45 		6
57.11 		6
95.38 		6
183.94
7–10 de febrer de 2007 Campionat dels Quatre Continents de 2007 4
33.41 		3
57.49 		3
93.99 		3
184.89
15–21 de gener de 2007 Campionat del Canadà de 2007 2
34.98 		2
59.71 		2
94.80 		2
189.49
17–19 de novembre de 2006 GP Trofeu Éric Bompard de 2006 5
31.29 		8
45.08 		4
83.75 		4
160.12
2–5 de novembre de 2006 GP Skate Canada International de 2006 3
29.51 		2
54.12 		3
88.29 		2
171.92
  • CD = Ball Obligatori; OD = Ball Original; FD = Ball Lliure
  • SD = Ball Curt
  • WD = Es van retirar
  • Els rècords personals estan destacats en negreta

Notes[modifica]

  1. ↑ De les sigles en anglès de International Skating Union.
  2. ↑ En dansa sobre gel, la competició individual inclou als dos membres de la parella.
  3. ↑ Juntament amb Patrick Chan, Kevin Reynolds, Kaetlyn Osmond, Meagan Duhamel i Eric Radford i Kirsten Moore-Towers i Dylan Moscovitch.
  4. ↑ Juntament amb Patrick Chan, Kaetlyn Osmond, Gabrielle Daleman i Meagan Duhamel i Eric Radford.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Tessa VIRTUE / Scott MOIR». isuresults.com. Arxivat de l'original el 20 juliol 2022. [Consulta: 4 agost 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Tessa Virtue - Team Canada» (en anglès). Olympic.ca. Arxivat de l'original el 20 abril 2022. [Consulta: 4 agost 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Canada's Tessa Virtue, Scott Moir become most decorated figure skaters in Olympic history». ESPN. Associated Press, 19-02-2018. Arxivat de l'original el 29 novembre 2020. [Consulta: 5 agost 2022].
  4. ↑ 4,0 4,1 Russell, Scott. «Road to the Olympic Games: Virtue-Moir partnership 20 years in the making». CBC, 31-03-2017. Arxivat de l'original el 5 agost 2022. [Consulta: 5 agost 2022].
  5. ↑ 5,0 5,1 Sportsbeat. «Virtue and Moir rival Torvill and Dean as ice dancing's greatest» (en anglès). Eurosport, 20-02-2018. [Consulta: 4 agost 2022].
  6. ↑ Kwong, Pj. «There will never be another Virtue and Moir». CBC, 21-02-2018. Arxivat de l'original el 20 setembre 2020. [Consulta: 4 agost 2022].
  7. ↑ Rutherford, Lynn. «New-look Virtue, Moir redefine ice dance greatness». Ice Network, 25-04-2018. Arxivat de l'original el 28 juny 2018. [Consulta: 4 agost 2022].
  8. ↑ Samuels, Robert. «After wardrobe malfunction, Canadian and French rivals face off for ice dancing gold». The Washington Post, 19-02-2018. [Consulta: 4 agost 2022].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 «Progression of Highest Score - Ice Dance». isuresults.com. Arxivat de l'original el 22 abril 2022. [Consulta: 4 agost 2022].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Re-live Virtue and Moir's skate to gold at Vancouver 2010 Olympics». CBC, 18-09-2019. Arxivat de l'original el 5 agost 2022. [Consulta: 5 agost 2022].
  11. ↑ Phillip, David J. «Canadian stars Tessa Virtue, Scott Moir say they’re ‘stepping away’ from ice dancing». The Globe and Mail, 18-09-2019. Arxivat de l'original el 4 agost 2021. [Consulta: 5 agost 2022].
  12. ↑ 12,0 12,1 «Ice dancers Virtue, Moir among 114 Order of Canada inductees». CBC. The Canadian Press, 28-11-2020. Arxivat de l'original el 11 gener 2022. [Consulta: 5 agost 2022].
  13. ↑ «Virtue and Moir lead star-studded group of inductees into Canada's Sports Hall of Fame». CBC, 19-10-2023. Arxivat de l'original el 10 novembre 2023. [Consulta: 31 gener 2024].
  14. ↑ 14,0 14,1 Macdonald, Nancy; Lunau, Kate. «Canada’s Sweethearts: Tessa Virtue and Scott Moir». Maclean's, 01-03-2010. Arxivat de l'original el 24 juliol 2021. [Consulta: 5 agost 2022].
  15. ↑ 15,0 15,1 Virtue, Moir i Milton, 2011, p. 18.
  16. ↑ Virtue, Moir i Milton, 2011, p. 77.
  17. ↑ «Alumni eNews - UWindsor Student Takes Gold at Olympics» (en anglès). University of Windsor, Març 2010. Arxivat de l'original el 20 febrer 2018. [Consulta: 7 agost 2022].
  18. ↑ Skate Canada. «TESSA VIRTUE AND SCOTT MOIR ENJOY SKATE CANADA INTERNATIONAL IN NEW ROLES». Skate Canada, 03-11-2014. Arxivat de l'original el 28 juliol 2021. [Consulta: 7 agost 2022].
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 Mittan, Barry. «Virtue and Moir Win Canada’s First Junior Worlds Dance Crown». Skate Today, 01-05-2006. Arxivat de l'original el 17 juliol 2018. [Consulta: 5 agost 2022].
  20. ↑ 20,0 20,1 Golden Skate. «Interview with Tessa Virtue and Scott Moir». Golden Skate, 17-09-2007. Arxivat de l'original el 9 octubre 2021. [Consulta: 6 agost 2022].
  21. ↑ Virtue, Moir i Milton, 2011, p. 40.
  22. ↑ Virtue, Moir i Milton, 2011, p. 71.
  23. ↑ Levinson-King, Robin. «How Canada's Tessa Virtue and Scott Moir beat France». BBC News, 20-02-2018. Arxivat de l'original el 22 març 2020. [Consulta: 5 agost 2022].
  24. ↑ Beacon, Bill. «Ice dancers Tessa Virtue and Scott Moir return to competition with Montreal event». Montreal Gazette. The Canadian Press, 29-09-2016. Arxivat de l'original el 9 octubre 2021. [Consulta: 5 agost 2022].
