Coldplay

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióColdplay
Coldplay logo 2014.png
Coldplay-3.jpg
Jonny, Will, Chris i Guy. (2008)
Dades base
Tipus entitat grup de música
Gènere artístic rock alternatiu
Història
Fundació 1996 a Londres
Activitat
Membres Chris Martin
Jonny Buckland
Guy Berryman
Will Champion
Origen Londres, Anglaterra Anglaterra
Discogràfica Parlophone, Capitol, EMI,
Fierce Panda
Influències U2, Pink Floyd, a-ha, R.E.M., Echo & the Bunnymen, Bob Dylan, The Flaming Lips
Estil Post-britpop, rock alternatiu
Format per Chris Martin
Johnny Buckland
Guy Berryman
Will Champion
Phil Harvey

Web coldplay.com
Facebook: coldplay Twitter: coldplay Youtube: UCDPM_n1atn2ijUwHd0NNRQw Spotify: 4gzpq5DPGxSnKTe4SA8HAU
Modifica dades a Wikidata

Coldplay és una banda anglesa d'estil post-britpop i rock alternatiu formada l'any 1996 a Londres. Els seus membres són: Chris Martin (cantant, guitarra i teclats), Jon Buckland (guitarra), Guy Berryman (baix) i Will Champion (bateria).

Sota les influències d'U2, Pink Floyd, a-ha, R.E.M., Echo & the Bunnymen, Bob Dylan, The Flaming Lips, foren comparats inicialment amb bandes com Radiohead, Oasis, Jeff Buckley, Travis i Kate Bush. Van aconseguir l'èxit mundial ja amb el primer àlbum llançat el 2000. Des de llavors han publicat cinc àlbums d'estudi amb els quals han aconseguit nombrosos i importants premis musicals i han venut més de 50 milions de discs arreu del món.[1] La seva música es caracteritza per unes lletres molt introspectives.

A pesar de la gran popularitat de Coldplay, la banda va seguir mostrant-se molt prudent respecte al com la seva música es feia servir als mitjans de comunicació. La banda va permetre que la seva música es fes servir a pel·lícules, televisió i propagandes, com ara el tràiler de Peter Pan, la gran aventura. No obstant això, Coldplay va estar molt en contra de l'ús de la seva música per a promocionar productes. La banda rebutjà ofertes multimilionàries ofertes de diverses empreses de refrescs. En Chris Martin digué: "No podríem viure si venguessin els significats de les cançons d'aquesta manera". A partir del llançament de l'àlbum A Rush of Blood to the Head, Coldplay també va participar activament en causes socials i polítiques. Varen ajudar en la campanya Oxfam's Make Trade Fair i d'Amnistia Internacional. La banda va tocar en projectes de caritat com ara Band Aid 20, Live 8 i contra la guerra d'Iraq, l'any 2003, i va donar suport al candidat demòcrata John Kerry a les eleccions presidencials estatunidenques de l'any 2004. El baixista Guy Berryman digué "Tu pots fer que la gent s'adoni de certs temes. Elaborar aquests temes no és molt d'esforç per a nosaltres, però si poden ajudar la gent llavors nosaltres els farem".

Història[modifica]

Formació (1996–1999)[modifica]

Chris Martin i Jonny Buckland van coincidir en el seu primer any universitari a la University College London (UCL), al setembre de 1996. Durant tot l'any van planejar la formació d'una banda anomenada Pectoralz.[2] Guy Berryman era un company de classe que es va unir al grup posteriorment. El 1997, el grup va canviar de nom a Starfish i van tocar per diversos locals petits de Londres. Martin va convèncer el seu antic company d'escola Phil Harvey, que estava estudiant a Oxford, perquè realitzés les funcions de mànager.[3] La formació es va completar quan Will Champion es va unir al grup per fer la percussió. Champion, que ja sabia tocar el piano, la guitarra i el baix, va aprendrea tocar la bateria malgrat no tenir experiència prèvia.[2] Finalment van establir en nom Coldplay suggerit per un company de classe.[3] Martin també va coincidir a la universitat amb Tim Rice-Oxley, i veient el seu talent, li va proposar unir-se al grup, però ell va refusar l'oferta per treballar en la seva pròpia banda (Keane).[4]

