Plaça de la Vila de Madrid

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de vial urbàPlaça de la Vila de Madrid
Ateneu Barcelonès P1380296.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusplaça Modifica el valor a Wikidata
EpònimMadrid Modifica el valor a Wikidata
Situació
Entitat territorial administrativaEl Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ 04″ N, 2° 10′ 20″ E / 41.38444°N,2.17218°E / 41.38444; 2.17218Coord.: 41° 23′ 04″ N, 2° 10′ 20″ E / 41.38444°N,2.17218°E / 41.38444; 2.17218

La plaça de la Vila de Madrid és una plaça del barri Gòtic de Barcelona, entre el carrer de la Canuda i el carrer de la Victòria, al costat dret de la Rambla. L'espai que actualment configura la plaça es deu a un projecte urbanístic executat el 1954 amb la finalitat d'ordenar i articular la superfície que fins aleshores ocupaven les dependències de l'anomenat convent de Santa Teresa i l'illa de cases disposades entre l'antic carrer de la Mare de Déu (avui en dia desaparegut) i el d'en Bot. Aquestes obres van suposar la troballa accidental i l'excavació de part d'una necròpolis extramurs de Barcino que s'articulava a banda i banda d'una via. El 1958 les troballes arqueològiques van quedar exposades in situ i integrades en el medi urbà. Entre 2000 i 2003, amb motiu d'una remodelació de la plaça, es va iniciar una nova fase d'intervencions i es va abordar l'estudi integral i pluridisciplinari de totes les dades arqueològiques disponibles fins aquell moment, fet que ha permès un coneixement força profund d'aquest jaciment arqueològic. Les diverses excavacions han posat al descobert estructures i estratigrafia de moments cronològics diversos que il·lustren els canvis experimentats pel traçat urbà d'aquest sector de la ciutat.[1]

Neolític[modifica]

Es localitzà una única estructura funerària de planta circular. Presentava en el seu interior una sèrie de lloses calcàries formant una caixa o cista (60 x 30 cm). S'hi van recuperar 7 restes d'indústria lítica (4 sobre sílex i tres sobre jaspi) agrupades al mig de les cames de l'individu sebollit. Aquest testimoni, tot i aparèixer aïllat, resulta interessant perquè corrobora de nou la relativa densitat de poblament del Pla de Barcelona durant la prehistòria, en contra del que es pensava uns anys enrere.[1]

Època romana[modifica]

Es tracta de l'etapa cronològica més significativa d'aquest emplaçament arqueològic. Està representada per les restes d'una via romana secundària de caràcter sepulcral, que conté a banda i banda tota una sèrie de monuments funeraris i tombes corresponents a membres de les classes més baixes de la població de l'època. És el que el BCIN declarat l'any 1995 defineix com "Necròpolis de la Plaça de la Vila de Madrid". Aquesta via està documentada des del carrer Santa Anna fins al carrer Portaferrissa, i tindria uns 5 m d'ample. Les tombes es trobaven disposades de forma irregular, formant diverses rengleres que donaven profunditat a l'àrea cementirial. L'àmbit dels sepulcres quedava delimitat a tots dos costats de la via mitjançant murs, visibles en part, especialment al costat occidental. Es tractava d'una de les vies que des de la porta decumana de Barcino es dirigia vers el nord-oest. Sobre la trama urbana actual, el seu recorregut aniria de la plaça Nova a la plaça de la Vila de Madrid i des d'allà es dirigiria cap a la via secundària de la Travessera, a l'alçada de les Corts. En total es van identificar gairebé un centenar d'enterraments, tant inhumacions com incineracions, amb diversos tipus de monuments funeraris: cupae (solidae i structiles), ares, esteles, lloses soltes amb inscripció, túmuls quadrangulars, túmuls cònics, incineracions, inhumacions amb protecció de teules i àmfores i inhumacions sense protecció aparent. Destaca un recinte de planta circular que contenia diverses inhumacions i que s'ha posat en relació amb un possible col·legi funerari; en aquest recinte s'hi van documentar evidències de banquets funeraris. Els individus inhumats a la Plaça de la Vila de Madrid han estat objecte d'un estudi antropològic que ha determinat una població de tipus mediterrani, amb edats compreses entre els 30 i els 45 anys (tan sols un dels individus analitzats tenia entre 50 i 60 anys). Les diverses intervencions han proporcionat abundant material arqueològic provinent tant de l'interior de les tombes com de l'estratigrafia exterior: vasos ceràmics de diferents tipus, urnes, plats, fragments d'ungüentaris de ceràmica i de vidre, llànties, fragments de terra sigil·lata diversa, pondera, inscripcions sobre pedra, claus de bronze, agulles i botons d'os, fauna diversa, etc. També es van trobar diverses monedes i discs metàl·lics. Una sèrie d'analítiques realitzades han posat de manifest que abundaven les plantes de medi aquàtic o de sòls molt humits com falgueres, joncs o molsa, així com arbres típics de les riberes de rius com ara avellaners i salzes. La cronologia d'aquesta fase romana se centraria en els segles I-III dC, arribant fins a un moment poc avançat del segle iv. Després la zona va restar desocupada fins pràcticament el final de l'alta edat mitjana.[1]