  25. ↑ Darmon, Aynslee. «Tessa Virtue Confirms She’s Dating Toronto Maple Leaf Morgan Rielly». ET Canada, 24-03-2020. Arxivat de l'original el 26 octubre 2021. [Consulta: 7 agost 2022].
  26. ↑ «Ice dance star Tessa Virtue expanding her mind in Queen's Executive MBA program». CBC. The Canadian Press, 30-11-2020. Arxivat de l'original el 30 novembre 2020. [Consulta: 7 agost 2022].
  27. ↑ 27,0 27,1 «Canadian Virtue/Moir win ice dance Olympic gold». People's Daily Online, 23-02-2010. Arxivat de l'original el 9 agost 2022. [Consulta: 9 agost 2022].
  28. ↑ Virtue, Moir i Milton, 2011, p. 48.
  29. ↑ «Junior Ice Dance» (en anglès). Skate Canada, 09-01-2003. Arxivat de l'original el 12 novembre 2004. [Consulta: 6 agost 2022].
  30. ↑ «Croatia Cup 2003-Junior Grand Prix of Fig.Skating - Junior Ice Dance» (en anglès). ISU Results. Arxivat de l'original el 19 setembre 2021. [Consulta: 7 agost 2022].
  31. ↑ «Skate Slovakia - Ice Dance» (en anglès). ISU Results. Arxivat de l'original el 19 setembre 2021. [Consulta: 7 agost 2022].
  32. ↑ Team IDC. «Results – 2004 Junior World Championships» (en anglès). ice-dance.com, 07-03-2004. Arxivat de l'original el 17 setembre 2021. [Consulta: 7 agost 2022].
  33. ↑ Mittan, Barry. «Virtue and Moir in Prime Form for Olympics». Golden Skate, 30-08-2019. Arxivat de l'original el 1 agost 2021. [Consulta: 7 agost 2022].
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 34,3 34,4 34,5 «Competition Results - Tessa VIRTUE / Scott MOIR» (en anglès). ISU results, 25-06-2018. Arxivat de l'original el 17 febrer 2022. [Consulta: 8 agost 2022].
  35. ↑ «JGP Courchevel - Ice Dancing» (en anglès). ISU results, 28-08-2004. Arxivat de l'original el 30 juliol 2018. [Consulta: 8 agost 2022].
  36. ↑ «ISU Junior GP Final 2004/2005 - Ice Dancing». ISU results, 04-12-2004. Arxivat de l'original el 28 juny 2021. [Consulta: 8 agost 2022].
  37. ↑ «2005 Canadian Figure Skating Championships: Ice Dance Highlights». Golden Skate, 25-01-2005. Arxivat de l'original el 30 juliol 2021. [Consulta: 8 agost 2022].
  38. ↑ «World Junior Championships 2005 - Junior Ice Dancing» (en anglès). ISU results. Arxivat de l'original el 17 febrer 2022. [Consulta: 8 agost 2022].
  39. ↑ «ISU Junior Grad Prix of Figure Skating Final - Ice Canding» (en anglès). ISU results, 26-11-2005. Arxivat de l'original el 28 febrer 2021. [Consulta: 8 agost 2022].
  40. ↑ Buck, Genna. «The Olympics Are Over, but Tessa Virtue Is Just Getting Started». The Walrus, 14-11-2019. Arxivat de l'original el 7 abril 2022. [Consulta: 8 agost 2022].
  41. ↑ «ISU Four Continents Figure Skating Championships - Ice Dancing». ISU results, 27-01-2006. Arxivat de l'original el 6 novembre 2019. [Consulta: 8 agost 2022].
  42. ↑ 42,0 42,1 42,2 42,3 42,4 42,5 42,6 Williams, Cheryl; Rashid, Sam; King, Betty Nygaard. «Tessa Virtue and Scott Moir» (en anglès canadenc). The Canadian Encyclopedia, 23-07-2018. Arxivat de l'original el 7 novembre 2021. [Consulta: 8 agost 2022].
  43. ↑ «2006 HomeSense Skate Canada International - Ice Dancing» (en anglès). ISU results, 05-11-2006. Arxivat de l'original el 29 maig 2022. [Consulta: 8 agost 2022].
  44. ↑ Team IDC. «Results – 2006 Trophée Éric Bompard». ice-dance.com, 19-11-2006. Arxivat de l'original el 8 agost 2022. [Consulta: 8 agost 2022].
  45. ↑ Golden Skate. «2007 Canadian Figure Skating Championships: Ice Dance Highlights». Golden Skate, 21-01-2007. Arxivat de l'original el 2 agost 2021. [Consulta: 8 agost 2022].
  46. ↑ «2007 Four Continents Dance Final Results». skatingscores.com. Arxivat de l'original el 8 agost 2022. [Consulta: 8 agost 2022].
  47. ↑ «ISU World Figure Skating Champioships 2007 - Ice Dancing» (en anglès). ISU results, 23-03-2007. Arxivat de l'original el 30 juliol 2018. [Consulta: 8 agost 2022].
  48. ↑ «HomeSense Skate Canada International - Ice Dancing» (en anglès). ISU results, 04-11-2007. Arxivat de l'original el 29 maig 2022. [Consulta: 8 agost 2022].
  49. ↑ «NHK Trophy 2007 - Ice Dancing». ISU results, 01-12-2007. Arxivat de l'original el 21 novembre 2021. [Consulta: 8 agost 2022].
  50. ↑ Kaye, Rosaleen. «Virtue and Moir win national title». Golden Skate, 20-01-2008. Arxivat de l'original el 31 juliol 2021. [Consulta: 8 agost 2022].
  51. ↑ «ISU Four Continents Skating Championships - Ice Dancing» (en anglès). ISU results, 15-02-2008. Arxivat de l'original el 21 novembre 2021. [Consulta: 8 agost 2022].
  52. ↑ «ISU World Figure Skating Championships 2008 - Ice Dancing». ISU results, 26-03-2008. Arxivat de l'original el 19 setembre 2021. [Consulta: 8 agost 2022].