L'any 1998, Coldplay va llançar 500 còpies del seu primer EP, Safety.[5] Al desembre van signar amb el segell independent Fierce Panda Records i van llançar un nou EP, Brothers and Sisters.[5] Després d'acabar els seus exàmens finals a la universitat, Coldplay va signar un contracte de cinc àlbums amb Parlophone a la primavera de 1999.[6] Després de participar per primera vegada al Festival de Glastonbury, el grup va enregistrar el seu tercer EP, The Blue Room. Durant la seva gravació van aparèixer les primeres diferències entre els membres del grup amb diverses discussions, que finalment van arreglar establint una sèrie de normes democràtiques per garantir el bon funcionament del grup. Addicionalment, van determinar que qualsevol membre que prengués drogues seria expulsat del grup.

Parachutes (1999–01)[modifica]

Al març de 1999, Coldplay va començar a treballar en el seu àlbum de debut amb el productor Ken Nelson. Després d'haver publicat tres EPs sense cap hit, van aconseguir el primer èxit important amb el senzill "Shiver", que va entrar en la UK Singles Chart ja al març de 2000. Al juny es va produir el punt d'inflexió del grup quan van llançar el senzill "Yellow", arribant a la quarta posició de la llista britànica de senzills i donant a conèixer el grup al públic. Finalment, al juliol es va publicar el primer àlbum del grup titulat Parachutes, debutant directament al número 1 al Regne Unit. "Yellow" i "Trouble" van tenir molta tirada a les emissores britàniques i estatunidenques, i l'àlbum fou nominat als Premis Mercury.[7] Havent aconseguit l'èxit a Europa, el grup va publicar Parachutes als Estats Units el novembre de 2000.[8] A poc a poc va aconseguir certa importància i fou certificat amb doble disc de platí. La crítica va rebre el disc de forma molt positiva i fou nominat als premis Grammy per millor àlbum alternatiu.[9]

A Rush of Blood to the Head (2001–04)[modifica]

Coldplay va tornar a l'estudi a l'octubre de 2001 per començar a treballar en el nou disc, novament amb Ken Nelson a la producció. A Rush of Blood to the Head fou publicat a l'agost de 2002 acompanyat de tres senzills amb un èxit espectacular a tot el món, "In My Place", "Clocks" i "The Scientist". Seguidament van iniciar una gira mundial incloent diversos festivals, i van aprofitar per enregistrar un DVD i un CD en directe a Sydney.[10] L'àlbum fou guardonat amb el premis Grammy al millor àlbum de música alternativa el 2003 i millor àlbum de l'any el 2004.[11][9] Els lectors de la revista Rolling Stone van escollir Coldplay com a millor banda de l'any 2003.

X&Y (2004–06)[modifica]

Coldplay live in 2005

Durant tot l'any 2004 van estar aïllats del centre de les mirades, temps en el qual no van enregistrar cap cançó ni van realitzar concerts per poder-se centrar en la composició del nou treball.[12] X&Y fou publicat el juny de 2005 a Europa.[13] Va debutar en el número u de les llistes d'àlbums en més de vint països i al Regne Unit es va convertir en el tercer àlbum més ràpidament venut de tota la història.[14][15] Amb unes vendes mundials que superaven els 8 milions, aquest treball va esdevenir el més venut de tot l'any 2005.[16] Tanmateix, la rebuda per part de la crítica fou menys entusiasta que en els àlbums predecessors, encara que continuava sent molt positiva. Novament van patir crítiques per assemblar-se cada vegada més a l'estil musical d'U2.[17]