Edat mitjana[modifica]

S'han documentat un seguit de parets que delimiten possibles habitacions o àmbits que estarien marcant l'entramat urbà de la zona en època medieval. El material recuperat en aquests nivells aporta una cronologia que ens situa pels volts dels segles xiv i xv, amb activitats menestrals i domèstiques diverses.[1]

Edats moderna i contemporània[modifica]

La maja madrilenya

Durant el període comprès entre els segles XVI i XIX la morfologia urbanística de l'indret es transformà radicalment amb la construcció del Convent de Santa Teresa. La data de fundació d'aquest és de finals del segle xvi (1588) i la finalització de les obres data del primer decenni del segle xvii. Arqueològicament s'han documentat nombroses estructures pertanyents a aquest Convent. A la banda nord, en la zona del carrer Canuda, s'ha localitzat pràcticament la totalitat de la planta de l'església. Es tracta d'un temple d'una sola nau, amb l'altar major situat a llevant. En aquest àmbit, s'han posat al descobert tres vasos funeraris datables en els primers anys del segle xvii. Al costat sud-est de l'església s'hi ha localitzat una cripta de planta rectangular, amb un ossari i una graella de 16 nínxols numerats i disposats en 4 fileres de 4 tombes cadascuna, tot i que no es conserva la totalitat de l'última filada. A excepció de dos, tots els nínxols eren buits. La construcció del conjunt de la cripta data de 1852 i era el lloc on s'enterraven les monges carmelites que servien al Convent. L'estructura és de planta rectangular de 14 m de llarg per 4,20 m d'amplada i, originalment, assoliria els 3,50 m d'alçada. Entre l'església i la cripta s'hi va localitzar el claustre de la comunitat religiosa. A la part sud de l'actual plaça s'hi van trobar estructures que formaven part del gran hort conventual.[1]

Durant la Guerra Civil es construí un refugi antiaeri, aprofitant unes galeries subterrànies del convent,[2] a la vegada que el Convent de Santa Teresa s'abandonava definitivament i s'enderrocava.[1]

El 1944 es decidí la urbanització de l'espai deixat pel convent i alguns edificis afectats pels bombardejos, configurant l'actual Plaça de la Vila de Madrid.[1][2] El 1954, en la construcció d'un dels edificis del costat sud de la plaça es va descobrir la necròpoli romana, i l'arquitecte municipal Adolf Florensa, que era també l'arquitecte de l'obra on s'havia descobert la necròpoli, va disposar l'urbanisme de la plaça integrant la via sepulcral a l'espai públic.[2]

Amb la urbanització de la plaça, el 1958, s'hi va instal·lar un monument relacionat del nom de la plaça. Aquest és una font, obra de Lluís Montané i Mollfulleda, està decorada amb els escuts de Barcelona i Madrid i quatre peixos d'on raja l'aigua, i està coronada per una escultura de marbre representant una dona vestida de maja madrilenya.[3][4]

L'any 2002 es va urbanitzar de nou la plaça, que va incloure una nova museïtzació de la via sepulcral i la construcció d'un centre d'interpretació.[5] A diferència del que s'havia fet l'any 1958, l'arranjament no inclou gespa a l'àrea arqueològica, ja que l'efecte de la vegetació (combinat amb l'aigua de reg i els adobs) estava resultant perjudicial per a la conservació de les tombes.[5]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plaça de la Vila de Madrid
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Plaça de la Vila de Madrid». Pat.mapa. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 novembre 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 Plaça de la Vila de Madrid i via sepulcral romana (plafó informatiu). Barcelona: Ajuntament de Barcelona [Consulta: 10 novembre 2013]. 
  3. «Maja madrilenya». Art públic. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 28 novembre 2013].
  4. «Plaça de la Vila de Madrid». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  5. 5,0 5,1 Bertrán de Heredia Bercero, Júlia «El proyecto de museización de la necrópolis de la plaza Villa de Madríd (Barcelona) y su centro de interpretación». II Congrés Internacional sobre Museïtzació d'Espais Arqueològics [Barcelona], 7, 8 i 9 octubre 2002 [Consulta: 28 novembre 2013].