  53. ↑ «ISU World Figure Skating Championships 2008 - Ice Dancing: Free Dance» (PDF) (en anglès). ISU results, 21-03-2008. Arxivat de l'original el 26 agost 2018. [Consulta: 8 agost 2022].
  54. ↑ 54,0 54,1 «Tessa VIRTUE / Scott MOIR: 2007/2008» (en anglès). International Skating Union, 15-12-2007. Arxivat de l'original el 26 desembre 2007. [Consulta: 8 agost 2022].
  55. ↑ 55,0 55,1 «Canada's Virtue sidelined by surgery». CBC Sports, 12-10-2010. Arxivat de l'original el 8 agost 2022. [Consulta: 8 agost 2022].
  56. ↑ «ISU Four Continents Figure Skating Championships 2009 - Ice Dance». ISU results, 02-06-2009. Arxivat de l'original el 3 abril 2022. [Consulta: 8 agost 2022].
  57. ↑ «ISU World Figure Skating Championships 2009 - Ice Dance». ISU results, 27-03-2009. Arxivat de l'original el 23 febrer 2022. [Consulta: 8 agost 2022].
  58. ↑ «ISU World Figure Skating Championships 2009 - Ice Dance: Compulsory Dance» (PDF). isuresults.com, 24-03-2009. Arxivat de l'original el 26 novembre 2021. [Consulta: 8 agost 2022].
  59. ↑ «ISU World Figure Skating Championships 2009 - Ice Dance: Original Dance results» (en anglès). ISU results, 26-03-2009. Arxivat de l'original el 26 novembre 2021. [Consulta: 8 agost 2022].
  60. ↑ «ISU World Figure Skating Championships 2009 - Ice Dance: Free Dance» (en anglès). ISU results, 27-03-2009. Arxivat de l'original el 7 abril 2009. [Consulta: 8 agost 2022].
  61. ↑ «ISU GP Trophée Éric Bompard 2009 - Ice Dance». ISU results, 17-10-2009. Arxivat de l'original el 29 novembre 2021. [Consulta: 8 agost 2022].
  62. ↑ «ISU GP HomeSense Skate Canada International 2009 - Ice Dance». ISU results, 22-11-2009. Arxivat de l'original el 29 maig 2022. [Consulta: 8 agost 2022].
  63. ↑ 63,0 63,1 Mittan, J. Barry. «Virtue, Moir win dance at Skate Canada». icenetwork.com, 22-11-2009. Arxivat de l'original el 27 novembre 2009. [Consulta: 8 agost 2022].
  64. ↑ «ISU Grand Prix Final 2009/2010 - Ice Dance». ISU results, 04-12-2009. Arxivat de l'original el 20 octubre 2021. [Consulta: 8 agost 2022].
  65. ↑ 65,0 65,1 «Senior Dance Results». Skate Canada. Arxivat de l'original el 7 març 2016. [Consulta: 8 agost 2022].
  66. ↑ 66,0 66,1 Smith, Beverly. «Virtue, Moir make figure skating history». The Globe and Mail, 16-01-2010. Arxivat de l'original el 12 març 2010. [Consulta: 9 agost 2022].
  67. ↑ «Event Schedule - 2010 Vancouver Olympics». The New York Times. Arxivat de l'original el 17 octubre 2021. [Consulta: 17 agost 2022].
  68. ↑ 68,0 68,1 «Tessa Virtue and Scott Moir place second in compulsory dance». Toronto Star, 20-02-2010. Arxivat de l'original el 24 març 2022. [Consulta: 9 agost 2022].
  69. ↑ 69,0 69,1 «Judges details per skater - Ice Dance: Original Dance» (PDF). ISU results, 21-02-2010. Arxivat de l'original el 20 setembre 2021. [Consulta: 9 agost 2022].
  70. ↑ 70,0 70,1 «XXI Olympic Winter Games 2010 - Ice Dance» (en anglès). ISU results, 22-02-2010. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 9 agost 2022].
  71. ↑ 71,0 71,1 71,2 Macur, Juliet. «Canadians Secure Ice Dancing Gold». The New York Times, 23-02-2010. Arxivat de l'original el 9 novembre 2020. [Consulta: 9 agost 2022].
  72. ↑ «Judges details per skater - Ice Dance: Free Dance» (PDF) (en anglès). ISU results, 22-02-2010. Arxivat de l'original el 16 juny 2021. [Consulta: 9 agost 2022].
  73. ↑ 73,0 73,1 «Tessa Virtue & Scott Moir» (en anglès). Stars on Ice. Arxivat de l'original el 24 d’octubre 2021. [Consulta: 18 agost 2022].
  74. ↑ 74,0 74,1 «ISU World Figure Skating Championships 2010 - Ice Dance: Compulsory Dance - Judges details per skater» (PDF). ISU results, 23-03-2010. Arxivat de l'original el 26 novembre 2021. [Consulta: 9 agost 2022].
  75. ↑ 75,0 75,1 Kondakova, Anna. «Virtue and Moir maintain lead in Turin». Golden Skate, 25-03-2010. Arxivat de l'original el 3 agost 2021. [Consulta: 9 agost 2022].
  76. ↑ 76,0 76,1 76,2 «ISU World Figure Skating Championships 2010 - Ice Dance: Free Dance - Judges details per skater». ISU results, 26-03-2010. Arxivat de l'original el 26 novembre 2021. [Consulta: 9 agost 2022].
  77. ↑ «Virtue and Moir add world dance title to Olympic gold». France 24, 26-03-2010. Arxivat de l'original el 19 febrer 2020. [Consulta: 9 agost 2022].
  78. ↑ 78,0 78,1 «ISU World Figure Skating Championships 2010 - Ice Dance» (en anglès). ISU results, 26-03-2010. Arxivat de l'original el 21 desembre 2021. [Consulta: 9 agost 2022].
  79. ↑ «ISU World Figure Skating Championships 2010 - Ice Dance: Original Dance - Judges details per skater» (en anglès). ISU results, 25-03-2010. Arxivat de l'original el 10 gener 2022. [Consulta: 9 agost 2022].
