Coldplay

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Coldplay
Coldplay durant un concert (2005)
Coldplay durant un concert (2005)
Dades biogràfiques i tècniques
Lloc d'origen Londres, Anglaterra Anglaterra
Gènere(s) Post-britpop, rock alternatiu
Anys en actiu 1996-actualitat
Discogràfiques Parlophone, Capitol, EMI,
Fierce Panda
Influències U2, Pink Floyd, a-ha, R.E.M., Echo & the Bunnymen, Bob Dylan, The Flaming Lips
Lloc web oficial coldplay.com
Membres
Chris Martin
Jonny Buckland
Guy Berryman
Will Champion

Coldplay és una banda anglesa d'estil post-britpop i rock alternatiu formada l'any 1996 a Londres. Els seus membres són: Chris Martin (cantant, guitarra i teclats), Jon Buckland (guitarra), Guy Berryman (baix) i Will Champion (bateria).

Sota les influències d'U2, Pink Floyd, a-ha, R.E.M., Echo & the Bunnymen, Bob Dylan, The Flaming Lips, foren comparats inicialment amb bandes com Radiohead, Oasis, Jeff Buckley, Travis i Kate Bush. Van aconseguir l'èxit mundial ja amb el primer àlbum llançat al 2000. Des de llavors han publicat cinc àlbums d'estudi amb els quals han aconseguit nombrosos i importants premis musicals i han venut més de 50 milions de discs arreu del món.[1] La seva música es caracteritza per unes lletres molt introspectives.

A pesar de la gran popularitat de Coldplay, la banda va seguir mostrant-se molt prudent respecte al com la seva música es feia servir als mitjans de comunicació. La banda va permetre que la seva música es fes servir a pel·lícules, televisió i propagandes, com ara el tràiler de Peter Pan, la gran aventura. No obstant això, Coldplay va estar molt en contra de l'ús de la seva música per a promocionar productes. La banda rebutjà ofertes multimilionàries ofertes de diverses empreses de refrescs. En Chris Martin digué: "No podríem viure si venguessin els significats de les cançons d'aquesta manera". A partir del llançament de l'àlbum A Rush of Blood to the Head, Coldplay també va participar activament en causes socials i polítiques. Varen ajudar en la campanya Oxfam's Make Trade Fair i d'Amnistia Internacional. La banda va tocar en projectes de caritat com ara Band Aid 20, Live 8 i contra la guerra d'Iraq, l'any 2003, i va donar suport al candidat demòcrata John Kerry a les eleccions presidencials estatunidenques de l'any 2004. El baixista Guy Berryman digué "Tu pots fer que la gent s'adoni de certs temes. Elaborar aquests temes no és molt d'esforç per a nosaltres, però si poden ajudar la gent llavors nosaltres els farem".

Història[modifica | modifica el codi]

Formació (1996–1999)[modifica | modifica el codi]

Chris Martin i Jonny Buckland van coincidir en el seu primer any universitari a la University College London (UCL), al setembre de 1996. Durant tot l'any van planejar la formació d'una banda anomenada Pectoralz.[2] Guy Berryman era un company de classe que es va unir al grup posteriorment. El 1997, el grup es va reanomenar Starfish i van tocar per diversos locals petits de Londres. Martin va convèncer el seu antic company d'escola Phil Harvey, que estava estudiant a Oxford, perquè realitzés les funcions de mànager.[3] La formació es va completar quan Will Champion es va unir al grup per fer la percussió. Champion va aprendre a tocar el piano, la guitarra, el baix i la bateria malgrat no tenir experiència prèvia.[2] Finalment van establir en nom Coldplay suggerit per un company de classe.[3] Martin també va coincidir a la universitat amb Tim Rice-Oxley, i veient el seu talent, li va proposar unir-se al grup, però ell va refusar l'oferta per treballar en la seva pròpia banda (Keane).[4]

L'any 1998, Coldplay va llançar 500 còpies del seu primer EP, Safety.[5] Al desembre van signar amb el segell independent Fierce Panda Records i van llançar un nou EP, Brothers and Sisters.[5] Després d'acabar els seus exàmens finals a la universitat, Coldplay va signar un contracte de cinc àlbums amb Parlophone a la primavera de 1999.[6] Després de participar per primera vegada al Festival de Glastonbury, el grup va enregistrar el seu tercer EP, The Blue Room. Durant la seva gravació van aparèixer les primeres diferències entre els membres del grup amb diverses discussions, que finalment van arreglar establint una sèrie de normes democràtiques per garantir el bon funcionament del grup. Addicionalment, van determinar que qualsevol membre que prengués drogues seria expulsat del grup.

Parachutes (1999–01)[modifica | modifica el codi]

Al març de 1999, Coldplay va començar a treballar en el seu àlbum de debut amb el productor Ken Nelson. Després d'haver publicat tres EPs sense cap hit, van aconseguir el primer èxit important amb el senzill "Shiver", que va entrar en la UK Singles Chart ja al març de 2000. Al juny es va produir el punt d'inflexió del grup quan van llançar el senzill "Yellow", arribant a la quarta posició de la llista britànica de senzills i donant a conèixer el grup al públic. Finalment, al juliol es va publicar el primer àlbum del grup titulat Parachutes, debutant directament al número al Regne Unit. "Yellow" i "Trouble" van tenir molta tirada a les emissores britàniques i estatunidenques, i l'àlbum fou nominat als premis Mercury Music Prize.[7] Havent aconseguit l'èxit a Europa, el grup va publicar Parachutes als Estats Units el novembre de 2000.[8] A poc a poc va aconseguir certa importància i fou certificat amb doble disc de platí. La crítica va rebre el disc de forma molt positiva i fou nominat als premis Grammy per millor àlbum alternatiu.[9]

A Rush of Blood to the Head (2001–04)[modifica | modifica el codi]

Coldplay va tornar a l'estudi a l'octubre de 2001 per començar a treballar en el nou disc, novament amb Ken Nelson a la producció. A Rush of Blood to the Head fou publicat a l'agost de 2002 acompanyat de tres senzills amb un èxit espectacular a tot el món, "In My Place", "Clocks" i "The Scientist". Seguidament van iniciar una gira mundial incloent diversos festivals, i van aprofitar per enregistrar un DVD i un CD en directe a Sydney.[10] L'àlbum fou guardonat amb el premis Grammy al millor àlbum de música alternativa el 2003 i millor àlbum de l'any el 2004.[11][9] Els lectors de la revista Rolling Stone van escollir Coldplay com a millor banda de l'any 2003.

X&Y (2004–06)[modifica | modifica el codi]

Coldplay live in 2005

Durant tot l'any 2004 van estar aïllats del centre de les mirades, temps en el qual no van enregistrar cap cançó ni van realitzar concerts per poder-se centrar en la composició del nou treball.[12] X&Y fou publicat el juny de 2005 a Europa.[13] Va debutar en el número u de les llistes d'àlbums en més de vint països i al Regne Unit es va convertir en el tercer àlbum més ràpidament venut de tota la història.[14][15] Amb unes vendes mundials que superaven els 8 milions, aquest treball va esdevenir el més venut de tot l'any 2005.[16] Tanmateix, la rebuda per part de la crítica fou menys entusiasta que en els àlbums predecessors, encara que continuava sent molt positiva. Novament van patir crítiques per assemblar-se cada vegada més a l'estil musical d'U2.[17]

Entre el juny de 2005 i el juliol de 2006, Coldplay va realitzar una llarga gira mundial i també van actuar en diversos festivals de música. Al setembre van enregistrar una nova versió de "How You See the World" per l'àlbum solidari Help!: A Day in the Life.[18] Al febrer de 2006 van guanyar els premis de millor àlbum i millor senzill en els BRIT Awards.[19]

Viva la Vida or Death and All His Friends (2006–09)[modifica | modifica el codi]

A finals de 2006, els membres de Coldplay van començar a treballar en el seu quart àlbum d'estudi sota la producció de Brian Eno.[20] Fent un descans durant el procés d'enregistrament, a principis de 2007 van realitzar una gira per Sud-amèrica aprofitant l'estança per gravar en esglésies i altres escenaris d'aquests països.[21] Fins a final d'any van continuar la gravació de Viva la Vida or Death and All His Friends.

Coldplay tocant en directe a l'exterior del BBC Television Centre durant la gira Viva la Vida Tour al 2008.

Martin va descriure aquest disc com una nova direcció musical de Coldplay, un canvi respecte als tres primers àlbums que referenciava com una "trilogia".[22] Va indicar que hi havia menys falsetto, més riffs de guitarra distorsionada i tons baixos melancòlics.[22] A l'abril es va llançar el primer senzill, "Violet Hill", que obtingué un èxit destacat arreu del món.[23] Posteriorment van llançar "Viva la Vida" exclusivament per iTunes, esdevenint el primer número u a la llista Billboard Hot 100 i el primer número u al Regne Unit basat només en vendes digitals.[24][25]

El disc es va publicar el 12 de juny de 2008 i en només tres dies va aconseguir la posició més alta de la UK Albums Chart, amb més de 300.000 còpies.[26] A final de mes també va trencar el rècord de l'àlbum més descarregat de la història.[27] A final d'any van acompanyar l'àlbum amb la publicació de l'EP Prospekt's March, que contenia cançons enregistrades mentre treballaven en el Viva la Vida or Death and All His Friends.[28] La cançó "Life in Technicolor II" fou llançada com a senzill al febrer de 2009.

L'àlbum fou guardonat amb tres premis Grammy el 2009 en les categories de cançó de l'any per "Viva la Vida", millor àlbum de rock i millor actuació vocal pop.[29] També fou nominat a quatre BRITs: millor grup britànic, millor concert britànic, millor senzill britànic ("Viva la Vida") i millor àlbum britànic, però no va aconseguir cap premi.[30] Al maig de 2009, Coldplay va publicar un CD en directe titulat LeftRightLeftRightLeft, que fou enregistrat durant la gira que van realitzar per Viva la Vida. Aquest CD estava disponible digitalment de forma gratuïta des del web del grup.[31]

Mylo Xyloto (2009−12)[modifica | modifica el codi]

Després de finalitzar la gira realitzada a principis de 2010 per Llatinoamèrica, Coldplay van començar a treballar en el següent àlbum amb Brian Eno com a productor.[32] Es va comentar que estaven enregistrant algunes cançons en una església del nord de Londres.[33] L'enregistrament del disc va finalitzar a principis de 2011 però van aparcar el llançament de l'àlbum fins a estar totalment acabat i van confirmar la participació en diversos festivals a tot el món durant l'estiu. El 31 de maig de 2011, la banda va anunciar que "Every Teardrop Is a Waterfall" seria el primer senzill del disc i que finalment es publicaria el 3 de juny 2011. En els festivals d'estiu van presentar cinc noves cançons de l'àlbum: "Charlie Brown", "Hurts Like Heaven", "Us Against the World", "Princess of China" i "Major Minus".

El títol de l'àlbum fou anunciat el 12 d'agost mitjançant el seu lloc web oficial, Mylo Xyloto, i també es va indicar que l'àlbum seria publicat el 24 d'octubre. Tanmateix, ja al setembre van llançar el segon senzill "Paradise". Pocs dies després van sortir a la venda les entrades per la gira europea i la demanda fou molt elevada, fins i tot, en alguns llocs es van exhaurir en poques hores.[34] El 19 d'octubre van interpretar diverses cançons en el memorial privat que va realitzar Apple Inc. en honor a Steve Jobs.[35] Posteriorment van rebre diverses nominacions als premis Grammy i Brit, Mylo Xyloto va rebre l'honor de ser l'àlbum de rock més venut al Regne Unit a més de 900.000 unitats mentre que "Paradise" fou el senzill de rock més venut per sobre les 400.000.

Durant varis concerts es va enregistrar l'àlbum en directe Coldplay Live 2012, que va resultar ser molt venut i sobretot molt valorat pels fans que alguns diuen que recuperava l'entusiasme que els hi donava el Coldplay de Parachutes i A Rush Of Blood To The Head.

Ghost Stories (2013-?)[modifica | modifica el codi]

Durant un concert a Briabane (Austràlia), va anunciar que estarien tres anys sense fer cap cançó, Chris Martin, però llavors ho va desmentir, dient que no anirien a Brisbane durant tres anys com a mínim, i que no hi havia cap raó per afirmar que no farien cançons per tres anys.

El disc s'anomena Ghost Stories i té nou cançons, entre elles els singles Magic i Midnight. El 19 de Maig és el dia en el qual Ghost Stories serà llançat. Al festival iTunes d'Austin, Coldplay va tocar dues cançons noves a part de Magic i Midnight, que van ser Always In My Head i Another's Arms.

El grup[modifica | modifica el codi]

Coldplay al final d'un concert a Kansas.

L'estil musical bàsic del grup és el rock alternatiu, comparat generalment amb els també britànics Radiohead i Oasis. En la seva pàgina de Myspace s'autodescriuen com una banda de soft rock molt dur. Les cançons acostumen a ser meditatives i romantíques que reflecteixen les seves emocions.

L'estil del seu primer àlbum fou descrit com pop melòdic obscur amb riffs distorsionats i percussió xiulant.[36] Del segon es va dir que les cançons tenien melodies exuberants que mostraven un cor trencat però també la confiança adquirida.[37] A X&Y es reflectien els dubtes, pors, esperances i amors de Chris Martin amb una clara influència de Travis.[38][39] En el darrer treball d'estudi es denota una experimentació en el so, on el so acústic típic es reemplaça per un altre més ric amb un nombre major d'elements com orgues, sintetitzadors i orquestres enteres.

Membres[modifica | modifica el codi]

Activisme[modifica | modifica el codi]

Make Trade Fair, abreviat com MTF, inscrit en el piano de Chris Martin en un concert.

Malgrat la popularitat aconseguida a nivell mundial, Coldplay sempre ha prohibit que la seva música s'utilitzés per publicitat. Per exemple, han rebutjat contractes milionaris per Gatorade, Cocacola Light o Gap.[40] Martin va explicar que no podrien viure amb si mateixos si venguessin el significat de les cançons d'aquest mode. Coldplay dóna suport a Amnistia Internacional i Martin és una de les celebritats que més suport dóna a la campanya d'Oxfam Make Trade Fair.[41] Per aquest motiu ha aparegut en nombroses campanyes publicitàries d'aquest moviment i també vesteix polseres amb el seu logo durant els concerts de Coldplay.[42]

En política, Martin es va oposar a la invasió de l'Iraq de 2003 i va donar suport a les candidatures presidencials dels Estats Units de John Kerry i Barack Obama.[43][44]

Discografia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Discografia de Coldplay

Premis[modifica | modifica el codi]

