Casa Manuel Camps
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Arquitecte | Pere Falqués i Urpí | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Santa Anna, 26-28 i Bertrellans, 6 | |||
| ||||
,_vest%C3%ADbul.jpg)
La casa Manuel Camps és un edifici situat als carrers de Santa Anna i de Bertrellans de Barcelona,[1] del que se n'està tramitant la inclusió en el Catàleg de Patrimoni com a bé cultural d'interès local.[2]
Descripció[modifica]
És un edifici de planta baixa i quatre pisos, amb un cos de planta baixa que dona al carrer de Bertrellans,[2] sobre el qual hi ha un jardí elevat. La composició de les façanes es simètrica a ambdós carrers, amb cinc faixes verticals d’obertures emmarcades per columnes,[2][3] que alternen amb plafons de maó vist de mida variable; els més grans presenten sengles medallons de terracota que representen una dona i un geni alat, obra de Francesc Font i Pons.[3]
L'accés principal s'efectua a través d'un gran portal al centre de la façana del carrer de Santa Anna, des d'on s'accedeix a un celobert central. Aquí arrenca una gran escala que condueix a la planta principal.[2] Destaquen la decoració dels cels rasos i elements de vidre i fusta a l'interior dels dos primers pisos.[2]
Història[modifica]
El 1882, Manuel Camps i Puigmartí va iniciar els tràmits per a reedificar les finques del carrer de Santa Anna, 26-30,[4][5] i el 6 de maig, va encarregar-ne el projecte a l'arquitecte Pere Falqués,[6] que a la mateixa època es va ocupar de la Torre de les Aigües del Besòs per encàrrec del seu germà Francesc Xavier.[7]
Falqués també hi actuà com a contractista, amb un preu fixat i un termini màxim de 18 mesos.[6] Tanmateix, acabà renunciant el 9 de gener del 1884,[6] quan l'obra era gairebé acabada,[2] i va instar un litigi contra Camps, a qui reclamava més diners per l'ús de materials més nobles que els acordats inicialment.[6] Finalment, el 14 de gener del 1885 es va aixecar la suspensió[6] i les obres van continuar sota la direcció d'Emili Sala i Cortés.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Roca i Roca, Josep. Barcelona a la mano. Guía de Barcelona y sus alrededores, 1895, p. 240.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Modificació Puntual dels Plans especials de protecció del patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la ciutat de Barcelona, Volum I». D.3 Fitxes de protecció, 16-03-2023. [Consulta: 11 juny 2023].
- ↑ 3,0 3,1 «Casa Manuel Camps». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «Petició d'indemnització de Manuel Camps i Puigmarti pel terreny cedit a la via pública al carrer de Bertrallans en reedificar les cases nº 26, 28 i 30, cantonada amb el carrer de Santa Anna». Q136 Obres públiques 3/0 1465. AMCB, 1881-1882.
- ↑ «Petició de permís de Manuel Camps i Puigmarti per substituir la canonada de conducció d'aigua que des del repartidor de la Plaça de Santa Anna es dirigeixi a les cases nº26, 28 i 30 del carrer de Santa Anna». Q136 Obres públiques 3/0 1466. AMCB, 1881-1882.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Sentencias del Tribunal Supremo en materia civil. Sala Primera y Tercera. Primer semestre de 1888, 27-03-1888, p. 769-781.
- ↑ Marchena, Domingo «El último brindis del industrial Javier Camps». La Vanguardia, 07-04-2023.
Enllaços externs[modifica]
- «Casa Manuel Camps». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Manuel Camps |