  80. ↑ 80,0 80,1 80,2 Kany, Klaus-Reinhold; Rutherford, Lynn. «There's no time to waste in Canton». icenetwork.com, 08-08-2011. Arxivat de l'original el 27 de febrer 2014. [Consulta: 14 agost 2022].
  81. ↑ Milton, Steve. «Virtue and Moir withdraw from nationals». The Hamilton Spectator. Arxivat de l'original el 14 agost 2022. [Consulta: 14 agost 2022].
  82. ↑ Harrison, Doug. «Injury knocks Virtue, Moir out of Four Continents Read more: http://www.cbc.ca/sports/figureskating/story/2011/02/18/sp-virtue-moir-fourcontinents.html#ixzz1EVD7bTCB». CBC, 18-02-2011. Arxivat de l'original el 20 febrer 2011. [Consulta: 14 agost 2022].
  83. ↑ Flade, Tatjana. «Davis and White win title; Virtue and Moir withdraw». Golden Skate, 18-02-2011. Arxivat de l'original el 25 abril 2021. [Consulta: 14 agost 2022].
  84. ↑ Ainsworth, Alexa. «Virtue, Moir feel like a 'new team'». Universal Sports, 19-04-2011. Arxivat de l'original el 18 de març 2012. [Consulta: 14 agost 2022].
  85. ↑ «ISU World Figure Skating Championships 2011 - Ice dance». ISU results, 30-04-2011. Arxivat de l'original el 26 de novembre 2021. [Consulta: 14 agost 2022].
  86. ↑ «ISU Grand Prix of Figure Skating Series 2011/12». ISU, 27-06-2011. Arxivat de l'original el 20 setembre 2011. [Consulta: 14 agost 2022].
  87. ↑ «Finlandia Trophy 2011 - Ice Dance». Figure Skating results, 09-10-2011. Arxivat de l'original el 16 d’octubre 2021. [Consulta: 14 agost 2022].
  88. ↑ «ISU GP Skate Canada International 2011 - Ice Dance» (en anglès). ISU results, 30-11-2011. Arxivat de l'original el 29 de maig 2022. [Consulta: 14 agost 2022].
  89. ↑ «ISU GP Trophee E. Bompard 2011 - Ice Dance» (en anglès). ISU results, 19-11-2011. Arxivat de l'original el 15 de maig 2021. [Consulta: 14 agost 2022].
  90. ↑ «ISU Grand Prix of Figure Skating 2011/2012 Ice Dance - Final Results». ISU results. Arxivat de l'original el 13 de febrer 2021. [Consulta: 14 agost 2022].
  91. ↑ Smith, Beverly. «Fixed scoring error hands Moir, Virtue free-dance victory in Quebec». The Globe and Mail, 10-01-2012. Arxivat de l'original el 16 setembre 2021. [Consulta: 14 agost 2022].
  92. ↑ Kwong, P.J. «Virtue, Moir victims of scoring error». CBC Sports, 05-01-2012. Arxivat de l'original el 14 agost 2022. [Consulta: 14 agost 2022].
  93. ↑ «ISU Four Continents Championshipis 2012 - Ice Dance» (en anglès). ISU results, 12-02-2012. Arxivat de l'original el 21 novembre 2021. [Consulta: 14 agost 2022].
  94. ↑ Walker, Elvin. «Winning streak ends for Davis and White; Virtue and Moir take 4CCs title». Golden Skate, 12-02-2012. Arxivat de l'original el 3 agost 2021. [Consulta: 14 agost 2022].
  95. ↑ «ISU World Figure Skating Championship 2012 - Ice Dance». ISU results, 29-03-2012. Arxivat de l'original el 23 abril 2022. [Consulta: 14 agost 2022].
  96. ↑ Smith, Beverly. «Virtue and Moir caught in coaching split». The Globe and Mail, 13-06-2012. Arxivat de l'original el 13 de febrer 2021. [Consulta: 14 agost 2022].
  97. ↑ «Canadian ice dancers Virtue and Moir withdraw from Finlandia Trophy». CTV News. The Canadian Press, 04-10-2012. Arxivat de l'original el 5 d’octubre 2012. [Consulta: 14 agost 2022].
  98. ↑ «ISU GP Skate Canada International 2012 - Ice Dance: Short Dance - Judges details per skater» (PDF). ISU results, 26-10-2012. Arxivat de l'original el 29 maig 2022. [Consulta: 14 agost 2022].
  99. ↑ «ISU GP Skate Canada International 2012 - Ice Dance» (en anglès). ISU results, 27-10-2012. Arxivat de l'original el 29 maig 2022. [Consulta: 14 agost 2022].
  100. ↑ «ISU Grand Prix Final 2012-13 - Ice Dance». ISU results, 08-12-2013. Arxivat de l'original el 13 novembre 2021. [Consulta: 17 agost 2022].
  101. ↑ Rutherford, Lynn. «Virtue, Moir stress simplicity, downplay storyline». icenetwork.com, 11-01-2013. Arxivat de l'original el 26 febrer 2014. [Consulta: 17 agost 2022].
  102. ↑ 102,0 102,1 «Senior Dance - Result». Skate Canada. Arxivat de l'original el 27 desembre 2013. [Consulta: 17 agost 2022].
  103. ↑ «Virtue, Moir forced to halt routine; finish second in Japan». The Sports Network. Associated Press, 10-02-2013. Arxivat de l'original el 17 maig 2013. [Consulta: 17 agost 2022].
  104. ↑ «WORLDS REWIND: LONDON 2013». Skate Canada, 05-03-2020. Arxivat de l'original el 30 juliol 2022. [Consulta: 17 agost 2022].
  105. ↑ «Finlandia Trophy 2013 - Ice Dance». Figure Skating results, 05-10-2013. Arxivat de l'original el 27 octubre 2021. [Consulta: 17 agost 2022].
  106. ↑ «ISU Grand Prix Final 2013-14 - Ice Dance» (en anglès). ISU results, 07-12-2013. Arxivat de l'original el 21 juny 2021. [Consulta: 17 agost 2022].
  107. ↑ DiManno, Rosie. «Sochi 2014: Tessa Virtue, Scott Moir skate around retirement talk». Toronto Star, 10-01-2014. Arxivat de l'original el 1 març 2021. [Consulta: 17 agost 2022].
  108. ↑ Nony, Céline. «Petits arrangements entre amis» (en francès). L'Équipe, 07-02-2014. Arxivat de l'original el 12 març 2014. [Consulta: 17 agost 2022].
  109. ↑ Longman, Jeré. «Report of a Corrupt Figure Skating Deal Includes an Odd Alliance». The New York Times, 08-02-2014. Arxivat de l'original el 16 juny 2022. [Consulta: 17 agost 2022].
  110. ↑ 110,0 110,1 Didelot, Patricia. «Marina Zoueva Thrown Under the Bus By Canadian Silver Medalists Virtue And Moir». Inquisitr, 28-08-2014. Arxivat de l'original el 8 setembre 2022. [Consulta: 8 setembre 2022].
  111. ↑ Roberson, Grant. «Virtue and Moir reveal rift with coach who also coaches U.S. rivals». The Globe and Mail, 18-02-2014. Arxivat de l'original el 13 febrer 2021. [Consulta: 17 agost 2022].
  112. ↑ Kennedy, John R. «Tessa and Scott open up about Sochi, figure skating controversies». Global News, 04-03-2014. Arxivat de l'original el 20 novembre 2018. [Consulta: 17 agost 2022].
  113. ↑ «Olympic silver medalists Chan, Virtue and Moir to skip world championships». The Globe and Mail. The Canadian Press, 03-03-2014. Arxivat de l'original el 6 març 2014. [Consulta: 17 agost 2022].
  114. ↑ Zaccardi, Nick. «Tessa Virtue, Scott Moir announce ice dance comeback». NBC Sports, 20-02-2016. Arxivat de l'original el 18 octubre 2021. [Consulta: 17 agost 2022].
  115. ↑ «Virtue and Moir to return next season». TSN. The Canadian Press, 20-02-2016. Arxivat de l'original el 13 març 2022. [Consulta: 17 agost 2022].
  116. ↑ «2016 SKATE CANADA INTERNATIONAL RESULTS». Skate Canada. Arxivat de l'original el 9 de febrer 2021. [Consulta: 17 agost 2022].
  117. ↑ «Virtue, Moir take gold with world-record result at NHK Trophy». CBC, 27-11-2016. Arxivat de l'original el 17 d’agost 2022. [Consulta: 17 agost 2022].
  118. ↑ «Virtue & Moir finally snag elusive Grand Prix Final title». CBC. The Canadian Press, 10-12-2016. Arxivat de l'original el 17 d’agost 2022. [Consulta: 17 agost 2022].
  119. ↑ Kondakova, Anna. «Virtue and Moir set a new record score in Marseille». Golden Skate, 11-12-2016. Arxivat de l'original el 23 de juliol 2021. [Consulta: 17 agost 2022].
  120. ↑ Ewing, Lori. «Virtue and Moir continue comeback by clinching 7th national title». CTV News, 21-01-2017. Arxivat de l'original el 8 febrer 2017. [Consulta: 17 agost 2022].
  121. ↑ «Virtue/Moir take Four Continents Ice Dance title for the third time». International Skating Union, 17-02-2017. Arxivat de l'original el 16 març 2017. [Consulta: 17 agost 2022].
  122. ↑ Flade, Tatjana. «Virtue and Moir continue winning ways at Four Continents». Golden Skate, 17-02-2017. Arxivat de l'original el 5 març 2022. [Consulta: 17 agost 2022].
  123. ↑ «ISU World Figure Skating Championships 2017 - Ice Dance: Short Dance - Judges details per skater» (PDF) (en anglès). ISU results, 31-03-2017. Arxivat de l'original el 20 octubre 2021. [Consulta: 17 agost 2022].
  124. ↑ 124,0 124,1 «Comeback complete: Virtue and Moir skate to 3rd ice dance world title». CBC. The Canadian Press, 01-04-2017. Arxivat de l'original el 20 octubre 2021. [Consulta: 17 agost 2022].
  125. ↑ Flett, Ted. «Victory for Virtue and Moir in Helsinki». Golden Kate, 01-04-2017. Arxivat de l'original el 2 agost 2021. [Consulta: 17 agost 2022].
  126. ↑ Zaccardi, Nick. «Tessa Virtue, Scott Moir, despite trip, win world title in comeback season». NBC Sports, 01-04-2017. Arxivat de l'original el 4 juliol 2022. [Consulta: 17 agost 2022].
  127. ↑ Nichols, Paula. «Tessa Virtue and Scott Moir won their third career world title on Sunday, taking the gold medal in Helsinki to finish the season undefeated.». olympic.ca, 01-04-2017. Arxivat de l'original el 8 setembre 2022. [Consulta: 8 setembre 2022].
  128. ↑ «2018 Winter Olympics: The Best Music in Ice Dance on Spotify». Eclectic Pop, 06-02-2018. Arxivat de l'original el 17 setembre 2021. [Consulta: 17 agost 2022].
  129. ↑ «ISU CS Autumn Classic International 2017 - Ice Dance» (en anglès). ISU results. Arxivat de l'original el 12 agost 2018. [Consulta: 17 agost 2022].
  130. ↑ «Virtue, Moir denied gold by French rivals at Grand Prix Final». CBC, 09-12-2017. Arxivat de l'original el 27 febrer 2021. [Consulta: 17 agost 2022].
  131. ↑ 131,0 131,1 131,2 Nichols, Paula. «Virtue & Moir’s perfect score, Chan’s 10th title at national championships». Team Canada - Official 2018 Olympic Team Website, 13-01-2018. Arxivat de l'original el 18 agost 2022. [Consulta: 18 agost 2022].
  132. ↑ «Virtue and Moir set record in winning eighth national title». CTV News, 13-01-2018. Arxivat de l'original el 6 abril 2018. [Consulta: 18 agost 2022].
  133. ↑ Ewing, Lori. «Virtue, Moir win eighth Canadian ice dance title». CTV News, 13-01-2018. Arxivat de l'original el 10 febrer 2018. [Consulta: 18 agost 2022].
