Círculo Ecuestre
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | associació organització | ||||
| Història | |||||
| Creació | 26 de novembre de 1856 | ||||
| Activitat | |||||
| Membres | 1.565 (2015) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| President | Borja García-Nieto Portabella | ||||
| Altres | |||||
Premis | |||||
| Lloc web | http://www.circuloecuestre.es | ||||
El Círculo Ecuestre és una societat fundada el 26 de novembre de 1856 en un pis de la ronda de Sant Pau de Barcelona per un grup de barcelonins enamorats de l'hípica. Va tenir la primera seu molt a prop d'un picador, on s'impartien cursos d'equitació tant per a homes com per a dones. El seu primer president va ser Jaume Pla, el qual també presidí el Cercle del Liceu, i els 51 socis inicials van rebre la categoria de fundadors.
Després de quaranta anys a la rambla de Santa Mònica (1860-1907) i gairebé vint a la plaça de Catalunya (1907-26), l'entitat es va instal·lar en un edifici del passeig de Gràcia 38-40, obra de Salvador Soteras i Alfred Keller arquitecte de la casa reial austríaca,[1] considerat un dels més luxosos i moderns d'Europa. La nova seu fou inaugurada pel rei Alfons XIII, però en esclatar la guerra civil espanyola fou requisada primer per la Unió General de Treballadors i, després, pel Partit Socialista Unificat de Catalunya i convertida en el Casal Carles Marx. Durant aquest període, 52 socis del Círculo Ecuestre perderen la vida, molts d'ells con motiu de la repressió violenta protagonitzada per les Patrulles de control, dirigides per Aurelio Fernández Sánchez, adscrites al Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, adscrit a la Federació Anarquista Ibèrica.[2]
Durant el franquisme, l'edifici va ser ocupat per la Falange Española, que no va retornar mai la propietat. Només la forta cohesió social interna va permetre al Círculo Ecuestre sobreviure sense seu social fins al 1947. Tres anys més tard, quan n'era president Santiago Güell i López, baró de Güell, va trobar la seu definitiva a la Casa Pérez Samanillo, un palauet modernista construït el 1911 a la cantonada de Diagonal i Balmes de l'arquitecte Joan Josep Hervás i Arizmendi. A final dels anys vuitanta començà una nova etapa de transformació, i sota la presidència d'Antonio Eyre s'hi incorporaren noves i destacades personalitats del món financer i empresarial de Barcelona. El 1991 en fou elegit president Carles Güell de Sentmenat i el 1992, coincidint amb els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, se n'acabaren les obres d'ampliació i restauració, que tingueren com a resultat 6.000 metres quadrats de superfície i un edifici de nova planta per a ús residencial.
Amb 1.565 membres, des del 2008 el Círculo Ecuestre és presidit per Borja García-Nieto Portabella, el qual ha continuat fomentant l'associació amb els clubs privats més prestigiosos del món i potenciant la participació dels socis. Organitza nombrosos esdeveniments cada any amb la presència de destacades personalitats polítiques, econòmiques o empresarials. El 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.
Referències[modifica]
- ↑ Barcelonametropolis. Lluís Permanyer[Enllaç no actiu]
- ↑ Mir, Miquel. «Los asesinatos en el Círculo Ecuestre de Barcelona». A: La otra memoria histórica. Nowtilus SL. ISBN 9788499672540.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Círculo Ecuestre |
- Círculo Ecuestre - Lloc web oficial
- Guia temàtica Casa Pérez Samanillo - Círculo Eqüestre - Biblioteca Oriol Bohigas (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona)