Carles de Camps i d'Olzinellas

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarles de Camps i d'Olzinellas
Carles de Camps i d'Olzinellas.jpg
Biografia
Naixement 15 de setembre de 1860
Barcelona
Mort 1939
Sant Sebastià
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
2 de març de 1918 – 2 de maig de 1919
Circumscripció Igualada[1]

24 d'abril de 1899 – 27 de març de 1903
Circumscripció Olot

20 de març de 1914 – 10 de gener de 1918
← -
- →
Circumscripció Barcelona
Activitat
Ocupació Empresari
Partit Lliga Regionalista
Modifica les dades a Wikidata

Carles de Camps i d'Olzinelles (Barcelona, 15 de setembre de 1860 - Sant Sebastià, 1939) fou un polític i escriptor català, segon marquès de Camps, fill de Pelagi de Camps i de Matas. La seva família tenia la casa pairal a Mas Ribot (Salt).

Trajectòria[modifica]

El 27 de maig de 1895 es va casar amb Maria de Casanova i Vallés, filla del marquès de Galtero. Van tenir cinc fills: Jorge, Rafael (Cavaller del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya), Narciso, Felipe i Pilar (casada amb el baró de Quadras). El seu fill Felipe va morir l'any 1924 durant la Guerra del Rif (Marroc) i Narciso, enginyer de la Escuela Central de Ingenieros Industriales i soci del Cercle Eqüestre de Barcelona, va morir assassinat durant la Guerra Civil.

Era enginyer de forests, polític i amo d'un gran patrimoni. Tenia la Gran Creu al Mèrit Militar i la Gran Creu al Mèrit Agrícola. Era, a més, Maestrente de Ronda.

El 1891 fou president de la Diputació de Girona pel Partit Conservador, però després abandonà aquest partit, signà el Manifest a la Reina Regent (1898) i milità a la Lliga Regionalista, amb la que fou elegit diputat per Olot a les eleccions generals espanyoles de 1899 en les legislatures de 1899-1901 i 1901-1903 i per Igualada a les eleccions generals espanyoles de 1914, en les legislatures de 1914-1915, 1916-1918 i 1918-1919. A les Corts fou un dels promotors de la Llei de Repoblació Forestal de 1908 i la rectificació del cabal del riu Ter el 1903.

El 1917 va ser el director general d'Agricultura. De 1919 a 1923 va ser Senador del Regne. El 1923, quan es proclamà la dictadura de Primo de Rivera es va retirar de la política.[2]

Fou un dels fundadors de la Unió de Propietaris Surers Catalans el 1911 i president de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI) de 1897 a 1901, i president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona de 1926 a 1939.

La proclamació de la Segona República Espanyola el va portar a posicions més conservadores. Durant els mesos següents a l'esclat de la guerra civil espanyola, i després que el seu fill Narciso fos assassinat, s'exilià a França, i d'ací a Sant Sebastià, on va morir poc abans d'acabar la guerra.

El 1931 va rehabilitar el títol de baró d'Algerri que va heretar el seu fill Jorge de Camps i de Casanova que tindria el títol de baró d'Algerri, Maestrant de Ronda i Cavaller del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya.

Obres[modifica]

  • Remaderia en general. Industrias que poden derivarse d'ella (1906)
  • Del meu sarró: contes (1912)
  • Cortal marí (1921)
  • Sonatines (192?)

Referències[modifica]

  1. José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.720. 
  2. Llorens, Carles «Objectiu: Espanyolitzar Catalunya» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.44-49. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Pelagi de Camps i de Matas
Marquès de Camps
18761939
Succeït per:
Jorge de Camps i de Casanova
Precedit per:
Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba
President de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre
18971901
Succeït per:
Ignasi Girona i Vilanova
Precedit per:
Josep Serrat i Bonastre
President de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
19261939
Succeït per:
Paulí Castells Vidal