Entre el juny de 2005 i el juliol de 2006, Coldplay va realitzar una llarga gira mundial i també van actuar en diversos festivals de música. Al setembre van enregistrar una nova versió de "How You See the World" per l'àlbum solidari Help!: A Day in the Life.[18] Al febrer de 2006 van guanyar els premis de millor àlbum i millor senzill en els BRIT Awards.[19]

Viva la Vida or Death and All His Friends (2006–09)[modifica]

A finals de 2006, els membres de Coldplay van començar a treballar en el seu quart àlbum d'estudi sota la producció de Brian Eno.[20] Fent un descans durant el procés d'enregistrament, a principis de 2007 van realitzar una gira per Sud-amèrica aprofitant l'estança per gravar en esglésies i altres escenaris d'aquests països.[21] Fins a final d'any van continuar la gravació de Viva la Vida or Death and All His Friends.

Coldplay tocant en directe a l'exterior del BBC Television Centre durant la gira Viva la Vida Tour al 2008.

Martin va descriure aquest disc com una nova direcció musical de Coldplay, un canvi respecte als tres primers àlbums que referenciava com una "trilogia".[22] Va indicar que hi havia menys falsetto, més riffs de guitarra distorsionada i tons baixos melancòlics.[22] A l'abril es va llançar el primer senzill, "Violet Hill", que obtingué un èxit destacat arreu del món.[23] Posteriorment van llançar "Viva la Vida" exclusivament per iTunes, esdevenint el primer número u a la llista Billboard Hot 100 i el primer número u al Regne Unit basat només en vendes digitals.[24][25]

El disc es va publicar el 12 de juny de 2008 i en només tres dies va aconseguir la posició més alta de la UK Albums Chart, amb més de 300.000 còpies.[26] A final de mes també va trencar el rècord de l'àlbum més descarregat de la història.[27] A final d'any van acompanyar l'àlbum amb la publicació de l'EP Prospekt's March, que contenia cançons enregistrades mentre treballaven en el Viva la Vida or Death and All His Friends.[28] La cançó "Life in Technicolor II" fou llançada com a senzill al febrer de 2009.

L'àlbum fou guardonat amb tres premis Grammy el 2009 en les categories de cançó de l'any per "Viva la Vida", millor àlbum de rock i millor actuació vocal pop.[29] També fou nominat a quatre BRITs: millor grup britànic, millor concert britànic, millor senzill britànic ("Viva la Vida") i millor àlbum britànic, però no va aconseguir cap premi.[30] Al maig de 2009, Coldplay va publicar un CD en directe titulat LeftRightLeftRightLeft, que fou enregistrat durant la gira que van realitzar per Viva la Vida. Aquest CD estava disponible digitalment de forma gratuïta des del web del grup.[31]

Mylo Xyloto (2009−12)[modifica]

Després de finalitzar la gira realitzada a principis de 2010 per Llatinoamèrica, Coldplay van començar a treballar en el següent àlbum amb Brian Eno com a productor.[32] Es va comentar que estaven enregistrant algunes cançons en una església del nord de Londres.[33] L'enregistrament del disc va finalitzar a principis de 2011 però van aparcar el llançament de l'àlbum fins a estar totalment acabat i van confirmar la participació en diversos festivals a tot el món durant l'estiu. El 31 de maig de 2011, la banda va anunciar que "Every Teardrop Is a Waterfall" seria el primer senzill del disc i que finalment es publicaria el 3 de juny 2011. En els festivals d'estiu van presentar cinc noves cançons de l'àlbum: "Charlie Brown", "Hurts Like Heaven", "Us Against the World", "Princess of China" i "Major Minus".

