Palau del Marquès de Camps
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Arquitecte | August Font i Carreras | |||
| Construcció | 1882 | |||
| Data de dissolució o abolició | 1961 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic neogòtic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Canuda, 16-20 i Duc, 15 | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Pelagi de Camps i de Matas Carles de Camps i d'Olzinellas | |||
El Palau del Marquès de Camps era un edifici situat als carrers de la Canuda i del Duc de Barcelona, actualment desaparegut.[1][2]
Descripció[modifica]
Era un edifici amb tres façanes, de planta baixa i tres pisos i un jardí annex. Els dos primers pisos tenien obertures de llinda amb guardapols, balcons amb balustrades de rosasses i llosanes sostingudes per mènsules al primer i finestres al segon, mentre que el tercer (separat de la resta per una imposta) tenia una galeria d'arcs escarsers. El coronament tenia un potent ràfec, excepte a la cantonada arrodonida, on s'alçava una torre coberta amb una cuculla.[3]
El menjador estava decorat amb pintures murals de Victorià Codina i Langlin (1844-1911),[4] que imitaven tapissos del segle xv.[5]
Història[modifica]
El 1715, Joan de Copons, dit de la Manresana, va vendre una casa al carrer de la Canuda (anomenada «gran» a la documentació posterior) a Gregori de Matas i Pujol, doctor en drets i natural de Figueres.[6] El 1756, Paula Vernís, vídua de l'escultor de Vic Josep Real, i el seu fill Vicenç Real, del mateix ofici, vengueren a Maria Ignàsia Fontaner, vídua de Francesc de Matas i Pujol i al seu fill Faust Francesc de Matas i Fontaner[7] una altra casa al costat de l'anterior, anomenada «xica».[6]
El 1785, Faust Francesc de Matas va demanar permís per a obrir-hi una finestra als baixos,[8] i novament el 1789 per a enderrocar la del costat a la que ell habitava.[9] Es va casar amb Maria Gràcia d'Alòs i de Bru,[10] filla d'Antoni d'Alòs i de Rius (1693-1780), primer marquès d'Alòs, i de Teresa de Bru i Sampsó.[11] L'hereu del matrimoni fou Josep de Matas i d'Alòs,[12] casat amb Teresa d'Albert i de Terradas.[13] La seva filla Joaquima de Matas i d'Albert[14] es va casar amb el terratinent Josep Ramon de Camps i d'Avinyó, natural de Peralada.[15] El 1878, el seu fill Pelagi de Camps i de Matas (1828-1889) va rebre el títol de marquès de Camps de mans del papa Pius IX, i entre 1881 i 1882, encarregà a l'arquitecte August Font el projecte d'una nova residència als carrers de la Canuda i del Duc de la Victòria.[1][16]
El palau fou heretat pel seu fill Carles de Camps i d'Olzinellas (1860-1939), enginyer forestal,[17] i durant la Guerra Civil espanyola, fou confiscat per a servir d'hospital de convalescents.[18] Un cop acabat el conflicte, fou retornat als seus propietaris i el 1941 s'hi instal·là l'Institut Milà i Fontanals.[19] A partir del 1946, l'obertura del passatge del Duc de la Victòria (actualment carrer de Francesc Pujols) entre el carrer del mateix nom i la plaça de la Vila de Madrid va provocar-ne l'amputació de la major part dels jardins.[20]
Finalment, fou enderrocat el 1961 per a la construcció d'un bloc d'habitatges, promogut per la immobiliària Urbana de Edificios SA (URDESA) i projectat per l'arquitecte Albert Argimon.[21]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Roca i Roca, Josep. Barcelona a la mano. Guía de Barcelona y sus alrededores, 1895, p. 240.
- ↑ Urbano, 2011, p. 88-90.
- ↑ «Casa del Marquès de Camps, seu del "Instituto Nacional de Enseñanza Media Milà y Fontanals"». L100. Arxiu Fotogràfic de Barcelona, 19-10-1961.
- ↑ «Victorià Codina i Langlin». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «La Ilustración: periódico semanal de literatura, artes, ciencias y viajes» p. 46, 20-01-1889.
- ↑ 6,0 6,1 «Documentació sobre un censal mort de la Casa de Convalescència». Fons històric de l'Hospital de la Santa Creu. Biblioteca de Catalunya - Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
- ↑ «Faust de Matas de Fontaner». geneanet. Rafael Toldrà Ferrer.
- ↑ «Fausto de Matas. Canuda. Botiga. Obrir una finestra». C.XIV Obreria C-38/1785-152. AHCB, 13-08-1785.
- ↑ «Fausto Francisco de Matas. Canuda. Casa. Enderrocar i reedificar. Planta baixa més tres pisos». C.XIV Obreria C-51/1789-075. AHCB, 03-04-1789.
- ↑ «Maria Gràcia d'Alòs de Bru». geneanet. Rafael Toldrà Ferrer.
- ↑ «Teresa de Bru Sampsó». geneanet. Rafael Toldrà Ferrer.
- ↑ «Josep de Matas d'Alòs». geneanet. Rafael Toldrà Ferrer.
- ↑ «Teresa d'Albert de Terradas». geneanet. Rafael Toldrà Ferrer.
- ↑ «Joaquima de Matas d'Albert». geneanet. Rafael Toldrà Ferrer.
- ↑ «Josep Ramon de Camps d'Avinyó». geneanet. Rafael Toldrà Ferrer.
- ↑ Arxiu Històric del COAC, Fons Arquitectes: Font i Carreras, August, Casa pel Marquès de Camps, 1881-1882.
- ↑ «Carles de Camps d'Olzinelles». geneanet. Rafael Toldrà Ferrer.
- ↑ «El Presidente de la Generalidad visitó los establecimientos hospitalarios». La Vanguardia, 11-08-1936, pàg. 3.
- ↑ Cañellas, Cèlia; Toran, Rosa. Escolaritzar Barcelona. L’ensenyament públic a la ciutat, 1900-1979. MUHBA, maig 2020, p. 137. ISBN 978-84-9156-289-4.
- ↑ «¡Por favor, conserven el sicus!». Destino, 09-09-1950, pàg. 8.
- ↑ «IGNACIO SOLER DE LA RIVA. CANUDA 14-20». Q127 Obres majors 72188/1958. AMCB, 24-04-1958.
Bibliografia[modifica]
- Urbano, Judith «August Font i Carreras (1845-1924). Aproximacions a la seva teoria i obra». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 25, 2011, pàg. 79-99.