Article principal: Llista de premis de Coldplay

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gourlay, Dom. «Coldplay – Viva la Vida Album Review» (en anglès). Contact Music. [Consulta: 16/04/2009].
  2. 2,0 2,1 Ali, Mehreen F. «All That Is Cold play» (en anglès). Dawn, 26/11/2005. [Consulta: 20/04/2010].
  3. 3,0 3,1 «"Newsreel: An appeal to Wikipedia enthusiasts"» (en anglès). Coldplay.com, 25/07/2008. [Consulta: 20/04/2010].
  4. Odell, Michael. «Q Magazine – The Shore Thing» (en anglès). Q, 01/05/2004. [Consulta: 20/04/2010].
  5. 5,0 5,1 Gundersen, Edna. «Coldplay searching for a balance» (en anglès). USA Today, 13/02/2003. [Consulta: 20/04/2010].
  6. «Coldplay to Quit» (en anglès). Daily Star, 07/01/2008. [Consulta: 20/04/2010].
  7. «Coldplay's Q for success» (en anglès). BBC, 16/10/2000. [Consulta: 24/04/2010].
  8. Basham, David. «Coldplay Finds American Home For "Parachutes"» (en anglès). MTV, 01/08/2000. [Consulta: 24/04/2010].
  9. 9,0 9,1 «Grammy Award Winners» (en anglès). Grammy Awards. [Consulta: 24/04/2010].
  10. Danby, Andrew. «Coldplay Go Live» (en anglès). Rolling Stone, 04/09/2003. [Consulta: 28/04/2010].
  11. «Complete list of Grammy Award winners» (en anglès). USA Today, 24/02/2003. [Consulta: 28/04/2010].
  12. Maclean, Graeme. «Changing the World at UKULA» (en anglès). Ukula. [Consulta: 02/05/2010].
  13. Tallis, Dan. «BBC – Rock/Indie Review- Coldplay, X&Y» (en anglès). BBC, 20/11/2005. [Consulta: 02/05/2010].
  14. Dwyer, Michael. «Cold comfort» (en anglès). The Age, 30/06/2006. [Consulta: 02/05/2010].
  15. «Leona Lewis tops singles charts as Take That go in at Number One in the album charts - both breaking records in the process» (en anglès). Daily Mirror, 08/12/2008. [Consulta: 02/05/2010].
  16. «Coldplay tops worldwide sales for 2005» (en anglès). CBC News, 31/03/2006. [Consulta: 02/05/2010].
  17. Lamb, Bill. «Coldplay Discography» (en anglès). Top 40, 05/06/2005. [Consulta: 02/05/2010].
  18. «Rush to download War Child album» (en anglès). BBC, 12/09/2005. [Consulta: 02/05/2010].
  19. «Triple Brits success for Kaisers» (en anglès). BBC, 15/02/2006. [Consulta: 02/05/2010].
  20. «Coldplay Reveal New Album Details, Timbaland Producing Ashlee Simpson, Courtney Love Blamed for Jack Osbourne’s Drug Problem» (en anglès). Rolling Stone, 10/09/2007. [Consulta: 06/05/2010].
  21. Tyrangiel, Josh. Coldplay, Viva la Vida. 171, 2008-06-09, p. 23 [Consulta: 3 setembre 2008]. 
  22. 22,0 22,1 Serpick, Evan. «Coldplay at Work on "Something Different" for Upcoming Album – Chris Martin talks about trilogy and change» (en anglès). Rolling Stone, 27/02/2008. [Consulta: 06/05/2010].
  23. Collis, Roland. «UKC» (en anglès). Iomusic News. [Consulta: 06/05/2010].
  24. «The Billboard Hot 100» (en anglès). Billboard. [Consulta: 06/05/2010].
  25. «BBC News: Coldplay's new single tops chart» (en anglès). BBC, 22/06/2008. [Consulta: 06/05/2010].
  26. «BBC News: New Coldplay album tops UK chart» (en anglès). BBC, 15/06/2008. [Consulta: 06/05/2010].
  27. «Yahoo! Chart Watch: Viva La Download Or Death And All His CDs» (en anglès). Yahoo!, 29/06/2008. [Consulta: 06/05/2010].
  28. Harris, Chris. «Coldplay Will Issue EP Of Viva La Vida Leftovers In December, New LP In 2009» (en anglès). MTV, 02/09/2008. [Consulta: 06/05/2010].
  29. Kreps, Daniel. «Plant & Krauss, Lil Wayne, Coldplay Win Big at 2009 Grammy Awards» (en anglès). Rolling Stone, 08/02/2009. [Consulta: 06/05/2010].
  30. Fitzmaurice, Larry. «Video: Duffy, Kings of Leon Win, Coldplay Snubbed at Brit Awards» (en anglès). Spin, 19/02/2009. [Consulta: 06/05/2010].
  31. «Coldplay to give away live album» (en anglès). Coldplay.com, 01/05/2009. [Consulta: 06/05/2010].
  32. Paphides, Pete. «2010: a look ahead at the year in pop» (en anglès). The Times, 01/01/2010. [Consulta: 10/05/2010].
  33. «Coldplay work on new album in church» (en anglès). The Sun, 07/12/2009. [Consulta: 10/05/2010].
  34. Kitchener, Shaun. «Coldplay Arena Tour Sells Out In A Minute» (en anglès). Entertainment Wise, 23/09/2011. [Consulta: 01/03/2013].
  35. Wingfield, Nick. «Coldplay and Norah Jones Play at Memorial for Jobs» (en anglès). The New York Times, 19/10/2011. [Consulta: 01/03/2013].
  36. «Parachutes review» (en anglès). Allmusic. [Consulta: 14/05/2010].
  37. «A Rush of Blood to the Head review» (en anglès). Allmusic. [Consulta: 14/05/2010].
  38. «X&Y review» (en anglès). Allmusic. [Consulta: 14/05/2010].
  39. «Travis Invented Coldplay» (en anglès). Contact Music. [Consulta: 14/05/2010].
  40. «The State of Coldplay». Q, 2002-08-01 [Consulta: 18 maig 2010].
  41. «Coldplay joins Oxfam appeal for Haiti earthquake» (en anglès). Oxfam, 13/01/2010. [Consulta: 18/05/2010].
  42. Gundersen, Edna. «Catch Coldplay» (en anglès). USA Today, 02/06/2005. [Consulta: 18/05/2010].
  43. Mercurio, John. «Kerry, on a roll» (en anglès). CNN, 09/02/2004. [Consulta: 18/05/2010].
  44. Murray, Robin. «Chris Martin Shows Obama Support» (en anglès). Clash, 29/01/2009. [Consulta: 18/05/2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coldplay Modifica l'enllaç a Wikidata