El títol de l'àlbum fou anunciat el 12 d'agost mitjançant el seu lloc web oficial, Mylo Xyloto, i també es va indicar que l'àlbum seria publicat el 24 d'octubre. Tanmateix, ja al setembre van llançar el segon senzill "Paradise". Pocs dies després van sortir a la venda les entrades per la gira europea i la demanda fou molt elevada, fins i tot, en alguns llocs es van exhaurir en poques hores.[34] El 19 d'octubre van interpretar diverses cançons en el memorial privat que va realitzar Apple Inc. en honor a Steve Jobs.[35] Posteriorment van rebre diverses nominacions als premis Grammy i Brit, Mylo Xyloto va rebre l'honor de ser l'àlbum de rock més venut al Regne Unit a més de 900.000 unitats mentre que "Paradise" fou el senzill de rock més venut per sobre les 400.000.

Durant diversos concerts es va enregistrar l'àlbum en directe Coldplay Live 2012, que va resultar ser molt venut i sobretot molt valorat pels fans que alguns diuen que recuperava l'entusiasme que els hi donava el Coldplay de Parachutes i A Rush Of Blood To The Head.

Ghost Stories (2013−14)[modifica]

Durant un concert a Briabane (Austràlia), va anunciar que estarien tres anys sense fer cap cançó, Chris Martin, però llavors ho va desmentir, dient que no anirien a Brisbane durant tres anys com a mínim, i que no hi havia cap raó per afirmar que no farien cançons per tres anys.

El disc s'anomena Ghost Stories i té nou cançons, entre elles els singles Magic i Midnight. El 19 de Maig va ser el dia en el qual Ghost Stories va ser llançat. Al festival iTunes d'Austin, Coldplay va tocar dues cançons noves a part de Magic i Midnight, que van ser Always In My Head i Another's Arms. Durant un petit concert a BBC Radio 2, Coldplay va tocar Oceans que molta gent va dir que s'assemblava molt al seu estil de l'era Parachutes. Altres cançons de l'àlbum han estat tocades a concerts privats.

A Head Full Of Dreams (2015−17)[modifica]

A finals de 2014, la banda va anunciar que estaven gravant un nou disc que es titularia A Head Full of Dreams. La direcció musical d'aquest disc es va veure amb la cançó "Miracles", un disc més enèrgic i intens. Al març, el productor Rik Simpson, va dir que l'àlbum començava a tenir forma, que el líder Chris Martin en aquell moment estava completant cançons amb molta rapidesa i que la resta de la banda estava aportant moltes idees. Jonny Buckland va dir en una entrevista que no estarien a Glastonbury perquè encara estarien gravant el disc. Finalment el disc va ser publicat al 4 de desembre de 2015. Aquest treball va comptar amb molts convidats especials com Beyoncé, Gwyneth Paltrow, Noel Gallagher, Tove Lo i Barack Obama.[36] Va aconseguir el número 1 en la llista britànica mentre que en molts altres com els Estats Units o Austràlia va arribar al número 2, per darrere de 25 d'Adele. Durant el 2016 van realitzar una gira internacional per tot el món, i van realitzar una actuació especial durant el descans de la Super Bowl 50 juntament amb Beyoncé i Bruno Mars.[37] Van acabar l'any com la sisena banda amb més vendes mundials.[38]

Al febrer de 2017 van publicar una col·laboració amb el duet The Chainsmokers amb la cançó "Something Just Like This", que fou inclosa en l'àlbum Memories...Do Not Open d'aquesta banda.[39] Van interpretar la cançó en la cerimònia dels Brit Awards 2017, i Martin també va cantar una cançó de tribut a George Michael.[40] Llavors Coldplay va anunciar un nou treball en forma d'EP titulat Kaleidoscope que van publicar al juliol del mateix any. En suport als greus terratrèmols produïts a Mèxic el 19 de setembre, van compondre la cançó "Life is Beautiful", que van estrenar en la gira estatunidenca i llavors van portar a Ciutat de Mèxic.[41] La gira mundial va concloure al novembre havent recaptat més de 500 milions de dòlars, la tercera xifra més alta en la història.[42]

Estil musical[modifica]

Coldplay al final d'un concert a Kansas.

