Vés al contingut

Jeff Buckley

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJeff Buckley
Biografia
Naixement17 novembre 1966 Modifica el valor a Wikidata
Anaheim (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 maig 1997 Modifica el valor a Wikidata (30 anys)
Memphis (Tennessee) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental, ofegament Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsScott Moorhead
ReligióAconfessional Modifica el valor a Wikidata
FormacióMusicians Institute
Loara High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantautor, cantant, guitarrista, compositor Modifica el valor a Wikidata
Activitat19911997
GènereRock alternatiu, folk rock, gòspel, soul i blues Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata

InstrumentGuitarra, veu, Appalachian dulcimer, sitar, harmònica i saxòfon Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficColumbia
Company professionalTim Buckley, Gary Lucas, Inger Lorre, John Zorn, Rebecca Moore, Shinehead, Chris Cornell
Obra
Obres destacables
Família
ParellaJoan Wasser Modifica el valor a Wikidata
PareTim Buckley Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Lloc webjeffbuckley.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0118623 The Movie Database: 544962
Facebook: JeffBuckley Youtube: UCK5ogJnijds9TBP8lcKo6iA Spotify: 3nnQpaTvKb5jCQabZefACI iTunes: 872190 Last fm: Jeff+Buckley Musicbrainz: e6e879c0-3d56-4f12-b3c5-3ce459661a8e Songkick: 242704 Discogs: 159169 Allmusic: mn0000240665 Find a Grave: 4568 Modifica els identificadors a Wikidata

Jeffrey Scott Buckley (Anaheim, 17 de novembre de 1966 - Memphis, 29 de maig de 1997) va ser un cantautor i guitarrista estatunidenc, fill del també músic Tim Buckley.

Conegut per la seva peculiar veu d'almenys quatre octaves i mitja, els crítics van considerar Buckley com un dels artistes més prometedors de la seva generació després de la publicació el 1994 del seu àlbum debut Grace. No obstant això, al cim de la seva popularitat, Buckley va morir ofegat mentre nedava al riu Wolf.

Al febrer de 1993, acabat de signar contracte discogràfic amb Columbia, Buckley entrà a l'estudi Shelter Island Sound de Chelsea (Manhattan) amb diferents instruments i una llista d'una dotzena de peces: el seu representant, Steve Berkowitz, li'l llogà tres dies per a explorar les possibilitats de cara a la gravació del primer disc. El propietari de l'estudi, Steve Addabbo, no l'havia escoltat mai i es limità a sonoritzar-lo sense més afegits que un poc de reverb; quan Buckley començà a cantar, Addabbo exclamà «Holy shit!» El primer dia feu dos o tres preses de cada cançó, però a mesura que se sentí còmode les feu en una passada; quan acabà de gravar el repertori previst, com Berkowitz notà que no les havia cantades com en els concerts, li demanà fer-ne alguna de The Isley Brothers, Curtis Mayfield o Sly and the Family Stone: llavors mamprengué Everyday People. Buckley omplí quatre DAT amb sis hores de gravació inèdites, de les quals nou cançons foren publicades l'any 2016 en el disc You And I, junt amb una versió de Just Like a Woman enregistrada un any més tard en Bearsville Studios de Woodstock (Nova York).[1]

Grace tingué molt d'èxit a França i Austràlia: la gira promocional australiana del setembre de 1995 en locals menuts esdevingué llegendària.[2] D'ençà, se celebren tres homenatges anuals a Chicago, Nova York i Austràlia, i artistes com Chris Cornell, Hole, Massive Attack (Teardrop), PJ Harvey o Rufus Wainwright li han dedicat cançons.[3]

El 23 d'abril de 2018, l'editorial First Second Books publicà una novel·la gràfica sobre Buckley, amb la col·laboració de Mary Guibert.[4]

Discografia

[modifica]
Àlbums d'estudi
Títol Data
Grace 23 d'agost del 1994
Col·leccions
Títol Data
Sketches for My Sweetheart the Drunk 26 de maig del 1998
Songs To No One 1991-1992 15 d'octubre del 2002
The Grace EPs 26 de novembre del 2002
Grace (Legacy Edition) 2004
So Real: Songs from Jeff Buckley 22 de maig del 2007
You And I 11 de març del 2016
Àlbums en directe
Títol Data
Live at Sin-é 23 de novembre del 1993
Live from the Bataclan 1 d'octibre del 1995
Mystery White Boy 9 de maig del 2000
Live a L'Olympia 3 de juliol del 2001
The Grace EPs 26 de novembre del 2002
Live at Sin-é (Legacy Edition) 27 d'agost del 2003

Referències

[modifica]
  1. Dan Epstein. «Inside Jeff Buckley's 'Definitive' Lost Sessions» (en anglés). Rolling Stone, 10-03-2016. [Consulta: 31 maig 2017].
  2. Alistair Clout. «Jeff Buckley: The rare talent who still resonates 20 years after his death» (en anglés). ABC.net, 29-05-2017. [Consulta: 29 maig 2017].
  3. Adam Protz. «Saying Grace: Jeff Buckley 20 years on» (en anglés). Headliner, 29-05-2017. [Consulta: 29 maig 2017].
  4. Christian Holub. «Get a first look at First Second's upcoming graphic novels for winter 2019» (en anglés). Entertainment Weekly, 30-04-2018. [Consulta: 1r maig 2018].

Enllaços externs

[modifica]