Comerç just

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta imatge sobre un producte garanteix que aquest ha estat produït sota les normes de comerç just internacionals i que per assegurar-se'n el producte és controlat periòdicament per organitzacions independents

El comerç just és una forma alternativa de comerç que té com a objectiu canviar les relacions comercials entre els països rics del Nord (els consumidors) i els països empobrits del Sud (els productors). La xarxa de comerç just està formada per associacions, ONG's, cooperatives, empreses, artesans... i es basa en les normes següents:

  • Assegurar als treballadors un salari digne.
  • No acceptar mà d'obra infantil.
  • Igualtat entre homes i dones.
  • Afavorir la realització de projectes de desenvolupament solidari en benefici de la comunitat.
  • Ser respectuosos amb el medi ambient.
  • No privilegiar els cultius d'exportació en perjudici dels cultius de consum local necessaris per a la població.
  • Estructures democràtiques.

Segons Intermón Oxfam, per cada paquet de cafè d'una marca convencional venut a un preu de 1,95€, el seu productor de cafè a Etiòpia guanya uns 19 cèntims d'euro. Quan aquest mateix paquet és de comerç just, el productor guanya 48 cèntims i, a més a més, es beneficia de dividends, primes socials, formació i crèdits.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Les primeres organitzacions de comerç just neixen a meitats dels anys seixanta amb les primeres organitzacions a Bèlgica i als Països Baixos. En els anys setanta aquests primers grups es van seguir desenvolupant-se al mateix temps que venien productes elaborats pels camperols i artesans dels països del sud denunciaven les injustícies del model comercial internacional. Als anys vuitanta es consoliden les organitzacions importadores i augmenten les botigues de comerç just com a canal habitual de distribució. L'any 1989 es va crear la Federació Internacional de Comerç Alternatiu (IFAT) amb la voluntat de reunir a organitzacions del nord i grups productors del Sud sota una mateixa coordinadora. Als anys noranta la pràctica del comerç just es va estendre i es va configurar com un moviment que integra ONG, botigues, importadores i distribuïdores. Un exemple n'és la xarxa d'Intermón Oxfam, amb més de 30 botigues a Espanya.[2]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. El cafè que no treu la son, Revista IO, núm.19, setembre del 2010. Pàgina 24 (català)
  2. Intermón Oxfam, Comerç just [Consulta: 28 de febrer de 2012] (català)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • MONTAGUT, Xavier; VIVAS, Esther. Cap on va el comerç just? Models i experiències. Icaria 2006. ISBN 84-7426-883-4

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comerç just