L'estil musical bàsic del grup és el rock alternatiu, comparat generalment amb els també britànics Radiohead i Oasis.També pertany al post- britpop. En la seva pàgina de Myspace s'autodescriuen com una banda de soft rock molt dur. Les cançons acostumen a ser meditatives i romàntiques que reflecteixen les seves emocions.

L'estil del seu primer àlbum fou descrit com pop melòdic obscur amb riffs distorsionats i percussió xiulant.[43] Del segon es va dir que les cançons tenien melodies exuberants que mostraven un cor trencat però també la confiança adquirida.[44] A X&Y es reflectien els dubtes, pors, esperances i amors de Chris Martin amb una clara influència de Travis.[45][46] En el darrer treball d'estudi es denota una experimentació en el so, on el so acústic típic es reemplaça per un altre més ric amb un nombre major d'elements com orgues, sintetitzadors i orquestres enteres.

Membres del grup[modifica]

Activisme[modifica]

Coldplay a Singapur al Twisted Logic Live (2006).

Malgrat la popularitat aconseguida a nivell mundial, Coldplay sempre ha prohibit que la seva música s'utilitzés per publicitat. Per exemple, han rebutjat contractes milionaris per Gatorade, Cocacola Light o Gap.[47] Martin va explicar que no podrien viure amb si mateixos si venguessin el significat de les cançons d'aquest mode. Coldplay dóna suport a Amnistia Internacional i Martin és una de les celebritats que més suport dóna a la campanya d'Oxfam Make Trade Fair.[48] Per aquest motiu ha aparegut en nombroses campanyes publicitàries d'aquest moviment i també vesteix polseres amb el seu logo durant els concerts de Coldplay.[49]

En política, Martin es va oposar a la invasió de l'Iraq de 2003 i va donar suport a les candidatures presidencials dels Estats Units de John Kerry i Barack Obama.[50][51]

Discografia[modifica]

Article principal: Discografia de Coldplay

Gires[modifica]

Utilització d'elements audiovisuals[modifica]

L'ús dels colors[modifica]

Des dels seus inicis, Coldplay ha estat una banda caracteritzada per ser propera als seus fans i defensora de causes humanitàries. La seva defensa de la pau, la llibertat, la diversitat i l'acceptació no només es pot veure en les lletres de les seves cançons, sinó que també es pot veure plasmat en la varietat de colors de les portades dels seus discos, principalment en les portades de Mylo Xyloto, X&Y i el seu últim treball A Head Full of Dreams.[52] També trobem aquest ús dels colors en els concerts de la banda i, sobretot, en els videoclips de les cançons «Charlie Brown», «A Sky Full of Stars» o «Hymn for the Weekend», entre d'altres.

Els concerts[modifica]

Els concerts, o més ben dit, espectacles de Coldplay congreguen una gran afluència de públic. Aconsegueixen omplir grans estadis de futbol com l'Stade de France a París, o l'Estadi Olímpic Lluís Companys a Barcelona, i en grans ciutats poden arribar a fer tres concerts en una mateixa gira.[53] Al llarg de la seva carrera com a grup han anat canviant la seva proposta d'espectacle, sempre en funció del missatge o idea que han volgut transmetre en cada disc.

La gira de presentació del seu setè àlbum "A Head Full of Dreams Tour", que va començar el 31 de març de 2016, a la ciutat de la Plata (Argentina), ha estat la més rellevant en quant a la utilització d'elements audiovisuals.

L'escenari d'aquesta última gira de la banda és un escenari ample, amb dos braços laterals i una passarel·la central allargada fins gairebé el centre de l'estadi, acabant amb un cercle suficientment ample per tocar-hi els quatre membres del grup. L'escenari central hi ha dibuixat al terra el logotip de l'àlbum A Head Full of Dreams. A més a més, també instal·len un escenari alternatiu, més petit, més íntim i amb instruments semi-acústics, que es situa més a prop de les grades dels estadis.[54] La passarel·la central és un element que ajuda a fer visualment més atractiu l'espectacle. En aquesta passarel·la no només balla, canta i es mou el cantant principal del grup (Chris Martin), sinó que també hi han col·locats canons de confeti de colors que es disparen en diversos moments de l'espectacle.