  134. ↑ Lang, Cady. «Why This Ice Dancing Duo Dropped Their 'Suggestive' and 'Edgy' Move for the Winter Olympics». Time, 09-02-2018. Arxivat de l'original el 27 setembre 2021. [Consulta: 18 agost 2022].
  135. ↑ DiManno, Rosie. «For Virtue and Moir, risqué is all in the eye of the beholder». Toronto Star, 07-02-2018. Arxivat de l'original el 23 juliol 2021. [Consulta: 18 agost 2022].
  136. ↑ «Virtue, Moir claim gold in ice dancing at Pyeongchang». CTV News. The Canadian Press, 20-02-2018. Arxivat de l'original el 18 agost 2022. [Consulta: 18 agost 2022].
  137. ↑ 137,0 137,1 Nichols, Paula. «Virtue & Moir to lead Team Canada as PyeongChang 2018 flag bearers». eam Canada - Official 2018 Olympic Team Website, 16-01-2018. Arxivat de l'original el 30 abril 2022. [Consulta: 18 agost 2022].
  138. ↑ «Canada win gold in team figure skating». Olympics. Arxivat de l'original el 5 febrer 2022. [Consulta: 18 agost 2022].
  139. ↑ Ewing, Lori. «Canada wins figure skating team event gold in Pyeongchang». CTV News. The Canadian Press, 12-02-2018. Arxivat de l'original el 18 agost 2022. [Consulta: 18 agost 2022].
  140. ↑ «Tessa Virtue, Scott Moir lead ice dancing after record short dance». ESPN. Associated Press, 19-02-2018. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2018. [Consulta: 18 agost 2022].
  141. ↑ «Winter Olympics: Canada's Tessa Virtue & Scott Moir ice dance champions for second time». BBC, 20-02-2018. Arxivat de l'original el 2 de novembre 2021. [Consulta: 18 agost 2022].
  142. ↑ Ewing, Lori. «Virtue and Moir: The most decorated figure skaters in Olympic history». CTV News. The Canadian Press, 20-02-2018. Arxivat de l'original el 18 agost 2022. [Consulta: 18 agost 2022].
  143. ↑ Ewing, Lori. «Tessa Virtue, Scott Moir to be remembered as Canada’s faces of 2018 Winter Olympics». Global News Canada. The Canadian Press, 25-02-2018. Arxivat de l'original el 8 setembre 2022. [Consulta: 8 setembre 2022].
  144. ↑ Reilly, Emma. «Telling Tessa Virtue and Scott Moir's story». The Hamilton Spectator, 02-03-2020. Arxivat de l'original el 18 d’agost 2022. [Consulta: 18 agost 2022].
  145. ↑ «Tessa & Scott». W Network. Arxivat de l'original el 27 de març 2014. [Consulta: 18 agost 2022].
  146. ↑ «Virtue and Moir announce they're 'stepping away' from figure skating». CBC, 19-09-2019. Arxivat de l'original el 5 d’agost 2022. [Consulta: 18 agost 2022].
  147. ↑ «インフォメーション｜スターズ・オン・アイス：TBSテレビ» (en jp). TBS, 23-01-2015. [Consulta: 18 agost 2022].
  148. ↑ Milton, Steve. «Groundbreaking Virtue and Moir here for major show Wednesday». The Hamilton Spectator, 16-09-2010. Arxivat de l'original el 24 setembre 2021. [Consulta: 20 agost 2022].
  149. ↑ «Hall of fame - Art on Ice». artonice.com. Arxivat de l'original el 5 maig 2016. [Consulta: 20 agost 2022].
  150. ↑ «Canadian Figure Skating Superstars Pay Tribute to Home Country With "The Thank You Canada Tour" this Fall 2018», 05-06-2018. Arxivat de l'original el 9 de maig 2021. [Consulta: 18 agost 2022].
  151. ↑ Karim, Malika. «Tessa Virtue, Scott Moir, Patrick Chan and more bring Thank You Canada Tour to Lethbridge». Global News, 18-10-2018. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2021. [Consulta: 18 agost 2022].
  152. ↑ O'Brien, Cillian. «Virtue and Moir announce new rock-themed live tour». CTV News, 09-04-2019. Arxivat de l'original el 20 d’octubre 2021. [Consulta: 18 agost 2022].
  153. ↑ «Collaborating with Tessa Virtue». Hillberg and Berk. Arxivat de l'original el 2 maig 2016. [Consulta: 23 agost 2022].
  154. ↑ «HILLBERG & BERK TESSA VIRTUE COLLECTION» (en anglès), 30-03-2016. [Consulta: 23 agost 2022].
  155. ↑ «Collaboration with Tessa Virtue». BonLook. Arxivat de l'original el 28 setembre 2021. [Consulta: 23 agost 2022].
  156. ↑ Virtue, Tessa [@tessavirtue17]. «Today’s the day! I’m thrilled to share my eyewear designs in collaboration with @bonlook, available now! Here are the London frames, which come in 3 colour variations 👓 Link in bio. #tessavirtuexbonlook» (en anglès). Instagram, 15-01-2018. Arxivat de l'original el 23 d’agost 2022. [Consulta: 23 agost 2022].
  157. ↑ 157,0 157,1 «Virtue Moir». virtuemoir.com. [Consulta: 19 agost 2022].
  158. ↑ «Nivea signs endorsement deal with Tessa Virtue», 05-03-2018. Arxivat de l'original el 25 juny 2021. [Consulta: 23 agost 2022].
  159. ↑ «Tessa Virtue». MN2S. [Consulta: 23 agost 2022].
  160. ↑ Da Silveira, Brittany. «Canada’s Most Decorated Winter Olympians». Team Canada - Official 2018 Olympic Team Website, 08-02-2018. Arxivat de l'original el 9 febrer 2022. [Consulta: 19 agost 2022].
  161. ↑ 161,0 161,1 161,2 «From Vancouver to Pyeongchang, Virtue and Moir made Olympic figure skating history». Toronto Star. The Canadian Press, 20-02-2018. Arxivat de l'original el 26 setembre 2021. [Consulta: 19 agost 2022].