Hi han tres pantalles grans darrera l'escenari, una central i dos laterals, que acostumen a ser circulars, igual que el logo del disc. En aquestes pantalles s'hi projecta imatges en directe dels membres del grup cantant o tocant instruments, imatges del videoclip de la cançó que toquen en aquell moment o imatges realitzades expressament per projectar en els concerts. A l'inici de cada concert es projecte un vídeo a la pantalla central on hi surten parlant fans del grup d'arreu del món posant, una altra vegada, valors com l'acceptació o la diversitat de cultures en el món com elements de gran importància pel grup. Posteriorment, i just abans de començar amb la primera cançó, pels altaveus s'hi pot escoltar un fragment del famós discurs de Charles Chaplin en la pel·lícula El Gran Dictador, una vegada més, un altre símbol de pau, democràcia, justícia i llibertat.

La il·luminació, normalment, arriba des de grans focus de llum situats a l'escenari. Són llums de diferents colors, alguns són làser, que es modifiquen i es controlen en funció de cada cançó o moment de l'espectacle. Una novetat dels concerts d'aquesta nova gira són les polseres de llum o polseres led o Xylobands que es regalen al públic que assisteix als concerts. Aquestes polseres, controlades pel tècnic d'il·luminació, canvien de color en funció de la cançó, igual que els focus de llum. En la cançó «Yellow», per exemple, la il·luminació de tot l'estadi es canvia a color groc.

Un altre element visualment molt potent és l'espectacle pirotècnic que realitzen en molts concerts quan canten la cançó «Every Teardrop Is a Waterfall».

Ja fa molts anys que les bandes de Pop comercials utilitzen aquests elements audiovisuals perquè l'espectacle no només sigui sonor, sinó visual. Actualment, Coldplay és el grup musical que utilitza de forma més clara tots aquests elements audiovisuals: llums, focs artificials, pantalles grans i confeti, entre d'altres.

El grup també va llançar el 2017 una aplicació per mòbils dedicada exclusivament a la cançó «Hypnotised». És una aplicació on hi apareixen audiovisuals que ajuden a viure la cançó d'una manera diferent a la que estem acostumats.[55]

El 17 d'agost de 2017 Samsung i Live Nation es van unir per retransmetre en realitat virtual un concert en directe de Coldplay. A través de Samsung Gear VR els usuaris van poder veure i escoltar el concert de la banda a Soldier Field (Chicago).[56]

Premis[modifica]

Article principal: Llista de premis de Coldplay

Referències[modifica]

  1. Gourlay, Dom. «Coldplay – Viva la Vida Album Review» (en anglès). Contact Music. [Consulta: 16 abril 2009].
  2. 2,0 2,1 Ali, Mehreen F. «All That Is Cold play» (en anglès). Dawn, 26-11-2005. [Consulta: 20 abril 2010].
  3. 3,0 3,1 «"Newsreel: An appeal to Wikipedia enthusiasts"» (en anglès). Coldplay.com, 25-07-2008. [Consulta: 20 abril 2010].
  4. Odell, Michael. «Q Magazine – The Shore Thing» (en anglès). Q, 01-05-2004. [Consulta: 20 abril 2010].
  5. 5,0 5,1 Gundersen, Edna. «Coldplay searching for a balance» (en anglès). USA Today, 13-02-2003. [Consulta: 20 abril 2010].
  6. «Coldplay to Quit» (en anglès). Daily Star, 07-01-2008. [Consulta: 20 abril 2010].
  7. «Coldplay's Q for success» (en anglès). BBC, 16-10-2000. [Consulta: 24 abril 2010].
  8. Basham, David. «Coldplay Finds American Home For "Parachutes"» (en anglès). MTV, 01-08-2000. [Consulta: 24 abril 2010].
  9. 9,0 9,1 «Grammy Award Winners» (en anglès). Grammy Awards. [Consulta: 24 abril 2010].
  10. Danby, Andrew. «Coldplay Go Live» (en anglès). Rolling Stone, 04-09-2003. [Consulta: 28 abril 2010].
  11. «Complete list of Grammy Award winners» (en anglès). USA Today, 24-02-2003. [Consulta: 28 abril 2010].
  12. Maclean, Graeme. «Changing the World at UKULA» (en anglès). Ukula. [Consulta: 2 maig 2010].
  13. Tallis, Dan. «BBC – Rock/Indie Review- Coldplay, X&Y» (en anglès). BBC, 20-11-2005. [Consulta: 2 maig 2010].
  14. Dwyer, Michael. «Cold comfort» (en anglès). The Age, 30-06-2006. [Consulta: 2 maig 2010].
  15. «Leona Lewis tops singles charts as Take That go in at Number One in the album charts - both breaking records in the process» (en anglès). Daily Mirror, 08-12-2008. [Consulta: 2 maig 2010].
  16. «Coldplay tops worldwide sales for 2005» (en anglès). CBC News, 31-03-2006. Arxivat de l'original el 2007-10-13. [Consulta: 2 maig 2010].
  17. Lamb, Bill. «Coldplay Discography» (en anglès). Top 40, 05-06-2005. [Consulta: 2 maig 2010].
  18. «Rush to download War Child album» (en anglès). BBC, 12-09-2005. [Consulta: 2 maig 2010].
  19. «Triple Brits success for Kaisers» (en anglès). BBC, 15-02-2006. [Consulta: 2 maig 2010].
  20. «Coldplay Reveal New Album Details, Timbaland Producing Ashlee Simpson, Courtney Love Blamed for Jack Osbourne’s Drug Problem» (en anglès). Rolling Stone, 10-09-2007. [Consulta: 6 maig 2010].
  21. Tyrangiel, Josh. Coldplay, Viva la Vida. 171, 2008-06-09, p. 23 [Consulta: 3 setembre 2008]. 
  22. 22,0 22,1 Serpick, Evan. «Coldplay at Work on "Something Different" for Upcoming Album – Chris Martin talks about trilogy and change» (en anglès). Rolling Stone, 27-02-2008. [Consulta: 6 maig 2010].
  23. Collis, Roland. «UKC» (en anglès). Iomusic News. [Consulta: 6 maig 2010].
  24. «The Billboard Hot 100» (en anglès). Billboard. [Consulta: 6 maig 2010].
  25. «BBC News: Coldplay's new single tops chart» (en anglès). BBC, 22-06-2008. [Consulta: 6 maig 2010].
  26. «BBC News: New Coldplay album tops UK chart» (en anglès). BBC, 15-06-2008. [Consulta: 6 maig 2010].
  27. «Yahoo! Chart Watch: Viva La Download Or Death And All His CDs» (en anglès). Yahoo!, 29-06-2008. [Consulta: 6 maig 2010].
  28. Harris, Chris. «Coldplay Will Issue EP Of Viva La Vida Leftovers In December, New LP In 2009» (en anglès). MTV, 02-09-2008. [Consulta: 6 maig 2010].
  29. Kreps, Daniel. «Plant & Krauss, Lil Wayne, Coldplay Win Big at 2009 Grammy Awards» (en anglès). Rolling Stone, 08-02-2009. [Consulta: 6 maig 2010].