  162. ↑ «Personal Bests - Tessa VIRTUE / Scott MOIR» (en anglès). ISU results, 25-06-2018. Arxivat de l'original el 17 febrer 2022. [Consulta: 20 agost 2022].
  163. ↑ DiManno, Rosie. «Canada’s ice dance darlings Tessa Virtue and Scott Moir capture gold — and overcome some sketchy judging». Toronto Star, 19-02-2018. Arxivat de l'original el 23 setembre 2021. [Consulta: 20 agost 2022].
  164. ↑ «Progression Of Highest Scores». ISU results. Arxivat de l'original el 2 març 2018. [Consulta: 20 agost 2022].
  165. ↑ «Progression Of Highest Scores - Short Dance». ISU results, 24-03-2018. Arxivat de l'original el 3 abril 2022. [Consulta: 20 agost 2022].
  166. ↑ «Progression of Highest Scores - Free Dance» (en anglès). ISU results. Arxivat de l'original el 2 març 2018. [Consulta: 21 agost 2022].
  167. ↑ «Truly Hall of Famers» (en anglès). London Sports Hall of Fame. Arxivat de l'original el 30 març 2018. [Consulta: 21 agost 2022].
  168. ↑ Ng, Callum. «Virtue & Moir: Canadian Olympic athletes of the year». CBC, 19-12-2017. Arxivat de l'original el 26 març 2019. [Consulta: 21 agost 2022].
  169. ↑ «20 Lauréats couronnés lors du 45e Gala SportsQuébec» (en francès canadenc). Sports Québec, 10-05-2018. Arxivat de l'original el 28 març 2019. [Consulta: 21 agost 2022].
  170. ↑ «Canada's Walk of Fame celebrates 20 years by hoping to inspire a new generation». CBC. The Canadian Press, 02-12-2018. Arxivat de l'original el 25 octubre 2020. [Consulta: 21 agost 2022].
  171. ↑ Renaud, Jeff. «Innovators, champions among honorary degrees». Western News, 17-09-2019. Arxivat de l'original el 24 setembre 2021. [Consulta: 21 agost 2022].
  172. ↑ Carbone, Jaclyn. «Tessa Virtue and Scott Moir receive honorary degrees from Western University». Global News, 23-10-2019. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 21 agost 2022].
  173. ↑ Virtue, Tessa. «So fun finally debuting this program here in Japan for @starsonice - here’s a little peek into the off-ice choreography process with @samchouinard15! #RockMyWorld #VirtueMoir #XX» (en anglès). Instagram, 01-04-2018. Arxivat de l'original el 21 d’agost 2022. [Consulta: 21 agost 2022].
  174. ↑ Pyette, Ryan. «Virtue and Moir pick Moulin Rouge as Olympic-year music». Toronto Sun, 31-08-2017. Arxivat de l'original el 26 setembre 2021. [Consulta: 21 agost 2022].
  175. ↑ 175,0 175,1 «木下グループ presents スターズ・オン・アイス 2018 (Special)» (en jp). TBS. Arxivat de l'original el 10 juliol 2022. [Consulta: 21 agost 2022].
  176. ↑ 176,0 176,1 «Stars on Ice - Music: 2018 Investors Group Stars on Ice presented by Lindt». Stars on Ice. Arxivat de l'original el 2 maig 2018. [Consulta: 21 agost 2022].
  177. ↑ Ewing, Lori. «Canadian ice dancers Virtue and Moir to pay tribute to Gord Downie at gala». CTV News. The Canadian Press, 21-02-2018. Arxivat de l'original el 6 novembre 2021. [Consulta: 21 agost 2022].
  178. ↑ «Tessa VIRTUE / Scott MOIR: 2016/2017» (en anglès). ISU. Arxivat de l'original el 30 octubre 2016. [Consulta: 21 agost 2022].
  179. ↑ Moir, Scott [@ScottMoir]. «So the cats out of the bag that we are skating to Prince for the short dance. Virtual ✋ if you can guess what songs». Twitter, 31-08-2016. [Consulta: 21 agost 2022].
  180. ↑ Virtue, Tessa [@tessavirtue17]. «You lift my heart up, when the rest of me is down». Twitter, 01-09-2016. [Consulta: 21 agost 2022].
  181. ↑ Virtue, Tessa. «Verified Pssst! Adding a few new moves to our #Prince short dance for @helsinki2017. Thanks, as always, to the inimitable @samchouin15 💜#virtuemoir #teaser #bts #staytuned» (en anglès). Instagram, 07-03-2017. Arxivat de l'original el 21 d’agost 2022. [Consulta: 21 agost 2022].
  182. ↑ «Virtue / Moir: 2016 Skate Canada High Performance Camp». Skate Canada. (YouTube), 01-09-2016. Arxivat de l'original el 21 d’agost 2022. [Consulta: 21 agost 2022].
  183. ↑ Belanger, Joe. «Gold medallists Tessa Viture and Scott Moir also on tap Sunday». The London Free Press, 02-05-2016. Arxivat de l'original el 18 setembre 2021. [Consulta: 22 agost 2022].
  184. ↑ «Holiday Festival on Ice 2015». Absolute Skating. Arxivat de l'original el 20 octubre 2020. [Consulta: 22 agost 2022].
  185. ↑ 185,0 185,1 185,2 «2013 Tour Music Provides a Mix of Current, Past and Classic Musical Hits . . . .». starsonice.ca. Stars on Ice. Arxivat de l'original el 10 setembre 2013. [Consulta: 22 agost 2022].
  186. ↑ 186,0 186,1 Tone, Florentina. «Art on Ice 2015: a stellar cast for the 20th anniversary of the show». insideskating.net. Arxivat de l'original el 18 gener 2020. [Consulta: 22 agost 2022].
  187. ↑ 187,0 187,1 «The Varieties of Virtue and Moir», 25-02-2018. Arxivat de l'original el 23 febrer 2019. [Consulta: 22 agost 2022].
  188. ↑ 188,0 188,1 «2015 Canada Stars on Ice running order - 25th Anniversary Tour» (PDF) (en anglès). Stars on Ice, 2015.