  30. Fitzmaurice, Larry. «Video: Duffy, Kings of Leon Win, Coldplay Snubbed at Brit Awards» (en anglès). Spin, 19-02-2009. [Consulta: 6 maig 2010].
  31. «Coldplay to give away live album» (en anglès). Coldplay.com, 01-05-2009. [Consulta: 6 maig 2010].
  32. Paphides, Pete. «2010: a look ahead at the year in pop» (en anglès). The Times, 01-01-2010. [Consulta: 10 maig 2010].
  33. «Coldplay work on new album in church» (en anglès). The Sun, 07-12-2009. [Consulta: 10 maig 2010].
  34. Kitchener, Shaun. «Coldplay Arena Tour Sells Out In A Minute» (en anglès). Entertainment Wise, 23-09-2011. [Consulta: 1 març 2013].
  35. Wingfield, Nick. «Coldplay and Norah Jones Play at Memorial for Jobs» (en anglès). The New York Times, 19-10-2011. [Consulta: 1 març 2013].
  36. Savage, Mark. «Coldplay reveal 'final' album, A Head Full of Dreams» (en anglès). BBC, 06-11-2015. [Consulta: 1 desembre 2017].
  37. «Coldplay will perform at Pepsi Super Bowl 50 Halftime Show» (en anglès). NFL, 03-12-2015. [Consulta: 1 desembre 2017].
  38. «Most popular artists and global bestsellers of 2015» (en anglès). IFPI, 03-12-2015. [Consulta: 1 desembre 2017].
  39. Monroe, Jazz. «Listen to Coldplay and the Chainsmokers’ New Song “Something Just Like This”» (en anglès). Pitchfork, 22-02-2017. [Consulta: 4 desembre 2017].
  40. Weatherby, Taylor. «The Chainsmokers & Coldplay Deliver Live Debut of 'Something Just Like This' at 2017 Brit Awards» (en anglès). Billboard, 22-02-2017. [Consulta: 4 desembre 2017].
  41. «Coldplay to debut new song for Estamos Unidos Mexicanos concert» (en anglès). Coldplay.com, 04-10-2017. [Consulta: 4 desembre 2017].
  42. Connick, Tom. «Coldplay’s ‘A Head Full Of Dreams’ world tour becomes third highest-grossing of all time» (en anglès). NME, 17-11-2017. [Consulta: 4 desembre 2017].
  43. «Parachutes review» (en anglès). Allmusic. [Consulta: 14 maig 2010].
  44. «A Rush of Blood to the Head review» (en anglès). Allmusic. [Consulta: 14 maig 2010].
  45. «X&Y review» (en anglès). Allmusic. [Consulta: 14 maig 2010].
  46. «Travis Invented Coldplay» (en anglès). Contact Music. [Consulta: 14 maig 2010].
  47. «The State of Coldplay». Q, 01-08-2002 [Consulta: 18 maig 2010].
  48. «Coldplay joins Oxfam appeal for Haiti earthquake» (en anglès). Oxfam, 13-01-2010. [Consulta: 18 maig 2010].
  49. Gundersen, Edna. «Catch Coldplay» (en anglès). USA Today, 02-06-2005. [Consulta: 18 maig 2010].
  50. Mercurio, John. «Kerry, on a roll» (en anglès). CNN, 09-02-2004. [Consulta: 18 maig 2010].
  51. Murray, Robin. «Chris Martin Shows Obama Support» (en anglès). Clash, 29-01-2009. [Consulta: 18 maig 2010].
  52. «How Coldplay writes a melody» (en anglès). Holistic Songwriting. [Consulta: 8 novembre 2017].
  53. «Coldplay en Technicolor au Stade de France» (en francès). Le Parisien. [Consulta: 8 novembre 2017].
  54. «Coldplay brilla en Barcelona» (en castellà). El Periódico. [Consulta: 8 novembre 2017].
  55. «Coldplay quiere hipnotizarte con una app» (en espanyol). Los 40. [Consulta: 8 novembre 2017].
  56. «Samsung y Live Nation se unen para retransmitir en realidad virtual y en directo un concierto de Coldplay» (en espanyol). Panorama audiovisual. [Consulta: 8 novembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coldplay Modifica l'enllaç a Wikidata