  189. ↑ Virtue, Tessa [@tessavirtue17]. «New @j_butt program - a work in progress here in Japan, as we are still trying to master his nuanced and contemporary intricacies. Love the feel of the piece!! #HowWillIKnow». Instagram, 12-01-2015. Arxivat de l'original el 21 d’agost 2022. [Consulta: 21 agost 2022].
  190. ↑ Milton, Steve. «MILTON: The 25th anniversary of 30 in Hamilton». The Hamilton Spectator, 04-05-2015. Arxivat de l'original el 29 octubre 2019. [Consulta: 22 agost 2022].
  191. ↑ «インフォメーション｜スターズ・オン・アイス：TBSテレビ» (en jp). tbs.co.jp. TBS, 23-01-2015. Arxivat de l'original el 20 abril 2022. [Consulta: 22 agost 2022].
  192. ↑ «Tessa VIRTUE / Scott MOIR: 2013/2014» (en anglès). ISU. Arxivat de l'original el 30 juny 2014. [Consulta: 21 agost 2022].
  193. ↑ 193,0 193,1 Milton, Steve. «In Stars on Ice, Virtue and Moir unveil first program they choreographed themselves». The Hamilton Spectator, 2 mag 2014. Arxivat de l'original el 3 maig 2014. [Consulta: 22 agost 2022].
  194. ↑ 194,0 194,1 194,2 «Stars on Ice Canada: Music». starsonice.ca. Stars in Ice. Arxivat de l'original el 9 maig 2014. [Consulta: 22 agost 2022].
  195. ↑ «Tessa Virtue and Scott Moir skate to Stay by Rihanna». Olympics. YouTube, 22-01-2018. [Consulta: 22 agost 2022].
  196. ↑ «Figure Skating - Gala Exhibition». Olympics. YouTube, 23-02-2014. [Consulta: 22 agost 2022].
  197. ↑ «Tessa VIRTUE / Scott MOIR: 2012/2013» (en anglès). ISU. Arxivat de l'original el 5 octubre 2013. [Consulta: 22 agost 2022].
  198. ↑ Mick, Hayley. «Brace yourselves for the new Virtue and Moir program». The Globe and Mail, 11-01-2013. Arxivat de l'original el 29 octubre 2018. [Consulta: 22 agost 2022].
  199. ↑ «Toronto Stars on Ice 2013». Absolute Skating, 26-04-2013. Arxivat de l'original el 13 maig 2021. [Consulta: 22 agost 2022].
  200. ↑ Prahl, Amanda. «12 Times Tessa Virtue and Scott Moir Nearly Melted the Ice During Their Legendary Career». Popsugar, 19-09-2019. [Consulta: 22 agost 2022].
  201. ↑ «Tessa VIRTUE / Scott MOIR: 2011/2012» (en anglès). ISU. Arxivat de l'original el 18 gener 2012. [Consulta: 22 agost 2022].
  202. ↑ «Jazz Dance, Rhumba, CD and OD. Talking with Virtue/Moir during the Trophée Bompard». artonice.it. Art on Ice, 08-12-2011. Arxivat de l'original el 29 octubre 2019. [Consulta: 22 agost 2022].
  203. ↑ 203,0 203,1 Zeitlin, Anna. «Canadian Stars On Ice 2012 - the Vancouver show». Absolute Skating, 12-08-2012. Arxivat de l'original el 15 abril 2021. [Consulta: 22 agost 2022].
  204. ↑ «Tessa VIRTUE / Scott MOIR: 2010/2011» (en anglès). ISU. Arxivat de l'original el 19 maig 2011. [Consulta: 22 agost 2022].
  205. ↑ «Tessa VIRTUE / Scott MOIR: 2009/2010» (en anglès). ISU. Arxivat de l'original el 19 maig 2011. [Consulta: 22 agost 2022].
  206. ↑ 206,0 206,1 «2010 Canadian Stars on Ice running order» (PDF) (en anglès). Stars on Ice, 2010.
  207. ↑ 207,0 207,1 «David Wilson on working with Tessa Virtue & Scott Moir - 2016». Golden Skate. YouTube, 10-05-2016. [Consulta: 22 agost 2022].
  208. ↑ «Tessa VIRTUE / Scott MOIR: 2008/20109» (en anglès). ISU. Arxivat de l'original el 22 maig 2009. [Consulta: 22 agost 2022].
  209. ↑ «Tessa VIRTUE / Scott MOIR: 2006/2007» (en anglès). ISU. Arxivat de l'original el 16 febrer 2007. [Consulta: 22 agost 2022].
  210. ↑ «Tessa VIRTUE / Scott MOIR: 2005/2006» (en anglès). ISU. Arxivat de l'original el 7 maig 2006. [Consulta: 22 agost 2022].
  211. ↑ «Tessa VIRTUE / Scott MOIR: 2004/2005» (en anglès). ISU. Arxivat de l'original el 16 octubre 2005. [Consulta: 22 agost 2022].
  212. ↑ «Tessa VIRTUE / Scott MOIR: 2003/2004» (en anglès). ISU. Arxivat de l'original el 27 desembre 2003. [Consulta: 23 agost 2022].
  213. ↑ 213,0 213,1 213,2 «About us - Virtue Moir» (en anglès). virtuemoir.com. [Consulta: 23 agost 2022].
  214. ↑ 214,0 214,1 «Tessa Virtue and Scott Moir» (en anglès). Skate Canada. Arxivat de l'original el 12 de març 2016. [Consulta: 23 agost 2022].
  215. ↑ «Sochi 2014: Figure skating - Ice dance results». BBC. Arxivat de l'original el 22 octubre 2020. [Consulta: 25 agost 2022].
  216. ↑ «XXII Olympic Winter Games 2014». ISU results, 09-02-2014. Arxivat de l'original el 4 novembre 2021. [Consulta: 25 agost 2022].

Bibliografia[modifica]

  • Virtue, Tessa; Moir, Scott; Milton, Steve. Tessa and Scott: Our Journey from Childhood Dream to Gold (en anglès). Toronto: House of Anansi, 2011. ISBN 9781770892163. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tessa_Virtue&oldid=33341326»